Beget i Contrabandistes

Sortida a la comarca del Ripollès per fer una antiga ruta de contrabandistes trepitjant l'Alta Garrotxa, al bonic poble de Beget (dijous 18 abril 2019)

Estem en un municipi agregat a Camprodon, situat a la capçalera del riu de Llierca. Les seves cases de pedra s'agrupen al voltant de la riera de Beget formant un poble avui en dia turístic i de segones residències. Hi destaca l'església de Sant Cristòfol datada del segle XII. Al seu interior hi podem veure la Magestat de Beget, una talla romànica policromada, un Crist Majestat del segle XII. Aquesta peça de més de dos metres d'alçada i gairebé dos metres d'amplada, és considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana.

El recorregut s'inicia després de travessar tot el poble, trobant el GR 83 que segueix l'antic camí que per el Grau, comunica Beget amb el poble veí de la Manera al Vallespir. Enfilem ràpidament amb vistes del poble i algunes muntanyes de l'Alta Garrotxa. Un cop passat el pas rocallós del Grau seguim cap al coll de Golofreu o l'Oratori. Una ruta utilitzada per contrabandistes quan no hi havia perill de ser descoberts ja que era massa conegut i concorregut.

Ens trobem amb l'Oratori de Sant Antoni de Can França. Per un tram amb camps i de seguida arribem al coll de Marlem ja a la frontera amb França, a 1.176 metres. Això ens indica que hem pujat un bon desnivell des dels 535 metres que està Beget. Aquest lloc de pas també va ser molt important durant la retirada del 36. Ara ens cal anar a cercar la Collada Fonda, un pas situat a prop d'on ens trobem i menys utilitzat com a pas, per tant més discret per la pràctica del contraband. Per trobar la Collada Fonda cal endinsar-nos en el bosc de Sadella, darrera del Comanegra. Llavors hem de baixar per la solana de Can França i arribar a les restes d'aquesta casa, un lloc llegendari en el món de contrabandistes de Beget i la Garrotxa. Es diu que aquesta casa tenia uns subterranis plens sempre d'objectes de contraband. Una bona alternativa per els contrabandistes. Aquests camins tenen la peculiaritat que hi havia alternatives per si calia evitar possibles passos vigilats.

El contraband fou una activitat bàsica del poble, onon es diu que hi havia, una exageració vident, més carrabiners que habitants.  En el cas del coll de Malrem la feina dels contrabandistes no era pas anar a cercar el material a La Menera. Una persona pujava pel costat francès el material, que era amagat i col·locat en un indret concret, del qual l’agafava el contrabandista per creuar la línia fronterera. Tot amb moltabdiscreció i amb una total coordinació. Per la frontera de coll de Malrem hem documentat contraband de matèries curioses. Un contrabandista ens va explicar que un dels objectes que havia entrat eren rellotges despertador belgues, que li provocaven molta por ja que temia que comencessin a sonar en un moment inoportú. També s’ens ha explicat que passaven un tipus d’oli mineral, en llaunes d’uns 30 litres, imprescindible pel funcionament de les continues de les fàbriques tèxtils. No estem pas davant un
producte qualsevol i amb col·locació immediata. I segurament molts altres productes es passaven per poder sobreviure, essent una forma d'obenir ingressos.  Arribem de nou al poble on podem gaudir de cada racó, un indret de postal. Un recorregut molt inteserrant d'uns 13 o 14 kilòmetres.