Puig Agudes i Puig Sistra

Sortida per la comarca del Ripollès per fer 2 cims poc coneguts però que tenen unes vistes impressionants: el Puig Agudes i el Puig Sistra. 

(Antoni Llagostera, dilluns 29 juliol 2024)

Ens situem en terme de Molló, a la Collada Fonda. Es tracta d'un punt molt concorregut ja que és el punt d'inici de moltes excursions com el Costabona. S'hi arriba per una pista forestal des del nucli d'Espinavell a Molló. De fet ja vàrem fer una sortida similar per la zona, però al trobar-nos amb la boira vàrem variar el recorregut deixant els dos cims per un altre dia amb bona visibilitat. És un recorregut agradable i no massa llarg, amb uns desnivells molt ajustats. La ruta passa per pistes forestals, camins i un tram de pista asfaltada, la majoria marcades i sense cap dificultat rellevant. 

Sortim doncs des de la collada Fonda i seguint la carena anem a buscar el primer objectiu, el Puig Sistra situat a 1.990 metres d'alçada. El trobem a 2 kilòmetres del punt de sortida. El nom apuntat en un roc ens certiica que hem fet el cim. Es tracta d'un puig modest però amb molt bones vistes. Seguim la ruta ara de baixada per anar a buscar el coll de Lliens. Es tracta d'un punt molt interessant ja que per aquí hi passava l'antic camí traginer que comunicava Molló i Setcases des del segle XII. També hi passava, provinent de Llanars el camí ral del Conflent, un dels menys coneguts de la comarca que unia per exemple, el monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon amb una de les seves possessions al Conflent, al poble de Pi. I actualment també hi passa el GR 11. Seguim el filat pel bestiar que separa en aquest tram els termes de Llanars i Setcases. 

Les vistes ens van acompanyant a banda i banda i com no el bestiar que pastura tranquil·lament. Per acostar-nos al següent cim cal pujar de nou que amb la calor es fa suar una mica. Des del punt de sortida hem de fer 5 kilòmetres fins al cim. Ens trobem al Puig Agudes, a 1.976 metres. També és conegut com a cim del Bac. Estem davant un ampli cim, amb dos monticles. L’oficial té un vèrtex geodèsic. També hi ha a prop un vivac on ens podem refugiar una mica, si volem o necessitem. Estem davant un trifini, ja que és la unió del termes municipals Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars. Aquest cim està inclòs en el Repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). La vista és magnífica a 360º. Veiem l'alta Garrotxa, l'alt Empordà i fins i tot el Rosselló i la seva costa marítima. El impressionant Canigó o el Costabona. Tota la zona de Vallter amb el Bastiments o el Pic de l'Infern entre d'altres. O la Serra Cavallera i el Taga. Una meravella per als nostres ulls.

Un com hem gaudit de les vistes seguim amb la curiositat de que en aquest cim, entrant al vessant de Llanars, s'hi va estavellar un avió a finals de juliol del 1944. Hi podem veure una placa commemorativa. Es tractava d'un avió petit, bimotor, de l'exèrcit nord-americà i que formava part de la força americana quan participava en els preparatius del desembarcament de Provença (15 agost 1.944) entre Toló i Cannes. L'avió havia sortit d'una base italiana de Sardenya amb la missió d'atacar objectius militars a la zona de Cannes. L'avió va ser tocat per l'artilleria anti-aéria alemanya i havia agafat camí cap a Espanya. Es va encendre sobrevolant França i no va poder superar les muntanyes pirinenques, estavellant-se a prop del Puig de les Agudes. Els dos pilots van morir a conseqüència de les ferides i cremades sofertes. Em fet aquesta sortida per aquestes dates de juliol, coincidint que fa 80 anys de l'accident. Recordats els fets hem de fer el camí de tornada gairebé paral·lel al que hem fet de pujada,  trepitjant camps de pastura i tornant a gaudir de les vistes. Durant tota l’excursió, un fet ben evident, hem marxat per terreny de pastura estival. Estem en una zona privilegiada en aquesta sentit. Una pista de molt bon fer ens va guiant mentre passem per el Pla de Lliens i ens anem acostant al final de la ruta. En total son uns 11 kilòmetres de molt bon fer i un desnivell de 380 metres.

Culfreda

Excursió molt especial del Caminant per Catalunya a un cim de 3.000 metres acompanyant a la sortida que cada any fa el Club Excursionista Ripoll. En aquest cas es va escollir el cim de Culfreda de 3.034 metres. 

(27 i 28 de juliol de 2024).

Ens hem de situar a França, al departament dels Alts Prineus, a la regió d'Occitània.  El punt de sortida el trobem en terme de Sant-Lary Souland. Després d'un viatge de gairebé 5 hores des de Ripoll hem arribat a la Vall de Rioumajou, el nostre punt de sortida. La ruta està planificada amb dos dies i un cop a la zona aprofitem per dinar i descansar. La tarda és llarga i tranquil·la i s'aprofita per estirar les cames i gaudir d'un entorn tranquil i espectacular. Tranquils que també hi ha cervesa. Ens situem a 1.600 metres on hi ha el refugi on passarem la nit. Té una capacitat per 30 persones i les habitacions son de 2 a 5 places molt ben condicionades. Gairebé l'ocupem tota la expedició ripollesa. És un refugi que ens ha sorprès gratament acostumats a altres instal·lacions de muntanya. De fet aquí s'hi arriba amb cotxe, fet que fa que estigui obert altres públics que no necessàriament fan alta muntanya. Estem a França i cal sopar d'hora. El restaurant també ens sorprèn amb un bon àpat. Això si, també és una mica més car que els refugis que els excursionistes acostumen a visitar. Després de sopar una mica de descans i a dormit d'hora que a les 7 del matí volem posar-nos en marxa.

Desprès d'esmorzar al mateix refugi, sortim a les 7 en punt. La excursió és exigent i volem que el sol ens acompanyi ja força amunt. El recorregut son uns 15 kilòmetres i cal superar un desnivell de 1.500 metres. Com us podeu imaginar després de fer els primers metres i allunyar-nos del refugi, el camí comença a pujar i a guanyar desnivell. Ens acompanya el so de l'aigua del riu Correré i les vistes comencen a ser espectaculars. El primer objectiu és arribar al Puerto de la Madera situat a 2.526 metres, per tant, fer els gairebé 1.000 metres de desnivell que hi ha des del refugi. El sol ens comença a acompanyar i agraïm haver sortit ben d'hora. El nom de Puerto de la Madera va lligat a l'aprofitament que es feia antigament de la fusta en aquesta zona que servien per a construir vaixells a Marsella. És un bon lloc per recuperar forces i gaudir de les vistes per tots cantons. Unes vistes que ens mostren també el nostre objectiu i tota la carena que ens queda.

Es tornem a posar en marxa afrontant potser el tram més dur fins al primer cim, el Pic de Cauarere que no arriba als tres mil metres però que és igual o més exigent. La pujada és molt dura, ja entre roques i pedregar de mal fer i cal anar amb molt de comte. Després d'uns 400 metres de desnivell molt picats arribem a aquest primer cim a uns 2.900 metres. Espectacular, després de l'esforç les vistes ens recompensen. 

A partir d'aquest punt cal seguir la carena que a més fa de frontera entre França i Espanya. Els francesos anomenen el Culfreda com a Batoua. Des del Cauare cal seguir la carena amb un puja i baixa que es converteix en un trenca cames després de l'esforç que ja portem a sobre. Al cap d'una estona assolim el Pic de Culfreda de 3.034 metres. 

Objectiu aconseguit. És moment de recuperar forces amb les impressionants vistes que tenim, tot i que la calitja no ens permet una vista 100% ideal. És moment també per fer les fotografies de rigor i de record. Els més valents han continuat la carena fens uns 400 metres més per fer un parell de cims més de 3.000 metres. Es tracta del Culfreda Central i el Culfreda Oest. Un cop reagrupats de nou al cim principal és moment de tornar enrere ja que tot i que hem superat el repte, tant o més important és la baixada ja que és tant o més exigent que la pujada amb 1.500 metres de desnivell. Les cames ja estan carregades i cal anar amb comte, sobretot el tram fins al Puerto de Madera ja que el pedregar ens dificulta la baixada. I just abans d'arribar a dit coll, un servidor, l'Eudald, va patir un petit imprevist amb les botes ja que la sola es desenganxava. La sort d'anar amb un bon grup i amb el Club Excursionista Ripoll va fer que entre uns i altres es pogués trobar una solució amb brides, cinta americana i altres estris per tal de poder acabar de baixar fins al refugi amb les mateixes botes ja que encara quedaven uns 1.000 metres de desnivell. Per sort tot va quedar en un ensurt i que serveixi per vetllar per el calçat que estigui en bon estat i anar preparats almenys amb material per si això passa. I també per agrair al Club la paciència i atenció per solucionar el problema. Un cop feta la llarga baixada cadascú al seu ritme hem tornat al punt de sortida. Al voltant de les 4 de la tarda hem acabat la ruta fent un total de 9 hores, que cal dir que era el que havíem previst. Una sortida fascinant que queda marcada en la història de cada excursionista quan es fa un cim superior a 3.000 metres, amb bona companyia i bones vistes i bons records.

Talltendre

Sortida a la comarca de la Cerdanya des del nucli de Talltendre (Bellver de Cerdanya) per fer el cim del Tossal Gros amb en Joan Colomer. (25 juliol 2024).

Aquest petit nucli de Talltendre el trobem situat a 1.579 metres, a la solana de Bellver. S'hi arriba per una carretera que s'enfila des de Bellver de Cerdanya després de fer 8 kilòmetres. Habitualment hi viuen una desena d'habitants tot i que també compta amb segones residències. Sobresurt el campanar de l'església, de torre quadrada amb quatre obertures i coberta de mig punt. Dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria és del segle XII. 

El més destacable és l'absis amb dues finestres de doble esqueixada. L'edifici ha patit moltes modificacions. Un cop vist el llogaret ens posem en marxa amb un sol que ja apreta de bon matí, estem en ple estiu. El camí és en constant pujada i les vistes a la nostra esquena son espectaculars. Part dels cims de la Cerdanya, la Serra del Cadí, i petits poblets amb encant ens acompanyen. També la fressa de l'aigua ja que ens acompanya Després de vorejar el Turó de la Llacuna i quan encara no portem ni dos kilòmetres agafem una pista cap a la dreta per acostar-nos a la Roca Gran. Sembla ser un dels 100 Cims de la FEEC però personalment crec que no, ja que amb el mateix nom n'hi ha un a la mateixa zona però en el sector de la Serra del Cadí a 2.088 metres. Aquesta que visitem nosaltres està a 1.842 m. Sigui com sigui compleix la funció del llistat e la FEEC ja que les vistes son impressionants.

Tornem una mica enrere per recuperar la pista i fem un gir a l'esquerra per anar seguint la carena que ens ha de portar cap al cim, situat a uns tres kilòmetres. A mida que anem pujant anem passant per zones de pastura que fan més bucòlic el paisatge. Fins i tot trobem una petita cabana. Es tracta de la Barraca dels Escalders on en cas de necessitat encara s'hi podria passar la nit tot i que està més pensada per aixopluc dels pastors. Una mica més avall hi ha les restes del que havia estat una pleta per tancar les ovelles. El camí continua fent pujada i anem trobant planells com l'Estanyol de Coma de Fornos. D'aigua ni gota, però si que la forma intueix que algun dia hi hauria hagut aigua. Un bon lloc per fer la parada per esmorzar. I el silenci el trenquen les marmotes tot fent el seu crit característic. Hem quedat parat perquè n'hem vist moltes. Amb la panxa plena seguim amb una pujada intensa que ens ha de portar al coll de la Coma de Fornos després de passar per un altre prat. Si fins ara les vistes eren a les nostres esquenes, en aquest coll s'obre tota l'altra vessant. Espectacular !!.  El Monturull o el Perafita ens saluden així com algunes muntanyes ja andorranes. Ens trobem a 2.222 metres i ha hem fet bona part de la feina. Per arribar al cim cal caminar uns 15 minuts més però ja amb un desnivell més tranquil ja que el Tossal Gros el trobem a 2.256 metres. També és conegut com a lo Pelat de Talltendre. 

Aquest si que es troba al llistat dels cent cims. Després de gaudir de les vistes a 360 graus tornem enrere fent part del mateix recorregut amb la  variant que no cal tornar cap a la Roca Gran ja que una drecera ens farà baixar més recte cap a Talltendre. Pel camí continuem trobant bestiar pasturant i aigua. Després de fer uns 9 kilòmetres i gairebé 700 metres de desnivell tornem al punt de sortida. 

Per completar el programa també hem visitat el nucli d'Ordèn tot baixant amb el cotxe, ja que el trobem a prop de Talltendre. Hi destaca una petita església amb una nau amb absis semicircular i una sagristia afegida, i un campanaret d'espedanya. I el poble és petitet i amb pocs habitants. Uns indrets on la tranquilitat es fa notar. Nosaltres no hem trobat ningú en tota la ruta, potser per la calor que feia. A la zona també s'acostuma a fer el Puig de la Carbassa de 2.738 metres. El deixarem per una altra ocasió.

Powered by Wikiloc

Puig Moscós - Molló

Sortida a la comarca del Ripollès per fer el cim del Puig Moscós que gaudeix de molt bones vistes. (Antoni Llagostera, 12 juliol 2024)

Sortim del mateix poble de Molló anant a buscar el GR 11 que seguirem una bona estona. En aquesta tram el GR segueix un antic camí de ferradura o de bast que unia les poblacions de Molló i Setcases. En diuen el camí traginer. Passem a tocar de Can Pletis, una masia rural. Just al costat hi trobem la font del Rossinyol. Seguint el camí trobem un petit oratori dedicat a Santa Magdalena. En aquest pedró, cada 22 de juliol se celebra una missa a Santa Magdalena, patrona del veïnat de Favars i es beneeix el veïnat  de Favars perquè  tingui un bon any. Al terme de Molló, pràcticament a tots els veïnats es conserva el seu oratori en honor a algun sant-patró.

 

Prosseguim el camí per les Roques de Santa Creu fins el torrent de la font de l’Espatllat. En aquest punt del recorregut començarem a trobar igols o aigols, uns del més emblemàtics de la zona, els de Romaníc. Es tracta d'una expressió popular i local, freqüent al Pirineu Gironí, per denominar surgències d'aigua que surten espontàniament, en un marge, en un camí o en un camp. Es poden denominar també molleres o aiguamolls de muntanya.  Vistos aquests primers igols o aigols, prenem una drecera que s’enfila a ma esquerra, passant per un bosc de pi negre fins arribar al Puig de sant Joan. Des d’aquest cim ja veiem el Puig Moscós. Passem pel pla de sant Joan, on tornem a trobar aigols. Arribem a la collada de la fembra morta, una lloc especial de l’excursió d’avui, on hi ha una curiosa llegenda. S'explica que un vaquer anant a buscar una vaca que s'havia perdut va veure com apareixia una mena de fantasma blanc que anava creixent i arribava a tocar els núvols. La porquerola que escoltava bocabadada no s'ho va creure, fins el punt que va voler pujar a veure-ho en plena nit. L'endemà al veure que la minyona no tornava van anar a buscar-la i la trobaren morta. Sembla que al voler marxar va caure i quedà morta de l'espant. No sabem que va arribar a veure però que no fos la boira que avui també ens acompanya i ens priva de bones vistes. Seguint la carena arribaríem al Puig Sistra (1.990 m alt), però com que les vistes no son bones no val la pena i decidim deixar aquest cim per una altra sortida. Fem un gir cap a la dreta i acabem de pujar fins al Puig Moscós de 1.739 metres. Ens trobem en un trifini, un lloc on conflueixen tres municipis: Molló, Llanars i Vilallonga de Ter. 

Per retornar, per no fer totalment el mateix camí, podem iniciar el descens cap a la vall d’Espinavell, dirigint-nos a El Graell i la Bola, per retornar a Molló. És una excursió amb molt bones vistes al Canigó, Esquerdes de Rojà, Costabona, Collada Verda, Gra de Fajol, Coma d’Orri, Pastuira i Borregues, però també cap el Comanegra, el Taga i Serra Cavallera. Avui peró no hem tingut gaire sort. Tant la pujada com la baixada passa per zones de pastura així que és habitual trobar bestiar com vaques i eugues. Passem per el nucli de els Grells, també del municipi de Molló, format per 4 o 5 masies. Un indret molt tranquil per viure-hi. 

Passem per un gran bosc de bedolls i creuem un petit rierol per el lloc conegut com el Clot de Sant Benet. Sortim dels boscos frondosos i de mica en mica ens anem acostant a Molló. És imprescindible passejar-se per els seus carrers i almenys visitar l'església de Santa Cecília, una joia del romànic català d'estil llombard.

Joanetes - Salt del Roure

Sortida a la comarca de la Garrotxa dins la Vall d'en Bas per visitar el Salt del Roure (8 juliol 2024)

 

 

Ens situem a Joanetes, en plena Vall d'en Bas i als peus del majestuós Puigsacalm. Un poblet molt peculiar moltes vegades anomenat com un poble de pessebre. I és que a més de ser ben bucòlic, per les festes de Nadal acull cada any un pessebre vivent amb gran èxit. L’edifici més vistós i representatiu de Joanetes és la seva església. Consagrada a Sant Romà, es troba documentada el segle XII. L’estil romànic d’aquest temple és un dels més interessants de la Vall. Malgrat els desperfectes que va patir a conseqüència dels terratrèmols del segle XV, se’n conserven originalment la façana, els arcs torals i la pica baptismal.

Iniciem el recorregut endinsant-nos a la riera de Joanetes que afortunadament el dia de la gravació del programa portava força aigua. El primer objectiu és la Gorga Blava. Com ja intueix el nom es tracta d'una gorga que convida al bany. Nosaltres de moment seguim amunt per anar a trobar la Gorga dels Escurçons. També és ideal per remullar-se ja que no és gaire fonda. Cal tenir en compte que si hi ha molta aigua a la riera, en alguns llocs potser ens costarà una mica travessar i seguir el camí sense mullar-nos els peus. El primer tram de la ruta transcorre per l'ombra i la frescor de la riera. 

Ens enfilem una mica i recuperem les vistes al Puigsacalm i al Puig dels Llops al seu costat. També passem per la masia de Can Gelada on una mica més amunt hi trobem la font amb el mateix nom. És de construcció d'obra quadrada, ja que és un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l'aigua i cau sobre una pica rectangular. L'espai està restaurat i adequat pel mateix ajuntament i és un indret realment espectacular. També és coneguda com a font de "Romagues". Seguint el camí hem trobat fins i tot un Ou de Reig. Un bolet que neix en llocs nets i il·luminats, orientats a llevant. Es pot trobar des de la primavera i fins a la tardor ja que el fred no li agrada gaire. Seguim per un tram més irregular que ens porta fins a l'ermita de Sant Mateu, una sorpresa enmig del camí. Hi ha constància al segle XII de l'existència d'un altar dedicat a Sant Mateu, però es desconeix la seva ubicació. Al segle XVII, el mossèn Francesc Bosch, va ordenar construir la capella en el lloc actual. De petites dimensions, amb teulada a dos vessants, és una típica capella amb portal adovellat i dues finestres rectangulars, una a cada costat. S'hi aixeca un campanar d'espedanya coronat amb una creu.

Des d'aquest punt podem fer un anar i tornar fins al Salt del Roure, un dels salts més bonics de la garrotxa. Té uns 30 metres d'alçada i es troba enmig del bosc, amagat entre lianes, heures i arbres de grans arrels. Per baixar fins a la gorga cal anar amb compte tot passant per una mena de balma i ajundant-nos d'unes cordes si no volem relliscar. Val la pena passar-hi una bona estona tot gaudint de la natura i la tranquilitat, i perquè no d'un bon bany. Realment ens regala imatges espectaculars segons el cabal d'aigua que hi trobem. A l'hivern també acostuma a glaçar-se i oferir imatges de postal. Tormem cap a l'ermita i ja podem anar cap a Joanetes passant a prop del túnel de Bracons i l'antiga carretera que ens portaria cap al coll homònim. Guanyem vistes a la Serra de Llancers i de mica en mica arribem al poble que podem aprofitar per fer-hi una volta.