Hortsavinyà

Sortida a Hortsavinyà, a la comarca del Maresme i al massís del Montnegre, amb la companyia d'en Dani. (23 novembre 2024)

Hortsavinyà és un antic municipi format per un conjunt de cases disseminades i una església que actualment pertany a Tordera. La sortida l'hem fet des del Pla de Cal Capità, a prop del veïnat i la casa rural que porta el mateix nom. Hi podem accedir des de Tordera mateix o des de la carretera N-II entre Calella i Santa Susanna. Iniciem la ruta en direcció sud-oest passant pel costat del Sot d'En Gómez. 

Seguim una pista que es comença a enfilar i travessem la riera per la passera de Cal Ros i seguim cap al Molí de Can Mas. Sort que hem trobat poca aigua, ja que la passera deu haver desaparegut. La riera de Pineda, tot i que és bastant curta, tenia fins a 11 molins. Tenien una bassa per emmagatzemar l'aigua i així poder fer funcionar els molins fins que s'acabava l'aigua. En Dani, el nostre guia d'avui, ens ha explicat que acostumaven a moldre a la nit ja que era els anys de la postguerra i hi havia més demanda de blat que no pas oferta. De dia hi havia el perill que passés algún inspector de Barcelona i els descobrís. En canvi a la nit si que podia passar la Guàrdia Civil però era més fàcil de sobornar amb el sarró ple de farina i feien els ulls grossos. Seguim direcció la cova de l'Aram però passem de llarg ja que estem ansiosos a arribar a un dels punts principals de la sortida: el Salt de l'Aigua. També és conegut com a Salt de Pineda i té un 25 metres d'alçada i és el més alt de la comarca del Maresme. Està situat en un espai idíl·lic envoltat de natura i optim per passar-hi una bona estona. És un punt molt emblemàtic per la gent de la zona. Antigament la riera portava aigua tot l'any i amb abundància fet que propiciava que hi hagués molts peixos i fins i tot crancs. 

Seguim pujant pel camí del Sot del Salt de l'Aigua direcció a Can Soler. A mida que guanyem alçada les vistes es van obrint. I con dèiem arribem a la Masia de Can Soler. Tot i estar en un estat d'abandonament, la seva magnitud és realment espectacular i encara se'n conserva una bona part. En aquest punt cal agafar el Camí de les Costes que ens ha de portar fins al nostre objectiu. Es tracta d'un camí de bast o de ferradura, on hi passaven els matxos carregats de carbó. Aquest camins son de bon caminar ja que estaven pensats pels animals i no tenien no fortes pujades ni baixades pronunciades precisament per facilitat el pas dels animals. Per tant el nostre caminar és plàcid mentre passem per un altre punt, el Forat Bufador. Es tracta d'un gran forat en una roca calcària que segons es diu manté una temperatura constant de 14 graus al seu interior, de manera que en dies calorosos ofereix aire fresc i en dies freds, surt vapor d'aigua. I un altre curiositat és la Creu d'en Manel. No us perdeu el vídeo del programa si voleu conèixer la seva llegenda. I de mica en mica anem pujant, en algún tram en fila índia ja que la vegetació és ben espesa. I ara si, arribem a Hortsavinyà, que cim hem dit, hi ha un conjunt de cases disseminades. Presideix la zona l'església de Sant Llop, consagrada primer com a Santa Eulàlia. Està documentada des de l'any 1080 i des del 1246, va dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. La capella original romànica va ser modificada i ampliada al llarg dels temps. L'edifici actual és bàsicament de l'any 1772. Al seu costat també hi trobem el centre d'informació del parc del Montnegre. Abans havia set l'Hostal vell. El seu aïllament i l'entorn paisatgístic li atorguen un gran interès turístic. Una de les peculiaritats és que aquest nucli va recuperar l'escola i avui en dia encara funciona. 

Un cop hem gaudit d'aquest espai ens incorporem al GR-92 que amb uns 500 metres ens porta fins a la capella de la Mare de Déu de l'Erola.  Es tracta d'un oratori de parets blanques que segons la tradició, servia de guia als pescadors que, en mirar les muntanyes, hi veien una petita taca blanca. L'edifici és molt senzill, de planta rectangular amb volta semicircular. Al seu interior hi ha una imatge de la mare de Déu i també s'hi troba una petita campaneta que algun dels nostres excursionistes s'ha animat a tocar. bI ara ja només ens queda fer el camí de tornada que pràcticament passa pel mateix lloc que hem fet de pujada, això si, amb perspectives i vistes diferents que potser no hem vist pujant. Es tracta d'una ruta d'uns 10 kilòmetres i un desnivell que no arriba als 500 metres. Avui érem una colla ven nombrosa ja que alguns companys de la Xarxa s'han volgut afegir a la caminada per passar un bon dia tots plegats tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc