El Camí de les Degollades és un recorregut molt especial. Es tracta del camí de varen fer un llunyà 21 d'agost de 1858, unes noies de Folgueroles des de Roda de Ter, abans de ser degollades. I ho hem fet amb la companyia d'en Joan Vilamala, que ha estudiat molt atentament els fets ja que la seva besàvia, fou una de les tristes protagonistes. La Maria Serra fou una de les sis "Degollades". Dilluns 19 juny 2023 (Antoni Llagostera)
El resultat del crim foren tres noies mortes i tres ferides greument. Passarem, pel lloc escollit per les autoritats per executar a garrot els dos assassins. El recorregut l’acabarem a Folgueroles, d’on eren filles i visitarem els carrers on vivien. Una caminada que ens permet també conèixer la història industrial d'algunes de les empreses. És el cas del punt de sortida, la fàbrica de Malars, en terme de Gurb i al límit de les Masies de Roda, al tocar del Ter i el Gurri. En els orígens d'aquesta fàbrica hi trobem un bon exemple del canvi cap a la producció industrial de teixits. Antigament hi havia hagut un antic moli fariner i draper abans de ser una fàbrica tèxtil que als inicis servia per cardar el cotó. L’establiment va ser un dels capdavanters de la industrialització a la zona mitjana del Ter, utilitzant de forma innovadora, ja durant el primer terç del segle XIX, la força de l’aigua per fer moure les màquines. Mica en mica va anar ceixent convertint-se en una colònia que donava feina a molts treballadors. Tres de les protagonistes d'aquesta història treballaven en aquesta fàbrica. Seguim doncs la ruta cap a les Masies de Roda i cap a Roda de Ter passant per Can Macià.
Precisament a Roda de Ter hi trobem una altra fàbrica, Can Ricard, a tocar del poble i del riu Ter. Coneguda com la Blava pel color de les seves portes i finestres, en aquesta fàbrica, hi treballaven les altres noies que varen patir els fets. Era habitual que les noies treballessin en aquestes i a més ben joves ja que les nostres protagonistes tenien entre 13 i 23 anys. La ruta de les 6 noies feia que es trobessin a la creu de Codines, una barriada de Roda de Ter per on passa el camí que anava cap a Vic. Pere Masferrer, de 28 anys, teixidor de Roda de Ter, esperava la sortida de la fàbrica de la seva xicota, amb qui havia renyit el dia de la festa major. Teresa Fussimanya, de 19 anys i veïna de Folgueroles, treballava a la fàbrica de Malars, A Masferrer l’acompanyava Sebastià Solà, àlies Salabrià, de 21 anys, també de Roda de Ter i com ell treballador del tèxtil. Masferrer i Solà estaven a l’aguait i esperaven veure passar Teresa Fussimanya en una taverna de la Creu de Codines.
Tocades les 12 de la nit va arribar a la Creu de Codines procedent de Malars acompanyada de les germanes Disorgas, Mariàngela, de 23 anys, i Maria, de 14, treballadores també de Malars. En aquest indret es van trobar amb Josefa Sala, de 14 anys, Maria Serra, de 13, i Josefa Pous, de 12, les tres més petites que treballaven a la fàbrica Vella de Can Ricart. Des d’aquell punt emprenien juntes el camí cap a Folgueroles, d’on eren totes sis, per passar el diumenge. Masferrer i Solà, les esperaven amagats dins d’un camp de blat de moro, a la roureda del Banús, a prop del serrat del mateix nom, i les van assaltar. Els dos assaltants les van fer retrocedir i les van obligar a anar, amb amenaces, cap a la roureda de Serrabou i d’aquí per camins enfangats, se les van endur al Sot del Cós on les van apunyalar d’una en una en un cas brutal de violència de gènere. Pere Masferrer va degollar quatre o cinc de les joves treballadores, depenent de les fonts que ho esmenten, i en Sebastià Solà en va apunyalar una o dues. El que se sap del cert és que Solà va intentar escanyar i ferir amb la daga la més petita del grup, Josefa Pous, que fou la primera de les supervivents. Es va poder refer tota sola i a punta de dia va aconseguir demanar ajuda als masovers del Cós que van alertar les autoritats. La més petita, Josefa Pous, que es va poder alçar pel propi peu i va explicar el cas abans que ningú a Joan Sala, el pastor del Cós que va ser qui primer va trobar.
Visitats tots aquests espais i seguint el camí ens podem acostar fins al municipi de Tavèrnoles per trencar una mica amb el guió d'aquesta macabra història. És format per mitja dotzena de cases velles i un allotjament rural, Can Janot, i algunes cases modernes o d'estiueig. La seva història és vinculada a la demarcació senyorial del castell de Savassona. L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles és un dels monuments romànics més ben acabats de la Plana de Vic, per bé que la seva bellesa de línies és més externa. Com la majoria de les esglésies comarcanes, fou sobre-aixecada el 1728, se li afegiren altars laterals i fou transformada amb una nova portada al mur de ponent. Una restauració intel·ligent li ha retornat l'aire romànic i ha ressaltat els detalls d'ornamentació llombarda, sobretot l'absis a la banda exterior de migdia, on s'obria la porta. En el seu cementiri van ser enterrats els dos asasins després de ser executats.
Només ens queda arribar fins al poble de Folgueroles passant primer per el Banús on en un trencant van ser assaltades les noies. I arribant a Folgueroles podem veure on vivien algunes de les noies, al carrer Nou i al carrer Major. Per completar la història us recomanen llegir el llibre o mirar l'auca de les Degollades de l'autor Joan Vilamala que avui ens ha acompanyat amb la lectura de tots els versos d'aquesta auca i que també veureu al video del programa. Una sortida diferent que ens ha fet reviure aquests fets tant tràgics de la comarca d'Osona.
