Crespià - Sant Miquel de la Roca

Dissabte 20 abril 2019 - Mª Clara Martínez

(Crespià – Pedrinyà- Resclosa de Serinyà – Sant Miquel de Roca)

Bonica i vistosa ruta per la comarca del Pla de l’Estany. Ens dirigim al petit poble de Crespià, on trobem un aparcament pels cotxes just davant l’església de Santa Eulàlia. El poble de Crespià, amb menys de 250 habitants, és a l’esquerra del Fluvià a mig km del riu. L’església parroquial de Santa Eulàlia, d’origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l’església del segle XII: la porta, una torre rectangular sobre la qual s’aixeca el campanar, l’absis, un notable retaule de marbre i una torrella de defensa que revela que l’edifici va ser fortificat.

Ens dirigim al petit veïnat de Pedrinyà, per bons camins i pistes forestals. Abans d’arribar-hi, trobem un lloc una mica enlairat amb bones vistes de tot l’entorn, la Mare de Déu del Món i fins el Canigó. I tot seguit creuem un esplèndid bosc d’alzines. A Pedrinyà hi ha l’església de Sant Just i Sant Pastor, al costat de la gran masia de turisme rural de Can Teixidor i un parell més de cases.

Avancem una mica més i trobem la carretera que va d’Olot Figueres. No la creuem, girem a l’esquerra i la seguim uns 400 metres pel voral, fins arribat a un camí que seguirem. És una pista de molt bon caminar, fins arribar a uns grans camps de cereals que cal seguir arrambats al bosc.

Ens trobem al Pla de Querol, i aquí gaudim d’espectaculars camps de ferratges, alternant amb d’altres de colza, que es troba totalment florida. La colza de color groc, els ferratges de color verd i les vermelles roselles dels vorals del camí, amb els pirineus al fons, ens ofereixen un espectacle visual fantàstic.

Arribem a un altre diminut nucli amb poc més que un parell de cases i una església: és Dosquers, i l’església està dedicada a Sant Martí. Avui triem aquest lloc per fer una aturada per esmorzar. Seguim la ruta, passem a prop de Vila-rodona i, prenent un desviament a la dreta poc abans d’arribar al riu, ens arribem fins la presa de Serinyà, al riu Fluvià. Donem un tomb per la presa i tornem al camí. Anem resseguint el riu Fluvià, però no a tocar de l’aigua, fins que de mica en mica comencem a enfilar-nos pel bosc de can Guixeres. 

Arribem a la part alta i trobem uns plafons informatius. Seguin les seves instruccions ens dirigim a Sant Miquel de Roca, passant per l’ermita enrunada de Sant Bartomeu del portell. Es tracta d'un edifici religiós d'estil gòtic encastat en un penya-segat rocós. Va ser construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes. Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu. Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats. S’hi accedeix per un sender molt ben marcat, en forta baixada fins arribar a un tram equipat amb baranes i una escala de ferro clavada a la paret. L’indret és magnífic, amb molt bones vistes sobre el Fluvià.

Desfem el camí fins tornar a l’encreuament on hi ha els plafons informatius. Ja som a menys de 2 km de Crespià, el punt on hem començat avui la caminada, que hi arribarem per una bona pista forestal. Una caminada molt agradable, vistosa i amb molts punts d’interès.

Molt fàcil de realitzar, tan sols es complica una mica a l’accés de Sant Miquel de Roca, però es pot evitar. Esperem que us hagi agradat.