REFUGI DE MALNIU – PUIGPEDRÓS
Dissabte 7 setembre 2019 (Mª Clara Martínez)
Avui hem fet una clàssica: pujar al Puigpedrós des del refugi de Malniu.
Per accedir al refugi de Malniu, ens arribem al poble de Meranges, ́a la Cerdanya, el travessem i seguim la pista (asfaltada fins a prop del refugi i en molt bones condicions) Aparcar al refugi té un cost de 3€ per vehicle i dia, que correspon la taxa per l'accés en vehicle a l'espai protegit del Pla de les Tarteres - Refugi de Malniu. El refugi de Malniu és un refugi guardat, propietat de l’ajuntament de Meranges, que va ser inaugurat l’any 1954. Al 2015, va ser reformat i ampliat, passant de les 20 places a les 54, i instal·lant lavabos a l’interior i calefacció.
Comencem la ruta dirigint-nos cap l’Estany Sec, a tocar del refugi, i seguim un tram de GR-11, fins una bifurcació. Aquí prenem el trencall de la dreta. Més tard tornarem pel de l’esquerra. Aquesta és la ruta més curta i directa per pujar al Puigpedrós, però també és la més dura. El sender, ben clar i sense pèrdua, comença a enfilar-se de valent.
Arribem al Coll de les Molleres, on hi ha un bon planell que ens permet fer un descans per afrontar el que encara ens falta per arribar al cim. Les vistes comencen a ser esplèndides, amb un dia radiant i molt bona visibilitat. Prenem aire, i seguim el camí que torna a agafar empenta amb forta pujada. Comencem a trobar grans afloraments de roca que en alguns punts ens fan posar les mans a terra, fins arribar al peu del cim del Puigpedrós. Aquest cim és completament rocós, d’aquí el seu nom. També és conegut, sobretot a la Catalunya Nord, com a Puig de Campcardós, per la gran quantitat de cards que cobreixen els seus vessants. Aquí tenim dues opcions: als qui ens agrada grimpar, pujar per les roques. Els que no, donar la volta al turó i accedir al cim pel darrera, és molt més planer. N’hi ha per tots els gustos....
Dediquem una estona a contemplar les magnífiques vistes, que en un dia clar com el d’avui, ens fan volar fins les muntanyes més llunyanes. El Cadí, les Penyes Altes i el Moixeró. El Carlit, les muntanyes d’Andorra, i més lluny, la Pica d’Estats i fins i tot el massís de la Maladeta amb l’Aneto. Una meravella!
La baixada la fem per la Portella de Meranges, en direcció al refugi Joaquim Folch i Girona (Refugi d’Engorgs) Aquí tenim diverses opcions. Podem crestejar i fer algun dels atractius cims que tenim a prop: pic d’Engorgs, Tosseta de l’Esquella, Bony del Manyer.... També podem fer un tomb per la zona dels estanys i gaudir de la seva bellesa... O com nosaltres, baixar directes al refugi. Aquest és un refugi lliure de la FEEC. Petitó, però molt funcional.
Per tornar a Malniu cal seguir el GR-11, que ens hi portarà directament.
ALERTA!! Cal agafar el GR-11 per on comença en baixada, a la dreta de l’explanada que hi ha davant del refugi. Hi ha una roca amb una marca i el camí comença en moderada baixada. Si agafeu l’altre, el que va per la part alta planejant, s’acaba difuminant i perdent. Suposo que deu de ser un antic
traçat d’aquest GR-11, que no sé per què no s’han tapat aquestes marques. Molta gent acaba completament embolada i perduda seguint-lo...
Tan sols ens queda anar seguint aquest GR-11, amb esplèndides vistes a la Valltova, amb el riu Duran al fons, i les serres de Calm Colomer i Comaermada just davant nostre. Aquest tram el fem per bosc de pi negre, amb suaus desnivell per anar salvant diferents torrents, fins arribar a l’encreuament d’aquest matí i tornar al refugi.
En definitiva, una fantàstica ruta, que ens ha permès gaudir d’un esplèndid dia i unes fantàstiques vistes. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Avui hem fet una clàssica: pujar al Puigpedrós des del refugi de Malniu.
Per accedir al refugi de Malniu, ens arribem al poble de Meranges, ́a la Cerdanya, el travessem i seguim la pista (asfaltada fins a prop del refugi i en molt bones condicions) Aparcar al refugi té un cost de 3€ per vehicle i dia, que correspon la taxa per l'accés en vehicle a l'espai protegit del Pla de les Tarteres - Refugi de Malniu. El refugi de Malniu és un refugi guardat, propietat de l’ajuntament de Meranges, que va ser inaugurat l’any 1954. Al 2015, va ser reformat i ampliat, passant de les 20 places a les 54, i instal·lant lavabos a l’interior i calefacció.
Comencem la ruta dirigint-nos cap l’Estany Sec, a tocar del refugi, i seguim un tram de GR-11, fins una bifurcació. Aquí prenem el trencall de la dreta. Més tard tornarem pel de l’esquerra. Aquesta és la ruta més curta i directa per pujar al Puigpedrós, però també és la més dura. El sender, ben clar i sense pèrdua, comença a enfilar-se de valent.
Arribem al Coll de les Molleres, on hi ha un bon planell que ens permet fer un descans per afrontar el que encara ens falta per arribar al cim. Les vistes comencen a ser esplèndides, amb un dia radiant i molt bona visibilitat. Prenem aire, i seguim el camí que torna a agafar empenta amb forta pujada. Comencem a trobar grans afloraments de roca que en alguns punts ens fan posar les mans a terra, fins arribar al peu del cim del Puigpedrós. Aquest cim és completament rocós, d’aquí el seu nom. També és conegut, sobretot a la Catalunya Nord, com a Puig de Campcardós, per la gran quantitat de cards que cobreixen els seus vessants. Aquí tenim dues opcions: als qui ens agrada grimpar, pujar per les roques. Els que no, donar la volta al turó i accedir al cim pel darrera, és molt més planer. N’hi ha per tots els gustos....
Dediquem una estona a contemplar les magnífiques vistes, que en un dia clar com el d’avui, ens fan volar fins les muntanyes més llunyanes. El Cadí, les Penyes Altes i el Moixeró. El Carlit, les muntanyes d’Andorra, i més lluny, la Pica d’Estats i fins i tot el massís de la Maladeta amb l’Aneto. Una meravella!
La baixada la fem per la Portella de Meranges, en direcció al refugi Joaquim Folch i Girona (Refugi d’Engorgs) Aquí tenim diverses opcions. Podem crestejar i fer algun dels atractius cims que tenim a prop: pic d’Engorgs, Tosseta de l’Esquella, Bony del Manyer.... També podem fer un tomb per la zona dels estanys i gaudir de la seva bellesa... O com nosaltres, baixar directes al refugi. Aquest és un refugi lliure de la FEEC. Petitó, però molt funcional.
Per tornar a Malniu cal seguir el GR-11, que ens hi portarà directament.
ALERTA!! Cal agafar el GR-11 per on comença en baixada, a la dreta de l’explanada que hi ha davant del refugi. Hi ha una roca amb una marca i el camí comença en moderada baixada. Si agafeu l’altre, el que va per la part alta planejant, s’acaba difuminant i perdent. Suposo que deu de ser un antic
traçat d’aquest GR-11, que no sé per què no s’han tapat aquestes marques. Molta gent acaba completament embolada i perduda seguint-lo...
Tan sols ens queda anar seguint aquest GR-11, amb esplèndides vistes a la Valltova, amb el riu Duran al fons, i les serres de Calm Colomer i Comaermada just davant nostre. Aquest tram el fem per bosc de pi negre, amb suaus desnivell per anar salvant diferents torrents, fins arribar a l’encreuament d’aquest matí i tornar al refugi.
En definitiva, una fantàstica ruta, que ens ha permès gaudir d’un esplèndid dia i unes fantàstiques vistes. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: