Jafre - Tallada d'Empordà - Verges

Nova sortida a la comarca del Baix Empordà per visitar els seus fantàstics pobles amb la companyia d'en David García. En aquest cas hem gaudit de Jafre, la Tallada d'Empordà i Verges. (Dissabte, 15 novembre 2026)

Iniciem el recorregut visitant la població de Jafre. Amb uns 380 habitants està situada al marge esquerra del riu Ter. Val la pena endinsar-se en el seu nucli històric amb carrers empedrats que conserven l'encant rural amb diverses construccions que daten de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. Presideix el poble l'església de Sant Martí, un edifici amb molta història. Tot i tenir orígens romànics, la degradació del temple i l'enfonsament de l'absis l'any 1639 va obligar a projectar un edifici totalment nou. La nova església barroca es va fusionar amb l'antic castell de Jafre aprofitant els seus murs. 

Baixant unes escales i deixant el nucli ens acostem fins al Santuari de la Fontsanta. Es tracta de l'edifici més singular i llegendari de la població. És un complex religiós modest del segle XV. El seu origen és miraculós i les seves aigües tenen propietats curatives i guaridores segons la llegenda. Arran de la gran quantitat de malats que van arribar d'arreu de Catalunya buscant el miracle de l'aigua, es va decidir edificar el complex durant el segle XV. I sortint del poble ens posem a caminar direcció la Tallada d'Empordà que tenim a uns 4 kilòmetres. El recorregut transcorre per una pista de molt bon fer envoltats de camps i vistes com el Massís del Montgrí. Gran part del camí és de terra i és difícil trobar-hi algun vehicle, per tant la calma està assegurada. Ens endinsem ja al poble que és una mica més gran que Jafre, amb uns 450 habitants. La Tallada d'Empordà està molt lligat a la història medieval dels comptes d'Empúries i destaca pel seu ric patrimoni arquitectònic. El poble va néixer a l'edat mitjana al voltant del seu castell documentat des del segle XI. El nucli antic conserva el traçat original de la muralla medieval. Hi podem veure 6 torres de defensa, algunes circulars i algunes de quadrades, que s'integren entre les cases actuals. Arribem fins a l'església de Santa Maria. Un temple romànic dels segles XII-XIV. Un bon lloc per esmorzar amb uns bancs per seure davant del monument. El més curiós és que va néixer originalment com la capella de l'interior del castell. Per aquest motiu podem veure elements com una torre situada sobre l'absis i algunes espitlleres fortificant així l'església. 

I deixant el poble repetim el mateix patró, anem a buscar el següent poble situat a uns 3 kilòmetres i de nou per una pista de terra de molt bon caminar i gairebé sense desnivell. Arribem ja a Verges. Amb més de 1.100 habitants és un dels pobles amb més personalitat i ressò cultural de tota la comarca. Ens aturem al carrer de l'Orient o més conegut com el carrer dels Cargols. És molt conegut per el seu pas de la Processó de Verges i el pas de la Dansa de la Mort. El carrer és il·luminat com es feia antigament abans que arribés l'electricitat, amb unes llànties d'oli fetes amb cargols. La processó i la seva dansa és una de les tradicions de Setmana Santa més antigues i espectaculars d'Europa i està declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. En David també ens ha explicat altres curiositats com la tradició gastronòmica de la Sopa de Verges. 

El poble ens ofereix passejar pel seu centre històric i fer un viatge en el temps. El nucli medieval estava totalment tancat per muralles de les quals se'n conserven alguns trams. A la plaça major hi trobem un dels antics portals d'accés i dues torres de defensa molt ben conservades. L'ajuntament i les antigues escoles ocupen el lloc on hi havia l'antic castell i encara en queden visibles alguns murs i la plaça del davant. Al centre de la vila medieval hi ha l'església de Sant Julià i Santa Basilissa. Mostra una barreja d'estils com el romànic, a l'absis i part de la nau, o l'estil neogòtic a la resta de capelles. També hi ha un toc modernista, sobretot al seu interior. Ja veieu que és un poble amb moltes curiositats i obligat de visitar. 

Els 5 kilòmetres que ens separen del punt de sortida els fem novament per una pista sense trànsit que voreja el riu Ter i el Rec del Molí que rega els camps de la zona. Abans d'arribar de nou a Jafre passem per el Molí de Jafre. Construït a principis del segle XIX, va començar a funcionar l'any 1831. Durant els anys ha servit com a molí fariner, posteriorment arrosser i finalment per produir electricitat. Tot i estar a tocar del Ter, l'aigua arriba gràcies al Rec del Molí. Una importantíssima canalització d'origen medieval que neix a la resclosa de Colomers i acaba desembocant a l'Escala. I acabem la ruta de nou a Jafre havent fet un recorregut d'uns 16 kilòmetres i 180 metres de desnivell.

Powered by WikilocSource: Garmin Forerunner® 255