Culfreda

Excursió molt especial del Caminant per Catalunya a un cim de 3.000 metres acompanyant a la sortida que cada any fa el Club Excursionista Ripoll. En aquest cas es va escollir el cim de Culfreda de 3.034 metres. 

(27 i 28 de juliol de 2024).

Ens hem de situar a França, al departament dels Alts Prineus, a la regió d'Occitània.  El punt de sortida el trobem en terme de Sant-Lary Souland. Després d'un viatge de gairebé 5 hores des de Ripoll hem arribat a la Vall de Rioumajou, el nostre punt de sortida. La ruta està planificada amb dos dies i un cop a la zona aprofitem per dinar i descansar. La tarda és llarga i tranquil·la i s'aprofita per estirar les cames i gaudir d'un entorn tranquil i espectacular. Tranquils que també hi ha cervesa. Ens situem a 1.600 metres on hi ha el refugi on passarem la nit. Té una capacitat per 30 persones i les habitacions son de 2 a 5 places molt ben condicionades. Gairebé l'ocupem tota la expedició ripollesa. És un refugi que ens ha sorprès gratament acostumats a altres instal·lacions de muntanya. De fet aquí s'hi arriba amb cotxe, fet que fa que estigui obert altres públics que no necessàriament fan alta muntanya. Estem a França i cal sopar d'hora. El restaurant també ens sorprèn amb un bon àpat. Això si, també és una mica més car que els refugis que els excursionistes acostumen a visitar. Després de sopar una mica de descans i a dormit d'hora que a les 7 del matí volem posar-nos en marxa.

Desprès d'esmorzar al mateix refugi, sortim a les 7 en punt. La excursió és exigent i volem que el sol ens acompanyi ja força amunt. El recorregut son uns 15 kilòmetres i cal superar un desnivell de 1.500 metres. Com us podeu imaginar després de fer els primers metres i allunyar-nos del refugi, el camí comença a pujar i a guanyar desnivell. Ens acompanya el so de l'aigua del riu Correré i les vistes comencen a ser espectaculars. El primer objectiu és arribar al Puerto de la Madera situat a 2.526 metres, per tant, fer els gairebé 1.000 metres de desnivell que hi ha des del refugi. El sol ens comença a acompanyar i agraïm haver sortit ben d'hora. El nom de Puerto de la Madera va lligat a l'aprofitament que es feia antigament de la fusta en aquesta zona que servien per a construir vaixells a Marsella. És un bon lloc per recuperar forces i gaudir de les vistes per tots cantons. Unes vistes que ens mostren també el nostre objectiu i tota la carena que ens queda.

Es tornem a posar en marxa afrontant potser el tram més dur fins al primer cim, el Pic de Cauarere que no arriba als tres mil metres però que és igual o més exigent. La pujada és molt dura, ja entre roques i pedregar de mal fer i cal anar amb molt de comte. Després d'uns 400 metres de desnivell molt picats arribem a aquest primer cim a uns 2.900 metres. Espectacular, després de l'esforç les vistes ens recompensen. 

A partir d'aquest punt cal seguir la carena que a més fa de frontera entre França i Espanya. Els francesos anomenen el Culfreda com a Batoua. Des del Cauare cal seguir la carena amb un puja i baixa que es converteix en un trenca cames després de l'esforç que ja portem a sobre. Al cap d'una estona assolim el Pic de Culfreda de 3.034 metres. 

Objectiu aconseguit. És moment de recuperar forces amb les impressionants vistes que tenim, tot i que la calitja no ens permet una vista 100% ideal. És moment també per fer les fotografies de rigor i de record. Els més valents han continuat la carena fens uns 400 metres més per fer un parell de cims més de 3.000 metres. Es tracta del Culfreda Central i el Culfreda Oest. Un cop reagrupats de nou al cim principal és moment de tornar enrere ja que tot i que hem superat el repte, tant o més important és la baixada ja que és tant o més exigent que la pujada amb 1.500 metres de desnivell. Les cames ja estan carregades i cal anar amb comte, sobretot el tram fins al Puerto de Madera ja que el pedregar ens dificulta la baixada. I just abans d'arribar a dit coll, un servidor, l'Eudald, va patir un petit imprevist amb les botes ja que la sola es desenganxava. La sort d'anar amb un bon grup i amb el Club Excursionista Ripoll va fer que entre uns i altres es pogués trobar una solució amb brides, cinta americana i altres estris per tal de poder acabar de baixar fins al refugi amb les mateixes botes ja que encara quedaven uns 1.000 metres de desnivell. Per sort tot va quedar en un ensurt i que serveixi per vetllar per el calçat que estigui en bon estat i anar preparats almenys amb material per si això passa. I també per agrair al Club la paciència i atenció per solucionar el problema. Un cop feta la llarga baixada cadascú al seu ritme hem tornat al punt de sortida. Al voltant de les 4 de la tarda hem acabat la ruta fent un total de 9 hores, que cal dir que era el que havíem previst. Una sortida fascinant que queda marcada en la història de cada excursionista quan es fa un cim superior a 3.000 metres, amb bona companyia i bones vistes i bons records.