Centelles - Ruta dels Molins

Mª Clara Martínez (28 juliol 2018)

Donem inici a una nova caminada, en aquesta ocasió pel municipi de Centelles, a la comarca d’Osona. Centelles és un municipi amb més de 1100 anys d’història que es reflecteixen en nombrosos testimonis: el dolmen

de l’Ollic, trams de via romana, vestigis ibers, séquies i molins....

Aquesta és una ruta organitzada per l’ajuntament de Centelles. Perfectament senyalitzada i molt fàcil de seguir, per camins de bon caminar, i que ens permet descobrir diferents elements relacionats amb l’aprofitament de l’aigua, des de l’Edat Mitjana, per a diversos usos: molins, rescloses i séquies, espais de regadiu, fonts més o menys monumentals.....

Ens trobem a la vall del riu Congost, amb el massís del Montseny a l’Est i el Puigsagordi i el Roc de la Guàrdia a l’Oest. Hem començat la ruta dirigint-nos al Molí de l’Estrada. És una petita masia situada prop de la riera de la Tusquera.

Sembla ser que és d’origen medieval, malgrat que no hi ha massa documentació al respecte. De l’antic molí tan sols en resten algunes pedres, i actualment, aquesta masia ha pres una nova imatge, envoltada de camps, horts, i amb un bonic jardí al seu davant. Vist aquest lloc, seguim la ruta. Travessem grans camps de cereal acabats de segar i algunes granges, i anem a veure el Salt del Purgatori, que es troba en una fondalada de la riera Blanca. Malauradament, fa força dies que no plou, estem a l’estiu, i no baixa ni una gota d’aigua. Però, la gran balma que s’ha format sota el salt, ja ens dona idea de l’esplendorós del lloc quan porta aigua, i que de ben segur ens permetria fer un bon grapat de magnífiques fotos.

Anem seguin els pals indicadors i unes marques blaves (el marcat-ge de la ruta per part de l’ajuntament) i en molt pocs minuts arribem a la Font Grossa, un lloc espectacular.  Un torrent amb una generosa quantitat d’aigua que s’escola per la roca i un brollador del que l’aigua surt amb gran força,formen una bona bassa, a l’hora que és canalitzada per tornar al torrent. Al juny de 2005 es van descobrir un empedrat i dos espais per foc, estructures que fan pensar en un antic punt de tractament de la llana. Antigament en aquest indret es tractava la llana per part dels paraires, un dels gremis més importants de Centelles, amb més de 30 famílies treballant-hi a mitjan del segle XVII, segons l’historia oral, al diumenge hi venien les dones a rentar la roba, ja que entre setmana havien d'anar a treballar a la fàbrica. Just davant la font es veuen les pedres més planes que feien servir per al rentat. Aquest és un lloc ideal per fer la nostra aturada per esmorzar.

Amb les piles carregades i gaudint de l’ombra que ens donen els grans arbres de ribera que ressegueixen la riera, trobem un altre molí: el de la Llavina. És un dels molins medievals més ben conservats de Catalunya. El molí es documenta al segle XI i la família Llavina s’hi estableix el 1497, per tant fa més de 500 anys. El molí fariner és l’eix vertebrador de la casa, que ha estat construïda en diverses etapes i conforma un conjunt divers, on destaquen les basses, la torre de defensa, els porxos i la masoveria on també hi ha restes d’un antic molí draper. Visitar aquest molí en permet gaudir d’un entorn on encara hi ha ànecs, galls i gallines en llibertat, veure el mecanisme d’un molí fariner hidràulic i conèixer el procés del blat, des que es recull fins que es transforma en pa. També hi trobem una formatgeria artesana, on degustar i comprar formatges artesans.

De mica en mica anem acabant el nostre recorregut d’avui. Ens queda un darrer molí, el del Rossell, que fa servir l'aigua del riu Congost, desviada per una resclosa i conduïda fins a una bassa de grans dimensions. I poc abans d’entrar a Centelles, la capella de Sant Antoni de les Codines. Aquesta petita ermita, d’una sola nau, campanar d’espadanya i feta de pedra, va ser trasllada en 1990, pedra a pedra, des de la seva antiga ubicació per l'ampliació de la carretera N-152 (C-17). 

Ens trobem ja en portes de la població de Centelles, i fem un tomb pel seu nucli antic per admirar alguns dels seus monuments més notables, com la Plaça Major, l’església Parroquial de Santa Coloma, i el Portal, un dels elements més emblemàtics de la població. El Portal és una mostra de l’arquitectura urbana defensiva del segle XVI i és l’únic vestigi que s’ha conservat del recinte emmurallat de la vila, que constava de dos portals més. L’intent de destrucció

del Portal el 1917 va propiciar la intervenció de la Mancomunitat de Catalunya, amb una proposta que garantia la seva conservació i el dotava d’una nova escala d’accés, que posteriorment va permetre utilitzar la casa del costat com a casa de la vila.

Un parell de minuts més i tornem a ser al punt on havíem començat aquest matí, donant per finalitzada la sortida d’avui. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Pujol de Llentes - El Cortal

Novament al programa Caminant per Catalunya hem fet un camí de Transhumància mil·lenari el passat 24 de juliol. En concret a la comarca del Ripollès des del Pujol de Llentes (Les Llosses) fins al Cortal (Gombrèn). Uns 10 kilòmetres sense cap dificultat i poc desnivell.

Hem sortit del Pujol de Llentes, una masia que va tenir especial rellevància, ja que era un lloc de pas important dins de la xarxa de camins de la Transhumància. Un indret de returada i de tria del bestiar.

Començem a caminar per aquest tram del camí ramader del Lluçanès que trobem indicat amb marques blaves, avui però sense ramat. 
El camí ramader del Lluçanès enllaça Alpens amb el Pla d'Anyella, i aquest tram que estem fent era un dels molts ramals que tenia.
Anem trobant elements caracterísitics d'aquests camins com basses o altres edificacions com les restes de la casa de les Ajegudes. També trams de camí empedrat. Les Ajegudes era un altre element arquitectònic que donava servei al camí ramader. Seguim el camí direcció al coll de Faig General i a l'alçada del coll de la Creu del Ginebrar ens desviem a la dreta per arribar-nos fins a Sant Marc d'Estiula situat ja a 1387 metres. 

Hi trobem les restes d'una ermita del segle XVII amb alguns elements interessants. Era utilitzada sobretot per els veïns d'Estiula i de Puigbó. Les vistes des d'aquest punt també son impressionants.

Recuperem el camí i mica en mica ens anem acostant al punt final descendint lentament. Passem per la casa de can Bartés i el coll del Badellar  carena avall i arribem al Cortal. En aquest veïnat de Gombrèn coincidim amb el camí ral que unia Ripoll amb la Pobla de Lillet.

Com veieu, una excursió plena de punts interessants i que forma part de la història de camins i transhumància que convindria que no es perdés.

Besalú

BESALÚ – SAGRAT COR – SANT FERRIOL

Mª Clara Martínez (dissabte 14 juliol 2018)

Avui hem visitat la vila de Besalú i part del municipi de Sant Ferriol. Una ruta sense complicacions, per pistes forestals i senders de fàcil caminar, però molt agraïda pels llocs que hem visitat, amb molta historia, i per les vistes que hem pogut gaudir. Iniciem la caminada a la zona d’aparcament que hi ha just abans de passar el pont romànic d’entrada a la població. A la tornada ja visitarem el poble. El primer tram el fem per una pista asfaltada, fins el Mas Pitre, una casa de turisme rural. Abans d’arribar a aquesta masia, al poc de deixar Besalú i arran de camí, trobemla Creu del Candell. És una creu de ferro amb una placa al seu costat que commemora l’afusellament de 33 liberals per part dels carlins el 19 de març de 1874.

Seguim la pista asfaltada fins arribar al Mas Pitre i comencem a seguir camins de terra, fins la Font de l’Ametller. Un lloc molt agradable per una petita aturadeta, envoltat de grans arbres. Deixem la font i comencem un sender, en moderada pujada, que ens porta fins l’oratori del Sagrat Cor, situat al cim del Puig Cornador. Aquest és un cim modest, 450 metres, però els ofereix unes esplèndides vistes de La Garrotxa. El Mont, amb el Santuari de la Mare de Déu del Mont, el Puig de Bassegoda... i la vila de Besalú als nostres peus. El Santuari del Sagrat Cor és una petita capella que va ser edificada l’any 1900, gràcies a la devoció que professaren al Sagrat Cor els senyors Xavier de Ferrer i Lloret i Júlia Ferrer i Carreras Campa, membres de la família Ferrer-Noguer de Besalú i propietaris d'aquesta muntanya. Va ser ell mateix qui va dissenyar els plànols de

l'ermita, així com qui va projectar i va fer construir una carretera per a pujar-hi. Aquesta va ser la primera ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús que hi hagué a Espanya. 

Aprofitem uns bancs de pedra que hi ha per recarregar piles amb l’esmorzar.

Ja refets, continuem la marxa, primer en suau baixada i després per un costerut sender, fins el collet de les Basses de can Bet, ja en direcció al Santuari de Sant Ferriol, ara ja per bon camí, planer i en descens. El Santuari de Sant Ferriol ens sorprèn per la seva grandària. L'església és molt gran per tal de donar cabuda als nombrosos pelegrins que s'acollien al santuari, ja que, segons la tradició, era gran el poder que tenia Sant Ferriol per curar les trencadures.

El conjunt va ser edificat pels volts del segle XVII en un estil gòtic tardà, modificat i ampliat posteriorment amb una gran hostatgeria. Té encara un aspecte bastant imponent. Davant del santuari hi ha un entorn molt agradable

que deixa pas a una excel·lent panoràmica de l’Alta Garrotxa. L’aigua que raja de la font prové d’una cisterna i no és pot beure. Omple aquesta cisterna per regar o per si es produís algun incendi quan fan l’Aplec. El lloc es mereix una bona aturada, per visitar l’edifici, i gaudir de l’ombra i els prats d'herba....

Ara toca enfilar la baixada, en fort descens fins el Fluvià, però per un preciós sender empedrat, que havia sigut un antic camí romà. Aquest antic camí romà, unia Barcelona amb Olot i Girona, i Sant Ferriol era un punt d’aturada on els viatgers trobaven descans i fins i tot cavalls de recambi quan els que portaven estaven molt cansats. En pocs minuts arribem a tocar del riu Fluvià i l’hem de creuar. Ho fem per la resclosa de Can Surós. Cal fer-ho amb molta cura, sobretot si la pedra és molla. Una relliscada i ens trenquem el cap.... Si ho veiem massa perillós, tan sols hem de continuar per la pista riu amunt, fins la central elèctrica del Molí Nou, on hi ha una bona passera. Un cop creuat el riu, tan sols ens queda seguir un plàcid sender fins arribar a Besalú.

Besalú es mereix una bona passejada, per descobrir i admirar el seu centre històric i els seus monuments. L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traçat actual de la vila possibilita, a grans trets, la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística bastant coherents amb el passat medieval. 

La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya. Passem una bona estona, visitant i admirant la bellesa d’aquesta vila. Ja tan sols queda passar pel magnífic pont romànic, donar per acabada la sortida d’avui. Una sortida excel·lent, no massa exigent, però molt recomanable. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Montfalcó - Mont-rebei

Alberg de Montfalcó – Escales i Congost de Mont-rebei

Mª Clara Martínez (dissabte 7 juliol 2018)

Una fantàstica, variada i divertida sortida a la Serra del Montsec, que hem iniciat a l'alberg de Montfalcó, o Casa Batlle, al municipi de Viacam i llitera, a la provincia d’Osca (Aragó). Per arribar a aquest alberg, cal prendre una pista forestal que surt del poble de Viacamp, a la carretera N-230. És una pista sense asfaltar, d’uns 15 km, però en bon estat, malgrat que es fa molt llarga (quasi 45 minuts....) Casa Batlle va ser construïda el 1850, i ara és un alberg gestionat per la Federació Aragonesa de Muntanyisme.

Primer de tot anem a fer una visita a l’ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci, al despoblat de Montfalcó, a escassos 300 metres del refugi. Aquest lloc era poblat per uns 56 habitants, que als anys 60, amb la construcció del pantà de Canelles, van veure anegades les seves terres productives i les seves vies de comunicació a través del riu Noguera Ribagorçana, havent d’abandonar de cop i volta i per sempre aquest lloc. Aquesta ermita d’origen castrense, al damunt d’un penyal, és mut testimoni del passat d’aquest lloc. Les vistes sobre el pantà de Canelles des d’aquest lloc són espectaculars.

Tornem a l’alberg i prenem un sender molt ben marcat com a «Camí Natural»

Passem per bosc, i trobem plafons informatius de les espècies de plantes que hi ha a la zona, fins arribar a la Font de Montfalcó. Una font d’aigua fresca i taules per a seure i menjar.... Seguim el camí, en descens, fins quasi a tocar el pantà i on trobem les primeres escales de fusta, que s’enfilen amunt, per la paret vertical, superant 33 metres de desnivell. A dalt, seguim pel sender, fins a les segones escales. Penjades en ziga-vaga en la paret vertical de roca per sobre el nostre cap, superant 55 metres de desnivell.... una passada!

ALERTA!! No recomanables per a persones amb vertigen o por a les alçades. Malgrat que són completament segures, amb passamans de cable i cable de vida a la paret, la sensació d’estar penjats sobre el buit és molt forta.

Tampoc és recomanable de portar-hi gossos, hi ha perill de que caiguin al buit o els costi molt passar per aquests trams.

Ja a dalt del segon tram d’escales, seguim el sender, en baixada, fins el pont penjant, que uneix Osca amb Lleida.

Les escales i aquest pont varen ser inaugurats l’any 2013 per part del Gobern de l’Aragó, precisament per tornar a unir L’Aragó amb Catalunya, després que les antigues comunicacions quedessin anegades pel Pantà de Canelles. Un cop passat el pont penjat, enfilem un costerut sender fins a trobar el camí del Congost de Mont-rebei, que coincideix amb el GR-1

Arribem a la part més estreta del Congost de Mont-rebei, on les altes i verticals parets d'ambdues ribes estan separades per poc més de 20 metres. Una autèntica joia, més tenim en compte que el Congost de Mont-rebei es manté verge. 

Aquí no hi ha carreteres, ni vies fèrries, ni línies elèctriques. Natura en estat pur. També aquest camí va haver de ser fet de nou, trenta metres per sobre de l’antic camí que també va ser engolit per les aigües del pantà.

Molt a prop d’un tunel que trobarem en aquest camí, a uns deu metres d’altura, en la paret, veiem l’entrada de la cova Colomera, o Cova de Les Gralles. No hi pugem. Trobem a faltar unes cadenes que hi havia temps enrere i l’accés és complicat.... Passat el túnel, el congost es comença a obrir i decidim que és el moment de fer mitja volta i tornar a l’alberg de Montfalcó, pel mateix camí per on hem vingut. Fins aquí hem fet 7 km, per tant el total de la sortida d’avui serien 14 km.

Però.... Quan tornem a ser al pont penjat, decidim prendre una de les moltes variants que es poden fer. Allà al pont i ha un embarcador, i unes barques es dediquen a portar gent a diferents punts del pantà. Nosaltres prenem una barca

que ens deixa al embarcador de Montfalcó. Des d’aquí, per una pista forestal de 2’5 km, pugem a l’alberg, punt d’inici i final de la sortida d’avui.

Aquesta és una zona amb gran quantitat d’oferta de rutes per a senderistes, vies d’escalada, coves per espeleologia, o per gaudir de les tranquil·les aigües del pantà amb caiac o canoa i descobrint racons de gran bellesa. Les rutes es

poden iniciar en diferents punts. L’alberg de Montfalcó, la zona de lleure de La Masieta, per Pont de Muntanyana, per la Mare de Déu de la Pertusa, venint de Corçà.... Això sí. A l'hivern fa molt fred i a l’estiu fa moltíssima calor. Per tant, si feu la ruta a peu, porteu moooolta aigua. A part de la font de Montfalcó, no hi ha més aigua, i en beureu molta..... La millor època per venir aquí pot ser seria

primavera o tardor, però es pot fer en qualsevol època, si prenem mesures...

Una ruta genial i molt recomanable, amb precaució les persones amb por a les alçades i mascotes... Fins la propera!

Rupit - Tavertet

Sortida des de Rupit el passat 3 de juliol de 2018 i com no podia ser d'altra manera. amb en Toni Vilaró. En aquest cas hem optat per un recorregut es de Rupit mateix i fins a Tavertet. Dues poblacions osonenques que ja hem visitat en vàries ocasions i que ofereixen moltes possibilitats en tots els aspectes.

Tan sols per perdre's per els seus carrers i racons ja mereixen una visita obligada. Nosaltres hem fet una sortida que ja haviem fet anys enrere dins el cicle de sortides de Caminant per Osona.

Una excursió relativament fàcil que segueix el gr 2. En un primer tram el camí és ascendent fins a la casa de Rajols i transcorre per fagedes i rierols i és força ombrívol. Tot seguit seguim una pista des del pla Boixer i que recorre tota la cinglera de l'Avenc tot fent un lleuger descens fins a Tavertet.

No cal dir que en tot moment podem gaudir d'impressionants vistes a la cinglera amb les seves formes peculiars i úniques. Unes cingleres que continuen fins al mateix poble de Tavertet amb vistes als pantans de Sau i Susqueda. El poble està construït sobre la cinglera del mateix nom.

També hem passat a tocar del Mas de l'Avenc, un gran casalot datat del segle XII, avui en dia dedicat a l'alotjament.

Avui, tot i ser una sortida entre setmana, hem gaudit d'una bona colla de caminadors.