Escenaris de la Batalla del Roure

Des del Caminant per Catalunya vàrem voler dedicar dos programes a la Batalla del Roure, a la comarca de l'Alt Empordà. Un primer dia (2 maig 2022) a Pont de Molins i un segon dilluns (9 maig 2022) a Biure. Dues poblacions on va tenir protagonisme aquesta batalla però que també té altres punts interessants per aixó completar un parell de programes amb continguts variats. D’entre les batalles de la Guerra Gran o guerra del Rosselló (1793-1795) hi ha un important combat als municipis de Biure i Pont de Molins, a l’Empordà, al costat esquerra de Figueres. Estem en la guerra contra la Convenció francesa, Guerra Gran, Guerra del Rosselló o Guerra dels Pirineus. Una de les batalles de les guerres de la Revolució Francesa, la guerra de la Primera Coalició contra França. En aquesta contesa bèl·lica varen tenir lloc destacats fets militars com la batalla de Toló (agost-desembre de 1793), on per primera vegada va sonar el nom de Napoleó Bonaparte, o la revolta de la Vendée (febrer de 1793-1796).

Començem la primera sortida a Biure, un petit poble d'uns 250 habitants que al  final del segle XVII consta com un lloc reial de la batllia de Figueres. Cal destacar el nucli antic. El poble està format per carrers disposats en pendent i costeruts, donat que la zona es troba elevada. La majoria de cases es poden adscriure als segles XVIII i XIX. També hi trobem l'església parroquial de Sant Esteve.

Sortim del poble i trobem un primer monument dedicat al timbaler Pierre Bayle. Es va instal·lar en el lloc on, segons documents i segons la memòria popular, estava situat el comandament del General Dugommier i on el timbaler Pierre Bayle va ser ferit de mort. I anem deixant el poble enrere enfilant cap a un altre punt interessant, el castell de Biure. Situat en un turó es conserven algunes restes, però en queden pocs vestigis. En concret són dos trams de mur disposats formant un angle recte. I no ens encantem i seguim caminant cap a la Guixera. Durant els segles XVIII i XIX, l’explotació de les pedreres de calcària i, sobretot, les guixeres que s’escampen pel muntanyam rocós que envolta Biure eren el motor econòmic del poble. Tingueren molta fama els burros de Biure, que transportaven el guix amb petits carros. Fins i tot son presents a l'escult del poble. Passem per el collet de la Muntanya on ja canviem de terme i entrem a Darnius. El proper objectiu el cim de Mont-roig de 296m. Cal pujar uns 150 metres des del coll. Abans d'arribar-hi trobem un altre petit monument en el lloc on va morir el general francès Jacques François Coquille, Dugommier, (18 de novembre de 1794). Acabem d'arribar al cim que té una extraordinària panoràmica. Especialment sobre el santuari del Roure, pel que fou escollit com observatori pel general francès Dugommier. 

A un cim secundari d'aquesta muntanya hi ha les restes del castell de Mont-roig d'estil medieval, que va ser usat fins a la Guerra Gran, com telègraf óptic i per la línia de defensa franquista P. Precisament en aquesta zona també anem trobant bunquers i construccions de la línia Pirineos.

De tornada cap al poble baixem per anar a trobar el riu Ricardell, afluent del Llobregat d'Empordà. És un riu amb poca aigua nodrit tant sols per les pluges de tardor i de primavera. Les ribes són plenes de vegetació de ribera: verns, pollancres. En la seva riba hi ha el paratge de la font de Font d’en Buixó, que des de Biure suposa una de dos quilòmetres, vorejant el riu Ricardell des del nucli urbà fins a la Font. El mateix riu doncs ens acosta fins a Biure de nou.

I ens fixem ara amb Pont de Molins, l'altra part de la excursió. Es situa a la vall mitjana del riu Muga. Amb poc més de 500 habitants disposa de dos nuclis de població molt propers, amb personalitat pròpia, Molins i pont de Molins. Ens posem en marxa cap a la Mare de Déu del Roure seguint una pista, on podem gaudir de les parets de pedra seca, els camps d'oliveres, els pins i les garrigues. A mida que anem pujant, cada cop les vistes són més maques sobre la plana de l’Empordà i el mar. Seguint la pista arribem a l’ermita de la Mare de Déu del Roure. Haurem fet escassament 1,6 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 95 m. Santa Maria del Roure, o la Mare de Déu del Roure, és un antic monestir canonical i santuari.  

Per extensió, es coneix popularment com el Roure. L’església data segurament del segle XI o primers del XII.  De moment no s'han trobat dades sobre la data de consagració de l'església romànica, seu del que més tard seria monestir. Del conjunt monàstic es conserven les ruïnes d'una església de construcció gòtica, aixecada entre els segles XV i XVI sobre un edifici anterior, d’època romànica. També hi ha importants restes de l'edifici conventual, més recent. Al segle XVII es va aixecar un nou santuari, una església situada al costat nord del monestir. El lloc ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques en els darrers anys. I com hem comentat en aquest espai es va viure la Batalla del Roure. Aquesta va suposar una important victòria francesa, que va provocar la conquesta de Figueres i del seu castell. Els dos caps militars que varen dirigir inicialment la batalla, el francès Jacques Coquille, dit Dugommier, i l’espanyol Luis de Carvajal, conde de la Unión, varen morir a la batalla. No estem pas davant una batalla petitona, ja que les forces dels dos bàndols eren relativament important, 36.000 i 45.000 soldats a cada costat. El resultat final, però, si que té un clar guanyador. Els espanyols tingueren 10.000 mort i els francesos sols 3.000.

De tornada trobem el riu Muga que desemboca al golf de Roses, a la urbanització d'Empuriabrava després de recòrrer 58 kilòmetres. Neix al puig de la Llibertat, al Pla de la Muga (1.186 m alt). A partir de l'Hostal de la Muga (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 quilòmetres el límit fronterer francoespanyol, amb les fites 523 a 534.  

Abans d’arribar a Pont de Molins, prop de Darnius, en un engorjat epigènic, hi ha l’embassament de Boadella, amb una capacitat de 60,2 hm³, ocupant 363,3 hectàrees. Al llarg del seu recorregut hi trobem varis antics molins fariners. I baixant cap al punt de sortida podem veure un parell de castells. Primer trobem el castell de Montmarí. En queden escassos vestigis. Hi ha rastres d'una construcció de planta rectangular els murs de la qual es conserven en una alçada d'uns dos metres. I ja arribant al poble trobem les restes del castell de Molins o torre d'en Buac. Estem davant unes restes, bastant malmeses, però força significatives. Només resta una petita part de la muralla amb un merlet, la part inferior de la capella romànica i una part de la torre de l'homenatge, coneguda popularment com “torre d’en Buac”. Surt esmentat per primera vegada l'any 1125 (Castrum Molins).

Dues sortides força entretingudes per l'entorn de la Batalla del Roure, on també hem aprofitat per gaudir de la gastronomia de la zona.