EL VILOSELL - Dissabte 28 setembre 2019 - Mª Clara Martínez
(El Crucifix, Sant Miquel de la Tosca, Cova dels Calaixos, Punta del Curull.)
Una caminada preciosa per la serra de la Llena, al municipi del Vilosell, comarca de les Garrigues. Aparquem els cotxes a la Plaça de Sant Sebastià, al Vilosell, on hi ha la capella del mateix nom, una construcció d’estil renaixentista davant la qual hi ha una creu gòtica del segle XIV digna d’admirar.
Comencem la ruta per la dreta de l’ermita, per amples pistes, entre camps de conreu, sobretot d’ametllers, i amb un ambient força emboirat. Però no tarda en escampar i en pocs minuts es comencen a obrir clarianes.
Una caminada preciosa per la serra de la Llena, al municipi del Vilosell, comarca de les Garrigues. Aparquem els cotxes a la Plaça de Sant Sebastià, al Vilosell, on hi ha la capella del mateix nom, una construcció d’estil renaixentista davant la qual hi ha una creu gòtica del segle XIV digna d’admirar.
Comencem la ruta per la dreta de l’ermita, per amples pistes, entre camps de conreu, sobretot d’ametllers, i amb un ambient força emboirat. Però no tarda en escampar i en pocs minuts es comencen a obrir clarianes.
No tardem en arribar a la petita capella del Crucifix, entaforada sota una gran balma. En el seu interior, un crucifix que, segons la llegenda, va ser trobat per un pagès surant sobre les aigües d’un proper torrent, cosa que feia pensar que volia el seu altar en aquell mateix lloc...
Seguim el nostre camí, seguint marques grogues i blanques, corresponents al PR-C 184, que ens acompanyarà quasi tota l’estona. S’agraeix que no faltin els pals indicadors i plafons informatius. Arribem a un collet i iniciem un brusc descens cap la fondalada on neix el riu Set i on es troba l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, que data del s. XIV i XV. S’anomena «la Tosca» pel salt d’aigua que hi ha uns 50 metres més amunt, per on es precipita l’aigua carregada de calç i que ha anat formant una gran pedra tosca. Malauradament, avui no baixa aigua... A tocar del salt d’aigua, una font amb set brolladors, d’on pren el nom el riu Set. Aquí hi trobem una esplèndida zona de pic-nic, amb taules i bancs, que no dubtem en aprofitar per aturar-nos a esmorzar.
Seguim el nostre camí, seguint marques grogues i blanques, corresponents al PR-C 184, que ens acompanyarà quasi tota l’estona. S’agraeix que no faltin els pals indicadors i plafons informatius. Arribem a un collet i iniciem un brusc descens cap la fondalada on neix el riu Set i on es troba l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, que data del s. XIV i XV. S’anomena «la Tosca» pel salt d’aigua que hi ha uns 50 metres més amunt, per on es precipita l’aigua carregada de calç i que ha anat formant una gran pedra tosca. Malauradament, avui no baixa aigua... A tocar del salt d’aigua, una font amb set brolladors, d’on pren el nom el riu Set. Aquí hi trobem una esplèndida zona de pic-nic, amb taules i bancs, que no dubtem en aprofitar per aturar-nos a esmorzar.
Per continuar la ruta tenim dues opcions: desfer el camí fins el collet i seguir el PR, o el que vàrem fer nosaltres, seguir un sender, equipat amb algunes cordes i en forta pujada, que surt per l’esquerra del salt de pedra tosca. Està força fresat i no representa cap dificultat, a part del fort desnivell de pujada. Ens retrobem amb el PR i l’anem seguint fins arribar a dalt de la serra de la Llena, fins un lloc molt curiós: la anomenada Cova dels Calaixos de l’Ereldo, o de l’Home Fe. Coneguda des de temps immemorials, amb uns 112 metres de recorregut, meitat esquerdes i passos aeris, meitat galeries subterrànies més o menys practicables. Segons conta la llegenda, durant les guerres carlines un home s’amagava en aquest forat i de tant en tant sortia i des de damunt la roca del Sentinella es posava a cridar: “Gent de Vilanova, tingueu fe, que la guerra s’acabarà”. I des d’aleshores li van dir l’Home Fe.
Deixem les laberíntiques coves i trobem una ample pista forestal que va per tota la part alta de la serra de la Llena. Aquí tornem a tenir vàries opcions: una d’elles baixar fins Vilanova de Prades, que en aquests moments tenim als nostres peus. Pujar i baixar, 3 km. No massa, però nosaltres preferim anar directes fins el cim de la Punta del Curull.
En aquest modest cim, 1.021 metres, ens acullen unes vistes extraordinàries. 360o al nostra voltant i fins ho permet la visibilitat del dia. A més, forma part del llistat de 100 cims de la FEEC, pel que alguns del nostre grup ja en tenen un més a la butxaca.
Baixem uns metres del cim i iniciem un vertiginós descens fins tornar-nos a situar a la plana, no molt lluny del Vilosell. Abans d’arribar al poble, un darrer regal. Ens trobem amb la cabana de la Serra Ballester, un magnífic exemplar de
cabana de pedra seca restaurada i rehabilitada per seguir fent les seves funcions. En un parell de km més tornem al poble. Ara, amb temps i bona llum, donem una volta per aquest poble, un dels més bonics de les Garrigues. L’església de Santa Maria, els carrers estrets i empedrats, les cases antigues que en la seva construcció varen aprofitar carreus de l’antic castell.... Visitar aquests racons és trepitjar segles d’història.
Una fantàstica ruta, de caràcter moderat. No ha sigut planera, però tampoc difícil. Això sí, plena de racons d’extraordinària bellesa... Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: