Grau d'Olot i la Portelleta

Fantàstica excursió a la comarca de la Garrotxa amb l'Antoni Llagostera el passat dimecres 5 de gener de 2022. Una ruta que en part ja haviem fet feia anys passant per les Marrades del Grau d'Olot i baixant per la Portelleta.

Ens situem a la Vall d'en Bas, a tocar del petit poble de l'Hostalet d'en Bas. Avui hem fet un camí molt interessant, no sols pels paisatge o per l’esforç que requereix el fer-lo, sinó per la seva importància i valor infraestructural, una obra d’enginyeria popular de gran interès. 

Molt segurament, amb el camí romà del Capsacosta, conformen els dos dels camins històrics més ben conservats (tots dos fa pocs posats en valor mitjançant una intervenció arqueològica i de conservació), que hi ha a Catalunya. Durant molts anys la ruta principal de comunicació entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França, va ser el denominat camí ral de Vic a Olot. Nosaltres, per escurçar camí, hem sortit de la casa de L’Esquirol, una casa de turisme rural, al fons de la plana d’en Bas, al començament del camí del Grau d’Olot. Fins a l'Hostalot hi ha 3,6 kilòmetres i 388 m de desnivell. El camí s’enfila, ben marcat, entre la boscúria i travessem la riera enmig de les grans pedres i deixant la riera a la dreta seguim el camí en direcció sud, cap al fons del pla d’en Bas. S’arriba a un petit replà sense vegetació; cal seguir pel sender que va pujant. Ens  trobem al coll del Pixador dels Matxos (700 m), una petita clariana sobre un clap de roca que fou anivellat en el seu moment per permetre el pas dels traginers, i on s’aturava a les bésties perquè hi poguessin descansar a la meitat de la pujada. Una mica més amunt hi ha la font de les Marrades, situada a la dreta del camí i al peu d'unes roques.

Un cop passada la font de les Marrades, el camí, que en alguns trams conserva l’empedrat, fa unes ziga-zagues molt marcades per salvar el desnivell i superar el cingle. Aquí hi ha el tram més espectacular del camí ral d’Olot a Vic, anomenat les Marrades, una obra cívico-militar construïda entre 1729 i 1731, a iniciativa del corregidor de Vic, José de Avilés, per facilitar tant el pas de les mercaderies com dels exèrcits. El camí va pujant molt ample amb diverses i mantingudes llaçades, i amb tot un sistema de paviments, talussos, plataformes, trencaaigües, desguassos, pilons guarda-rodes i fins i tot un pont, gairebé al capdamunt, que salva les aigües procedents de la font del Grau.  

L’indret és misteriós i salvatge: altes parets de pedra aguanten el camí i grans arbres centenaris creen un ambient de penombra i humitat. A la part final de les Marrades deixem un moment el camí cap a l'esquerra per anar a visitar un altre punt molt curiós. En pocs minuts s’arriba a la Mina dels Bandolers, estret amagatall ple de ràncies històries.  Aquesta mina és en realitat un gran call natural d’uns 60 metres de llarg i 1’5 d’ampla i altura de 2 a 4 m. Encara que està destapada, s’hi havia fet una teulada natural de terra, per fer-ne un bon amagatall. És una massa rocallosa de superfície clivellada i cantelluda, plena de fissures i arestes. Era un bon amagatall utilitzat pel bandolerisme i els lladres del camí ral durant els segles XVIII i XIX.

Un cop vist aquest espai recuperem les Marrades i de seguida arribem a l’Hostal del Grau, antiga parada obligada per als traginers del camí ral. Abans d'agafar el camí de baixada aprofitem per veure alguns punts interessants. Primer trobem un antic pont, el Pont Vell de l'Hostalot que servia per creuar la riera del Grau. El pont és d'un sol arc, fet amb grosses pedres tallades, però del seu paviment original queda molt poca cosa. Alguns autors fan remuntar la seva construcció a l’època romana, però a tot estirar seria del segle XI o principis del XII. També hi veiem l'altre hostal, anomenat l'Hostalot, que ha estat qualificat per alguns autors com un annex de l'Hostal del Grau, per a gent de curta economia. 

Retornats a l’Hostal del Grau, anem a veure els Sallents del Grau i de de Pujolriu o Bertrans queformen la part alta del torrent del Puig i son dins del municipi de la Vall d’en Bas. El primer, el Sallent del Grau té 800 m de longitud i salva un desnivell de 300 m. S’hi poden fer 5 ràpels. El Sallent de Pujolriu o de Bertrans té també uns 800 m de recorregut i es salva un desnivell de 300 m. S’hi fan 8 ràpels.

Fet aquesta visita als dos sallents, pujem al cim de l’excursió d’avui, la Tosa de Pujolriu (938 m alt). Des d'aquí tenim unes vistes espectaculars.

Des de Pujolriu baixarem fins el coll del camí de la Portallera, que ens baixarà fins el pla d’en Bas, a la casa de la Llobatera. Itinerari molt sorprenent que davalla el cingle de la tossa de Pujolriu per l’antic camí de la Portellera, des de Falgars a la vall d’en Bas, per un bosc atapeït i misteriós. Tot el recorregut és un seguit d’indrets màgics i corprenedors entre els quals val la pena d’esmentar l’indret de la Portellera, lloc que dóna nom a tot el camí. Es tracta d’un gran mur d’uns sis metres d’alçada, amb una petita ‘portellera’ per travessar-lo, al mig d’una densa fageda. Aquest gran mur podria ser la resclosa d’una presa per a un antic molí o bé un mur de defensa per barrar el pas. Acabem de baixar i el primer que trobem és la Llobatera Una casa enorme i magnífica situada en un idret idíl·lic, sota els cingles de Falgars. I ja només ens queda arribar on tenim el cotxe per acabar una ruta fantàstica i molt recomanable.