Sant Aniol de Finestres

SANT ANIOL DE FINESTRES – LES MEDES – PONT DEL DIABLE

Mª Clara Martínez, dimarts 8 febrer 2022

Magnífica sortida a la Garrotxa, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres. La caminada la iniciem al coll de sa Rella, i hi accedim seguin la pista asfaltada que hi puja des de la Vall d’en Bas i per Sant Iscle de Colltort. Hi ha espai per mitja dotzena de cotxes, a tocar de l’antiga masia de can Tià i el cràter del volcà del mateix nom. Comencem resseguint el Serrat de les Medes, per la carena, i des d’on gaudim d’esplèndides vistes del Puigsacalm i la serra de Cabrera. Aquesta serra de les Medes, amb alineació NO-SE, separa les valls d’Hostoles i de Llémena. 

Passem per la Casa Nova de les Medes, amb una imponent pallissa, fem les fotos de rigor i seguim carenant la serra. Al seu extrem més meridional hi ha el Puig Rodó, un modest cim de 778 metres, però que ens ofereix unes espectaculars vistes de la vall d’en Bas, el Far, serra de Cabrera, Puigsacalm, serra Cavallera i al fons el Pirineu. Als nostres peus, Cogolls, l’església enlairada de Sant Salvador de Puig-alder i el castell d’Hostoles. Un lloc ideal per fer una aturada per esmorzar. Deixem el cim del turó i ens dirigim al veïnat de les Medes. Aquest lloc, on hi consten set o vuit grans masos disseminats, va disposar de dues capelles: una ubicada dalt la carena, dedicada a Sant Julià i l’altre propera a les cases, dedicada a Sant Joan. Aquesta darrera és una petita construcció d’una sola nau, sobrealçada, amb accés directe a la part superior pel costat de tramuntana. Però tot està en runes i engolit per la vegetació. Ara baixem cap a la riera de Llémena, on hi ha una curiosa formació geològica coneguda amb el nom del Pont del Diable. 

Es tracta d’un alt estret rocós que ha format l’aigua, amb una gran pedra que s’ha desprès i que ha quedat encaixada a la part alta. Un lloc sorprenent. Tornem uns metres enrere i prenem direcció Nord, entre immensos boscos de faig i de roure, fins arribar al gran mas de La Plana. Aquest va ser un dels masos més grans de la zona, es pot apreciar pel gran tamany de la construcció, malgrat estar quasi ensorrat, un mas autosuficient, i amb la típica distribució de les masies catalanes: les corts abaix, un parell de pisos dedicats a habitatge, golfes i algunes construccions exteriors annexes, molt possiblement per a usos agrícoles o magatzems. Els seus camps, assolellats, ens ofereixen una bona estona de relax. 

Seguim amunt, creuem el Torrent de Matabous, i seguim gaudint de les fagedes i rouredes. El sender està ben fressat i no costa de seguir, fins arribar a un altre lloc amb un nom ben curiós: l’Estret de Gibraltar. Es tracta també d’una formació rocosa natural, amb un pas estret entre roques. 

Ja planejant, passem per l’enrunat mas de Cal Barranc de Dalt, i en poca estona ja som de tornada als cotxes. Una ruta molt recomanable, per gaudir de les vistes i de uns quants dels racons més curiosos de la Garrotxa. Avui podem afirmar que hem passejat per les Medes i hem travessat l’estret de Gibraltar a peu... Per fer aquesta ruta recomano GPS i/o mapa, hi ha gran quantitat d’encreuaments que ens poden despistar. Camins de bon fer, sense dificultat ni passos complicats. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc