Creu de Gurb

Sortida a la comarca d'Osona al municipi de Gurb coincidint amb la festa del Pelegrí. (24 novembre 2025)

Una de les sortides més clàssiques de la comarca d'Osona és la pujada a la Creu de Gurb. Nosaltres la vàrem fer el 24 de novembre coincidint amb la caminada del Pelegrí de Gurb. Així el primer tram de la ruta enllaça l'ermita de Sant Roc amb l'església de Sant Andreu en un ambient  festiu. L'ermita de Sant Roc es va edificar amb motiu de la pesta del còlera, al voltant del 1886. Així que després de la benedicció del Pelegrí a l'ermita de Sant Roc ens posem en marxa. Hi ha documents que demostres que als anys 1240 i 1241, els habitants de la parròquia de Gurb van enviar un Pelegrí a Sant Jaume de Compostel·la perquè pregués per tots, quan el terme es trobava en necessitat per causa de les epidèmies o altres adversitats. Un cop a l'església de Sant Andreu, el Pelegrí és rebut d'una forma ben peculiar i el mossèn també surt a rebre la comitiva abans de celebrar una missa. Molts dels acompanyants van vestits per l'ocasió fent que l'efemèride sigui més especial.

Meravellats per aquesta tradició, seguim la nostra ruta cap a la Serra del Sitjar i la Costa del Castell. Tot i ser una muntanya petita, la Creu de Gurb té uns 300 metres de desnivell que pot sorprendre a algú que no estigui acostumat a fer exercici.  El paisatge amb marges grisos molt típics de la Plana de Vic. Son fruït d'uns processos erosius que han deixat al descobert la pedra grisa a més alçada, enmig dels espais agraris baixos. Aquesta zona forma part de l'Espai Protegit Turons de las Plana Ausetana. De seguida podem veure a sobre nostre el nostre objectiu. En una cruïlla de camins agafem el sender de l'esquerra direcció el Pla de Vilafreser. Hi ha vàries rutes per arribar a la Creu, nosaltres fem un recorregut circular. Les vistes van guanyant a mida que anem pujant. Trobem el mirador del Terressos Blancs on veiem de nou aquest paisatge llunàtic. També tenim vistes a diverses masies i com no l'església de Sant Andreu. El tram final puja gairebé de cop i ens fa suar una mica. Un cop a dalt però, les vistes son impressionants. Nosaltres hem coincidit amb un mar de boira espectacular. La Creu de Gurb és ben visible des de molts punts de la comarca i per Nadal s'hi acostuma a posar una estrella il·luminada que també és molt visitada. Aquest cim però és conegut històricament per la presència d'un castell. El Castell de Gurb. Es tracta d'una fortificació de la qual només en queden les bases dels murs, d'una torre i de la cisterna. Aquest castell ja apareix esmentat a partir del 886, sota el nom de "castum Gorbi" Situats a 841 metres és un bon lloc per esmorzar. 

I la baixada l'hem fet en direcció nord, cap al Turó del Puig del Portell. Seguim el PR que ens portaria cap a Sant Julià Sasorba o Sant Cristòfol de Vespella, però deixarem el camí abans per tornar cap a Sant Andreu de Gurb. I a mida que anem baixant tornem a trobar les roques típiques d'aquesta zona, anomenades Terressos. Així passem per els Terressos del Tir i més enllà els Terressos del Puig. Uns turons que constitueixen formac¡ons geològiques que identifiquen la història de la conca d'erosió de la plana de Vic i dels seu paisatge vegetal primitiu. La part final del recorregut, desprès de l'església de Sant Andreu l'hem fet per el Bosc Encantat, un indret màgic ple de sorpreses ideal per fer amb família on hi ha figures de fusta, fonts, escultures i algunes sorpreses. 

Acabem a Gurb a tocar de les antiques escoles on també hi trobem una escultura de ferro del Pelegrí de Gurb en homenatge a aquesta figura tant important per al municipi.