Tossa d'Espinau i Lliurona

Tossa d'Espinau i Lliurona (Garrotxa) 

Dimecres 30 novembre 2022 (Antoni Llagostera)

L’excursió d’avui vol posar en valor una zona relativament poc coneguda de la Garrotxa. Es tracta de pujar a un punt panoràmic interessant, la Tossa d’Espinau (1.089 m alt), que forma part del projecte Cent Cims de l’excursionisme català i visitar Lliurona, un poblet amb una història i una realitat plena d’al·licients. Havent deixat un cotxe a Lliurona, amb el segon vehicle hem anat a la collada de la Tossa d’Espinau per començar l’excursió. Estem al municipi de Beuda, a la Garrotxa. Fins el cim i la carena de la Tossa d’Espinau estarem en terreny de Beuda.

Des d'aquest punt podem fer vàries rutes però nosaltres optem per fer el cim amb una pujada ràpida a la Tossa d’Espinau pel costat sudoest. Només cal una espitregada de deu minuts per arribar fins als 1.087 metres d'alçada.  Si el dia és net i clar, el cim té una vista als 360º espaterrant. Les vistes són espectaculars: Mare de Deu del Mont, Bassegoda, Pic les Bruixes, Comanegra, Vallter, Set homes, Tretze Vents, etc. Fem una lliçó de geografia física sensacional: la Serra d’Ensija i el Pedraforca; l’immens Pirineu, totalment innivat, des del Cadí fins al Canigó; el majestuós Bassegoda amb Lliurona als seus peus, amb les cases restaurades i habitades; El Roc de Frausa i les Salines; la Vall de la Muga i el pantà de Boadella; la plana de l’Empordà, la serra de Roda i la badia de Roses; l’alta i baixa Garrotxa, el Montseny... 

Un cop hem gaudit del cim baixem pel costat nordoest per veure cavitats, que caldrà recercar.  Hi ha fins a tres baumes de la Tossa d’Espinau situades al Sud del cim. A la lleixa d'un cingle, situat a la dreta, trobarem aquest conjunt de tres balmes, la primera és la situada més a l'O. i té 9 metres de fondo. A l'interior  trobem un petit aport hídric i una xemeneia que puja fins a +8,5 metres. Es desenvolupa durant 65 metres en amplada i té entre 5 i 9 metres de fons. La segona bauma té 5 metres de fondo. És aprofitada ocasionalment pels ramats d'ovelles. Es desenvolupa durant 18 metres d'amplada i té entre 5 metres de fons. La tercera bauma del cingles de la Tossa d'Espinau té 9 metres de fondo. La planta de la balma es troba parcialment ocupada per blocs, entre aquests trobem un ressalt de +7,4 metres, el qual torna a baixar per l'altre costat dels blocs. També trobem un altre ressalt de +3,5 metres que ens situa en un curt conducte. Es desenvolupa en amplada durant 20 metres, essent el fondo de 9 metres. Tota la zona és plena de cavitats, ja que estem en un terreny molt calcari.

Seguim baixant direcció Lliurona passant per el coll de Carig. En el coll de les Canals del Carig ens cal anar a veure la font del Bac i la font del Òbits i alguns dels arbres monumentals. Trobem el coll de la Creu del Carig o hi ha una creu. A pop trobariem la casa pairal de Carig. De mica en mica ens acostem a Lliurona per la barriada de la Massanella on hi trobem cases escampades com Cal Ferrer, Can Perusa, Cal Ninaire o Can Iglesias entre d'altres. També hi trobem l'escola de Lliurona. Un cas com un cabàs, molt emblemàtic de la situació a la zona. Estem davant una escola ressuscitada, un exemple del desig de pervivència del poble.  Aquesta escola rural i de muntanya de l’Alta Garrotxa és més que un centre d’educació públic. És el batec que manté viu aquest paisatge. L’escola és l’ànima que manté viu aquest veïnat . S’ha dit que és l’escola més petita de Catalunya, amb el pati més gran.  Son dos barracons d’escola provisionals i un edifici rotonda que fa de biblioteca. I al mig d’un margera, una proa en forma de vaixell, fet de fusta, com a joguina. Amb el repoblament de la zona, al principi la mainada havia de baixar i pujar cada dia a Albanyà. Allò era insostenible, ja que es passaven 3 hores al dia en una pista forestal. Per això el curs 1991-92 van començar a fer classes i van aconseguir que l'escola fos reconeguda oficialment.

Si seguim cap a Lliurona ens trobem l'Hostal de l'Arç, una masia del segle XIX, obra d'arquitectura popular. Actualment és l'únic hostal del poble que es manté en peu tot i que no està obert al públic. I acabem d'arribar a Lliurona que pertay al municipi d'Albanyà (Alt Empordà) però havia estat el nucli habitat més important del municipi de Bassegoda (Garrotxa). Actualment té uns 30 habitants i està situat a 750 metres. Als anys 80 i desprès del despoblament, un grup de joves va tornar la vida al poble i l'obertura de l'escola va contribuir a estabilitzar el projecte de repoblació. Hi destaca l'església de Sant Andreu. Un edifici d'una sola nau amb teulat sobrealçat. En un dels costats s'alça la torre del campanar d'època posterior. El seu interior s'ha convertit en una mena de local social aprofitat per els veïns.

I aqui acabem aquesta ruta que combina el paisatge i la curiosa història de repoblament d'aquest llogaret.

Sant Esteve de Palautordera

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA –

Castell de Fluvià – Castell de Montclús – Santa Magdalena – Circ Cric

Dissabte 26 novembre 2022 (Mª Clara Martínez)

Caminada molt interessant pel municipi de Sant Esteve de Palautordera. Per pistes i camins de molt bon fer, anirem descobrint alguns dels molts punts d’interès del municipi. Iniciem la caminada a l’aparcament de les escoles i el primer que fem es anar a veure l’església de Sant Esteve, del segle XII, però de la que es té documentació escrita des de l’any 862. Anirem vorejant el poble per l’oest, fugint del centre del nucli urbà i buscant les zones agrícoles. Magnífic paisatge, presidit en tot moment pel massís del Montseny, i envoltats per la fèrtil plana, drenada per la Tordera, on hi ha un munt de masies, algunes molt antigues i centenàries, amb una gran varietat de cultius.

Ens arribem fins la Bassa de Vallmanya, un embassament de la Comunitat de Regants. Aquest Embassament de la Comunitat de Regants, es una comunitat molt antiga ja que la concessió d’ús de les aigües del riu la Tordera és del 20 de març de 1680, concessió que es va confirmar el 19 d’abril de 1926 per Reial Ordre. Més amunt hi ha el Castell de Fluvià. Les primeres notícies documentades del castell de Fluvià daten del 1154. Al segle XIV, es va fortificar i es van construir la torre de guaita i els murs amb espitlleres. Després, al segle XVII, el castell va passar a ser un casal senyorial i a finals del segle XIX es va restaurar i s'hi van construir galeries i magatzems. 

Ara es troba reconvertit en casa de colònies de l'entitat Rosa dels Vents. Tot seguit, un altre Castell, el de Montclús. Enlairat en un turó, amb magnífiques vistes de la plana i tot l'entorn. La pujada no es massa llarga, però en algun tram una mica potent. El camí, però, es troba ben arranjat. Els orígens d'aquest castell podrien situar-se al segle XI, però la primera referència documental es del segle XIII. Al segle XV, el castell s'havia de transformar un palau, però el terratrèmol de 1448 ho va impedir. Va continuar essent ocupat fins pràcticament a la segona meitat del segle XVII. Seguim pujant i ens arribem a la part més alta de la sortida d'avui, l’església de Santa Magdalena, visitable tan sols per fora. Som a tocar de Mosqueroles, on no ens costaria massa arribar-nos-hi i fer-hi una visita. Però nosaltres enfilem la tornada cap al poble, carenant el Serrat de can Vilatort. 

Passem per davant l'entrada del Circ Cric i en pocs minuts som de tornada a Sant Esteve de Palautordera. El Circ Cric és una companyia de circ fundada l'any 1981 per Jaume Mateu, més conegut amb el nom de Tortell Poltrona. Va acabar dissolent-se l'any 1983 a causa de dificultats econòmiques. Després, el mateix Poltrona va fundar Pallassos Sense Fronteres, amb Montserrat Trias, amb la que van fundar el CRAC, el Centre de Recerca de les Arts del Circ. El 2002 es refunda el Circ Cric, amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat com a circ itinerant, que s'estableix de manera estable en Sant Esteve de Palautordera. L'any 2005 el Circ Cric fou guardonat, en la seva primera edició, amb el Premi Nacional de Circ concedit per la Generalitat de Catalunya. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Madremanya - La Pera - Millàs

MADREMANYA – PEDRINYÀ – LA PERA – PÚBOL – MILLÀS

Dissabte 19 novembre 2022 (Mª Clara Martínez)

Avui una sortida que cal ferla amb molta calma, passejant i recorrent tots els carrers i racons dels pobles pels quals anirem passant. Pobles amb impressionants esglésies d’estil romànic, i amb carrerons, placetes i racons que ens mostren el seu passat medieval. Iniciem caminada a Madremanya, comarca del Baix Empordà, i que es troba a redós del massís de les Gavarres. 

El nucli antic d’aquest poble es troba enfilat dalt d’un turó sobre la plana, presidit per la gran església parroquial fortificada de Sant Esteve, documentada des de l’any 994. Ens entretenim una estona passejant pels carrers tortuosos i petites placetes d’orígens medieval que ens mostren la seva antiguitat a través d’elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII.

Deixem enrere Madremanya en direcció Pedrinyà, passant primer pel barri del Pedró. Aquí hi trobem una creu de pedra, reconstruïda després que fos destruïda l’any 1936, i aixecada de nou sobre quatre graons circulars. Al seu costat un altar de pedra per ofrenes. Això s'utilitzava per fer la benedicció del poble. 

Seguim endavant, passem per amplies zones de camps de conreus, i ens arribem al petit nucli de Pedrinyà, petit nucli de tan sols una vintena d’habitants, i ja en terres de la comarca del Gironès i agregar al municipi de La Pera. Aquí hi ha la petita església romànica de Sant Andreu, i la senyora Montse, molt amablement, ens ha obert les seves portes i hem gaudit d’un interior senzill però molt bonic. El mur i la volta del presbiteri eren decorats amb pintures romàniques que es conserven al Museu d’Art de Girona. D’aquí posem rumb a La Pera, que es a un quilòmetre, mes o menys. El territori de La Pera és accidentat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres, al NO, però té un ample sector central, la vall de la Pera, que és una depressió lleugerament ondulada, drenada per la riera de la Pera, que aflueix al Ter.

En aquest poble hi destaca l’església parroquial de Sant Isidor, a més de petits i estrets carrers que també ens mostren un passat medieval molt interessant. Ja divisem el proper poble que visitarem, que no es massa lluny, Púbol, una entitat de població que pertany a la Pera. Presenta encara un aspecte feudal, amb el castell i l’església de Sant Pere a l’indret més prominent, dominant per llevant els edificis agrupats entre els quals hi ha restes del recinte fortificat. Hi ha edificis d’arrel gòtica i alguns casals dels segles XVI - XVIII. L’església de Sant Pere de Púbol és un notable edifici gòtic, que substituí l’anterior. Quasi es visita obligada el castell, fortificació gòtica-renaixentista, i que l’any 1970 Salvador Dalí va regalar a Gala i ara convertit en museu.

I ja iniciem el camí de tornada a Madremanya, passant pel castell de Millàs, casa senyorial que conserva el pati d'armes, amples sales i finestrals gòtics del segle XV. Dels jardins del castell, en destaca, per la seva mida, un esplèndid lledoner. L’església de Sant Iscle i Santa Victòria, edifici romànic del segle XI, va ser l’antiga capella del Castell de Millàs. I ara ja sí que tornem a Madremanya, el lloc on al matí vàrem començar aquesta esplèndida caminada. 

Apta per a tothom, atès que la podem adaptar a les nostres necessitats i escurçar o allargar al nostre gust. Grans paisatges, molta història, petits racons de gran bellesa. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Peralada - Mollet de Peralada

PERALADA – VILARNADAL – MASARAC – MOLLET DE PERALADA

Dissabte 12 novembre 2022 (Mª Clara Martínez)

Magnífica caminada per l’Alt Empordà, prenent com a punt de sortida el municipi de Peralada, un poble que data de l’any 500 aC, quan ja hi havia un poblat ibèric. En destaca el Castell de Peralada, bastit alsegle XIV, el Convent del Carme, el Claustre-Museu Sant Domènec, l’església de Sant Martí, la Plaça Gran i molts mes edificis i racons de gran valor arquitectònic i històric.

Deixem Peralada i prenem direcció a Vilarnadal, per una pista forestal que va en paral·lel al riu Llobregat d’Empordà. A uns quatre kilòmetres hi ha el Mas del Sepulcre, on es conserven les restes de l’antic priorat dels cavallers de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem. Es suposa que aquesta casa de l’Empordà es va establir en una propietat d’aquell orde a mitjan del segle XII. 

Una mica més endavant hi ha el Castell-Celler de Biart. Segons documentació que es conserva, el castell de Biart era una enorme fortalesa de l'època; Pere Biart va viure en aquest indret; és d'aquí, doncs, que ve el nom de “Castell de Biart”. Va ser destruït per les invasions napoleòniques i va quedar pràcticament en ruïnes, i va ser durant dècades camp de pastura. Més endavant s'hi va plantar vinyar, ja que era una zona adequada per a aquest tipus de cultiu. En l'actualitat s'ha reconstruït i alberga un celler.

Per pista asfaltada ens arribem fins a Vilarnadal, entitat de població del municipi de Masarac, presidit pel Castell de Vilarnadal, que va ser propietat d’una branca de la família Canadal, senyors del castell de la Jonquera. Al centre de la població hi ha l’església de Sant Pere, en una plaça molt adient per fer-hi una aturada. 

Encara ens queden llocs per visitar, per tant seguim la ruta, ara cap a Masarac, per una pista de terra, resseguint la Serra d’Altrera, i arribant a Masarac sense massa esforç. A Masarac, al cim del turó, hi ha l'església de Sant Martí, un temple petit d’una nau amb absis trapezial considerat pre-romànic (segles VIII-IX). Del temple original, que ha sofert modificacions posteriors, en queden els murs de la nau i de la capçalera. En el carrer principal que travessa el poble, hi veiem cases molt antigues, que han sigut construïdes directament sobre la roca, amb una notable antiguitat. Deixem el poble i de seguida trobem El Priorat. Se situa aproximadament a uns dos quilòmetres del nucli de Masarac, és un petit nucli urbà construït al voltant de l'assentament religiós. En destaca l'Església de Santa Maria de l'Om que data del segle XI-XII. Als seus inicis es tractava d'una petita comunitat augustiniana depenent de Vilabertran i que fou suprimida pel papa Climent VII el 1592. 

I ja tan sols ens falta acabar d’arribar a Mollet de Peralada, documentat des de l’any 944, amb el nom de «Moleto». Va ser possessió del monestir de Sant Quirze de Colera i del monestir de Santa Maria de Vilabertran. En destaquen l'Església de Sant Cebrià, un temple romànic (s. XII) amb moltes transformacions posteriors on destaca el campanar per la seva altura. L’any 1954 es va fundar la Cooperativa vitivinícola. Per fer aquesta sortida, que no ha sigut circular, hem deixat cotxes a Peralada i a Mollet de Peralada. Però la podríem dissenyar de la manera que volguéssim; més llarga, més curta, o visitant pobles diferents. Apta per a tothom, completament plana, per fer amb mainada o gent no acostumada a caminar... Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Sant Antoni de Calonge - Sant Feliu de Guíxols

TORRE VALENTINA – PLATJA D’ARO – SANT FELIU DE GUÍXOLS

Magnífica sortida pel Baix Empordà per recórrer el Camí de Ronda entre Torre Valentina a Sant Antoni de Calonge, i la Platja de Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols.

Es un tram sense complicacions tècniques, amb trams molt bens arranjats, molta historia i racons de gran bellesa. De tota manera, es molt important anar ben calçats. Hi ha algun tram una mica rocallós i que pot relliscar, i platges pedregoses. Iniciem la caminada a Torre Valentina, quan s’acaba el passeig de Sant Antoni de Calonge, al final de la platja Gran. En aquest punt, davant d’un gran complex d’apartaments, hi ha la Torre Valentina, una antiga torre de guaita que formava part del sistema de vigilància i defensiu del municipi de Calonge – Sant Antoni en l’Edat Mitjana i en temps de la pirateria i altres atacs.

Aquí mateix comencem a caminar, per un tram molt ben arranjat en que el camí serpenteja i puja i baixa a cales molt petites però de gran bellesa. Roques Planes, Roca del Paller, Els Esculls... són algunes de les moltes cales per les que anirem passant, fins arribar a la primera platja gran, de sorra, abans de Platja d’Aro: la Platja de Can Cristus. A prop d’aquesta platja hi ha tres grans càmpings, cosa que provoca que a l’estiu estigui força plena. Continuem per la Platja de Ses Torretes, un reguitzell més de petites cales, i ens trobem en front d’un gran illot (queda unit a terra per un braç de sorra). Es el Cap Roig, nom que li ve pel seu color, terròs i vermellós. Aquest braç de terra forma dues platgetes: un primera de petitona, que és la Cala de Cap Roig, i una més gran que és la Platja de Cap roig o Platja de Sant Jordi. El camí ens va guiant, de vegades amb trams amb esglaons per salvar algun desnivell, o amb túnels per travessar alguna penya.

Ens queden les boniques platges de Belladona i cala Rovira, entre d’altres, i entrem al magnífic Passeig de Platja d’Aro. Ens cal travessar tot aquest passeig marítim, la façana marítima del municipi de Platja d’Aro amb una gran platja de quasi dos kilòmetres, per arribar a l’entrada de la Marina Port d’Aro. Aquí s’ha format una ria que ha sigut aprofitat per a convertir-la en un port esportiu de més de 860 amarratges i diferents serveis pels seus usuaris. Aquest és un altre escull que tan sols podem esquivar donant-li la volta per complert, uns dos kilòmetres més, si volem continuar el Camí de Ronda en direcció a Sant Feliu. Un cop a l’altre banda del port, reprenem el Camí de Ronda per la platja de Sa Conca i unes petites cales que voregen les urbanitzacions de S’Agaró, fins la Punta d’en Pau, un excel·lent mirador de la magnífica Platja de Sant Pol.

El temps s’ha girat una mica, i nosaltres ens hem entretingut molt per arribar fins aquí, pel que en lloc de continuar seguint el Camí de Ronda fins a Sant Feliu, que es torna una mica trenca cames, optem per deixar aquest tram per un altre dia i finalitzar aquí mateix la sortida d’avui. Unes nuvolades prou fosques i els primers trons ens ho aconsellen...

Caminada molt recomanable per la seva vistositat, que podrem allargar o escurçar al nostre gust, atès que els principals nuclis de població pels que anirem passant estan units per línia regular d’autobusos. A l’estiu podrem gaudir del bany en alguna de les seves fantàstiques cales i platges, però alerta, a l’estiu hi fa molta calor i les ombres són escasses... Cal anar ben calçat, portar aigua, roba adequada i estar disposats a passar una jornada inoblidable. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc