Tamariu

TAMARIU – CALA PEDROSA – FAR DE SANT SEBASTIÀ

Dimecres 22 juny 2022 (Mª Clara Martínez)

Fàcil, bonica i variada ruta al Baix Empordà, per Camins de Ronda a ran de mar, i amb tornada per l’interior, per fer-la circular. El punt d’inici és el poble de Tamariu. Tamariu pertany al municipi de Palafrugell, i antigament, com molts altres pobles de la costa, era un nucli de pescadors. A partir dels anys 80, gràcies a l’afluència del turisme massiu, es va convertir en un important centre turístic, amb una amplia oferta lúdica i de serveis. Deixem els cotxes al cap de munt de la riera, on hi ha un aparcament lliure. Baixem riera avall, fins a la Platja Gran, i girem a la dreta, buscant el Camí de Ronda, que en aquest cas coincideix amb el GR-92, amb marques blanques i vermelles. Aquest tram de Camí de Ronda, sense ser massa complicat, sí que es tracta de trams força empedrats, amb alguns desnivells, i fins i tot passos on cal posar mans a terra. Per tant, alerta i molta precaució si aneu amb gent poc acostumada a transitar per aquests tipus de camins.

Iniciem la caminada amb un dia radiant, gaudint de bonics racons, com la Platja dels Lliris, on hi ha la barraca del mateix nom. Aquesta barraca es va construir l’any 1872 per iniciativa de 16 persones vinculades al món surer. L'anècdota és que van comprar el terreny per 60 pessetes. La barraca es va construir amb la voluntat de fer-hi xefles i cantades. Seguim per Camins de Ronda, els mateixos que, tal i com indica el seu mateix nom, es van utilitzar per fer les rondes de vigilància per part de carrabiners i guàrdia civil, per intentar controlar i evitar el contraban i l’estraperlo. Al capvespre o a la nit, els grans vaixells que feien rutes internacionals s’apropaven al litoral de la Costa Brava, i sense atracar a cap port, disminuint la velocitat, descarregaven la mercaderia amb petites barques de pescadors que l’amagaven en racons de l’abrupta Costa Brava. Després, les quadrilles de contrabandistes, transportaven la mercaderia des de l’amagatall a un camió que realitzaria la distribució per tot el territori. Seguim endavant i poc abans de la Cala Pedrosa es comencen a sentir trons. Just arribem a aquesta cala es desferma una forta tempesta. 

Per sort aquí podem gaudir d’aixopluc i servei de bar, que aprofitem per esmorzar. A la Cala Pedrosa hi ha un parell de barraques que en el seu temps van ser el que es coneixia com a barraques de quarantena, és a dir, eren llocs on les persones sospitoses de ser transmissores d'alguna malaltia infecciosa havien de passar uns dies per comprovar si n'eren portadores. Més endavant van ser usades per pescadors i avui tenen un ús recreatiu. Acabem d’esmorzar i ha parat la pluja, per tant seguim el nostre camí. Per darrera la barraca seguim un camí molt ben arranjat fins anar a trobar de nou el GR-92, en direcció al Far de Sant Sebastià, on hi ha el Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, i que és el testimoni de l'ocupació d'un lloc privilegiat des de fa més de 2.600 anys. S'hi pot visitar un jaciment ibèric (s. VI aC), una torre de guaita del segle XV (una construcció defensiva per vigilar la zona costanera i protegir-la de possibles invasions corsàries i pirates i que conserva molts elements originals), una ermita i hostatgeria del segle XVIII, i un far del segle XIX. A més de tot això, des d’aquest turó es pot gaudir d’unes vistes espectaculars.

Un nou ruixat ens fa aturar-nos-hi una estona i quan escampa ja iniciem el retorn a Tamariu. Primer per carretera, fins a sortir d’una gran urbanització, i després per l’interior i per corriols de gran bellesa. Una ruta que alterna costa, camins de ronda, pistes entre camps i senders. Alerta que no tots els camins son plans, aneu amb compte i gaudiu de la bellesa de la Costa Brava. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc