Montgrony, pubilles i malpasos

Sortida per la comarca del ripollès el passat dijous 17 d'octubre amb l'Antoni Llagostera per territori de Montgrony, al municipi de Gombrèn. Només començar ja podem gaudir d'un bon espectacle: per les bones vistes i per el mateix Santuari de Montgrony. 

 









Si enfilem escales amunt el primer que ens trobem és la capella de Santa Maria adossada a les roques també utilitzades per fer escalada. Al seu interior hi ha la Mare de Déu de Montgrony. Les primeres notícies del seu culte són del segle XV.

I una mica més amunt, deprès de completar els 170 esgraons, arribem al Pla de Sant Pere. Les vistes ens continuen acompanyant i també la presència de l'església de Sant Pere que deixem per la tornada. Nosaltres agafem el camí cap a l'esquerra que ens porta a passar per el mal pas, un relleu de pedra que ens permet passar sobre les cingleres de la part oest o occidental i arribar al refugi forestal de les Planelles. El refugi és una instal·lació malaguanyada, que diferents brètols han anat fent malbé amb els anys, malgrat l’empeny de la administració local en mantenir aquesta equipament. Seguim ara per un camí que ens porta a passar per les restes de la casa de Sant Hou i la font homònima. I si seguim amunt, anem ara a buscar la cova de les Pubilles fent un ascens força vertical que també ens fa recuperar les bones vistes. 

 









Arribem a la cova, avui precisament ens acompanya en Santi Sanz que ha motivat la recuperació d'aquesta cavitat que estava perduda i costava molt de trobar. Hi podem entrar per veure les diferents raconades que la conformen amb una bona col·lecció d'estalactites i estalacmites. Aprofitem aquest indret per fer un bon esmorzar.

Des d'aquest punt cal continuar pujant de valent amb una petita grimpada que ens porta fins als Corralets. Ens trobem en una zona de pastura sota les Costes dels Anyells i a prop del coll de Coma Ermada a 1.878 metres. Nosaltres però seguim cap a la dreta i ja de baixada per acostar-nos fins a Coll Pan on hi tenim molt bones vistes. I tot seguit una altra de les descobertes, el malpas del Toix. Aquest ens permet fer una bona drecera i baixar directament cap a Coll Roig, un camí gairebé perdut que en Santi també ha netejat i recuperat.

Ja des de coll Roig només ens cal tornar cap al coll Mancillo i ja tenim a tocar el pla de Sant Pere i ara si, l'església romànica que podem visitar. I finalment tornant a baixar les escales arribem on tenim els cotxes.

Una ruta que ens permet gaudir d'aquests indrets tradicionals de l'escursionisme i alhora redescobrir la cova i el malpas. Una sortida de gairebé 12 kilòmetres i uns 600 metres de desnivell, que a més hem fet coincidint amb l'esclat de colors de la tardor. Fantàstic.

Camí Ral Planoles - Ribes

Sortida fàcil i plena d'elements interessants la que hem fet aquest passat dimarts 15 d'octubre amb l'Antoni Llagostera i amb la companyia de l'Enric Gràcia, ex alcalde de Planoles i precisament el que ha promogut la recuperació de part del camí que fem avui: el camí ral de Planès a Ribes de Freser.

Sortim de Planès mateix i el primer que hem de fer es visitar la petita església romànica de Sant Marcel. Té una nau amb absis i un campanar d'espedanya sobre el mur de l'arc triomfal. Ens trobem en aquest petit nucli de cases que pertany a Planoles. Cap allà ens dirigim i de seguida hi arribem.

Destaquem l’església parroquial de Sant Vicenç. Un edifici romànic notable, amb un campanar esvelt i de planta quadrada, més tardà, al seu costat. Conserva una pila baptismal del segle XII. Ens disposem a fer un tram del camí ral de Cerdanya entre Planoles i Ribes de Freser que formava part d’un antic camí, que anava de Ribes a Puigcerdà. Nosaltres el varem fer fa molts programes de TV del Ripollès, des de Planès fins la Creu de Maians. Avui però fem uns 9 kilòmetres on la principal dificultat era reconstruir un tram malmès per la construcció ferroviària que hi ha en el mateix traçat. La línia de tren Barcelona - Puigcerdà. Per aixó l'any 2017 l'ajuntament de Planoles el va recuperar.

Sortint de Planoles arribem a les Casetes que es construïren per a servei del camí ral. També hi trobem la font de la Boixa i ja trobem la via de tren que hem de creuar per un pont. 

 

Seguim baixant per la llera del riu Rigard on ens trobem algun que altre pont i que permet veure alguns dels pilars del pont de ferro corbat del Solà. Estem davant un conjunt amb un pont metàl·lic en corba, de gairebé 50 metres de longitud i més de 15 metres d’alçada, amb tres arcs. En aquest punt el tren canvia de vessant del riu Rigard, passant a discorre sota la muntanya de Sant Antoni de Ribes, mitjançant un pont i on calia construir un túnel. Fins i tot més avall trobem les restes d'una cabana que feien servir els guàrdies o soldats que vigilaven el pont.

Seguim baixant cap a Roques Blanques on hem de creuar la N-260 que ens portaria cap a Puigcerdà per la collada de Toses. Antigament hi havia un antic hostal que fou aterrat a primers dels anys cinquanta del segle XX. En aquest put el camí ral es perd i cal pujar cap al coll de Segura on coincidim amb el final de la via ferrata de la Roca de la Creu i el camí de tornada cap a Ribes. Entrem a la capital de la vall de Ribes per l'oratori de Sant Cristòfol i el carrer Cerdanya.

 

Aprofitem per visitar l'església parroquial de Santa Maria. És una església moderna, que va reemplaçar la que fou destruïda el 1936. De l'antic edifici romànic s'en conserven tres absis, restaurats i servint actualment com a capelles laterals de la mateixa.  També es conserva el campanar aixecat en època barroca. I fins aquí aquesta sortida recuperant el camí ral de Cerdanya. Uns 9 kilòmetres, gairebé tots de baixada i de molt bon fer.

Osor - Sant Benet

OSOR - SANTUARI MARA DE DÉU DEL COLL – SANT BENET

Dissabte 12 octubre 2019 (Mª CLara Martínez)
Interessant i vistosa sortida a les Guilleries. Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva, al cor de les Guilleries. La seva orografia és molt abrupta i coberta d’una exuberant vegetació. La Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1088 m) Sant Benet (1144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries.

 

En quant al poble, els carrers i places d’Osor tenen un encant molt especial. Carrers estrets i empedrats, l’església parroquial de Sant Pere, els dos ponts medievals.... i tota una sèrie d’elements amb regust d’antic que el fan molt atractiu. Val la pena fer una vistia un cop acabada l'excursió.
Aparquem els cotxes a l’inici de la carretera asfaltada que porta al Santuari del Coll i allà mateix comencem a caminar. Anem seguint marques blanques i vermelles de GR, que es corresponen amb el GR-83 (de Mataró al Canigó) i el GR-178, ruta d’en Serrallonga. Arribem a la quasi enrunada capella de la Mare de Déu del Part. Es tracta d’un petit santuari molt antic, existent ja al segle XIV, que estava ubicat al camí del Coll i que era emprat com a lloc de descans pels pelegrins que pujaven en romiatge de la Mare de Déu del Coll. Tot i així, l'origen l'hem de buscar en la capella d'una antiga masia, avui dia inexistent, que estava dedicada al culte poc freqüent, del part de la Mare de Déu.

 

Seguim caminant, en moderat ascens, fins el coll de Nafré. Pas tradicional entre les valls d’Osor i Susqueda. Continuem seguin les marques de GR, que ens fan anar tallant pistes i carretera, per senders de vegades amb força desnivell, fins arribar al Santuari de la Mare de Déu del Coll. El conjunt està format per l'església, la casa prioral i l'hostatgeria. El primer temple que hi podia haver hagut devia ser de final del segle IX, malgrat que el primer escrit que es refereix a l'església de Santa Maria la situa als anys 1184 i 1187, quan s'hi construí un priorat benedictí filial de l'abadia d'Amer. Se situa al límit dels termes de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral, adossada a ponent, són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda. Les vistes són impressionants. A banda Nord, el pantà de Susqueda, presidit per les cingleres del Far, de Tavertet i de Rupit. A banda Sud, Sant Miquel de Solterra i la Roca Cercenedes, separats de nosaltres pel fondall de la riera d’Osor. Un lloc immillorable per fer una aturada per fer una aturada i esmorzar una mica.
El tram que ens falta per arribar al cim de Sant Benet és força costerut, però de bon fer. Sant Benet és un dels cims més alts de les Guilleries, amb 1144 metres, i està inclòs en el llistat de 100 cims de la FEEC. 

Les vistes són espectaculars, i cal anar fins les antenes per gaudir-ne de tot el conjunt. Comencem el descens, que volíem visitant els masos derruïts de la Rovira i el Boscà, seguint un track de GPS, però de seguida ens adonem que els camins estan del tot abandonats, plens de bardisses i molt difícils de seguir.
Completament esgarrinxats, i amb molta lentitud, aconseguim arribar a les ruïnes del mas de la Rovira. Seguim un tram de camí més, direcció Sud, per un bosc d’alzines, i arribem a una pista. Aquí decidim no continuar més avall (el camí és molt perdedor i amb molt fort pendent en descens), i seguim la pista en direcció al Santuari de la Mare de Déu del Coll, i prenem el matei camí que havíem fet al matí per tornar al poble. Una sortida de caràcter moderat pel desnivell acumulat, i que aconsello fer la pujada i la baixada pel mateix lloc si no es vol tornar a casa completament esgarrinxat. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Puigmal desconegut

Excursió del passat 4 d'octubre per la cara més desconeguda del Puigmal que fuig del tradicional camí que puja a aquest cim des de Fontalba.

El punt de sortida el trobem a la font de l'Home Mort, que s'hi pot accdedir des de Queralbs per una pista. De fet en aquesta primera part del recorregut ens afegim al GR-11 que ve de Planoles i ens porta fins a Fontalba en una variant que ens estalvia baixar fins a Queralbs. La primera part del camí és per dins del bosc i mica en mica ens anem trobant espais oberts de pastura. Trobem cabanes com la de Mantegosa o la de Vaquerissa.

Passem pel collet d'Estavaris on tenim una espectacular vista als Torreneules, Balandrau, Taga, Serra Cavallera ... Un recorregut que ens fa superar uns 300 metres de desnivell passant per més zones de pastura i arribant a la Collada de Fontalba. Aquesta variant del GR 11 també és coneguda com el camí dels ventolanesos, ja que era el recorregut que feien els veïns de la vall del Rigat, de Ventolà, per anar de peregrinació cap al Santuari de Núria.

Tot seguit seguim una part del camí de Núria cap a la Dou de Fontalba amb una potent sortida d'aigua. Just per sobre del camí ens dirigim a la Jaça de Fontalba on també hi ha una barraca i restes d'una pleta.

 

El següent objectiu és el cim de la Dou on coincidim amb el tradicional camí de pujar al Puigmal per els excursionisrtes que surten de Fontalba. Nosaltres peró ens continuem movent per aquestes zones de pastura del terme de Queralbs molt importants i que tenien un repartiment molt peculiar que hem explicat al programa Caminant per Catalunya.

Després de fer el cim de la Dou toca baixar de nou cap al punt de sortida on trobem alguna que altra barraca com la del Casadet. Tot i que està en estat ruinós, podem veure que era de planta circular. El següent objectiu, la cova del Penitent. Per arribar-hi ens espera una forta baixada.

Hi trobem dues boques separades per només uns 15 metres, la inferior i la superior, la més gran té un recorregut de 12 metres. Una llegenda explica que hi va viure un penitent. I ja som molt a prop de la Font de l'Home Mort punt final de la excursió. Segons s'explica el nom vindria de que quan hi ha neu és perillós passar-hi i un home es va trobar que s'ensorrava i no el van trobar fins a la primavera.

Un recorregut potser poc conegut de 12'5 kilòmetres però molt interessant.

El Vilosell

EL VILOSELL -  Dissabte 28 setembre 2019 - Mª Clara Martínez

(El Crucifix, Sant Miquel de la Tosca, Cova dels Calaixos, Punta del Curull.)
Una caminada preciosa per la serra de la Llena, al municipi del Vilosell, comarca de les Garrigues. Aparquem els cotxes a la Plaça de Sant Sebastià, al Vilosell, on hi ha la capella del mateix nom, una construcció d’estil renaixentista davant la qual hi ha una creu gòtica del segle XIV digna d’admirar.
Comencem la ruta per la dreta de l’ermita, per amples pistes, entre camps de conreu, sobretot d’ametllers, i amb un ambient força emboirat. Però no tarda en escampar i en pocs minuts es comencen a obrir clarianes.

 

No tardem en arribar a la petita capella del Crucifix, entaforada sota una gran balma. En el seu interior, un crucifix que, segons la llegenda, va ser trobat per un pagès surant sobre les aigües d’un proper torrent, cosa que feia pensar que volia el seu altar en aquell mateix lloc...
Seguim el nostre camí, seguint marques grogues i blanques, corresponents al PR-C 184, que ens acompanyarà quasi tota l’estona. S’agraeix que no faltin els pals indicadors i plafons informatius. Arribem a un collet i iniciem un brusc descens cap la fondalada on neix el riu Set i on es troba l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, que data del s. XIV i XV. S’anomena «la Tosca» pel salt d’aigua que hi ha uns 50 metres més amunt, per on es precipita l’aigua carregada de calç i que ha anat formant una gran pedra tosca. Malauradament, avui no baixa aigua... A tocar del salt d’aigua, una font amb set brolladors, d’on pren el nom el riu Set. Aquí hi trobem una esplèndida zona de pic-nic, amb taules i bancs, que no dubtem en aprofitar per aturar-nos a esmorzar.

 

Per continuar la ruta tenim dues opcions: desfer el camí fins el collet i seguir el PR, o el que vàrem fer nosaltres, seguir un sender, equipat amb algunes cordes i en forta pujada, que surt per l’esquerra del salt de pedra tosca. Està força fresat i no representa cap dificultat, a part del fort desnivell de pujada. Ens retrobem amb el PR i l’anem seguint fins arribar a dalt de la serra de la Llena, fins un lloc molt curiós: la anomenada Cova dels Calaixos de l’Ereldo, o de l’Home Fe. Coneguda des de temps immemorials, amb uns 112 metres de recorregut, meitat esquerdes i passos aeris, meitat galeries subterrànies més o menys practicables. Segons conta la llegenda, durant les guerres carlines un home s’amagava en aquest forat i de tant en tant sortia i des de damunt la roca del Sentinella es posava a cridar: “Gent de Vilanova, tingueu fe, que la guerra s’acabarà”. I des d’aleshores li van dir l’Home Fe.

 

Deixem les laberíntiques coves i trobem una ample pista forestal que va per tota la part alta de la serra de la Llena. Aquí tornem a tenir vàries opcions: una d’elles baixar fins Vilanova de Prades, que en aquests moments tenim als nostres peus. Pujar i baixar, 3 km. No massa, però nosaltres preferim anar directes fins el cim de la Punta del Curull.

En aquest modest cim, 1.021 metres, ens acullen unes vistes extraordinàries. 360o al nostra voltant i fins ho permet la visibilitat del dia. A més, forma part del llistat de 100 cims de la FEEC, pel que alguns del nostre grup ja en tenen un més a la butxaca.
Baixem uns metres del cim i iniciem un vertiginós descens fins tornar-nos a situar a la plana, no molt lluny del Vilosell. Abans d’arribar al poble, un darrer regal. Ens trobem amb la cabana de la Serra Ballester, un magnífic exemplar de
cabana de pedra seca restaurada i rehabilitada per seguir fent les seves funcions. En un parell de km més tornem al poble. Ara, amb temps i bona llum, donem una volta per aquest poble, un dels més bonics de les Garrigues. L’església de Santa Maria, els carrers estrets i empedrats, les cases antigues que en la seva construcció varen aprofitar carreus de l’antic castell.... Visitar aquests racons és trepitjar segles d’història.

Una fantàstica ruta, de caràcter moderat. No ha sigut planera, però tampoc difícil. Això sí, plena de racons d’extraordinària bellesa... Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.