Estanys de Tristaina

Estació d’esquí d’Arcalís – Mirador Solar de Tristaina – Estanys de Tristaina

Magnífica sortida a Andorra. (Divendres 23 setembre 2022) Mª Clara Martínez

Iniciem la caminada a l’aparcament de dalt de l’estació d’esquí d’Arcalís. Després de contrastar la previsió del temps amb un treballador d’aquesta estació d’esquí, aquest ens avisa que a mitja tarda s’espera mal temps. Per això, per poder gaudir del que teníem previst amb el màxim de seguretat, optem per pujar fins Creussans amb el telecadira. Perdem un tram de la caminada, però guanyem temps. 

Quan som a dalt, acabem de pujar fins la carena, i allà hi ha dues Taules d’Orientació amb fotos de les muntanyes de tot l’entorn i el nom de cada una d’elles. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Un petit rètol ens anuncia que una banda de la carena és Andorra i l’altre França. Per la banda francesa tenim, als nostres peus, els Estanys de Clots i de Caraussans, i al fons una espectacular visió de la Pica d’Estats, Verdaguer, Pica Roja... i més lluny, els Encantats, i molt més... De l’altra banda, una meravellosa vista dels pics de Caraussans, Cabanyó, Comapedrosa, Arcalís...

Per la carena, anem cap a la dreta i ens arribem al Mirador-Rellotge Solar que està situat al Pic de Peyreguils. Es una estructura metàl·lica, circular, i que fa de rellotge solar i de mirador, quedant suspès en la part més alta d’aquest pic. Des d’aquest punt tenim una visió de 360o de tot l’entorn, i sobretot una magnífica vista a vol d'ocell dels tres estanys de Tristaina i tota la seva vall. El mirador, un dels més alts de la Vall d’Ordino, és també un rellotge solar en què l’asta central, de 27 metres i inclinada a 42,55o, marca l’hora sobre la pròpia circumferència. El mirador ret homenatge a Bonaventura Adellach. Des d’aquí es pot contemplar el Pic d’Arcalís, on es produeix un fenomen natural extraordinari una vegada a l’any. Cada 7 d’agost, a les 7:37 hores del matí, i des d’un punt exacte de la muntanya, el sol és visible durant tres minuts a través d’un gran forat que hi ha entre les pedres. Aquest fenomen natural va ser redescobert per Bonaventura Adellach durant les expedicions nocturnes al Pic d’Arcalís tot i que els antics habitants d’aquestes terres, ja el coneixien. Aquest es un bon lloc per fer una bona aturada i esmorzar. Amb la panxa plena, ens disposem a baixar fins els Estanys de Tristaina, pel que hem de tornar fins l’estació del telecadira i des d’allà seguim un sender perfectament marcat amb senyals grogues. En un principi la baixada no es massa forta. Passem a tocar el Roc del Vaquer (senyalitzat amb un rètol) i ens convida a pujar-hi, amb el que tornem a tenir els Estanys de Tristaina als nostres peus, ara més a prop i amb més detall. Aquí comença una baixada molt forta fins quasi a tocar de l’aigua. En 400 metres de recorregut em de fer un descens de 170 metres, per un sender en petites zigues-zagues, i amb molta pedra. Res que no es pugui fer amb calma i vigilant com i on posem els peus. Per aquets tipus de baixadors aconsello portar pals. 

En pocs minuts arribem a tocar de l’aigua. Aquí podem fer el recorregut que vulguem, es ple de senders molt ben marcats i els podem voltar tots tres. El circ glacial de Tristaina fa que ens sentim diminuts, envoltats de majestuosos pics, entre els que en destaca el Pic de Tristaina, amb 2878 metres. I des de l’estany del mig, per un sender molt ben fresat i en suau descens, tornem a on hem aparcat els cotxes aquest matí. Val a dir que uns minuts més tard començava a ploure, per tant hem fet bé de pujar amb el telecadira. Un reconegut que podem ampliar i/o escurçar al nostre gust, per gaudir de vistes espectaculars i racons de gran bellesa. Molt, molt recomanable. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Borredà, gorgs i molins

Sortida a Borredà (dissabte 17 de setembre de 2022) amb l'Antoni Llagostera per gaudir dels seus gorgs. Una ruta senzilla, però plena d’al·licients. 

El primer que hem fet és deixar un cotxe a l'inici de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, on hi ha un espai habilitat per aparcar. Amb un altre cotxe hem seguit la carretera de Sant Jaume de Frontanyà fins a un punt, km 3-4 quilòmetres (950 m alt), passat el collet de Marcians (965 m alt), sota l’antiga casa de Marcians (1.008), on podem baixar cap el riu i començar la excursió. Volem fer un recorregut per les gorges i molins del Margançol , una petit riu del Berguedà, concretament a Borredà, afluent del riu Llobregat per l’esquerra, on desaigua a l’embassament de la Baells. De seguida trobem el riu que haurem d'anar travessat diverses vegades. Veiem la caseta d'aigua de Borredà on s'agafa l'aigua per aquesta població. Una mica enrere, a uns 50 m. trobem les restes de la resclosa del molí de Cabanes, el primer d’una llarga llista que anirem veient. Seguidament arribarem a cal Pei i cal Blau i al molí de Cabanes. També trobarem la font de les Mosqueres.

El primer que trobem es nomenat el gorg i salt dels Desitjos. A la zona, després d’uns 200 m, hi ha una fageda que també han nomenat dels Desitjos. Ara els gorgs formen una cadena, ja que apareixen molt seguits El següent gorg és el grog del Roure. En aquest punt hem d'anar atents perquè el Gorg del Roure ens queda cap avall a la dreta, ens el podem saltar fàcilment. A uns 70 m., tot baixant riu avall trobarem la Bassa de la Dama o gorg de Canet. I 70 m més avall hi ha el Gorg del Tell o de Matamala. Tot seguit el camí sembla que s’allunya del riu, però a uns 150 m hi ha el Gorg de l'Enclusa. També és territori de fonts. Trobem la font del Ferro i la font del Sofre.

I ara és el torn dels molins, tots ells lligats a gran cases pairals. El primer, el de Campalans, construït al segle XVIII seguint l'esquema clàssic d'una masia. Va funcionar fins després de la guerra civil (1936- 1939). Mencionar als Campalans de Borredà és mencionar a una de les més grans famílies o nissagues de l'entorn.

A prop del molí podem veure la font dels Enamorats. I més gorgs, el gorg Verd i el Salt del Molí de Sobirà. El moló és un edifici d'arquitectura popular del segle XVIII. Un bon edifici i ben conservat. Encara hi podem veure les moles i l'escairador de mitjans del segle XIX, així com l'entrada del rec i el cacau. Cal destacar també la gran casa de Sobirà siuada a la carretera.

Seguim per completar la primera part del recorregut travessant el pont de cal Príncep, i ens arribem a les escales que baixen a molí del Xic o de Dalt i al Salt del Gorg. Continuem ribera avall, creuem dos cops els riu, utilitzant uns passos de ciment i pedres col•locades al costat del camí, si la riera va plena pot ser que ens mullem una mica els peus. Anem seguint el riu direcció enrere, cap a Borredà, a uns 150m. caminant just al costat del riu, ens porta a la resclosa de la Ribera. En aquesta zona trobem el Molí del Xic o Molí de Dalt. Seguim baixant i encara trobem les restes del Molí de Cal Tisoi. I per fi arribem al gorg del Salt, segurament el més espectacular i concorregut per la gent de Borredà, sobretot a l'estiu. 

Un cop hem gaudit d'aquest espectacle de la natura hem retornat al cotxe per anar a veure un parell de molins més seguint la carretera cap a Vilada. Cal agafar una pista direcció Can Cirera. Doncs no cal dir que podrem veure el Molí fariner de Cirera. Aquest segueix l'esquema de construcció de la casa, amb coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana orientada a llevant. I si seguim riera avall trobem el Pont de Sant Joan que també forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser construït al pas del segle XVII al segle XVIII, de forma contemporània al molí bataner de Sant Joan, propietat del gremi de paraires i teixidors de Borredà, fundat el 1669 per l'abat de Santa Maria de Ripoll. El molí draper de Sant Joan fou objecte d'un llarg plet entre el gremi i el pagès Joan Font a mitjan segle XVIII que va aconseguir que se li reconegués la propietat sobre l'ús de l'aigua de la riera del Margançol en aquest indret. Tot i que del molí amb prou feines en queden les restes, hem cregut interessant arribar-hi ja que tots els altres molins que hem vist eren fariners. En tot cas, en aquest petit tram de la riera de Margançol està farcida de punts interessants.

Per arrodonir la sortida val la pena acostar-se fins al poble de Borredà i passejar-se per els seus carrers presidits per l'església de Santa Maria.

Torre de Vallferosa

Sortida a la Torre de Vallferosa (dijous 15 de setembre 2022) amb l'Antoni Llagostera. Un espai que ja haviem visitat de passada però que vàrem poder aprofundir visitant la Torre.

Vallferosa és una entitat de població del terme municipal de Torà (Segarra), al qual s'integrà l'any 1968 amb l'antic municipi de Llanera. Estem en una zona de molta relació amb Solsona, estem en el camí que porta des de Calaf i Lleida a Solsona. Sempre havia estat un municipi relativament petit. Fa poc anys (1017) tenia 26 habitants. És un nucli de masies escampades. Nosaltres ens fixem sobretot amb la Torre de Vallferosa. La torre i assentament militar dels segles VI i VIII de Vallferosa mereix un llarga atenció. Estem en una torres amb una cronologia que sobta molt: Des del domini visigòtic (401/715), al domini musulmà (715/799), passant pel Medieval comtal (800/1150), fins a Medieval Baixa Edat Mitjana (1400/1492). Es tracta d'una torre medieval de 30,70 metres d'alçada que

s'erigeix com la torre de vigilància més alta de Catalunya. 

És una torre de planta circular amb alçat troncocònic amb èntasi, construïda per una doble anella de murs. Les seves característiques constructives i evolutives la fan única en l'arqueologia militar medieval catalana, i una de les més extraordinàries d'Europa. Destaca per tenir una torre circular dins d'una altra torre. L'edifici és el resultat de tres fases constructives diferents. L'any 2006 s'hi va realitzar una intervenció de restauració de la torre. Aquestes obres tenien previst rehabilitar i condicionar el monument perquè pogués ser visitat. També s'hi han realitzat diversos treballs arqueològics. Actualment es pot pujar fins al punt més alt per una escala interior. Cal reservar però la visita a l'ajuntament de Torà. 

Just al costat hi ha les restes de l'església de Sant Pere. Un edifici de nau única amb capelles laterals de planta rectangular. Hi ha també la torre del campanar. Tot plegat fa que sigui un espai espectacular que cal visitar.

Un cop feta la visita amb la companyia de l'alcalde de Torà hem iniciat la caminada seguit la riera de Llanera direcció Torà. En un primer moment s'anomena la riera de Quadros que agafa el nom de la masia on neix i que està més amunt. També dona nom al Barranc de Quadros. A mida que anem caminant, si girem la vista, continuem gaudint de la Torre de Vallferosa que presideix la vall. Estem fent el GR-70 el sender del Llobregós. Una ruta circular amb sortida i arribada a Torà de 65 km. Nosaltres només fem un petit tram. Seguim tot passant per una zona de roques on s'hi amaguem un parell de baumes. La primera és la font Salada, que com diu el nom, hi trobem aigua salada. Rep aquest nom degut la disolució dels minerals de les formacions salines, les quals donen un gust salat a l’aigua que hi brolla La font salada gairebé sempre només plora. I tot seguit trobem la Bauma de les Embúrnies. És força gran. Es diu que en dies de pluja els pastors arribaven a encabir-hi fins a 100 ovelles.

Seguim ja cap al final de la sortida passant per la casa de Miralles i arribant a Sant Serni, un altre dels antics nuclis de Torà. Aquí hi trobem també masies escampades però hi ha un petit nuci agrupat amb algunes masies al voltant de l'església dita de Santa Maria i Sant Sadurní, documentada a l'any 805. Nosaltres hem acabat la ruta aquí, però aquest GR ofereix moltes més possibilitats. Si més no us recomanem visitar el poble de Torà i el seu casc antic. 

Estret del Forn - Queralbs

RIALB – FUSTANYÀ – QUERALBS – ESTRET DEL FORN – VILAMANYA

Fantàstica i atractiva ruta per l’entorn de Queralbs, fàcil de fer malgrat el seu desnivell. (Dissabte 10 setembre 2022) Mª Clara Martínez

Aparquem els cotxes al petit nucli de Rialb. Just passat el pont sobre el Freser, a l’esquerra hi ha una petita zona on podem deixar els cotxes. Iniciem la caminada en direcció a la Casanova, un mas dedicat al turisme rural, i que va ser la font en que es va inspirar Àngel Guimerà per escriure Terra Baixa. Deixem la carretera, passem per sota les cases i anem a veure la Cova de la Casanova, on hi ha una petita capella amb una imatge de Santa Maria i una Creu.

Tornem enrere fins la carretera i ens arribem al petit nucli de Fustanyà, on en destaca l’esglesia romànica de Sant Sadurní. A la façana de migjorn hi ha la porta d'entrada que destaca per la decoració i la disposició de la seva ferramenta, molt freqüent als segles XI i XII. Es pot pujar fins al campanar per gaudir de les vistes i contemplar les campanes. Aquest poble consta de cinc masies, una d’elles es el mas Fustanyà, l'església i pertany al municipi de Queralbs. Segurament aquesta es la població més antiga de la Vall de Ribes, i els seus habitants haurien fundat, més tard, Queralbs i Serrat.

Just a uns metres del camí, baixant una mica, podem veure el Tut de Fustanyà. Un jaciment que correspon a l'època del Paleolític inferior, mitjà, superior i el Neolític. Gràcies als trealls arqueològics duts a terme per l'Eudald Carbonell i en Ramon Busquets entre d'altres, s'hi van trobar restes interessats. La cova està tancada i no s'hi pot entrar.  Vist el llogaret, enfilem cap a Queralbs, baixant primer fins la Central del Molí, a la llera del Freser, i pujant fins a Queralbs seguint el Camí de la Costa, un preciós camí empedrat, similar al Camí Vell de Núria. 

A Queralbs fem parada en la seva església de Sant Jaume, en la que en destaca el pòrtic de l’entrada, compost per sis arcs que reposen sobre cinc columnes de marbre blau-blanc. La porta d’entrada conserva restes de la ferramenta original. Aquí hi trobem un bon lloc per aturar-nos a esmorzar. Deixem Queralbs enrere i ara anem en direcció a l’estret del Forn. Al mateix carrer de l’església hi ha els primers indicadors. Són escassament dos kilòmetres, amb bons camins, aptes per a tothom i que ens porten a un lloc paradisíac.

Es un pas excavat per l’acció erosiva de l’aigua entre roques calcàries. Si porteu xancles de goma podreu caminar-hi pel seu interior, un estret congost d’altes parets que ens fa sentir diminuts. Els que estiguin més ben preparats i en forma, podeu accedir a la cova de l’Estret del Forn, per un estret corriol que s’enfila amunt i on cal fer una petita grimpada. Res de l’altre mon, però cal tenir en compte que de vegades la baixada es més complicada que la pujada...

Passem una bona estona en aquest magnífic lloc, però hem de tornar enrere un bon tros. Poc abans d’arribar de tornada a Queralbs, a la dreta, hi ha el trencant que ens ha de portar a Vilamanya. Per un costerut sender baixem fins el torrent de Toses, passem per un petit pont romà i, ara en suau pujada per un bon sender, arribem a Vilamanya. Aquest es un esplèndid mirador sobre la Vall de Ribes, Roc de Totlomón, Queralbs... Una passada!! Per tornar a Rialb ho fem per la carretera que surt de Vilamanya i en pocs minuts arribem als cotxes. 

Variada i vistosa ruta que desitgem us hagi agradat. Us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Cadaqués

CADAQUÉS – PORTLLIGAT – CAMINS DE RONDA

Dissabte 27 agost 2022 (Mª Clara Martínez)

Una sortida molt vistosa i agradable, sense massa complicacions, per gaudir de racons de gran bellesa.

Aparcar a Cadaqués es una tasca molt complicada a l’estiu, igual que a Portlligat. Per això aparquem una mica més amunt, al Residencial Paratge s’Alqueria, al final del carrer d’en Roig. Deixem els cotxes, i al final del camí, on unes oliveres semblen barrar-nos el pas, hi ha un pas, flanquejat per un mur de pedra seca, que ens porta a un sender mig aperduat, que baixa a les cales (o no...) i va resseguint i donant la volta al puig de s’Alqueria. Podem passar pel cim, o anar per baix, més o menys amunt... Podem seguir el camí que vulguem o anar camp a través... Sigui com sigui, les vistes del Cap de Creus són increïbles. En aquest primer tram, el camí es una mica pedregós, i es difumina amb facilitat. Però res de l’altre món... Comencem a seguir un camí més ample i més fresat, en direcció a Portlligat.

A Portlligat hi ha la Casa-Museu de salvador Dalí. Aquí hi van viure Salvador Dalí i Gala, des de l’any 1930 en que van comprar una barraca de pescadors, fins el 1982, en que va morir Gala. Val la pena dedicar una estona a visitar el museu. Intentem accedir al Camí de Ronda. Al final de la platja, a continuació del museu, unes escales de pedra ens enfilen al Camí de Ronda. Però uns metres més endavant, el camí es tallat i hem de passar per unes pedres inclinades que no ens fan massa gracia. No hi ha massa dificultat, però si es té por, vertigen o qualsevol cosa que faci sentir inseguretat, el millor es no passar-hi. Nosaltres no hi passem. 

Des de Portlligat anem a l’ermita de Sant Baldiri, i des d’allà, seguint un carrer recta i que sembla no tenir fi, retrobem el Camí de Rona i seguim endavant.

Anem a sortir a la Punta des Bou Marí, i d’allà ja podem anar cap a Cadaqués resseguint les cales i racons per un camí ven marcat i sense dificultat. Tenim davant la gran illa de s’Aranella, i gaudim de la bellesa de les cales de Confitera, s’Arenella i Pere fet, des d’on tenim una vista d’un illot molt curiós que sobresurt de l’aigua: es Cucuruc. Girem la punta de Sant Pere Fet i ja encarem la preciosa Badia de Cadaqués. La història de Cadaqués es remunta segles enrere i ha estat influenciada per diversos pobles com Grècia i Roma. Sens dubte, la situació geogràfica de Cadaqués, encarat al mar i aïllat de la resta de l’Alt Empordà per la muntanya de Pení, va contribuir a crear el caràcter i l’esperit mariner d’aquest poble que durant segles va fer front als atacs dels pirates i corsaris. Actualment, el principal motor econòmic del poble és el turisme.

Ens arribem fins la Platja Gran, plena de gent de gom a gom, ens endinsem pels seus carrers empedrats i iniciem el retorn. Des de la platja des Poal i pel carrer de la Miranda, comencem a pujar cap a la part alta de Cadaqués, en direcció a Sant Baldiri. Tornem a passar per Portlligat i, ara sense seguir el Camí de Ronda, tronem al lloc on aquest matí hem deixat els cotxes. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc