Borredà - La Quart - Sant Pere de la Portella - Salga Aguda

Aquest dissabte, 15 de febrer, hem anat a gravar un programa per la serra del Picancell. El recorregut ha estat Borredà-La Quar-Sant Pere de la Portella-Salga Aguda-pont d’en Climent.

El dia ha estat magnífic, ni molt fred, tampoc amb massa calor, un cert vent i una visió molt neta del territori.

El primer que hem fet es deixar un cotxe al costat del pont d’en Climent, al costat de Vilada.

Avui érem pocs però escollits caminants: l’Andreu amb la càmara, en Joan, en Jordi i dues senyores (la Pilar i l’ondina ultra nadadora Raquel).

Hem començat creuant el Merdançol pel pont d’en Joan, al costat del molí del mateix nom. I tot seguint les marques del GR4 (De Puigcerdà a Montserrat), hem anat fent el camí de romiatge de Borredà al santuari de la Quart.

Al costat del collet de l’Estisora hem trobar una estelada. El camí del Graus, que passa sota les parets del cingle del Duc, es molt espectacular. Tot passant pel pla de la Quar es hem pujat fins el santuari, on hem fet un mos.

Hem trobat un camí molt interessant que es permet sortejar la carretera asfaltada que uneix la Quar amb Sant Pere de la Portella. Passa pel coll del Gavatx i el bac del Monjos.

A Sant Pere de la Portella hem fet la foto de grup. L’estat de conservació de l’antic monestir benedictí, propietat de la Generalitat de Catalunya, mereixeria algun treball complementari.

Allà hem trobat un grup nombrós d’excursionistes de Vilassar de Mar.

Per pujar el Salga Aguda (1.168 m alt), el cim més alt del Picancell, hem escollit el camí del collet de la Pinassa. Salga Aguda sempre suposa un esforç extraordinari, però avui la vista des del cim, a 360 graus, era un premi de nivell.

La baixada pel coll del Tell, ha estat ràpid, encara que els arbres caiguts, han convertit alguns trams en una pista americana.

Per cert que tot baixant hem batejat carinyosament a l’ultra nadadora Raquel com la “Truita del Freser”. I hem recordat que Josep Pla deia que les truites tenien que tenir les tres efes: Del Freser, fresques i fregides.

El pas per l’ombrívola torrentera del coll de Tell sempre és un gaudi pels ulls, amb la seva humitat. El pas del Portell de l’Ovellar ens ha posat prop del pont d’en Climent, on hem acabat la nostra excursió, que ha tingut uns 16 quilòmetres de recorregut, però amb una ascenció total de quasi 940 metres, una registre molt significatiu del trencames que és aquesta excursió que hem fet.

Montcada i Reixac - Tibidabo

Aquest passat dissabte 8 de febrer hem fet una nova sortida tot caminant per Catalunya, seguit el GR-92, que segueix tota la costa, també conegut com el sender del Mediterrani o el camí de Ronda. Aquest camí, al arribar a l'àrea metropolitana, es separa de la costa i resegueix la serralada del litoral i la serra de Collserola amb el seu Parc Natural.
Nosaltres l'hem agafat a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, on ens hem endinsat enmig de la ciutat desprès de travessar el riu Ripoll i contemplar el Besós. Està a una altitud de 38 metres i té més de trenta-mil habitants i és un punt clau per als eixos ferroviaris de Barcelona.
Un cop localitzades les marques del GR hem anat fent camí pel pla del cementiri i seguint una pista fins a la font de Mitja Costa. En aquest punt hem deixat el GR per anar direcció al Turó de Montcada sense arribar-hi i pujar al turó de Quatre Pins a 182 metres. En aquest punt ja podem gaudir de bones vistes, tant d'alguns dels pobles del Vallès i rodalies com de Barcelona.
Tot seguit cal baixar fins al coll de Montcada on travessem un polígon i la carretera i per un pont, l'autopista. Ja hem  tornat a recuperar el GR 92 i agafem una pista ampla i molt ben condicionada que ens acompanyarà gairebé tota l'estona. Tot i estar envoltats de grans ciutats passem per mig del bosc en zones molt tranquiles, tot i que l'utilitzen molts esportistes.
En una fica privada entreveiem l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Un temple d'estil romànic del segle XII, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

Constantment anem gaudint de vistes, sobretot de Barcelona. Tot i així ens enfilem al Turó de Valldaura i al Turó del Maltall o de la Magarola. En aquest darrer hi ha un mirador habilitat.
El camí també passa, en un tram, per el passeig de les aigües que ens portaria fins a Esplugues de Llobregat.
Nosaltres però, hem seguit el GR que passa per el coll de l'Erola i hem tancat la sortida al Tibidabo, on també hi ha magnífiques vistes de la ciutat i de la vall del Llobregat i on hi ha el temple del Tibidabo.

En total hem fet 15 kilòmetres amb un desnivell acumulat de 800 metres ja que el camí constantment ens fa pujar i baixar.
El fet de que haguem començat a Montcada i Reixac ha estat per aprofitar les combinacions de transport públic per tornar al punt de sortida.
Hem agafat el bus, el funicular, els ferrocarrils de la Generalitat i finalment rodalies de Renfe per finalitzar la excursió que ens ha ocupat gairebé tot el dia.

Castells de Voltregà i Tagamanent

Aquests darrers dies hem fet un parell de sortides amb l'Antoni Vilaró. La primera, a la comarca d'Osona (1 febrer 14) on hem visitat el castell de Voltregà i l'ermita de Sant Martí Xic sortint de l'església de Santa Cecília de Voltregà. I per arrodonir la excursió hem gaudit de la riera de Sorreig on hi ha el gorg Negre ple de llegendes.

I la segona sortida (4 febrer 14) al castell de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental, sortint del poble d'Aiguafreda, i visitant també l'ermita de Sant Salvador i els pous de glaç de l'Avencó. Al costat de les restes del castell també hi ha l'església de Santa Maria i unes vistes panoràmiques magnífiques.

Esteu atents els propers dies al programa Caminant per Catalunya per gaudir d'aquestes excursions.

Sant Llorenç del Munt

El passat dissabte, dia 24 de gener de 2013, amb un dia molt rúfol i amb boira, que no van encertar els metereòlegs, varen fer un dels programes de Caminant per Catalunya per la serra de Sant Llorenç del Munt.

Varem visitar alguns dels llocs emblemàtics del massís: El cim del Montcau, la cova Simanya, les tombes tardoromanes del coll d’Eres, el Roure del Palau, la font Flàvia, els Òbits, el Morral del Drac, el cim de la Mola amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, i el tram del camí dels monjos que baixa cap Matadepera i el Cavall Bernat.

Malgrat que no varem poder gaudir de les grans panoràmiques que té el Montcau o el cim de la Mola, on no es veia res a molt curta distància per la boira, varem gaudir d’una bona passejada, gens complicada i allunyada del bullici de gent que moltes vegades hi ha al lloc.

Varem visitar la cova Simanya i varem fer la visita a la cova en una total solitud. Veure les tombes tardoromanes o visigòtiques del coll de les Eres, on varen esmorzar, fou una segona novetat en relació a l’anterior excursió que hi férem, fa uns anys, guiats per Josep Maria Colomer.

I a partir d’aquest punt el recorregut habitual per la carena de Pagès, on hi ha els límits municipals de Matadepera, Mur i Sant Llorenç Savall.

Al queixal corcat del Morall del Drac, alguns varen atrevir-se a entrar en el gran forat que creua la roca.

Dalt del monestir, a l’hosteria, varem fer un aperitiu ben servit per les amables cambreres.

La baixada pel camí del Monjos, fou una descoberta interessant, amb els seus tres graus. Férem una petita excursió per situar-nos sobre el Cavall Bernat, on per cert una parella estava escalant.

Fins ben entrada la baixada del camí del Monjos no va aclarir i varem poder gaudir d’alguna panoràmica sobre el Vallès, Montserrat i Montseny al fons.

Texte i fotos: Antoni Llagostera

Sant Miquel de les Formigues

Aquest passat dimarts 21 de gener l'Andreu i l'Antoni han fet una bonica sortida al cim de Sant Miquel de Solterra, també dit Sant Miquel de les Formigues a 1.202 metres. És la muntanya més alta de les Guilleries i fa terme amb Sant Hilari Sacalm i Osor a la comarca de la Selva.
Hi han accedit des de Sant Hilari, seguint una pista que ens ha portat fins la font de l'Aveurador. Des d'aquest punt fins al cim hi ha uns 4 kilòmetres molt fàcils de fer i molt ben marcats, amb un desnivell d'uns 300 metres. Un cop s'arriba a dalt i ha una creu de ferro bastant gran, amb tres formigues als peus. Aquesta creu està sobre les restes del castell de Solterra i la capella de Sant Miquel. El castell està documentat des de l'any 929 com a domini directe dels comtes de Barcelona. En resta ben poca cosa, la base d'una torre circular i un tros de mur de l'antiga capella.
El nom de les Formigues ve de que cada any, a la tardor, s'omple de formigues voladores.
Les vistes son magnífiques mirem per on mirem i més si es pot gaudir d'un bon dia com el que han ensopegat.