Ullastret

Una sortida per gaudir amb calma de la historia, els paisatges i la bellesa dels petits pobles del Baix Empordà.   Ullastret (divendres 18 febrer 2022) 

Mª Clara Martínez

Iniciem la caminada al poble de Ullastret, on a peu de carretera hi ha un ampli aparcament per deixar els cotxes amb comoditat. El primer que fem és donar un vol per aquest poble, amb calma, recorrent la muralla i endinsant-nos per estrets carrerons amb racons de gran bellesa, fins l’església de Sant Pere. El poble va créixer a recer de les muralles (segles XIII-XIV), imponents parets de pedra a manera de talús, que conserven encara deu torres, nou de planta quadrada i una de circular, que es correspon amb l’antiga presó. Els carrers, estrets i costeruts, s’enfilen fins a l’església romànica de Sant Pere, de tres absis amb decoracions llombardes i capelles rectangulars, afegides el segle XVII. Situada fora del recinte emmurallat s’alça la llotja medieval gòtica (segles XIV o XV) i també altres edificis notables, alguns amb finestres gòtiques o renaixentistes. Les màquines de fer fotos treuen fum...

Vist el poble, prenem direcció Nord, passem pel Molí d’en Bou, travessem a gual el riu Daró i ens arribem al petit nucli de Fonolleres, que depèn del poble de Parlavà. La població es concentra a l’entorn de l’església parroquial, dedicada a Sant Cristòfol. Un regidor de l’Ajuntament ens obre l’església i podem admirar tota la seva bellesa interior. També ens permet pujar fins dalt el campanar, per una escala exterior, adossada a la façana i normalment tancada. Les vistes des d’aquí dalt són esplèndides, i a més, podem transitar pel carenat de la nau de l’església fins un antic colomar, ara sense coloms, però que ens permet ampliar les vistes. 

Baixem del teulat i encara aprofitem per recórrer un parell de carrerons i gaudir de magnífics racons. Tornem a dirigir-nos al Daró, el resseguim uns metres, i ens encaminem cap a Sant Iscle d’Empordà, per amples pistes forestals, gaudint de la bellesa d’extensos camps de ferratge i de pomeres. Sant Iscle es troba situat dalt d’un turó, a prop de Serra de Daró. Es va formar a redós del seu castell medieval, del segle XII i del qual en queda tan sols una esvelta torre, i de l’església parroquial, que va ser fortificada el Segle XVII. Les cases formen un conjunt urbà molt desdibuixat, quasi com un agregat de masies. Moltes d'aquestes cases han estat rehabilitades com a segona residència, conservant tanmateix la seva estructura i fesomia originals, amb interessants portals i finestres de diverses tipologies, dels segles XVI i XVII. Davant l’església hi ha una plaça, amb molt bones vistes, on ens aturem a esmorzar. 

No podem perdre massa temps, encara queda molt per veure, i ara posem rumb a la propera població de Serra de Daró. Aquí en destaca l’església de Santa Maria, totalment reconstruïda a partir de 1881. És un gran edifici, d'un estil poc definit però amb detalls decorats neoclàssics. El seu campanar, del segle XVII, és l'únic que en resta d'època anterior; la seva coberta, en forma de piràmide, no sobrepassa l'alçada que té la teulada del temple. I des d’aquí ens dirigim a la Ciutat Ibèrica de Ullastret, que es troba ocupant tot el cim del turó de Sant Andreu, a un parell de Km del poble de Ullastret. El conjunt forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya i inclou una sala d'exposició amb una mostra permanent on es poden contemplar moltes de les troballes del jaciment. A més, s'hi organitzen també visites guiades enfocades des de diferents perspectives.

Aquesta és una visita que recomano fer amb molta calma. Val la pena recórrer tots els seus elements, entrar al museu i gaudir de la projecció que s’ofereix als visitants. La ciutat ibèrica d’Ullastret va constituir, entre els segles VI i II aC, una de les majors concentracions de població preromana de la península Ibèrica i, durant aquest període, va esdevenir la capital del poble dels indigets. El primer assentament amb continuïtat que va haver-hi en aquest turó, però, va ser un poblat d'inicis de l'edat del Ferro, establert en el darrer quart del segle VII aC, del qual se'n coneixen bàsicament els materials. El poblat ibèric es comença a construir a la segona meitat del segle VI aC i la primera fortificació data, molt probablement, de les darreries d’aquest segle. Més endavant, aquest recinte va ampliar l’assentament de forma considerable, amb un nou perímetre.

Vist amb calma tot aquest recinte, ja tan sols ens queda tornar a Ullastret, on tenim els cotxes. La d’avui ha sigut una caminada molt fàcil i planera, apta per a tothom, amb la possibilitat d’allargar o escurçar al nostre gust. Molt enriquidora i recomanable. Desitgem que us hagi agradat i fins la propera.

Powered by Wikiloc

Calders

CALDERS – ALZINA DE L’EROLA – CASTELL DE CALDERS – FORAT MICÓ

Mª Clara Matínez, dissabte 12 febrer 2022

Caminada per la comarca del Moianès, sense dificultats i gaudint de grans vistes i curiositats. Deixem els cotxes just davant l’església parroquial de Sant Vicenç, al poble de Calders. Aquesta esglesia està documentada ja l’any 980, i és un edifici medieval molt ampliat i restaurat. Sortim del poble i anem a trobar l’alzina de l’Erola, declarada arbre monumental, supervivent del gran incendi del 1994. Al seu voltant hi ha un banc per descansar a la seva ombra. Seguim per un sender amb marques grogues i blanques de PR, és el PR-C 197, Sender del riu Calders. Un sender on podreu descobrir racons inèdits del municipi de Calders: elements patrimonials, arquitectònics i naturals. Hem d’estar atents, trobarem desviaments marcats amb marques grogues que ens portaran a llocs de interès, com les Roques dels Gitanos i la Balma del Cargolaire, que visitarem. 

La Balma del Cargolaire rep aquest nom por haver estat habitada per un home que quan plovia es dedicava a buscar cargols per vendre. A més d’aquesta podem resseguir la cinglera on hi trobem més balmes de grans dimensions. Tornem al camí que portàvem i posem rumb al Castell de Calders, que ja veiem enlairat al cim d’un turó. Anem passant per grans camps de cereal que comencen a verdejar, amb moltes barraques de pedra seca. 

Aquest és un conjunt medieval majoritàriament del segle XI bastit damunt un turó, encerclat per un antic meandre del Calders. Està format per la torre mestra de planta circular, una muralla perimetral, una construcció posterior i les restes de la capella del castell, Santa Maria del Castell de Calders. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell, possiblement es tracta d'una masoveria, amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Des d’aquí tenim unes esplèndides vistes de la plana i el poble de Calders, enlairat en la muntanya. Un bon lloc per fer una aturada i esmorzar. 

Ja recuperats, tornem a baixar a la plana i tornem a resseguir el PR, que ens porta fins una raconada on hi ha el Molí del Castell, un antic molí fariner, amb un bonic salt d’aigua. 

Passem a prop de l’ermita de Sant Andreu de Bellveí, hi ha un plafó informatiu, però està tot emboscat i quasi no s’aprecia res de l’edifici. I no massa lluny, la Font i la Fàbrica de Bellveí, testimonis d’un passat en que els cursos d’aigua eren aprofitats per generar energia i crear colònies tèxtils. Seguim per la pista, i en un altre desviament anem a donar un cop d’ull al Forat Micó, una curiositat geològica. Aquesta formació rocosa de material calcari, s'ha anat formant durant anys per l’acció de l’aigua que regalimava per les parets i que hi va anar dipositant, gràcies al degoteig, petites restes de carbonat càlcic. Diverses tosques i petites estalactites folren el túnel, donant-li un aspecte molt interessant.

Ja tan sols ens queda tornar al poble de Calders, passant per un parell de miradors al castell que fan les nostres delícies. Una ruta sense complicacions, per anar fent, aprofitant per visitar racons que ens poden arribar a sorprendre molt. A la part final ens ha plogut una mica, però hem pogut completar la gravació del programa. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Sant Aniol de Finestres

SANT ANIOL DE FINESTRES – LES MEDES – PONT DEL DIABLE

Mª Clara Martínez, dimarts 8 febrer 2022

Magnífica sortida a la Garrotxa, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres. La caminada la iniciem al coll de sa Rella, i hi accedim seguin la pista asfaltada que hi puja des de la Vall d’en Bas i per Sant Iscle de Colltort. Hi ha espai per mitja dotzena de cotxes, a tocar de l’antiga masia de can Tià i el cràter del volcà del mateix nom. Comencem resseguint el Serrat de les Medes, per la carena, i des d’on gaudim d’esplèndides vistes del Puigsacalm i la serra de Cabrera. Aquesta serra de les Medes, amb alineació NO-SE, separa les valls d’Hostoles i de Llémena. 

Passem per la Casa Nova de les Medes, amb una imponent pallissa, fem les fotos de rigor i seguim carenant la serra. Al seu extrem més meridional hi ha el Puig Rodó, un modest cim de 778 metres, però que ens ofereix unes espectaculars vistes de la vall d’en Bas, el Far, serra de Cabrera, Puigsacalm, serra Cavallera i al fons el Pirineu. Als nostres peus, Cogolls, l’església enlairada de Sant Salvador de Puig-alder i el castell d’Hostoles. Un lloc ideal per fer una aturada per esmorzar. Deixem el cim del turó i ens dirigim al veïnat de les Medes. Aquest lloc, on hi consten set o vuit grans masos disseminats, va disposar de dues capelles: una ubicada dalt la carena, dedicada a Sant Julià i l’altre propera a les cases, dedicada a Sant Joan. Aquesta darrera és una petita construcció d’una sola nau, sobrealçada, amb accés directe a la part superior pel costat de tramuntana. Però tot està en runes i engolit per la vegetació. Ara baixem cap a la riera de Llémena, on hi ha una curiosa formació geològica coneguda amb el nom del Pont del Diable. 

Es tracta d’un alt estret rocós que ha format l’aigua, amb una gran pedra que s’ha desprès i que ha quedat encaixada a la part alta. Un lloc sorprenent. Tornem uns metres enrere i prenem direcció Nord, entre immensos boscos de faig i de roure, fins arribar al gran mas de La Plana. Aquest va ser un dels masos més grans de la zona, es pot apreciar pel gran tamany de la construcció, malgrat estar quasi ensorrat, un mas autosuficient, i amb la típica distribució de les masies catalanes: les corts abaix, un parell de pisos dedicats a habitatge, golfes i algunes construccions exteriors annexes, molt possiblement per a usos agrícoles o magatzems. Els seus camps, assolellats, ens ofereixen una bona estona de relax. 

Seguim amunt, creuem el Torrent de Matabous, i seguim gaudint de les fagedes i rouredes. El sender està ben fressat i no costa de seguir, fins arribar a un altre lloc amb un nom ben curiós: l’Estret de Gibraltar. Es tracta també d’una formació rocosa natural, amb un pas estret entre roques. 

Ja planejant, passem per l’enrunat mas de Cal Barranc de Dalt, i en poca estona ja som de tornada als cotxes. Una ruta molt recomanable, per gaudir de les vistes i de uns quants dels racons més curiosos de la Garrotxa. Avui podem afirmar que hem passejat per les Medes i hem travessat l’estret de Gibraltar a peu... Per fer aquesta ruta recomano GPS i/o mapa, hi ha gran quantitat d’encreuaments que ens poden despistar. Camins de bon fer, sense dificultat ni passos complicats. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Pineda de Mar

Ruta per Pineda de Mar (Maresme) i el seu entorn el passat dimecres 2 de febrer de 2022 (Mª Clara Martinez)

Al centre del poble, no massa lluny de la platja, trobem un solar on es pot aparcar lliurement. Aquesta vila costanera d'origen agrícola i mariner, seu de la Fundació Tharrats que conté una de les col·leccions d'art contemporani més importants del país amb obra de Miró, Tàpies, Brossa o Guinovart, és avui un dels principals referents turístics i artístics del Maresme. Els gairebé tres quilòmetres de platja que ressegueixen la seva costa i el ric patrimoni arquitectònic que conserva, fan de Pineda una destinació ideal per al turisme familiar i per descobrir la bellesa dels paratges naturals del Montnegre.

Deixem la platja, creuem el poble i la carretera N-II i enfilem camí cap a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Aquesta ermita, construïda el 1751 per iniciativa d'un grup de mariners, es troba en terme municipal de Santa Susanna, està pintada de blanc i enlairada en un turó, des d’on tenim fantàstiques vistes de un bon tram de costa, destacant els pobles i la zona de cultius. Retrocedim uns metres fins tornar a la pista, que seguirem un bon troç, fins a trobar un sender que s’enfila muntanya amunt. El nostre proper objectiu és Sant Pere de Riu, però abans d’arribar-hi passem pel Bosc del Poeta, on hi ha una petita piràmide, i que segons ens expliquen és la tomba d’un gos. Resseguim el Serrat de la Guàrdia, des d’on gaudim esplèndides vistes i on fem un aturada per esmorzar. I finalment passem per sobre de l’autopista, encara que quasi no ens adonem, doncs l’autopista passa per un túnel. Ja trobem indicadors a Sant Pere de Riu, que seguirem, per bona pista, fins arribar-hi.

Sant Pere de Riu és una església que pertany a Tordera, però formava part de l'antic terme d'Hortsavinyà i des del punt de vista popular i eclesiàstic ha estat sempre vinculada a la parròquia de Pineda de Mar. Se la coneix també amb el nom de Sant Pere de Pineda. El conjunt de Sant Pere de Riu, és format per l'església i les edificacions annexes, entre les quals hi ha la rectoria, ara reconvertida en casa de colònies, i el comunidor. Al seu cementiri va ser enterrat, en 2014, el modista Manuel Pertegaz. Vist el lloc seguim la ruta i passem per les restes d’un aqüeducte romà, que portava aigua a Can Roig, una important vil·la romana. Allà també hi ha la Font de Ferro, encara que la veta d’aigua ferruginosa va ser tallada al construir l’autopista, i ara és aigua corrent. 

Uns metres més enllà l’antic molí fariner de Can Marquès i el Forn de calç, que ens dona idea de que el que ara són boscos, en el seu moment havien de ser conreus. Passat el forn de calç iniciem la pujada al turó de Montpalau, en algun tram pel dret fent drecera i en d’altres per la pista. No tardem en arribar al cim, on hi ha les restes del Castell de Montpalau. Aquest era un castell termenat, documentat el 1082. Cal destacar que aquest castell tenia un paper de fortalesa, no una funció residencial. La seva funció era més aviat simbòlica, d'intimidació de la pagesia i punt d'encontre esporàdic dels cavallers en les seves guaites (tasques de vigilància). Iniciem el descens i ja la tronada a Pineda de Mar. Abans d’arribar al poble passem per un parell d’ermites més, la de Sant Rafael, a punt de caure degut al vandalisme (algú l’ha incendiat malmetent tota la seva estructura), i la de Sant Jaume, que pertany al mas de Sant Jaume. 

De tornada al poble parem a l’església parroquial de Santa Maria. La façana principal, la porta lateral de Sant Joan, l'Altar Major i la capella lateral són recobertes amb esgrafiats. A més, la façana principal presenta una distribució simètrica, amb una acurada ornamentació, que li atorga una gran bellesa. Una passejada tranquil·la per alguns dels carrers de la vil·la, i ja som de nou als cotxes, donant per finalitzada la sortida d’avui. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Solsona i el seu entorn

Dissabte, 29 gener 2022 - Mª Clara Martínez

Plàcida i vistosa caminada per l’entorn de la ciutat de Solsona.

Aquest important nucli comercial gaudeix d’un ric patrimoni arquitectònic i artístic, així com de la tranquil·litat i el ritme pausat d’una ciutat petita però dinàmica. Aparquem molt a prop del Portal del Castell, deixem la visita a la ciutat per la tornada, i ens encaminem al Parc de la Mare de la Font, a menys de 2 Km de la ciutat. A aquest parc s’hi arriba en cotxe, i aquí hi trobem tota mena de serveis: restaurant, WC, barbacoes, taules i bancs i una amplia zona d’esbarjo. Cal destacar el pont de pedra del segle XV que antigament formava part de la canalització que portava l’aigua fins a les fonts de Solsona. Aquest espai també ofereix un itinerari botànic, d’uns 600 m, que permet conèixer i observar diverses espècies de bosc de ribera autòctones. 

Creuem el parc i ens aturem uns moments a la capella de Sant Pere Màrtir, datada de 1686, d’estil neoclàssic rural. Creuem la carretera i per un sender arribem a la Font de la Mina, una bonica raconada amb un parell de taules. Pugem les escales que s’enfilen fins a trobar la pista que ens ha de portar fins a Castellvell per l’obaga. Fa de molt bon caminar i creuem una roureda impressionant. Poc abans d’arribar a un encreuament de pistes a tocar de la carretera, a la nostra esquerra ens queden uns rocams que formen balmes i passadissos que val la pena veure. Són les Roques Caigudes. Quan ja hem donat un parell de voltes pel lloc i passat i traspassat per les esquerdes i forats tornem al nostre camí i seguim fins l’encreuament de pistes, des d’on anirem fins a Castellvell i tornarem.

El Castellvell de Solsona, Castell de Castellvell o simplement el Castellvell, és un castell que es troba dalt d’un turó de 838 metres d'altitud. Edificació d'origen força antic (al segle XI ja se l'anomenava el vell), és una important fortificació i talaia al nord-oest de la ciutat de Solsona. 

Les vistes des d’aquest lloc són impressionants. D’allà mateix en surt un corriol que ens acaba d’enfilar al cim del turó, on hi ha les restes d’un poblat ibèric. Aquest hàbitat s’inicia durant la Primera Edat del Ferro i es perllonga en època medieval i moderna, amb diferents tipus d’ocupació i amb desocupacions entre períodes. Aquest és un lloc immillorable per fer una aturada per esmorzar i recuperar forces. Visitat a fons el lloc, desfem el camí fins l’encreuament de pistes, creuem la carretera, i seguim uns pista fins la Balma de la Font Salada. La Font Salada la trobem dins d'una balma impressionant que està a la part alta del barranc de Ribalta. Hem tastat l'aigua i, efectivament, és salada, sense arribar a la concentració de la font salada de la Ribera Salada. Es tracta d'una llarga balma de 30 metres de llargada al mig del torrent de Ribalta, per on salta l'aigua de la pluja i coincideix en la capçalera del mateix torrent. Avui tan sols en trobem un parell de basseroles. 

Seguim el corriol que en surt de l’extrem de la balma, seguint el Barranc de Ribalta, fins arribar de tornada a Solsona. Ara sí que dediquem una bona estona a visitar a fons aquesta fantàstica ciutat. En destaca la Catedral de Santa Maria, d'estil gòtic, construïda sobre un antic temple romànic, que guarda una famosa talla en pedra de la Mare de Déu del Claustre. Altres punts d’interès són el Palau Episcopal, la Plaça Major, la Plaça de Sant Joan, i diverses cases senyorials. Una caminada molt fàcil i amb molts punts d’interès, amb fantàstiques vistes i amb el premi afegit de la visita a l’ esplèndida ciutat de Solsona. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc