Tossa d'Espinau i Lliurona

Tossa d'Espinau i Lliurona (Garrotxa) 

Dimecres 30 novembre 2022 (Antoni Llagostera)

L’excursió d’avui vol posar en valor una zona relativament poc coneguda de la Garrotxa. Es tracta de pujar a un punt panoràmic interessant, la Tossa d’Espinau (1.089 m alt), que forma part del projecte Cent Cims de l’excursionisme català i visitar Lliurona, un poblet amb una història i una realitat plena d’al·licients. Havent deixat un cotxe a Lliurona, amb el segon vehicle hem anat a la collada de la Tossa d’Espinau per començar l’excursió. Estem al municipi de Beuda, a la Garrotxa. Fins el cim i la carena de la Tossa d’Espinau estarem en terreny de Beuda.

Des d'aquest punt podem fer vàries rutes però nosaltres optem per fer el cim amb una pujada ràpida a la Tossa d’Espinau pel costat sudoest. Només cal una espitregada de deu minuts per arribar fins als 1.087 metres d'alçada.  Si el dia és net i clar, el cim té una vista als 360º espaterrant. Les vistes són espectaculars: Mare de Deu del Mont, Bassegoda, Pic les Bruixes, Comanegra, Vallter, Set homes, Tretze Vents, etc. Fem una lliçó de geografia física sensacional: la Serra d’Ensija i el Pedraforca; l’immens Pirineu, totalment innivat, des del Cadí fins al Canigó; el majestuós Bassegoda amb Lliurona als seus peus, amb les cases restaurades i habitades; El Roc de Frausa i les Salines; la Vall de la Muga i el pantà de Boadella; la plana de l’Empordà, la serra de Roda i la badia de Roses; l’alta i baixa Garrotxa, el Montseny... 

Un cop hem gaudit del cim baixem pel costat nordoest per veure cavitats, que caldrà recercar.  Hi ha fins a tres baumes de la Tossa d’Espinau situades al Sud del cim. A la lleixa d'un cingle, situat a la dreta, trobarem aquest conjunt de tres balmes, la primera és la situada més a l'O. i té 9 metres de fondo. A l'interior  trobem un petit aport hídric i una xemeneia que puja fins a +8,5 metres. Es desenvolupa durant 65 metres en amplada i té entre 5 i 9 metres de fons. La segona bauma té 5 metres de fondo. És aprofitada ocasionalment pels ramats d'ovelles. Es desenvolupa durant 18 metres d'amplada i té entre 5 metres de fons. La tercera bauma del cingles de la Tossa d'Espinau té 9 metres de fondo. La planta de la balma es troba parcialment ocupada per blocs, entre aquests trobem un ressalt de +7,4 metres, el qual torna a baixar per l'altre costat dels blocs. També trobem un altre ressalt de +3,5 metres que ens situa en un curt conducte. Es desenvolupa en amplada durant 20 metres, essent el fondo de 9 metres. Tota la zona és plena de cavitats, ja que estem en un terreny molt calcari.

Seguim baixant direcció Lliurona passant per el coll de Carig. En el coll de les Canals del Carig ens cal anar a veure la font del Bac i la font del Òbits i alguns dels arbres monumentals. Trobem el coll de la Creu del Carig o hi ha una creu. A pop trobariem la casa pairal de Carig. De mica en mica ens acostem a Lliurona per la barriada de la Massanella on hi trobem cases escampades com Cal Ferrer, Can Perusa, Cal Ninaire o Can Iglesias entre d'altres. També hi trobem l'escola de Lliurona. Un cas com un cabàs, molt emblemàtic de la situació a la zona. Estem davant una escola ressuscitada, un exemple del desig de pervivència del poble.  Aquesta escola rural i de muntanya de l’Alta Garrotxa és més que un centre d’educació públic. És el batec que manté viu aquest paisatge. L’escola és l’ànima que manté viu aquest veïnat . S’ha dit que és l’escola més petita de Catalunya, amb el pati més gran.  Son dos barracons d’escola provisionals i un edifici rotonda que fa de biblioteca. I al mig d’un margera, una proa en forma de vaixell, fet de fusta, com a joguina. Amb el repoblament de la zona, al principi la mainada havia de baixar i pujar cada dia a Albanyà. Allò era insostenible, ja que es passaven 3 hores al dia en una pista forestal. Per això el curs 1991-92 van començar a fer classes i van aconseguir que l'escola fos reconeguda oficialment.

Si seguim cap a Lliurona ens trobem l'Hostal de l'Arç, una masia del segle XIX, obra d'arquitectura popular. Actualment és l'únic hostal del poble que es manté en peu tot i que no està obert al públic. I acabem d'arribar a Lliurona que pertay al municipi d'Albanyà (Alt Empordà) però havia estat el nucli habitat més important del municipi de Bassegoda (Garrotxa). Actualment té uns 30 habitants i està situat a 750 metres. Als anys 80 i desprès del despoblament, un grup de joves va tornar la vida al poble i l'obertura de l'escola va contribuir a estabilitzar el projecte de repoblació. Hi destaca l'església de Sant Andreu. Un edifici d'una sola nau amb teulat sobrealçat. En un dels costats s'alça la torre del campanar d'època posterior. El seu interior s'ha convertit en una mena de local social aprofitat per els veïns.

I aqui acabem aquesta ruta que combina el paisatge i la curiosa història de repoblament d'aquest llogaret.