Grau d'Olot i la Portelleta

Fantàstica excursió a la comarca de la Garrotxa amb l'Antoni Llagostera el passat dimecres 5 de gener de 2022. Una ruta que en part ja haviem fet feia anys passant per les Marrades del Grau d'Olot i baixant per la Portelleta.

Ens situem a la Vall d'en Bas, a tocar del petit poble de l'Hostalet d'en Bas. Avui hem fet un camí molt interessant, no sols pels paisatge o per l’esforç que requereix el fer-lo, sinó per la seva importància i valor infraestructural, una obra d’enginyeria popular de gran interès. 

Molt segurament, amb el camí romà del Capsacosta, conformen els dos dels camins històrics més ben conservats (tots dos fa pocs posats en valor mitjançant una intervenció arqueològica i de conservació), que hi ha a Catalunya. Durant molts anys la ruta principal de comunicació entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França, va ser el denominat camí ral de Vic a Olot. Nosaltres, per escurçar camí, hem sortit de la casa de L’Esquirol, una casa de turisme rural, al fons de la plana d’en Bas, al començament del camí del Grau d’Olot. Fins a l'Hostalot hi ha 3,6 kilòmetres i 388 m de desnivell. El camí s’enfila, ben marcat, entre la boscúria i travessem la riera enmig de les grans pedres i deixant la riera a la dreta seguim el camí en direcció sud, cap al fons del pla d’en Bas. S’arriba a un petit replà sense vegetació; cal seguir pel sender que va pujant. Ens  trobem al coll del Pixador dels Matxos (700 m), una petita clariana sobre un clap de roca que fou anivellat en el seu moment per permetre el pas dels traginers, i on s’aturava a les bésties perquè hi poguessin descansar a la meitat de la pujada. Una mica més amunt hi ha la font de les Marrades, situada a la dreta del camí i al peu d'unes roques.

Un cop passada la font de les Marrades, el camí, que en alguns trams conserva l’empedrat, fa unes ziga-zagues molt marcades per salvar el desnivell i superar el cingle. Aquí hi ha el tram més espectacular del camí ral d’Olot a Vic, anomenat les Marrades, una obra cívico-militar construïda entre 1729 i 1731, a iniciativa del corregidor de Vic, José de Avilés, per facilitar tant el pas de les mercaderies com dels exèrcits. El camí va pujant molt ample amb diverses i mantingudes llaçades, i amb tot un sistema de paviments, talussos, plataformes, trencaaigües, desguassos, pilons guarda-rodes i fins i tot un pont, gairebé al capdamunt, que salva les aigües procedents de la font del Grau.  

L’indret és misteriós i salvatge: altes parets de pedra aguanten el camí i grans arbres centenaris creen un ambient de penombra i humitat. A la part final de les Marrades deixem un moment el camí cap a l'esquerra per anar a visitar un altre punt molt curiós. En pocs minuts s’arriba a la Mina dels Bandolers, estret amagatall ple de ràncies històries.  Aquesta mina és en realitat un gran call natural d’uns 60 metres de llarg i 1’5 d’ampla i altura de 2 a 4 m. Encara que està destapada, s’hi havia fet una teulada natural de terra, per fer-ne un bon amagatall. És una massa rocallosa de superfície clivellada i cantelluda, plena de fissures i arestes. Era un bon amagatall utilitzat pel bandolerisme i els lladres del camí ral durant els segles XVIII i XIX.

Un cop vist aquest espai recuperem les Marrades i de seguida arribem a l’Hostal del Grau, antiga parada obligada per als traginers del camí ral. Abans d'agafar el camí de baixada aprofitem per veure alguns punts interessants. Primer trobem un antic pont, el Pont Vell de l'Hostalot que servia per creuar la riera del Grau. El pont és d'un sol arc, fet amb grosses pedres tallades, però del seu paviment original queda molt poca cosa. Alguns autors fan remuntar la seva construcció a l’època romana, però a tot estirar seria del segle XI o principis del XII. També hi veiem l'altre hostal, anomenat l'Hostalot, que ha estat qualificat per alguns autors com un annex de l'Hostal del Grau, per a gent de curta economia. 

Retornats a l’Hostal del Grau, anem a veure els Sallents del Grau i de de Pujolriu o Bertrans queformen la part alta del torrent del Puig i son dins del municipi de la Vall d’en Bas. El primer, el Sallent del Grau té 800 m de longitud i salva un desnivell de 300 m. S’hi poden fer 5 ràpels. El Sallent de Pujolriu o de Bertrans té també uns 800 m de recorregut i es salva un desnivell de 300 m. S’hi fan 8 ràpels.

Fet aquesta visita als dos sallents, pujem al cim de l’excursió d’avui, la Tosa de Pujolriu (938 m alt). Des d'aquí tenim unes vistes espectaculars.

Des de Pujolriu baixarem fins el coll del camí de la Portallera, que ens baixarà fins el pla d’en Bas, a la casa de la Llobatera. Itinerari molt sorprenent que davalla el cingle de la tossa de Pujolriu per l’antic camí de la Portellera, des de Falgars a la vall d’en Bas, per un bosc atapeït i misteriós. Tot el recorregut és un seguit d’indrets màgics i corprenedors entre els quals val la pena d’esmentar l’indret de la Portellera, lloc que dóna nom a tot el camí. Es tracta d’un gran mur d’uns sis metres d’alçada, amb una petita ‘portellera’ per travessar-lo, al mig d’una densa fageda. Aquest gran mur podria ser la resclosa d’una presa per a un antic molí o bé un mur de defensa per barrar el pas. Acabem de baixar i el primer que trobem és la Llobatera Una casa enorme i magnífica situada en un idret idíl·lic, sota els cingles de Falgars. I ja només ens queda arribar on tenim el cotxe per acabar una ruta fantàstica i molt recomanable.

SANT MIQUEL DE FLUVIÀ – PALAU DE SANTA EULÀLIA – SANT MORI

Dissabte 11 desembre 2021 (Mª Clara Martínez)

Caminada per terres de l’Alt Empordà, per camins fàcils i sense cap mena de dificultat. Avui ens hem decidit per fer una circular per enllaçar tres municipis d’aquesta comarca, carregats d'història i plens de racons de gran bellesa. El punt d’inici és Sant Miquel de Fluvià, amb diversos punts d’interès, entre ells el monestir de Sant Miquel de Fluvià, un monument històric del romànic de gran bellesa; el forn romà, un dels més ben conservats de Catalunya, i la capella o ermita de Sant Sebastià, una construcció del segle XVIII.

Ens dirigim al nucli antic del poble on podem admirar l’església de Sant Miquel de Fluvià, temple de l’antic monestir benedictí del segle XI (de les dependències i el claustre del monestir tan sols en queden les restes) i que  conserva un imponent campanar d’estil romànic llombard i que al seu interior es conserven els seus capitells romànics originals i la imatge gòtica d’una Mara de Déu d’alabastre policromat. Trobem diversos plafons informatius que ens ajuden a conèixer la seva història. Cal demanar visita guiada a l’Ajuntament per poder veure l’interior del temple i del forn romà. Vist el conjunt, deixem el poble, passem per sota les vies del tren i iniciem el nostre camí per pistes forestals de bon fer, admirant tota la bellesa de la plana al·luvial de l’Alt Empordà, amb el Pirineu de teló de fons.

Anem rumb al petit nucli de Palau, on hi ha la capella de Sant Esteve i l’antic castell dels ardiaques, ja en runes, i alguns grans casalots medievals.b Seguim fent camí, entre granges i camps de cultiu, fins el nucli principal de Palau de Santa Eulàlia, on hi destaca l'església de Santa Eulàlia, una construcció del romànic tardà del segle XIII, així com les cases dels segles XVI i XVIII del seu voltant. Aquí trobem un bon lloc, protegit de la forta tramuntana que bufa avui, per fer una parada i esmorzar una mica.

Ja refets, deixem el poble i seguim creuant amplis camps de conreu, tant típics de la plana empordanesa, fins a trobar i creuar el riu Fluvià. Aquest riu neix a la Garrotxa, al Grau d’Olot, transcorre pels territoris més tancats de la Garrotxa i s’endinsa el la plana de l’Empordà, on discorre sobre materials sedimentaris. El nostre proper objectiu és Sant Mori. L'origen etimològic de Sant Mori prové de l'aglutinació del nom del patró, sant Maurici. L'antic nucli s'originà al voltant del castell de Sant Mori i de la primera església parroquial de Sant Maurici, formant carrerons estrets que s'adaptaren al turó. El poble està format per dos nuclis construïts sobre dos turons veïns, separats uns 300 metres: el nucli antic o també anomenat barri del Castell, i l'extramurs o barri del Puig.

Ens entretenim una bona estona admirant alguns detalls molt antics del poble, com són plaques de carrers molt antigues, carrers porxats, o detalls constructius de l’església. Com a curiositat, aquest poble s’ha vist obligat a silenciar el só de les campanes de 12 de la nit a 8 del matí per ser molestes pels qui venen a llotjar-se... I ja tan sols ens queda tornar a Sant Miquel de Fluvià i tancar el cercle de la ruta d’avui. Una ruta molt entretinguda, carregada de història, i que recomano fer parada amb calma en el petits pobles per gaudir dels monuments històric i de la bellesa dels seus racons. Molt fàcil de fer, per pistes i bons camins, i en la que podem allargar o escurçar el recorregut segons les nostres necessitats. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Sant Cugat de Gavadons des de Tona

St Miquel de Vilageliu–St Cugat de Gavadons–Collsuspina-Roc de la Guàrdia

Mª Clara Martínez, dijous 2 de desembre de 2021

Fantàstica sortida pels voltants de Tona (comarca d’Osona) i Collsuspina (comarca del Moianès), que ens permet pujar al Turó de Bellver, un dels 100 Cims del catàleg de la FEEC, visitar les ermites romàniques de Sant Miquel de Vilageliu i Sant Cugat de Gavadons i gaudir de les magnífiques vistes des del Roc de la Guàrdia. Podríem iniciar el recorregut a la població de Tona, però ens estalviem un bon tros de recorregut pujant amb els cotxes directament fins a Sant Miquel de Vilageliu. S’hi arriba perfectament per una pista asfaltada. En aquest punt hi trobem el mas de Vilageliu i, una mica apartada, en un camp proper, l’ermita de Sant Miquel de Vilageliu. El mas, o casal de Vilageliu, fou un dels primers nuclis de població, en llatí anomenat "Villa Gerille" consta, junt amb l'església de Sant Miquel, a l'any 948. Fou una fortificació amb categoria de Domus. L’ermita és de la mateixa època. Entorn l'any 1080, en temps d'Hug Dalmau, es renovà l'església, fent-se la capçalera i la nau, i ja en segles posteriors es feren successives modificacions a càrrec dels cavallers de les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia.

Aquí deixem els cotxes i comencem a caminar, en direcció a Can Regàs i Sant Cugat de Gavadons. En suau pujada, passem a tocar del mas Güells, molt a prop de les restes de l’antic castell de Güells, del que en queden molt pocs vestigis.

Anem pujant fins a Colldarnau, on apreciem un canvi brusc en la vegetació que ens envolta. Fins aquest punt hem caminat per espectaculars boscos de roures, i ara ens veiem envoltats de pins i alzines al passar de vessant Sud a Vessant Nord. Poc a poc anem guanyant alçada, i les vistes es tornen espectaculars. Can Regàs, ja en terme de Collsuspina, al Moianès, es tracta d'una casa d'època moderna, ja que la documentació que en fa esment és a partir del segle XVIII. Molt a prop es troba indicada la Font de Can Regàs, una font canalitzada per una mànega de plàstic i que es considera el naixement del riu Congost, principal afluent del riu Besòs. El dia a començat amb boires baixes, però en arribar a Sant Cugat de Gavadons comencen a esvair-se i ens permeten gaudir de les fantàstiques vistes que podem abastar des del seu mirador. 

Als 1046 metres d'altitud s'aixeca aquesta església, envoltada per masos antics com Miravalls, Mas Naulart, Bellver, etc. Davant l'actual entrada hi ha dues lloses, una de les quals és una lauda sepulcral amb un escut de la família Miravalls, que recorda la relació d'aquest mas amb l'església. Al costat sud de l'església hi ha un cementiri. Adossada a l’ermita, la Rectoria, i a l’est, en una explanada, el Pedró, lloc que s’utilitzava per fer la benedicció del terme, una Rosa dels Vents i el mirador. Val la pena fer el cim del Turó de Bellver, a tocar de nosaltres i inclòs al catàleg de 100 cims de la FEEC Aquest és un bon lloc per aturar-nos a esmorzar i relaxar-nos amb les vistes. Seguim la ruta posant rumb a Collsuspina. Passem per extenses àrees de conreu, clapes de bosc amb roures i grans i antigues masies. 

El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina. Al voltant de Can Xarina es van fer quatre o cinc casetes més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial. Creuem el poble i seguim un tram de l’antic Camí Ral, ben indicat i amb plafons explicatius. No tardem en arribar al Mirador del Roc de la Guàrdia, un sortint rocós que ens deixa bocabadats per les vistes que ens ofereix. 

Part de la Plana de Vic amb Tona, Hostalets de Balenyà i Centelles als nostres peus. I un segon mirador amb impressionants vistes al Pirineu. Ja tan sols ens queda baixar fins els cotxes i donar per finalitzada la sortida d’avui. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

De Viladonja a Ripoll

Excursió a la comarca del Ripollès fent l'antic camí ral de Viladonja a Ripoll passant per Vallespirans amb l'Antoni Llagostera. (Dilluns 29 novembre 2021)

A Ripoll, gran centre de comunicacions des de l’etapa medieval, amb el seu monestir benedictí i el seu mercat setmanal, hi havia diferents camins rals que sortien en direcció a l’oest. Tot el territori de l’actual municipi de les Lloses esta solcat per camins rals que comunicaven la important vila i mercat de Ripoll amb la zona de l’est, del Berguedà i Lluçanès. Estem, en algun dels casos, davant un tram del camí ral de Ripoll a Berga. Hi havia el camí de Ripoll a Alpens per la costa de la Teia i Sovelles; hi havia el camí ral de la riera de les Lloses; hi havia el camí de Vallespirans i Viladonja; i finalment, el camí ral de Ripoll a Sant Jaume de Frontanyà per l’Auró i la Riba. Nosaltres hem fet el de Viladonja a Ripoll.

Viladonja és un dels antics municipis de les Llosses (Ripollès) situat als vessants de la serra de Matamala a 1012 m d'altitud. La seva església parroquial, dedicada a Santa Eulàlia, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll, i reedificada a mitjan segle XVIII. Esdevingué lloc reial al segle XVII juntament amb Sant Esteve de la Riba. Té un petit campanar de torre amb coberta piramidal a la banda de migdia. El 1802 li fou afegit un vestíbul d'entrada.

Comencem a caminar. La primera fita del camí ral de Viladonja a Ripoll és el coll Senyorit (1.092 m alt). Serà el punt més alt per on passem en el nostre recorregut. És una de les avantatges que tenim de fer aquesta excursió en aquest sentit. Ara sols farem que baixar, amb una petita pujada més endavant des de la riera de Vilardell al coll del Remei, ja al costat de Ripoll. A coll Senyorit deixem les senyals de PR C-50 que ens han acompanyat des de la sortida de Viladonja. Si seguíssim el camí PR aniríem a parar a Matamala. Anem fent camí per la clotarada, amb els seus quintars i devesses, que conformen les cases Cal Sastre, Reixac i el Camps. 

Arribem a la collada del Forn (1.091 m alt). En aquest punt hi passa el camí ramader del Lluçanès que va cap al pla d'Anyella. Nosaltres seguim amb una nova clotarada amb les cases del Forn i el Mas de les Selles. Aquí hi havia també la antiga casa dels Ferrers. La denominació de les Selles ens remet a la gran casa situada a un extrem del pla de Capdevila, a les Llosses, un dels punt de pas del camí ramader del Lluçanès. La zona es plena de gran cases pairals, amb un estructura edificatòria que denota una important potència econòmica, amb afegits als edificis principals, cabanes i edificis suplementaris. Passem per sobre de Maideu, una altra casa important de la zona i anem, seguint el camí ral, fins a el Coll. Comencem a trobar, abans d’arribar a la casa del Coll, senyals dels GR (vermeles i blanques). Estem en la traça del GR 1 que ens acompanyarà cap a Ripoll. Abans però ens desviem un moment del camí per pujar fins a Sant Esteve de Vallespirans, el nucl central religiós del territori. L'església s'ubica en una petita serra a 886 m. d'alçada. L'església inicial romànica del segle XII, va ser molt modificada al segle XVIII. L'absis es reemplaçà per un presbiteri rectangular, i es féu una nova porta (que duu la data del 1759) i un campanar de torre baix i massís; el mur de ponent, reforçat amb contraforts, deixa veure l'obra romànica del segle XII. El temple que veiem en l'actualitat respon a la important reforma feta en el segle XVIII, quan es va suprimir la capçalera romànica, es va obrir una nova porta d'accés i es va construir la torre de campanar.

 

Recuperem el camí en direcció oest, per arribar-nos fins la casa de Vallespirans. Una altra casa important, més enllà de que cognomina la zona. Hi destaca també un roure monumental. Seguim baixant fins a trobar la riera de Vilardell que te fama per els seus gorgs abans de deixar les seves aigües a la riera de les Llosses. En una curt espai de territori hi ha cinc salts d’aigua, ben interessants i aptes per esbarjo. També hi ha les restes del molí de Vilardell, mostra de la potència econòmica de la antiga casa de Vilardell que queda més amunt. L’Ajuntament de les Llosses ha regulat l’accés i el bany a la riera de Vilardell. Cal tenir en compte que la zona de les basses dels Molins de Vilardell està inclosa al terme municipal de les Llosses, tot i que l’accés més habitual és pel terme municipal de Ripoll. 

Un cop passada la riera de Vilardell entrem en la banada dels Brucs, una de les antigues zones que conformaven l’antic municipi de Parròquia de Ripoll. Estem davant una agrupació de cases considerable, algunes d’elles monumentals: La Caseta del Puig, Cal Govern, el Mir, el Puig, cal Rogai, Malets, Sobirats, el Parer,...

Destaquem el Mir. Sols veure el conjunt de cabanes auxiliars, el pati interior tancat per construccions, tot el volum del conjunt, ja ens fa percebre que estem davant una grossa casa de pagès. Avui en dia dedicada al turisme rural. I una mica més enllà trobem el Puig dels Brucs, una altra gran casa. És una masia amb capella, edificada l’any 1848 i dedicada a la Mare del Déu del Roser, i un arbre monumental, un lledoner admirable, signe del seu poder. 

I abans d'entrar a Ripoll podem veure la capella del Remei. S’ignora la data certa de la fundació de la capella. En temps antic era molt més petita i anomenada vulgarment l’oratori de Nostra Senyora de na Prat. Durant el transcurs del temps ha sofert la capella varies reedificacions i engrandiments. Destruïda  durant la darrera guerra civil de 1936, fou reedificada el 1947. I ja només ens queda arribar fins al nuci de Ripoll seguint el GR i donar per acabada la sortida utilitzant antics camins que portaven cap al mercat de Ripoll.

Viver i Serrateix

Sortida a la comarca del Berguedà el passat dilluns 15 de novembre de 2022 amb l'Antoni Llagostera a Viver i Serrateix.

 

Viver i Serrateix és un municipi situat al sud de la comarca del Berguedà, fruït de l’agregació de tres parròquies: Santa Miquel de Viver, Sant Pere de Serrateix i Sant Joan de Montdarn. El terme municipal té 66,81 quilòmetres quadrats i està situat entre els rius Llobregat i Cardener. Avui compta amb uns 170 habitants, repartits bastant uniformement entre les tres parròquies. Havia arribat a comptar amb 677 habitants (1940).  Comencem la sortida a Viver. Entre un parell de masos hi destaca l'església de sant Miquel de Viver es troba entre Vilanova i cal Sastre. En el segle X, ja hi havia un temple preromànic, com ho testimonien dues tombes antropomorfes excavades a la roca, que hi ha al costat sud de l’absis. El 1187 es va consagrar una església, que és l´esquelet de l´actual; la nau central correspon a l´església d´aquella època. És un edifici romànic de transició al gòtic, cosa poc freqüent a les nostres contrades. Tenia una nau i l´absis era rectangular.

Deixem l'església i comencem el camí on de seguida ens trobem un monument molt digne de visitar. Ens enfilem al serrat o costa de Vilanova just després de passar per la casa i arribem al Castellot de Viver. Està format per una petita torre de planta rectangular de l'època carolíngia, al cim d'una gran roca. Al seu costat hi havia un recinte més ampli, també anterior a l'any Mil. S'hi han trobat diverses tombes excavades a la roca i nombrosos forats que hom pot relacionar amb construccions de fusta. El conjunt és ple de restes de murs i fortificacions.NHi ha un itinerari senyalitzat, amb plafons explicatius. Desferem el camí fins situar-nos sobre Vilanova i al costat d’un dipòsit d’aigua pels incendis. Anirem cap el racó de Sailla i, seguidament, a creuar el torrent de Sant Feliu. Pujem cap la casa d’Albareda i anem cap el càmping de l’Hostalet. I amb poc més de 4 kilòmetres arribem al Pla de Serrateix. Al mig dels camps ens sorprèn un gros penyal, anomenat el Roc de Sant Urbici, així se l'anomenava ja en el segle XVI. La pedra o roc és molt singular. Hi ha impressions de petjades i taques vermelles. Segons la documentació antiga, en aquest lloc hi van martiritzar el sant i els altres tres sants màrtirs (sant Zenó, sant Víctor i santa Felícola). Hi ha una llegenda, més moderna, que ens diu que aquí hi trobaren el cos del sant, que fou portat de França, de Bordeus. L’atribució de senyals, petjades i clots a la roca és un fet força habitual en la geografia del territori català.

Seguim cap a Serrateix, situat molt a prop en un altiplà que fa de mirador privilegiat. Podem veure des de Cabrera, a Osona, fins al Montsec a les comarques lleidatanes, des de Montserrat i el Montseny fins al Prepirineu i Pirineu. A Serrateix, hi ha dos edificis d´interès, històricament relacionats: Sant Pere i el monestir de Santa Maria; ambdós tenen importants elements preromànics i romànics i de d´altres èpoques. Aquest conjunt és únic en tot l´eix del Llobregat i del Cardener. Molt interessant és l’església de Santa Pere de Serrateix. Santa Maria de Serrateix i el seu antic conjunt monàstic benedictí, malgrat les reformes que ha patit en els transcurs dels segles, conserva bona part del caràcter original. L’església, amb planta de creu llatina, estava capçada per tres absis dels qual només se’n manté un. A la banda sud, a l’entorn d’un claustre de línies neoclàssiques, hi ha les antigues dependències monàstiques. Destaca la imponent imatge de la torre campanar així com la torre de l’abat. A l’interior, és remarcable el suposat sarcòfag del comte Oliba Cabreta.

Seguim i anem deixant Serrateix passant per Cal Jaume i per Cal Jepet on hi podem veure una tomba excavada a la roca. Caminem per una pista forestal entre camps i ens desviem per un corriol per assolir el cim de Montbordó. No hem de fer gaire esforç per arribar-hi. És una muntanya de 787 m alts, el cim més alt del municipi de Viver i Serrateix, a la part sudoest de la comarca del Berguedà. Podem trobar-hi un vèrtex geodèsic i com no, molt bones vistes.

Tornem a baixar i hem de fer uns 3 kilòmetres per acostar-nos fins a Sant Joan de Montdarn. Abans passem per el Roc Estret, una muntanya destacable. Sant Joan de Montdarn, la tercera parròquia del municipi de Viver i Serrateix, és en una plana, que mira a les muntanyes prepirinenques. Prop de l´església i en altres indrets s’hi han trobat restes d´època íberoromana. En els segles VI-VII, a l´indret de l´actual temple, hi havia vida eremítica;  El 899, es fundà el monestir de clergues, filial del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L´any 922, Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte Guifré, hi va fer construir una nova església d'estil preromànic. Les set tombes antropomorfes excavades a la roca que hi ha a l´entorn de l´església és l'únic testimoni que n'ha quedat.  En el segle XI, es va suprimir el monestir i Sant Joan quedà com a simple parròquia. Llavors es va aixecar una església romànica, de la qual només ens n´ha quedat l´absis amb decoració llombarda. El temple va ser ampliat en el segle XIV i especialment en el XVIII; l´any 1784 es va fer l´última modificació, donant-li la fisonomia que té avui. Al costat hi trobem l'antic hostal de Corderoure. Ens queda fer el camí de tornada fins al punt de sortida passant també per llocs interessants com el Roc Estret, un lloc ple de llegendes i històries de bandolers. Una ruta una mica llarga, de gairbé 17 kilòmetres però de molt bon fer.