Cotlliure - Banyuls Sur Mer

COLLIOURE – PORT-VENDRES – BANYULS-SUR-MER

Dijous 28 juliol 2022 (Mª Clara Martínez)

Fantàstica sortida per la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Fem una ruta lineal, caminant des de Cotlliure a Banyuls-sur-Mer, i per poder fer això, deixem els cotxes a l’aparcament de l’estació de Banyuls-Sur-Mer, i anem en tren fins a Cotlliure. Un cop en Cotlliure ens dirigim a la platja, passant per l’antic cementiri, on podem visitar la tomba d’Antonio Machado. Des de la platja tenim una excepcional vista del Castell Reial i de l’església parroquial de Santa Maria dels Àngels. Deixem la platja i passem pel Museu d’Art Modern de Cotlliure, per un sender que ens porta fins La Glorieta, un lloc encisador per les fantàstiques vistes que es tenen de tot el poble. D’allà ens comencem a enfilar per un sender, fins un antic molí, restaurat i en molt bon estat, i mes amunt, el Fort de Sant Elm, un fort militar construït entre 1538 i 1552 baix Carles I a partir d'una torre fundada en el segle VIII pels Moros. 

El fort Sant Elm ha estat desmilitaritzat en 1903 i abandonat. La torre s'esfondrava, la galeria de tir estava parcialment impracticable i nombrosos murs amenaçaven enfonsar-se. El 21 d'agost de 1913, l'Estat va decidir vendre en subhasta el fort. El fort és declarat Monument Historic, per ordre del 2 d'abril de 1927. Un nou amo decideix llavors restaurar-lo. Les obres van acabar en 1936. Durant la segona guerra mundial, el fort va ser ocupat per la marina alemanya entre 1942 i 1944. Alguns edificis van ser dinamitats a la seva sortida perquè no puguin ser utilitzats per les tropes aliades. Reconstruït en part en 1950, les grans obres van començar en 2004 i des de 2008, el fort està obert al públic. Encara, és una propietat privada, però que poden visitar els turistes. Del fort ens dirigim a Port-Vendres, una vila turística situada al cor de la Costa Vermella, i que alhora és el port d'aigües profundes més important de la zona. En altres temps va ser el principal punt d'embarcament cap a Algèria. Veiem un constant trànsit de camions carregats amb contenidors de diverses mercaderies. Molt a prop trobem un bon lloc per fer una aturada y esmorzar una mica. 

Ens tornem a posar en marxa, voregem el port, i quan arribem al final, prenem un sender que ens enfila muntanya amunt, fins arribar a la carretera que ens porta al Far Béar. La primera torre del far es construeix el 1836, sobre una base de 9 metres. Massa baixa. El segon far es construeix a partir de 1905, amb una torre piramidal de 27 metres d’altura. A partir d’aquí comença l’anomenat «Sentier Littoral» un constant puja i baixa trenca-cames, amb un sender pedregós i de vegades força aeri, que alenteix força la caminada. Aquesta es la part més dura de la caminada, però per contra, pot ser es el tram, visualment, mes bonic, per seu caràcter salvatge i agrest. Un altre lloc amb molt interès, es l’Anse de Paulilles (Badia de Paulilles), un gran espai on hi destaquen les restes de l’antiga fàbrica de dinamita de l’Alfred Nobel, i el taller d’embarcacions catalanes. S’hi pot arribar amb cotxe i s’hi fan visites guiades. I d’allà, seguim pel mateix camí fins a Banyuls-sur Mer, on tenim els cotxes.

Ruta molt atractiva y vistosa, però que cal estar preparat per fer el «Sentier Littoral». I anar ben calçat! Algun tram pot ser una mica complicat... Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera!!

Powered by Wikiloc

La Bisbal d'Empordà

LA BISBAL-SANT POL-VEÏNAT DE LES RABIOSES

Dimecres 13 juliol 2022 (Mª Clara Martínez)

Avui ens mourem pel Baix Empordà, entre els municipis de La Bisbal i Cruïlles. La Bisbal es la capital del Baix Empordà i el seu origen es mol antic. Als segles IX i X, diverses vil·les romanes s’escampaven pel territori i es van anar agrupant en petits nuclis que més tard formarien La Bisbal, Sant Pol i Fonteta. Al 881, aquests territoris ja eren propietat dels bisbes de Girona. A l’any 904 es va aixecar a La Bisbal una església i un palau, constituint-se en el nucli principal. A l’edat mitjana, La Bisbal estava emmurallada, amb carrers estrets i sinuosos i una plaça Major porticada. A partir d’aquí, la ciutat va anar prosperant i creixent fins arribar a ser designada com a capital de la comarca del Baix Empordà. Aparquem els cotxes molt a prop del Convent de Sant Sebastià o Convent de Sant Francesc. Fou un convent franciscà, fundat al 1850, al lloc on hi havia una ermita dedicada a Sant Sebastià. A finals del segle XX, l'edifici es va dedicar a l'Escola de Ceràmica. Des del 2003 també és un dels centres de la Fundació Acollida i Esperança.

Comencem a caminar per pistes forestals i posem rumb al nucli de Sant Pol. Passem pel davant de grans finques amb edificacions molt antigues que conserven les estructures típiques de les antigues masies catalanes. Els camps de cereals ja han sigut segats i ara són sembrats de grans bales de palla, i la calor comença a apretar de valent. Abans d’arribar al nucli de Sant Pol ens desviem una mica, per un sender, per anar a veure un pou de glaç. Aquests pous de glaç es van construir en una època en que el clima era molt més fred, i aquest gel s'utilitzava per conservar els aliments i en medecina. Tornem al camí principal i fem una visita al nucli de Sant Pol, format per poc més d’una desena de masos de pedra, edificats al voltant de la seva mil·lenària església romànica. Al costat de l’església hi ha una raconada amb uns bancs i una font, ideals per esmorzar una mica.

Seguim ruta, creuem la carretera de la Ganga, travessem la riera de Vilar i ens dirigim al veïnat de Les Rabioses. Es tracta d’un grup de masies disseminades que deuen el seu nom a l’època dels senyors feudals, de quan aquest tenien «dret de cuixa» sobre les dones dels seus dominis. Les noies d’aquest veïnat van esperar al seu senyor quan aquest anava a exercir el seu dret, el varen apedregar i el varen matar. Seguim caminant, ja en direcció de tornada a La Bisbal, amb molt bones vistes de Cruïlles, Sant Miquel de Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura.

En el Mas Massaller hi ha un ramat de cabres i una botiga de làctics i productes propis. Una mica més endavant tornem a creuar la riera del Vilar per una palanca i en pocs minuts ja som de tornada als cotxes. 

Una caminada molt fàcil i apta per a tothom. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Matagalls

MATAGALLS, des del coll de Bordoriol.

Dissabte 9 juliol 2022 (Mª Clara Martínez)

 

 El Montseny és un massís muntanyós a cavall de tres comarques: el Vallès Oriental, Osona i la Selva. Està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma (1.344 m); el Turó de l’Home (1.706 m) i les Agudes (1.706 m), i, finalment, el Turó de Matagalls (1.697 m). Aquests tres conjunts estan units entre si per colls. Una gran part d’aquest massís es correspon amb l’espai protegit del Parc Natural del Montseny. Una de les rutes més populars per fer el cim del Matagalls, al Massís del Montseny. Deixem els cotxes al coll de Bordoriol, al Km 3 de la carretera que va a Santa Fe, des de la carretera de Viladrau, i iniciem la caminada a allà mateix. Anem uns metres seguint el sender local SL-C 82, que ens pujaria directament al Matagalls pel coll Pregon, però en un revolt a esquerra molt tancat el deixem i seguim de front. Aquest sender local el farem de baixada. Anirem pujant molt suau, per còmoda pista i sota l’ombra de boniques fagedes, travessarem diversos torrents, com el torrent del coll Pregon, i passarem per diverses fonts: font de l’Atlàntida, de l’Amistat, Generosa, de l’Avet Blau, Rupitosa... 

A la Reserva de la Biosfera del Montseny hi ha quasi 900 fonts identificades. Al costat de cada caminoi, de cada masia i de cada ermita hi ha una font. A la plaça Major de cada poble no hi pot faltar la seva font. I al seu entorn, vegetació i fauna típica d’aquests entorns. Alguns animalons, cas del Tritó del Montseny, únic i autòcton del Montseny. Arribem a la Font Rupitosa, i pocs metres més enllà, la cosa s’embolica i el camí es complica. La pista es converteix en sender força costerut i empedrat. Una metres més i el sender gira a l’esquerra, en fort pendent i amb més pedres... fins i tot, en algun pas ens fa posar les mans a terra. De mica en mica anem guanyant alçada. Travessem el Torrent del Sot de les Cordes, superem un costerut tram ascendent, i ens plantem al coll d’Ordials. Ens podem arribar-nos al cim del Turó del Faig Sec i tornar al coll. Un bon lloc per esmorzar i recuperar forces.

Ja recuperats, ens dirigim al Turó Gros del Pujol, fem una visita a la Font dels Cims per refer-nos d’aigua fresca, i ja enfilem el cim de Matagalls. Aquest és un cim emblemàtic del Montseny i de l’excursionisme català. Té 1.698 metres d’alçada i al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic, juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es va crear la Travessa Matagalls-Montserrat. L’entorn i les vistes es mereixen una bona aturada per gaudir-ne plenament. 

La baixada la fem pel coll Pregon, una important cruïlla de camins, on conflueixen diverses de les vies d'ascens al cim, com les que venen de Sant Marçal, del coll de Bordoriol i de Sant Bernat. És un curiós pla herbat enmig de l'espessor del bosc. Hi ha un petit monòlit dedicat a Pau Casals enmig del prat. En una de les seves cares, hi ha una senyera i un violoncel dibuixats amb la inscripció "A Pau Casals, mestre del violoncel i missatger de la pau cristiana arreu del món. XXVIè Aplec de Matagalls, any 1975". 

Seguim baixant, per còmoda pista forestal, ara sí, seguint el sender local SL-C 82, amb impressionants vistes de Les Agudes i Turó de l’Home, i ja més avall, veiem la Creu de Matagalls, lloc on érem fa no massa minuts, allà dalt, molt lluny. Igual que la pujada, la pista que ens baixa cap al coll de Bordoriol travessa impressionants fagedes, cosa que ens aporta una mica de frescor en un dia de forta calor estival. Arribem a l’aparcament del coll de Bordoriol, onhem deixat els cotxes, i donem per finalitzada la sortida d’avui. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

Batet de la Serra

OLOT – FONT DE LA SALUT - BATET DE LA SERRA – LA TRINITAT

Bonica ruta per La Garrotxa, sortint de la ciutat d’Olot.

Divendres, 1 juliol 2022 (Mª Clara Martínez)

Olot és la capital de la comarca de La Garrotxa, i es troba dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics d'una edat compresa entre els 10.000 i els 700.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació,  sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic. 

Hem triat un aparcament a tocar del Pont del Vial, per començar a caminar per una pista forestal en direcció a la Font de la Salut, a partir del mas Bernat. Aquesta font disposa de dos brocs, y depenent del nivell de l’aigua, raja pel de dalt o el de baix. En aquesta ocasió raja tan sols pel de baix, però es és molt agradable trobar aigua en aquest temps estiuenc i de tanta calor.  L'aigua prové de l’interior del volcà Bisaroques, que el tenim per sobre dels nostres caps, i per tant l'atribució de propietats curatives li dóna nom. Seguim la ruta, per pistes de bon caminar, sota l’ombra de grans arbres, i amb suau pujada. Passem a prop de masies molt antigues, Cal Pacient, el Puig de Baix, La Carrera, i arribem al petit nucli de Batet de la Serra. Aquest antic municipi va ser independent fins l’any 1971. Era un municipi compost bàsicament permasies  disseminades i la seva economia es basava en l’agricultura i la ramaderia, amb cap mena de industria important, cosa que va produir a partir de 1970 una forta davallada de la població com a conseqüència de la manca de sortides per al joves, que se'n anaven a Olot a la recerca de treball, i que explica la incorporació del terme al municipi olotí. 

El poble es troba centrat per l'església parroquial de Santa Maria, una de les més antigues de la comarca, documentada des de l'any 977, que antigament havia estat una escola i una rectoria. Un bon lloc per fer una aturada per esmorzar una mica i recuperar forces. Deixem enrere l’altiplà basàltic de Batet i ens tornem a endinsar al bosc. No massa lluny hi ha la Font Faja, una altre raconada que ens ofereix ombra i aigua, ideal per gaudir de un merescut descans. Uns metres més endavant de la Font Faja, en un encreuament de camins, girem a la dreta i anem a sortir a la Font de la Trinitat, i no massa lluny l’església de la Trinitat, entorn d’un grup de cases. 

Prenem ara una carretera en direcció ja de tornada a Olot, però als pocs metres la deixem per seguir un antic camí, on es conserva molt bé tant l’empedrat com els murs de pedra seca. I ja en suau baixada arribem de tornada a Olot, donant per finalitzada la sortida d’avui. Una bonica i tranquil·la caminada, ben ombrejada i amb aigua a les seves fonts, molt adient pels calorosos dies d’estiu. Els camins els trobem marcats amb diversos cartells i marques de Itinerania, de color grog ataronjat, i ens ofereix diverses alternatives per visitar altres punts molt interessants de la zona, tot per bons camins, fàcils de caminar. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Tamariu

TAMARIU – CALA PEDROSA – FAR DE SANT SEBASTIÀ

Dimecres 22 juny 2022 (Mª Clara Martínez)

Fàcil, bonica i variada ruta al Baix Empordà, per Camins de Ronda a ran de mar, i amb tornada per l’interior, per fer-la circular. El punt d’inici és el poble de Tamariu. Tamariu pertany al municipi de Palafrugell, i antigament, com molts altres pobles de la costa, era un nucli de pescadors. A partir dels anys 80, gràcies a l’afluència del turisme massiu, es va convertir en un important centre turístic, amb una amplia oferta lúdica i de serveis. Deixem els cotxes al cap de munt de la riera, on hi ha un aparcament lliure. Baixem riera avall, fins a la Platja Gran, i girem a la dreta, buscant el Camí de Ronda, que en aquest cas coincideix amb el GR-92, amb marques blanques i vermelles. Aquest tram de Camí de Ronda, sense ser massa complicat, sí que es tracta de trams força empedrats, amb alguns desnivells, i fins i tot passos on cal posar mans a terra. Per tant, alerta i molta precaució si aneu amb gent poc acostumada a transitar per aquests tipus de camins.

Iniciem la caminada amb un dia radiant, gaudint de bonics racons, com la Platja dels Lliris, on hi ha la barraca del mateix nom. Aquesta barraca es va construir l’any 1872 per iniciativa de 16 persones vinculades al món surer. L'anècdota és que van comprar el terreny per 60 pessetes. La barraca es va construir amb la voluntat de fer-hi xefles i cantades. Seguim per Camins de Ronda, els mateixos que, tal i com indica el seu mateix nom, es van utilitzar per fer les rondes de vigilància per part de carrabiners i guàrdia civil, per intentar controlar i evitar el contraban i l’estraperlo. Al capvespre o a la nit, els grans vaixells que feien rutes internacionals s’apropaven al litoral de la Costa Brava, i sense atracar a cap port, disminuint la velocitat, descarregaven la mercaderia amb petites barques de pescadors que l’amagaven en racons de l’abrupta Costa Brava. Després, les quadrilles de contrabandistes, transportaven la mercaderia des de l’amagatall a un camió que realitzaria la distribució per tot el territori. Seguim endavant i poc abans de la Cala Pedrosa es comencen a sentir trons. Just arribem a aquesta cala es desferma una forta tempesta. 

Per sort aquí podem gaudir d’aixopluc i servei de bar, que aprofitem per esmorzar. A la Cala Pedrosa hi ha un parell de barraques que en el seu temps van ser el que es coneixia com a barraques de quarantena, és a dir, eren llocs on les persones sospitoses de ser transmissores d'alguna malaltia infecciosa havien de passar uns dies per comprovar si n'eren portadores. Més endavant van ser usades per pescadors i avui tenen un ús recreatiu. Acabem d’esmorzar i ha parat la pluja, per tant seguim el nostre camí. Per darrera la barraca seguim un camí molt ben arranjat fins anar a trobar de nou el GR-92, en direcció al Far de Sant Sebastià, on hi ha el Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, i que és el testimoni de l'ocupació d'un lloc privilegiat des de fa més de 2.600 anys. S'hi pot visitar un jaciment ibèric (s. VI aC), una torre de guaita del segle XV (una construcció defensiva per vigilar la zona costanera i protegir-la de possibles invasions corsàries i pirates i que conserva molts elements originals), una ermita i hostatgeria del segle XVIII, i un far del segle XIX. A més de tot això, des d’aquest turó es pot gaudir d’unes vistes espectaculars.

Un nou ruixat ens fa aturar-nos-hi una estona i quan escampa ja iniciem el retorn a Tamariu. Primer per carretera, fins a sortir d’una gran urbanització, i després per l’interior i per corriols de gran bellesa. Una ruta que alterna costa, camins de ronda, pistes entre camps i senders. Alerta que no tots els camins son plans, aneu amb compte i gaudiu de la bellesa de la Costa Brava. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc