De Falgars a l'Avenc

Continuem avançant en el nostre camí particular seguint el GR II. Aquest dissabte hem dit adeu a la comarca de la Garrotxa, sortint des de Falgars d'en Bas on de bon matí hem pogut gaudir d'unes vistes magnífiques del Puigsacalm i del Pirineu i el Canigó amb les primeres neus. En canvi als nostres peus la boira ens cobria la Vall d'en Bas. Només començar ja ens trobem el Sallent de Falgars, un magnífic salt d'aigua. Els primers 6 km de la ruta es fan seguint la pista asfaltada i amb una horeta passem per can Pujalriu, una magnífica masia que ens obre les portes d'Osona, desprès de travessar el rierol del mateix nom. I de seguida arribem a l'Hostalot i el pont del mateix nom, molt lligat al pas de traginers i nombroses tropes que es dirigien als quarters d'Olot i Camprodon.

La carretera continua i ara pujant una bona estona, però nomès cal girar el cap i continuar gaudint de les vistes que amb una bona llum i els colors tardorencs ens han fet disparar moltes fotografies. I escampades per tot arreu, cases i masies que amb el seu bestiar acaben de guarnir el paisatge. Al coll de Pruit deixem l'asfalt per un camí que ens porta a Pruit, un petit nucli de població que pertany a Rupit-Pruit on destaca l'església de Sant Andreu, romànica i que va patir els terratrèmols del S XV.

Necessitem 50 minuts per arrribar a Rupit on val la pena perdre-hi tot el temps del món per gaudir de carrers, places i racons. L'església de Sant Joan de Fàbregues i les restes del castell estàn documentats de l'any 968. Un poble que manté l'hegemonia mediaval que el fa atraient: carreres empedrats, cases rústiques del segles XVI i XVII, el peculiar pont penjat de fusta o l'església barroca de Sant Miquel.

Deixem aquest poblet seguint el gr que ara puja de valent. Amb una horeta guanyem uns 200 metres de desnivell que es fan una mica pesadets, però alhora agradables ja que travessem una fageda que encara conserva els colors de la tardor amb diversos tons fins arribar a Rajols, una masia del 1787 que compta amb unes instal.lacions ramaderes. I fins aquí la sortida, caminem una miqueta mes i ja som als cingles de l'Avenc de Tavertet on ja veiem el pantà de Susqueda al fons i una vista espectacular de les Guilleries, el Montseny i els cingles veïns (de Tavertet, l'Avenc i el Far).

16 kilòmetres més de GR II que hem fet amb unes 6 hores contant parades i fondes i es que avui valia la pena anar gaudint de tot el que trovabem. I avui poques anècdotes, potser comentar el molt bon temps que feia per ser a mitjans de novembre i que ens ha fallat una mica la logística ja que per accedir a Falgars hem fet tota la volta per la carretera que enllaça la Vall d'en Bas amb Rupit i Osona. L'altre dia, en canvi ens van obrir l'accés per un camí molt més ràpid i que en aquest cas no ens van voler deixar passar. Pro vaja, gràcies a en Joan i la Marina hem solucionat el problema. Fins la propera. Us deixo l'enllaç de la sortida que vàrem fer al Grau d'Olot on també vàrem passar per el pont de l'Hostalot.

Bloc: http://caminantpelripolles.blogspot.com/2010/07/el-grau-dolot.html

Video: http://televisiodelripolles.xiptv.cat/video/38451

Penyes Altes i Moixeró des de Gréixer

Escriu Antoni Llagostera, fotos Antoni Llagostera i Ramon Busquets. Hi ha excursions que van agafen una caire que, d’entrada, no estan previstes. El passat dilluns, dia 31 d’octubre de 2011, havíem programat una excursió a les Penyes Altes del Moixeró, al Moixeró des de Gréixer (alt Berguedà). Veníem d’uns dies de pluja, fèiem l’excursió en una dia no habitual, i alguns dels companys habituals, per diverses causes, varen mancar a la cita. La petita església de Sant Andreu de Gréixer tenia un al·licient per nosaltres ripollesos. Aquesta església fou feta construir per un prevere dit Daguí el 871. Uns anys més tard, el 880, Ariolf, prevere del lloc, va donar aquesta església al monestir de Ripoll, que va aleshores existia i era presidit, precisament, per Daguí. Es tracta de la primera possessió ripollesa de la que tenim notícia, vuit anys abans de la consagració de la primera església per Guifré el Pilós, el 888. La pujada a les Penyes Altes del Moixeró l’havíem previst fer per la canal de la Serp. Ja el nom, de canal, es prepara per una ascensió una mica costeruda i encaixonada. Dons, així fou; però amenitzada per una colors, els tardorencs, que ens feren que la pujada es convertís en un espectacular simfonia de paisatges.

Tot pujant varem fer una coneixença, en Josep Maria Balaña, que ens va acompanyar durant tot el recorregut. Arribats al collet del Raset, varem començar a albirar tota la gran sinfonia de pics que rodegen la Cerdanya, on lluia el sol. Contra l’abrupte vessant del Berguedà, la serra del Moixeró mostra en la vessant cerdana zones de pastura estival, plenes d’encant.

A les Penyes Altes, sols alguns feren exactament el que havíem dit, pujar a les Penyes Altes, dos pics bessons, on tardés tres minuts d’anar d’un a l’altre. El que es quedaren al cim més alt sols feren la Penya Alta del Moixeró. I, des del costat de Cerdanya, molt més fàcil d’arribar que pel nostre recorregut, un nen de sis anys havia fet el cim. A les Penyes Altes hi ha el punt d’intersecció dels límits provincials de Girona, Barcelona i Lleida. Tot aprofitant la serra, varem dirigir-nos cap al Moixeró, empaitats a vegades per una boirina que pujava des del sud. Però res greu.

La baixada la férem pel coll del Moixeró, de Cabrera i de l’Avet, per una camí encatifat de fulla. Un camí llarg de baixada, però per un paisatge agreste i espectacular. Una gran excursió, que mereix l’esforç que comporta. Cal pensar que hi ha 1.200 metres de desnivell des del punt més baix i més alt i suposa fer uns 15 quilòmetres. Més fotos a: https://www.facebook.com/#!/media/set/?set=a.2531788901562.2139959.1458712620&type=3

Vall del Corb - Sant Pere de Falgars

Nova sortida aquest dissabte 22 per continuar un tram més del GR II. En aquest cas uns 14 kilòmetres des de la Vall del Corb fins a Falgars. Nosaltres hem començat a la Quintana, a sota de Sant Miquel del Corb per així ser fidels i fer tots els 165 km del GR. Ho dic perquè si voleu es pot començar a les Preses mateix i així estalviar-se els 2 km de carretera que hi ha. Tot i que hem passat per un tram de muntanya, el recorregut es fa difícil de seguir i acabes empassante el polígon industrial, ja que el GR es bastant perdedor. Un cop a dins de les Preses ja comencem a disfrutar, primer de la petita església de Sant Sebastià i desprès del carrer major on hi ha portals i cases molt antigues i que l'ajuntament ha tingut la paciència de posar-hi els noms. Ja a la plaça major destaca la parròquia de Sant Pere. Anem deixant el terme per la carretera del Pas de la Torre que ens portarà a travessar el riu Fluvià. Estem en plena Vall d'en Bas. No cal dir que els prats i paratges son explèndids. Seguim direcció Joanetes deixant al fons el bonic poblet del Mallol. Els nous temps ens porten a fer carreteres més ràpides i cómodes, però aquestes espatllen el paisatge. Passem just per sota de la carretera de Bracons. Tot i així no deixen de ser curioses les columnes que aguanten aquesta carretera.

En aquest tram també cal estar atent a les marques. Nosaltres ens hem embolicat una miqueta. Deixem la carretera de Joanetes i travessem la seva riera i passem per moltes cases pairals, algunes molt autèntiques i d'altres ben restaurades. Can Moreu, Cabreró, la Vila Vella. En aquesta última hem esmorzat. Fins aquest punt la excursió és bastant planera però a partir d'aquí hem de enfilar camí amunt direcció Sant Miquel de Castelló. Ens esperen uns 400 metres de desnivell per la serra de Llancers que fem amb una hora. En aquest turonet les vistes son impressionants, contemplem tota la Vall d'en Bas, Les Preses i al fons Olot. I el Puigsacalm i Santa Magdalena ens vigilen d'aprop. Hi ha una ermita d'origen romànic i l'edifici està habilitat com a refugi de muntanya.

Necessitem 45 minuts més, ara bastant planers per arribar al Pla de Falgars i Sant Pere de Falgars, punt últim de la sortida. Aquest forma part del municipi de l'antic municipi de Joanetes o de l'actual Vall d'en Bas però geogràficament fora part de la subcomarca de les Guilleries ja a Osona. L'església és dedicada a Sant Pere amb la base de l'edifici romànic, actualment força resataurada i conservada. Al costat hi la la rectoria i la casa de la Coromina dedicada al turisme rural. Un paisatge doncs fantàstic i que ens farà deixar la Garrotxa en la propera etapa del GR.

Un dels problemes que tenim per seguir aquestes etapes del GR II és el preveure deixar un vehicle a l'arribada per tornar a la sortida. En alguns casos és senzill i en altres perdem força estona. Avui ens han donat un cop de mà la casa de la Coromina ja que ens han deixat oberta una cadena que permet anar fins a Hostalets d'en Bas per una pista i així anar bastant ràpid. Si no hauriem d'aver fet una volta molt més llarga i pesada amb el cotxe. Per tant moltes gràcies per la seva amabilitat així com a la Assumpció de la rectoria de Falgars que ens ha atés molt amablement i ens ha mostrat l'interior de l'església i les obres de millora que hi han fet. Una de les ventatges de les esperes ha estat la descoberta d'un bar a Les Preses que no recordo el nom, però que ens quedarà per la quantitat d'entrepans que tenen sempre apunt, i que fan un goig molt d'admirar. I això em va perfecte per dir que avui ha tornat a venir la Irene després de no se quants anys, amb la seva mare i la seva germana, amigues totes del nostre guia Toni Vilaró. I ho lligo amb els entrepans perque aquesta família endrapa i de debó. Hem perdut el comte de les vegades que la Irene ha esmorzat. I l'altre detall que hem de remarcar, és que amb el moviment de cotxes en Toni s'ha descuidat el seu inseparable bastó tot i que n'ha improvitzat un de seguida. Apa ja està tot dit els que no heu vingut us ho heu perdut !

El Sallent - Sant Miquel del Corb

Nova sortida del Caminant per Catalunya, el passat dimecres 12 d'octubre per fer una nova etapa del GR II que enllaça La Jonquera amb Aiguafreda travessant les comarques de l'Alt Empordà, la Garrotxa i Osona. En aquest cas hem fet l'etapa VI entre El Sallent i Sant Miquel del Corb en termes de Santa Pau i les Preses respectivament, a la comarca de la Garrotxa.

La sortida l'hem fet des de Sallent, un veïnat de Santa Pau on destaca l'església de Sant Vicenç del Sallent. De seguida l'aigua és la protagonista gràcies a la riera de Sant Martí on val la pena perdre uns minuts. El camí segueix envoltat de masies i cases de pagés con can Batlle, can Gasparic,can Sala, can Cudert o can Formiga entre d'altres. Aquesta darreta precissament acull una història amb una mena de monolit anomenat la pedra del diable.

També voregem una altra església, Sant Martí Vell abans d'arribar a can Mascou on hem de trencar a l'esquerra per entrar ja al centre de Santa Pau, on la vila vella és declarada conjunt històric artístic. Destaquen el castell, la plaça porxada i l'església parroquial. Nosaltres no hem perdut gaire estona ja que en altres excursions hem tingut temps per gaudir-ne.

Tot seguit entrem en plena zona volcànica de la Garrotxa. Les primeres mostres les trobem amb el volcà Rocanegre. Al costat hi ha la font del Clavell on hem aprofitat per esmorzar.

Seguint el GR vorejem el volcà de Santa Margarida que en una altra ocasió vem visitar. Si teniu temps val la pena doncs visitar-lo. El nostre proper objectiu Sant Miquel Sacot on destaca la seva església. Seguint el camí entrem a la zona on hi ha la cooperativa de la Fageda d'en Jordà coneguda per els seus productes i que ens dóna entrada a la Fageda passant peró per el seu límit sud on hi ha la casa del mateix nom, can Jordà. I mica en mica anem deixant el municipi de Santa Pau per entrar a la Vall del Corb, on ens queda visitar l'església de Sant Miquel del Corb situada en un petit turonet on destaca el campanar a quatre vesants i el porxo. Molt a prop trobariem una altra ermita dedicada a Sant Martí.

I nosaltres hem acabat la excursió en aquest punt fent uns 14 kilòmetres amb unes 4 horetes. Hem de reservar-nos un parell d'hores més si volem gaudir de Santa Pau, el volcà de Santa Margarida i la fageda d'en Jordà. Nosaltres ja haviem fet una ruta similar a l'inversa el desembre del 2009 on ja vàrem gaudir d'aquests espais. http://caminantpelripolles.blogspot.com/2009/12/les-preses-santa-pau.html

I en l'apartat d'anècdotes destacat el molt bon temps que ens ha fet, hem passat calor, i la quantitat de gent que hem trobat en tota aquesta zona volcànica. Seguirem el nostre camí al GR II en altres etapes.

Vall del Bac

Aquest dissabte 8 d'octubre hem fet una nova sortida. En aquest cas a prop de casa, a la Vall de Bac, a l'Alta Garrotxa tot seguint el GR I. Una excursió plena de masies, esglésies i racons amb molta història d'aquest antic camí ral i ramader. Des de Sant Pau de Segúries cal agafar la carretera antiga de Capsacosta i de seguida agafar un trencant cap a l'esquerra cap a la Vall del Bac, com si anessim a cal Mariner. A uns dos kilòmetres nosaltres ja hem deixat el cotxe al veure el primer senyal del GR, tot i que més avall hi ha altres llocs per deixar-lo i així us podeu estalviar unes hores. El sender comença baixant fins a la riera i la casa Mas de l'Om on s'ha de seguir un bon tram de carretera per desviar-nos cap a l'església de Sant Feliu de Bac amb carecterístiques del S XII. Les Masies i Esglésies son doncs algunes de les protagonistes.

Algunes d'elles cal deixar un moment el GR per visitar-les. És el cas de la següent a tocar de la casa del Coll i ha Santa Magdalena del Coll en estat ruïnos. En més bon estat es troba la de Llongarriu, la Mare de Déu dels Àngels, d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat i amb volta de canó i campanar d'espedanya. En aques punt hem esmorzat desprès de fer uns 8 kilòmetres.

Amb 20 minuts arribem a l'Hostal de la Vall del Bac, un establiment amb més de tres segles d'història, on es canviaven les cavalleries de la ruta que enllaçava Olot i Besalú amb Camprodon. Molt a prop trobem Cal Ferrer, una altra construcció amb molta història, que haurem de deixar per el programa de TVR ja que en Toni Llagostera ens ho explica amb tot detall.

La tornada l'hem fet seguint la carretera ja que continuem trobant elements destacables com la Torre, i just al costal l'església de Sant Miquel de la Torre. Des d'aquest punt hem de buscar el pont de Llongarriu on val la pena baixar a veure el riu Llierca i les seves gorgues.

Ens queden 6 kilòmetres de carretera, segurament els més pesats de fer ja que a més mica en mica, es va pujant per anar guanyant alçada. Entre mig no ens podem perdre passar per el pont dels Esquellerics que travessa el torrent de Porreres. Però aquest no està gens indicat i cal anat ben documentat per trobar-lo, a prop de la casa del Pagès. Les Planes Rònegues, la Plaça Reial o les cases de la Canova i la Badosa ens acosten fins al punt de sortida.

En total 18 kilòmetres que es poden fer amb unes 5 hores tot i que nosaltres hi hem estat 7 per gravar el programa tranquilament i com no per fer un bon esmorzar.

Una excursió que podeu fer a la vostra mida si hi aneu amb dos vehicles i així fer menys kilòmetres. De fet nosaltres per error, hem començat la sortida abans del punt que teniem previst i així n'hem fet 3 o 4 de més. Però ha valgut la pena, al final però hem demanat auxili ja que es feia tard i l'Andreu pobre, desprès de gravar tota l'estona, encara tenia forces per anar a buscar el cotxe gairebé corrent. Es d'una altra pasta, deu ser per lo de forner !

I en l'apartat d'anècdotes, a part de la patinada de sortir en un altre lloc, per cert en Toni ens ho ha compensat amb un vermut a Can Baral.la, hem de comentar alló que no ens agrada. I es que a vegades trobem gent, com diem a TVR trempats pels cullons, que ens volien impedir el pas per la seva casa per ser una propietat privada. Estem parlant de el Coll, on per visitar l'església cal deixar un moment el GR. Doncs en Toni ha tingut feina per explicar al propietari (Alemà) que no es podia prohibir el pas per anar a l'ermita. En fi desprès d'una discusió hem fet la nostra i avall.

Per tant si feu aquest camí vigileu ! tot i que posa prohibit el pas i vigileu amb el gos tranquils. El gos manso i el que s'ha de vigilar és amb l'amo. Però perque veieu que no som pas tant dolents, l'altre anècdota del dia l'ha protagonitzat un gos de caça que s'havia perdut i ens ha seguit molta estona. Doncs a part de donar-li beure i menjar hem trucar als amos per que el vinguessin a recollir. Apa, no us perdeu el programa properament a TVR.