Granera

GRANERA I EL SEU ENTORN
Mª Clara Martínez (dissabte 30 gener 2021)

Una bonica sortida sense massa complicacions i majoritàriament per bons camins i que ens permet gaudir d’alguns punts ben interessants.  Aparquem i iniciem la ruta a l’ermita de Santa Cecília, al costat del cementiri. Allà mateix trobem un bon grup de caçadors que es disposen a fer batuda de senglar, precisament pel mateix lloc per on hauríem d’iniciar nosaltres la caminada. Solució, fem la ruta en sentit contrari de com pensàvem fer-la, i quan nosaltres arribem al lloc de la batuda, els caçadors ja marxen. A la muntanya hi cabem tots. Santa Cecília és una ermita ja documentada al 1065, que es va ensorrar sobtadament el 1924 i que va ser acabada de reconstruir el 1975. Al seu interior hi ha interessants pintures romàniques. 

Iniciem caminada, per bon camí, fins la masia de La Riera. Una antiga i gran masia que està a la venda... Continuem, resseguint el Torrent de La Riera, fins a un punt on ens desviem per anar a veure el Forat Negre. No està marcat. Caldrà GPS o prestar molta atenció al mapa per trobar-lo. Cal creuar la riera. Hi ha una petita presa, però si us sembla perillós fer-ho havent-hi aigua, uns metres més avall es pot travessar en sec. Es tracta d’una esquerda de la roca, alta i estreta, amb uns pocs metres de recorregut. De nou a la pista, tornem a travessar la riera, en aquest cas per una passera, i arribem al Pantà del Marcet, construït amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica tèxtil del Marcet. Una mica més enllà del pantà, hi ha l’antiga colònia tèxtil del Marcet, abandonada des dels anys 80. Aquesta era una fàbrica dedicada al tint de fils i teixits. Hi varen treballar unes 25 o 30 persones, del poble i rodalies. Actualment, alguna de les antigues dependències s’han habilitat com a habitatges de segona residència.

Hem de seguir per la pista, amb el Torrent de les Tutes per sota nostre. Quan la pista fa un gir a l’esquerra i creua el torrent, en pocs metres veiem una fita a l’esquerra i un sender que baixa. El seguim i anem a visitar la Tuta, una cova formada per conglomerats, que presenta una gran boca principal que dona accés a un ampli vestíbul, del que en surten diverses galeries, la majoria autèntiques gateres. En conjunt és prou interessant. Tornem a la pista, fins a creuar la carretera pel Pont del Marcet, i posem rumb a la masia fortificada medieval de La Manyosa. Aquest conjunt d’edificacions ha sigut rehabilitat i convertit en casa de turisme rural, o hotel de muntanya. Però ara es troba tancat i no es pot accedir al seu interior. No podem veure res... A mesura que anem avançant pel camí, s’ens mostra davant nostre els propers objectius: la Serra de Granera amb els seus turons. El primer que ataquem és El Castellar, o Còdol del Castellar. Format per conglomerats calcaris, i amb una alçada de 832 metres, ens ofereix unes excel·lents vistes de tota la contrada i molt més enllà.

Seguim per la carena, amb l’opció de pujar a la Roca de l’Àliga (és un anar i venir i no hi anem), i seguim fins a pujar al Pedró, on hi ha una torra de vigilància forestal. Baixem del cim, passem pel Collet de Llebre, i en pocs minuts ja som al castell de Granera. En queda tot el perímetre dels seus murs, aixecats sobre un penyal i bona part de les dependències interiors, alguna d'elles sense sostra. És un castell medieval majoritàriament del segle XI, amb elements de castell roquer probablement força anterior, bastit en el cim del turó que rep el mateix nom del castell. És una propietat privada i no es pot accedir al seu interior, tan sols veure-ho a través de la reixa d’entrada. A la dècada dels setanta del segle XX, es va fer un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt a hostatgeria, però no va prosperar. Als peus del castell hi ha les cases del Barri del Castell, que val la pena visitar. I ja tan sols ens queda seguir baixant fins el Barri de l’Església, on hi trobem l’església parroquial de Sant Martí, la Rectoria, i la Casa de la Vila, a part d’unes poques edificacions més. Ja tan sols ens queda tornar a l’ermita de Santa Cecília, a poc més de 400 metres d’on som, i tancar així la sortida d’avui.

Ruta sense complicacions, entretinguda, i amb un bon munt de punts interessants que val la pena visitar. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc