Colera - Llançà

Sortida a la comarca de l'Alt Empordà, amb la companyia d'en Víctor, per fer un tram de Camí de Ronda entre les poblacions de Colera i Llançà. 

(dimecres 14 juny 2023)

Ens trobem a Llançà, punt final de la ruta, per deixar els cotxes i agafar el tren. La línia R11 de Barcelona a Portbou va molt bé per fer rutes per aquesta zona. Amb 6 minuts arribem a Colera i ens preparem per caminar. Anem a buscar la platja d'en Goixa per anar a buscar el Camí de Ronda. Aquí ja trobem algun penya-segat que fa que el paisatge sigui espectacular. Colera, amb una població de gairebé 500 habitants, té entitat pròpia després que l'any 1934 es va segregar de Portbou. No hi falta un petit port esportiu per gaudir de les seves aigües. Comencem a enfilar el camí tot passant per un búnquer una mica camuflat. Seguim el típic camí de la costa amb pujades i baixades arribant a una primera balconada amb vistes al poble que acabem de deixar i les seves platges. I ja comencem a veure la ruta que ens queda amb el poble de Llançà al fons, però també el Port de la Selva i al fons la zona del Cap de Creus. Ens trobem al mirador dels Canons. 

I si, ens trobem com a sorpresa dos canons del segle XVIII, situats en aquest punt estratègic durant la Gerra Civil Espanyola. Per sort, sembla que no van arribar a funcionar mai. El camí segueix ara una mica separat del mar i canviem de vistes amb les vinyes com a protagonistes. Les terrasses de pedra seca, les pissarres i llicorelles del sòl així com el clima marcat per la tramuntana són característiques d'aquesta zona i que afavoreixen la producció de vins de gran qualitat. Recuperem les vistes a mar amb vistes a la Illa Grossa, situada al Cap de Lladó i al costat la petita. Tornem a baixar a peu de platja per passar per un dels llocs més espectaculars. Es tracta del Caixol de Garbet. Hem de passar descalços si no volem deixar el calçat ben moll. Per sort avui la mar està en calma i no tenim problemes per passar-hi. 

I tot seguit arribem a la platja de Garbet a la Badia de Cap Ras. Malgrat estar allunyada de les poblacions a l'estiu és força concorreguda ja que la carretera N-260 hi passa a prop. Fins i tot havia tingut una petita estació de tren utilitzada per els banyistes. També hi havia hagut un càmping, ara utilitzat com a aparcament. Un bon lloc doncs per fer-hi parada i carregar piles amb un bon esmorzar com és tradició del Caminant per Catalunya. Segui la ruta prevista amb trams que el camí de Ronda també coincideix amb el GR-92. Continuem amb pujades i baixades i amb vistes a mar i muntanya per arribar a les platges del Boró Gran i el Borró d'Enfora. 

En aquesta zona hi tornem a trobar búnquers ben camuflats, en concret tres. N'hi ha fins a una vintena. Uns son d'època republicana i d'altres d'època franquista coneguts com la línia P. Un dels búnquers agafa el nom d'on ens trobem, el Cap Ras. Aquesta construcció es desenvolupa durant la Guerra Civil quan es van destinar esforços per defensar el litoral davant de possibles atacs de les tropes feixistes. I ja ens anem acostant al final d'aquest tram del Camí de Ronda arribant a la platja de Grifeu ja en terme de Llançà. Una platja de sorra fina i que disposa de molts serveis. Com a curiositat hi trobem un Tamariu. És un tipus d'arbre o arbust caducifoli i la seva alçada aproximada és d'entre 6 i 8 metres. Aquest tipus d'arbre és originari de la regió oest de la Mediterrània, però arriba fins Anglaterra i el Sahara. Un dels moments amb més esplendor és quan floreixen les blanques i rosades flors entre els mesos d'abril i juny. 

I acabem d'endinsar-nos fins a Llançà, una petita vila d'uns 5.000 habitants. Disposa de 7 kilòmetres de costa amb 22 platges i cales petites amb molt d'encant. Una destinació turística tranquil·la i acollidora envoltada d'espais naturals protegits com el Parc Natural del Cap de Creus i el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Si seguissim el camí de Ronda arribaríem fins el Port de la Selva. El GR-92 segueix cap a Cadaqués i Roses i el GR-11 ens acosta fins al Cap de Creus. Com veieu, hi ha moltes possibilitats de rutes i com nosaltres hem fet, aprofitant el tren. Hem aprofitat per enfilar-nos fins al mirador del Castellar, on les vistes al port i l'entorn son privilegiades. Una sortida de 9 kilòmetres amb un desnivell de 180 metres que avui hem fet una bona colla. Fins a la propera.