Turons de Barcelona

Turons de Barcelona - Antoni Llagostera (Dijous 28 gener 2021)

Sortida interessant per Barcelona fent algun dels seus turons més urbans que ens permeten gaudir de molt bones vistes de la ciutat Comtal. Comencem al Turó de la Peira, (136m alt) situat de ple en la trama urbana i convertit en parc. Dona nom a un barri i té una gran creu al seu cim, on també trobem un mirador esplèndid amb bones vistes, especialment cap a mar i al turó de la Rovira.. Malgrat comptar amb un mirador és poc visitat, fora dels veïns. S’estén sobre una superfície de 7,71 hectàrees (quasi vuit camps de fuútbol),formava part d’una antiga pedrera, propietat de la marquesa de Castellbell. Estem davant una de les característiques de la nostra excursió d’avui. Molt sovint els parcs de Barcelona son antigues pedreres.

Ens trobem al districte de Nou Barris. Retornarem cap al centre del barri d’Horta, i pel carrer Tajo i Lisboa, passant pel costat del Mercat d’Horta, anirem cap la rambla del Carmel. Estem davant una mostra molt clara dels canvis que ha sofert aquesta zona de Barcelona entre 1980 i ara. L’urbanisme dels primers mandats dels ajuntaments democràtics ha canviat moltes fesomines urbanes. El cas de la rambla del Carmel n’és un bon exemple. En origen era una zona de torres amb petites parcel·les amb jardins o horts, la majoria segones residències de famílies que passaven aquí les vacances. El 1987, a causa de les obres d'obertura del túnel de la Rovira, es van expropiar i van enderrocar diversos edificis de la rambla. Actualment sota de la rambla hi ha un poliesportiu. Un exemple clar d’aprofitament de grans obres per reequipar la ciutat amb servis públics. Ens acostem a l'entrada del Túnel de la Rovira on hi trobem l'obra David i Goliat (Homenatge a les Brigades Internacionals), obra de Roy Shifrin (1988). Va ser creada en record de les Brigades Internacionals que van lluitar en la Guerra Civil espanyola, per la qual cosa sovint es realitzen ofrenes florals en record a aquests lluitadors de la llibertat.  

Enfilem carrers amunt per acostar-nos al Turó de la Rovira (262 m alt). Passem a tocar del Santuari del Carmel i trencant a l'esquerra arribarem al proper turó. Potser és un dels més emblemàtics i visitats, també pels turistes. Les vistes que ofereix son realment espectaculars. Però també hi ha molta història. Uns panells indicatius de Memòria Històrica ens recorden que aquest mirador va ser un punt clau a la Guerra Civil i va tindre instal·lades unes bateries anti-aèries fins a finals del segle XX, els mal anomenats "búnkers" del Carmel. Més enllà de les restes del antiaeris, també és una mostra en viu de restes del barraquisme. La creixent immigració de postguerra va comportar l'aixecament de gran poblats de barraques. encara trobem algunes restes d'aquestes construccions. I també es creu que hi havia un poblat ibèric que va funcionar entre els segles IV i els inicis del I abans de Crist.

Un cop hem gaudit de les bones vistes tornem a baixar cap a la zona del Santuari i de seguida pujem cap al Turó del Carmel, en un moment hi som. És el més alt del pla de Barcelona tot i que segurament no te tan bones vistes com el de la Rovira. També és conegut com el Turó del Carmel o la Muntanya Pelada (266 m alt). De fet veiem que hi ha molt poca vegetació. Antigament també era conegut com a Turó de la Móra. I de nou ens toca baixar per anar a buscar un tram urbà pel passeig de la Mare de Déu del Coll i anem a buscar el parc de la Creueta del Coll, organitzat també dins d'una antiga pedrera amb terrasses i un petit llac al mig que a l'estiu serveix de piscina. Anirem vorejant el llac per la seva dreta i remuntant les terrasses fins un replà al peu del penya-segat de la pedrera. D’aquí surt un empinat corriol que ens portarà fins la carena i girant a la dreta pel costat d’una barana de fusta fins el cim de la Creueta del Coll (245 m.), on hi ha una creu de ferro i de nou una meravellosa vista sobre la ciutat. El fet d’haver estat una pedrera, el fa ser el més agresta dels turons.

I ens queda un altre Turó encara, el de les Tres Creus (183 m alt). Aquest te la peculiaritat que es troba dins del Park Güell, per tant si volem fer-lo haurem d'entrar-hi. Nosaltres hem pogut accedir-hi gràcies al propi Park per poder fer la gravació del programa. El Turó en si, potser no te moltes vistes, però al estar en aquest indret el fa molt peculiar. I evidentment no podiem acabar la sortida sense gaudir d'aquest espai. El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 quilòmetres quadrats), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat. En el disseny del parc es posa clarament de manifest la mà d'un arquitecte, i l'estil peculiar de Gaudí resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondulades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de les superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. El punt central del parc està constituït per una immensa plaça, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment.

Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant de l'escultura d'una salamandra que s'ha convertit en l'emblema del jardí. Representa la salamandra alquímica, que simbolitza l'element foc. A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis de pur estil gaudinià, amb sostres de corbes suaus, apèndixs estranys i motius geomètrics.

Una fantàstica sortida amb un gran final, que a més hem pogut gaudir del Park gairebé sense visitants, degut a la situació actual. Val la pena aprofitar doncs els que sou de la zona per gaudir-ne, abans que els turistes tornin a omplir l'espai, que també fa falta que ho facin, senyal que tornarem a la normalitat.