Montferri

Mª Clara Martínez (dissabte 18 gener 2020)

Sortida per terres de l’Alt Camp, gens complicada, però molt bonica.
El punt d’inici de la caminada d’avui és el petit poble de Montferri. Just a l’entrada del poble hi ha un descampat on aparquem els cotxes, i ens disposem a fer una visita al poble. Al nucli més antic, que es troba al voltant de l’església parroquial de Sant Bartomeu, algunes cases conserven arcs gòtics, i moltes estan ben reforçades per imponents contraforts.

 
En arribar al final del carrer Major posem rumb al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. El santuari de Montserrat de Montferri va ser projectat i començat a construir entre els anys 1926-1928. El terreny havia estat cedit per la família Vives de Montferri, el membre de la qual Daniel Vives, jesuïta, havia estat el promotor de l'obra i Josep Maria Jujol, professor a l’escola d’arquitectura de Barcelona i col·laborador de l’incomparable Gaudí, l’arquitecte. En la realització de l’obra varen participar activament tots els vilatans, fabricant els maons o altres elements de construcció. El santuari no es va acabar per manca de recursos econòmics, tot i que els materials emprats eren senzills i la mà d'obra era bàsicament obtinguda pel sistema de prestació personal dels veïns del poble. L'any 1930 s'aturaren les obres i després, per causa de la guerra, ja no es van reprendre. Es reempren el 1972 i s’inaugura el 1999. Actualment s’hi celebren casaments i s’està promocionant com atractiu turístic.
Deixem el santuari i ara ens disposem a enfilar-nos i carenar la Serra de Montferri, per assolir la Tossa Grossa (un 100 cims de 387 metres i unes vistes espectaculars) i arribar-nos fins la Torre del Moro. Segons algun historiador, el seu origen, i el d’altres torres de guaita erigides en aquesta zona, es relaciona amb el procés de recuperació del territori ocupat pels musulmans. El camí per tota la carena ens sorprèn gratament. Comencem trobant diverses barraques i feixes de pedra seca que s’estenen per tot el vessant de la muntanya, mut testimoni de l’activitat agrícola que anys enrere va prosperar per la zona, sobretot vinyes, i que ens conviden a imaginar com havia de ser de dur el treball amb aquest tipus de terreny. Ja a la cresta d’aquesta petita serra anem seguint un sender molt ben marcat, entre garrics, romaní, farigola i altres matolls típics de la zona, amb espectaculars vistes.

Des de la Tossa Grossa es veu el mar i el Camp de Tarragona, gran quantitat de pobles (Valls, Salomó, Vila- rodona....) i serres (el Montmell-Marmellar, Pre-Pirineu, Muntanyes de Prades...) La Torre del Moro disposa d’una escala interior a base de grapes clavades en la paret que ens permet accedir al primer pis i gaudir millor de l’entorn, encara que les altes parets que en resten d’aquest pis superior priven una mica. Ara toca baixar, per un camí força empedrat i en fort desnivell, però sense complicacions. Arribem a la plana i tornem a estar envoltats de vinyes, camps d’olieres i barraques. I masos. Com el de la Polla Rossa, un nom curiós per un mas, però que segurament fa referència a alguna pubilla de cabell ros (a una noia jove se la sol anomenar una polleta).
Seguim caminant, per còmodes pistes i camins, fins que hem de travessar el riu Gaià. Baixa força aigua, i alguns optem per no arriscar i treure’ns les sabates. Ens arribem fins a Bràfim, un altre bonic poble de la comarca on hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume de Bràfim, construïda a les darreries del s. XVII. I ja posem rumb de retorn a Montferri, passant per l’ermita de la Mare de Déu de Loreto. Situat al turó del Puigrodó, el temple és d’estil neoromànic, va construir-se entre els anys 1889 i 1892, després d’haver estat enderrocada la primitiva ermita del segle XVII, que va ser utilitzada al llarg de 225 anys i que havia estat edificada per albergar la imatge de la Mare de Déu que el sacerdot Pere Codol havia portat d’una peregrinació de Roma. En pocs minuts arribem a Montferri i donem per finalitzada la sortida d’avui. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.