Sant Feliu de Pallerols

SANT FELIU DE PALLEROLS - 15 setembre 2019 - Mª Clara Martínez
Una ruta variada, distreta i amb molts atractius. Fàcil de caminar, amb no massa desnivell, i apropiada per descobrir i gaudir de la cultura, la historia i els bonics racons de Sant Feliu de Pallerols. Aparquem els cotxes davant l’antiga estació del tren (el carrilet), ara reconvertida en bar i oficina d’informació i turisme. Iniciem la caminada seguin la via verda, que ocupa el lloc de les vies del tren No tardem en trobar un desviament cap a l’esquerra, amb indicació de la Font de la Teula. Deixem la Via Verda i seguim aquest camí. De seguida trobem la Font de la Teula. Sembla ser que l’aigua s’ha buscat un nou pas i raja per tot arreu menys per la teula. Unes de les característiques de Sant Feliu de Pallerols és la quantitat de fonts i surgències naturals que hi ha, se n’han catalogat un total de 56 que es poden trobar repartides en tot el seu municipi. Algunes d’elles de gran interès ja sigui per la qualitat de les seves aigües, per l’entorn on es troben ubicades o pel cabal que en raja. Més endavant visitem les restes d’un pou de glaç. Força gran, ben arranjat el seu entorn, i que ens dona idea de com, des d’antic, els homes han sabut aprofitar tots els recursos.

 

Passem per la Font del Mosquer, amb poca aigua, reprenem la via verda que seguíem al principi i ens aturem a l’ermita de Santa Cecília. Santa Cecília, patrona dels músics, es celebra el 22 de novembre. És típic fer-hi missa, una arrossada, l’encant de la parada del conill, la venda i sorteig de torrons d’Amer, sardanes,... molt populars entre la gent de la vall. Aquest és un bon lloc per esmorzar una mica i recuperar forces. Ens tornem a posar en marxa i ens enfilem pel serrat de Santa Cecília. 

 

La pujada és moderada, però el sender és de molt bon caminar, amb un entorn boscós preciós i alguns miradors sobre la vall del Brugent i Sant Feliu de Pallerols. Seguim endavant, alternant camins amb pista forestal, fins a Coll d’Uria, a tocar de la carretera local que va d’Olot a Vic. Prenem un camí perfectament indicat cap a Sant Feliu de Pallerols. Anem seguint marques taronges de Itinerànnia, però les deixem per anar a veure el castanyer centenari i la mina del Brugent. Estem a la zona més obaga del nostre recorregut, i fins i tot passem per alguna bonica fageda. Una mica més avall hi ha la Font Grossa, una raconada de gran bellesa. Per a la gent del poble, aquest és el naixement del riu Brugent.

 

Seguim de tornada al poble, resseguint el riu Brugent, que en aquest tram inicial forma petits salts i gorgs de gran bellesa. A mesura que ens anem apropant al poble, comencem a trobar les restes d’antics molins fariners que, en el seu temps, van aprofitar la força de l’aigua per moure els mecanismes.
A partir de l’Edat Mitjana, els molins varen començar a formar part del paisatge de Sant Feliu, al costat del riu Brugent, de la riera de la Fàbrega o de la riera de Sant Iscle. Segons la documentació, la majoria de molins s’estableixen entre els segles XII i el XIV, si bé podrien ser molt més antics. Els molins juguen un paper clau dins l’economia almenys fins ben entrat el segle XX, quan deixen de funcionar en haver de competir amb les farineres elèctriques.
Molí de Can Saderra, Molí Nou, Molí de Cal Norat, Molí i Font de la Fàbrega.... i molts més ens acompanyen fins arribar de nou a Sant Feliu de Pallerols. E darrer molí el trobem al poble mateix, proper a l’església parroquial de Sant Feliu, impressionant edifici que va ser construït a les acaballes del segle XVI i a principis del segle XVII. I no podem deixar aquest poble sense anar a veure l’escultura del Pescallunes i conèixer la seva història.

 

«S'explica que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna en l'aigua de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa de l'astre que molt brillava en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Però no aconseguia ficar-la-hi. Algú va veure-ho i, en to burleta, li preguntà si volia pescar la lluna.»
El que inicialment era una malnom ha estat reconvertit pels propis santfeliuencs com a icona popular tal com es pot llegir a l'escultura del pescallunes:
«Des d'aleshores als de Sant Feliu de Pallerols ens diuen "PESCALLUNES": gent amb il·lusions, somnis i molts projectes. »

Una bonica sortida que es pot fer amb mainada (no massa petita) i que ens ha permès gaudir de la gran diversitat de paisatges d’aquest bonic poble.
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.