Viver i Serrateix

Sortida a la comarca del Berguedà el passat dilluns 15 de novembre de 2022 amb l'Antoni Llagostera a Viver i Serrateix.

 

Viver i Serrateix és un municipi situat al sud de la comarca del Berguedà, fruït de l’agregació de tres parròquies: Santa Miquel de Viver, Sant Pere de Serrateix i Sant Joan de Montdarn. El terme municipal té 66,81 quilòmetres quadrats i està situat entre els rius Llobregat i Cardener. Avui compta amb uns 170 habitants, repartits bastant uniformement entre les tres parròquies. Havia arribat a comptar amb 677 habitants (1940).  Comencem la sortida a Viver. Entre un parell de masos hi destaca l'església de sant Miquel de Viver es troba entre Vilanova i cal Sastre. En el segle X, ja hi havia un temple preromànic, com ho testimonien dues tombes antropomorfes excavades a la roca, que hi ha al costat sud de l’absis. El 1187 es va consagrar una església, que és l´esquelet de l´actual; la nau central correspon a l´església d´aquella època. És un edifici romànic de transició al gòtic, cosa poc freqüent a les nostres contrades. Tenia una nau i l´absis era rectangular.

Deixem l'església i comencem el camí on de seguida ens trobem un monument molt digne de visitar. Ens enfilem al serrat o costa de Vilanova just després de passar per la casa i arribem al Castellot de Viver. Està format per una petita torre de planta rectangular de l'època carolíngia, al cim d'una gran roca. Al seu costat hi havia un recinte més ampli, també anterior a l'any Mil. S'hi han trobat diverses tombes excavades a la roca i nombrosos forats que hom pot relacionar amb construccions de fusta. El conjunt és ple de restes de murs i fortificacions.NHi ha un itinerari senyalitzat, amb plafons explicatius. Desferem el camí fins situar-nos sobre Vilanova i al costat d’un dipòsit d’aigua pels incendis. Anirem cap el racó de Sailla i, seguidament, a creuar el torrent de Sant Feliu. Pujem cap la casa d’Albareda i anem cap el càmping de l’Hostalet. I amb poc més de 4 kilòmetres arribem al Pla de Serrateix. Al mig dels camps ens sorprèn un gros penyal, anomenat el Roc de Sant Urbici, així se l'anomenava ja en el segle XVI. La pedra o roc és molt singular. Hi ha impressions de petjades i taques vermelles. Segons la documentació antiga, en aquest lloc hi van martiritzar el sant i els altres tres sants màrtirs (sant Zenó, sant Víctor i santa Felícola). Hi ha una llegenda, més moderna, que ens diu que aquí hi trobaren el cos del sant, que fou portat de França, de Bordeus. L’atribució de senyals, petjades i clots a la roca és un fet força habitual en la geografia del territori català.

Seguim cap a Serrateix, situat molt a prop en un altiplà que fa de mirador privilegiat. Podem veure des de Cabrera, a Osona, fins al Montsec a les comarques lleidatanes, des de Montserrat i el Montseny fins al Prepirineu i Pirineu. A Serrateix, hi ha dos edificis d´interès, històricament relacionats: Sant Pere i el monestir de Santa Maria; ambdós tenen importants elements preromànics i romànics i de d´altres èpoques. Aquest conjunt és únic en tot l´eix del Llobregat i del Cardener. Molt interessant és l’església de Santa Pere de Serrateix. Santa Maria de Serrateix i el seu antic conjunt monàstic benedictí, malgrat les reformes que ha patit en els transcurs dels segles, conserva bona part del caràcter original. L’església, amb planta de creu llatina, estava capçada per tres absis dels qual només se’n manté un. A la banda sud, a l’entorn d’un claustre de línies neoclàssiques, hi ha les antigues dependències monàstiques. Destaca la imponent imatge de la torre campanar així com la torre de l’abat. A l’interior, és remarcable el suposat sarcòfag del comte Oliba Cabreta.

Seguim i anem deixant Serrateix passant per Cal Jaume i per Cal Jepet on hi podem veure una tomba excavada a la roca. Caminem per una pista forestal entre camps i ens desviem per un corriol per assolir el cim de Montbordó. No hem de fer gaire esforç per arribar-hi. És una muntanya de 787 m alts, el cim més alt del municipi de Viver i Serrateix, a la part sudoest de la comarca del Berguedà. Podem trobar-hi un vèrtex geodèsic i com no, molt bones vistes.

Tornem a baixar i hem de fer uns 3 kilòmetres per acostar-nos fins a Sant Joan de Montdarn. Abans passem per el Roc Estret, una muntanya destacable. Sant Joan de Montdarn, la tercera parròquia del municipi de Viver i Serrateix, és en una plana, que mira a les muntanyes prepirinenques. Prop de l´església i en altres indrets s’hi han trobat restes d´època íberoromana. En els segles VI-VII, a l´indret de l´actual temple, hi havia vida eremítica;  El 899, es fundà el monestir de clergues, filial del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L´any 922, Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte Guifré, hi va fer construir una nova església d'estil preromànic. Les set tombes antropomorfes excavades a la roca que hi ha a l´entorn de l´església és l'únic testimoni que n'ha quedat.  En el segle XI, es va suprimir el monestir i Sant Joan quedà com a simple parròquia. Llavors es va aixecar una església romànica, de la qual només ens n´ha quedat l´absis amb decoració llombarda. El temple va ser ampliat en el segle XIV i especialment en el XVIII; l´any 1784 es va fer l´última modificació, donant-li la fisonomia que té avui. Al costat hi trobem l'antic hostal de Corderoure. Ens queda fer el camí de tornada fins al punt de sortida passant també per llocs interessants com el Roc Estret, un lloc ple de llegendes i històries de bandolers. Una ruta una mica llarga, de gairbé 17 kilòmetres però de molt bon fer.