Nova sortida aquest dissabte 22 per continuar un tram més del GR II. En aquest cas uns 14 kilòmetres des de la Vall del Corb fins a Falgars. Nosaltres hem començat a la Quintana, a sota de Sant Miquel del Corb per així ser fidels i fer tots els 165 km del GR. Ho dic perquè si voleu es pot començar a les Preses mateix i així estalviar-se els 2 km de carretera que hi ha. Tot i que hem passat per un tram de muntanya, el recorregut es fa difícil de seguir i acabes empassante el polígon industrial, ja que el GR es bastant perdedor. Un cop a dins de les Preses ja comencem a disfrutar, primer de la petita església de Sant Sebastià i desprès del carrer major on hi ha portals i cases molt antigues i que l'ajuntament ha tingut la paciència de posar-hi els noms. Ja a la plaça major destaca la parròquia de Sant Pere.
Anem deixant el terme per la carretera del Pas de la Torre que ens portarà a travessar el riu Fluvià. Estem en plena Vall d'en Bas. No cal dir que els prats i paratges son explèndids. Seguim direcció Joanetes deixant al fons el bonic poblet del Mallol. Els nous temps ens porten a fer carreteres més ràpides i cómodes, però aquestes espatllen el paisatge. Passem just per sota de la carretera de Bracons. Tot i així no deixen de ser curioses les columnes que aguanten aquesta carretera.
En aquest tram també cal estar atent a les marques. Nosaltres ens hem embolicat una miqueta. Deixem la carretera de Joanetes i travessem la seva riera i passem per moltes cases pairals, algunes molt autèntiques i d'altres ben restaurades. Can Moreu, Cabreró, la Vila Vella. En aquesta última hem esmorzat. Fins aquest punt la excursió és bastant planera però a partir d'aquí hem de enfilar camí amunt direcció Sant Miquel de Castelló. Ens esperen uns 400 metres de desnivell per la serra de Llancers que fem amb una hora. En aquest turonet les vistes son impressionants, contemplem tota la Vall d'en Bas, Les Preses i al fons Olot. I el Puigsacalm i Santa Magdalena ens vigilen d'aprop. Hi ha una ermita d'origen romànic i l'edifici està habilitat com a refugi de muntanya.
Necessitem 45 minuts més, ara bastant planers per arribar al Pla de Falgars i Sant Pere de Falgars, punt últim de la sortida. Aquest forma part del municipi de l'antic municipi de Joanetes o de l'actual Vall d'en Bas però geogràficament fora part de la subcomarca de les Guilleries ja a Osona. L'església és dedicada a Sant Pere amb la base de l'edifici romànic, actualment força resataurada i conservada. Al costat hi la la rectoria i la casa de la Coromina dedicada al turisme rural. Un paisatge doncs fantàstic i que ens farà deixar la Garrotxa en la propera etapa del GR.
Un dels problemes que tenim per seguir aquestes etapes del GR II és el preveure deixar un vehicle a l'arribada per tornar a la sortida. En alguns casos és senzill i en altres perdem força estona. Avui ens han donat un cop de mà la casa de la Coromina ja que ens han deixat oberta una cadena que permet anar fins a Hostalets d'en Bas per una pista i així anar bastant ràpid. Si no hauriem d'aver fet una volta molt més llarga i pesada amb el cotxe. Per tant moltes gràcies per la seva amabilitat així com a la Assumpció de la rectoria de Falgars que ens ha atés molt amablement i ens ha mostrat l'interior de l'església i les obres de millora que hi han fet.
Una de les ventatges de les esperes ha estat la descoberta d'un bar a Les Preses que no recordo el nom, però que ens quedarà per la quantitat d'entrepans que tenen sempre apunt, i que fan un goig molt d'admirar. I això em va perfecte per dir que avui ha tornat a venir la Irene després de no se quants anys, amb la seva mare i la seva germana, amigues totes del nostre guia Toni Vilaró. I ho lligo amb els entrepans perque aquesta família endrapa i de debó. Hem perdut el comte de les vegades que la Irene ha esmorzat. I l'altre detall que hem de remarcar, és que amb el moviment de cotxes en Toni s'ha descuidat el seu inseparable bastó tot i que n'ha improvitzat un de seguida. Apa ja està tot dit els que no heu vingut us ho heu perdut !
En aquest tram també cal estar atent a les marques. Nosaltres ens hem embolicat una miqueta. Deixem la carretera de Joanetes i travessem la seva riera i passem per moltes cases pairals, algunes molt autèntiques i d'altres ben restaurades. Can Moreu, Cabreró, la Vila Vella. En aquesta última hem esmorzat. Fins aquest punt la excursió és bastant planera però a partir d'aquí hem de enfilar camí amunt direcció Sant Miquel de Castelló. Ens esperen uns 400 metres de desnivell per la serra de Llancers que fem amb una hora. En aquest turonet les vistes son impressionants, contemplem tota la Vall d'en Bas, Les Preses i al fons Olot. I el Puigsacalm i Santa Magdalena ens vigilen d'aprop. Hi ha una ermita d'origen romànic i l'edifici està habilitat com a refugi de muntanya.
Necessitem 45 minuts més, ara bastant planers per arribar al Pla de Falgars i Sant Pere de Falgars, punt últim de la sortida. Aquest forma part del municipi de l'antic municipi de Joanetes o de l'actual Vall d'en Bas però geogràficament fora part de la subcomarca de les Guilleries ja a Osona. L'església és dedicada a Sant Pere amb la base de l'edifici romànic, actualment força resataurada i conservada. Al costat hi la la rectoria i la casa de la Coromina dedicada al turisme rural. Un paisatge doncs fantàstic i que ens farà deixar la Garrotxa en la propera etapa del GR.
Un dels problemes que tenim per seguir aquestes etapes del GR II és el preveure deixar un vehicle a l'arribada per tornar a la sortida. En alguns casos és senzill i en altres perdem força estona. Avui ens han donat un cop de mà la casa de la Coromina ja que ens han deixat oberta una cadena que permet anar fins a Hostalets d'en Bas per una pista i així anar bastant ràpid. Si no hauriem d'aver fet una volta molt més llarga i pesada amb el cotxe. Per tant moltes gràcies per la seva amabilitat així com a la Assumpció de la rectoria de Falgars que ens ha atés molt amablement i ens ha mostrat l'interior de l'església i les obres de millora que hi han fet.
Una de les ventatges de les esperes ha estat la descoberta d'un bar a Les Preses que no recordo el nom, però que ens quedarà per la quantitat d'entrepans que tenen sempre apunt, i que fan un goig molt d'admirar. I això em va perfecte per dir que avui ha tornat a venir la Irene després de no se quants anys, amb la seva mare i la seva germana, amigues totes del nostre guia Toni Vilaró. I ho lligo amb els entrepans perque aquesta família endrapa i de debó. Hem perdut el comte de les vegades que la Irene ha esmorzat. I l'altre detall que hem de remarcar, és que amb el moviment de cotxes en Toni s'ha descuidat el seu inseparable bastó tot i que n'ha improvitzat un de seguida. Apa ja està tot dit els que no heu vingut us ho heu perdut !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: