Batalla de l'Ebre

Divendres 13 març 2020 (Antoni Llagostera)
No podiem marxar del Tour d'excursions pel sud de Catalunya sense dedicar un dia a la Batalla de l'Ebre. Així ho vem fer, l'Antoni ens va preparar una sortida fent algun cim i recorrent alguns dels espais on van succeir aquests fets que es van desenvolupar entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938. Fou la batalla més llarga i cruenta de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), amb un tràgic balanç de desenes de milers de soldats morts, ferits i presoners, entre d’altres. Hi ha comptabilitzades prop de 250.000 combatents. La batalla va arruïnar els pobles i camps on va tenir lloc la cruenta batalla, deixant un balanç de 120.000 baixes entre tots dos exèrcits: 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners. Fou una batalla decisiva per la victòria de l’exèrcit franquista, a més de la conjuntura internacional (Pacte de Munich) i va accelerar el final de la guerra i la derrota de la legalitat republicana. El territori de memòria de la batalla de l’Ebre és un dels més desenvolupats i extensos de Catalunya i la resta de l’Estat. Compta amb nombrosos centres d’interpretació i desenes d’espais històrics a l’aire lliure, la majoria d’ells senyalitzats. Avui es poden visitar trinxeres, antics camps de batalla, monuments commemoratius, fortificacions, refugis, campaments i un paisatge quasi inalterat, de gran valor històric, patrimonial i natural. 

Nosaltres vem plantejar una sortida des de Gandesa (Terra Alta), aconstant-nos a l'àrea de picnic de la Fonteta on es pot deixar el cotxe. El camí ens ha de portar cap al coll d'en Torner on també hi trobem una casa. Des d'aquest punt pujem fins al cim del Puig Cavaller que està a uns dos kilòmetres. Amb 706 metres és el punt més alt de la serra de la Solsida i també és un 100 cims. Les vistes son explèndides. Llavors cal tornar enrere de nou cap al darrer coll i tot seguit en sentit invers ens acostem fins a la cota 705. Ens trobem ara a la serra de Pàndols on hi ha un monument a la Pau construït per l’assocació de la Quinta del Biberó, on també hi ha un bon mirador. Coneguda com la Punta Alta, la seva alçada permetia el domini sobre la resta de cotes de la serra de Pàndols, escenari de durs combats entre el 9 i el 19 d'agost de 1938. La pèrdua d'aquesta cota, el 13 d'agost, no va suposar, però, l'expulsió de les tropes republicanes de la serra, que no es produí fins a l'11 de novembre. És un del millors miradors de la província de Tarragona.

Desprès d'un bon descans tornem enrere, ara ja per anar a buscar el cotxe per anar a visitar un parell de punts més molt interessants. El primer el trobem també en terme de Gandesa, el mirador de la batalla de l'Ebre, Coll del Moro. És una muntanya de 483 metres. Proper hi ha el poblat ibèric del Coll del Moro. Al capdamunt d'aquest petit turó, els comandaments franquistes hi van instal·lar el seu observatori, ja que es domina tot el front de la batalla de l’Ebre. Hi ha un monòlit franquista commemoratiu. Hi trobareu una senyalització explicativa del paper d’aquest observatori i el monument fet erigir per Franco una vegada acabada la guerra, símbol de la dictadura i monument propi de la política memorial i propagandista de l’Estat franquista. Des d'alli, durant tota la batalla va ser visitat per observadors militars estrangers i pels principals caps franquistes. El propi general Francisco Franco va dirigir la tercera ofensiva contra les defenses republicanes el setembre de 1938.

I si entre els espais de la Batalla de l’Ebre n’hem de destacar un per la seva càrrega simbòlica, aquest és sense cap mena de dubte el Poble Vell de Corbera. 

Aquest és l'altre punt que hem fet amb el cotxe. Les ruïnes de Corbera han esdevingut una icona de l’horror de la guerra civil, un record omnipresent que clama contra la irracionalitat de la guerra i que mostra de la manera més colpidora imaginable el que no hauria d’haver passat mai. Les runes cobreixen avui els carreronets de la vella Corbera, unes places i carrers que fins el juliol de 1938 havien estat plens de vida i que la sobtada arribada de la guerra va truncar per sempre. Avui, l’església de Sant Pere és el centinella de les ruïnes que l’envolten. La reforma duta a terme fa pocs anys li ha retornat l’esperit, a més d’habilitar un impressionant mirador al capdamunt del campanar.
Entre les façanes cosides per la metralla, les parets caigudes, les bigues de fusta, els trulls i cisternes hi descobrirem escultures que representen lletres, associades totes elles a un text literari: és l’Abecedari de la Llibertat, fruit del treball d’artistes vinguts d’arreu que l’any 1995 van voler fer un primer pas per mantenir viva la memòria d’aquest indret tan especial. Si teniu l’oportunitat, proveu a viure una posta de sol al Poble Vell de Corbera: és una experiència realment màgica, difícil d’emular en qualsevol altre racó del món. La Terra Alta fou l’escenari principal de la batalla de l’Ebre, i Corbera d’Ebre, el poble que major simbolitza i representa el dolor. Passejar-hi és retornar a l’estiu del 38, quan l’aviació alemanya i l’artilleria de Franco devastaren el poble. Una fantàstica ruta plena d'història i simbolisme. 

 

Serra del Montsià

Dijous 12 març 2020 (Antoni Llagostera)
Espectacular i exigent ruta per la carena de la serra del Montsià i per la vessant costanera d’aquesta serralada, poc coneguda que s’aixeca al sud-est del Delta de l’Ebre. Una passejada que no deixa indiferent a quasi ningú, alhora que podreu gaudir de la seva bellesa històrica, natural i paisatgística. Hi podem trobar marges, barraques i aixoplucs de pedra seca, vestigi permanent del treball constant de vells arquitectes anònims; La serra del Montsià és dins dels límits administratius dels municipis d’Alcanar, Ulldecona, Freginals, Amposta i Sant Carles de la Ràpita. El punt de sortida el trobem en terme de Sant Carles de la Ràpita on una pista asfaltada ens porta fins al lloc anomenat Cocó de Jordi, on hi ha un aparcament per deixar el cotxe. Agafem un sender senyalitzat com a PR C-83 en direcció a la Font del Burgar. Des de la Font girarem a mà esquerra (en sentit contrari al GR-92 que va un petit tros coincidint amb el PR) seguint el PR C-83 que seguirem fins arribar al cim de La Foradada (679 m alt). Pujarem pel de l'esquerra i de baixada retornarem a aquest punt pel corriol que ara deixem a la dreta.  El corriol puja entre una extensa garriga amb vistes a la dreta cap a la Moleta de Mata-Redona per un paisatge que ens recordarà molt el Garraf. Començarem a pujar per la carena de la Serra del Montsià, seguint sempre el corriol principal, per una cresta amb roques, on haurem de fer alguna grimpada pujant i un camí una mica penjat, arribarem a la preciosa Foradada del Montsià. 

 









És un cim que té la particularitat que forma un gran pont natural amb una obertura per on podem passejar o seure-hi mentre observem la Punta de la Banya a través de la roca. Ha esdevingut un emblema de la serra donat el seu fàcil accés i per aquestes privilegiades vistes que es tenen des del seu cim sobre la resta de la serra i del Delta de l´Ebre.

A partir d’aquí, passarem sota el forat de La Foradada i agafarem un corriol a mà dreta que és el PR C-83 tot i que hi desapareix la senyalització. Si el dia és clar les vistes son fantàstiques ja que es veu perfectament tota la silueta del Delta de l'Ebre. Continuarem seguint per la cresta en el tram més bonic de la ruta, primer pujant i després planejant. En alguns punts haurem de posar les mans de pujada, però son passos fàcils. Des d'aquest indret, carregat de bellesa paisatgística, continuem cap al cim de la Torreta del Montsià per tota la carena, pujant i baixant turons i colls. Coronem el turó de la Trencada (730 m alt). Seguim recte per la cresta hi coronarem els cims de la Tenda (732 m alt), primer, el Palleret del Teix (739 m alt) desprès i més endavant la Torreta de Montsià (763 m alt). 

 









Tota la carena ens permetrà veure vistes magnífiques de la Serra de Lo Port i, de tant en tant, del Delta. La Torreta de Montsià és el cim més alt de la serra de Montsià, on continuem gaudint de les bones vistes. També és un dels 100 cims de la FEEC. Ara comencem a baixar per la font del Teix, lo Portell i la masia de Mata Rodona enllaçant de nou amb el GR-92 que ens portarà cap al punt de sortida. 

Una fantàstica sortida i amb molt bones vistes, segomna excursió del Tour Terres de l'Ebre del Caminant per Catalunya just abans del confinament.

Montcaro

Excursió al Massís dels ports Tortosa-Beseit el passat dimecres 11 de març de 2020 amb l'Antoni Llagostera, amb l'objectiu de fer el cim del Mont Caro.

Ens situem a la comarca del Baix Ebre al municipi de Roquetes i dins el Parc Natural dels Ports. El punt de sortida el trobem a tocar del nou refugi de Caro, situat a 19 kilòmetres de Tortosa i Roquetes. Aquí hi passa el GR 7 que nosaltres farem de tornada. Hi ha varies opcions de pujar-hi, fins i tot una carretera ens hi porta. Nosaltres hem triant una opció una mica més peculiar i curiosa. Es tracta de pujar pel canal del Tubo. Es tracta d'una pujada forta, uns 350 metres de desnivell. 

Aquesta canal segueix el tub que duu la línia d’alta tensió. A més a més del pendent, cal anar amb cura amb el famós tub (d’alta tensió) que en certs llocs és quasi impossible no tocar-lo. En alguns trams el tub va soterrat i dona la impressió que vas per un barranc o torrentera. Per avançar cal superar unes quantes zones amb gran pedres. El primer tram és una mica més suau però l’espessa vegetació tapona el pas. El tram superior baixa molt recta per un terra molt relliscós de tartera. Es diu canal del Tubo ja que per ell passant els cables,
principalment l’energia elèctrica, protegits per un tubo, que donen servei a la important estació de telecomunicacions del Mont Caro (1.441 m).

Un cop al cim estem rodejats d’antenes de telecomunicacions i de televisió, amb un pedestal de la verge, la verge de la Cinta, patrona de Tortosa. És eL cim més alt del massís dels Ports on es pot gaudir d’una magnífica perspectiva molt més enllà de les Terres de l’Ebre. A la part oriental del cim hi ha un mirador.

Desprès d'un bon esmorzar i de gaudir una bona estona hem reprès la marxa direcció al sud seguint la carena per anar a fer la Moleta Rodona, un cim de 1.362 metres. Diuen que el camí, que no era gaire fressat, recentment esporgat, no ofereix dubtes. En aquest tram de carena, bastant sotmès a les ventades el bosc, deixa pas al matollar, on predominen els boixos i els coixinets de monja. En alguns moments marxem propers a la cinglera que deixem a mà
dreta. Val la pena abocar-s’hi de tant en quan per contemplar el paisatge.

Passarem pels plans de la Moleta Rodona  i la Gronsa, per arribar al coll de Pallers (1.201 m alt). Aquest coll és al peu de grans moles pètries que li donen nom. A més les vistes son espectaculars, també al delta de l'Ebre. I en aquest coll és on agafem el GR 7 canviant de sentit ja direcció al refugi del Caro passant pel coll de la Carrasqueta on trobarem pista, que podem anar evitant seguint les senyals del GR. També trobarem senyals de la ruta d’Estels del Sud.

El GR 7 és un sender de gran recorregut que transcorre l'est i sud-est de la península Ibèrica, des d'Andorra fins a l'estret de Gibraltar. Es tracta del primer sender d'aquest tipus que es va senyalitzar a l'Estat espanyol (es va iniciar el 1974). Té un recorregut que discorre paral·lel a la línia de costa del Mediterrani, però allunyat de vora mar. Forma part del sender europeu E-4 (Tarifa, Espanya-Esparta, Grècia). 

Abans de marxar cal fer una foto a la Cabra Salvatge, el símbol dels Ports. Un mamífer salvatge on els mascles són més grans que les
femelles i tenen les banyes molt menys desenvolupades que els mascles (que arriben fins als 90 cm.). Per adaptar-se al difícil terreny dels ports, estan dotades d'unes ungles amples en les quals els dos dits tenen moviment independent, la qual cosa dota a l'animal d'una extraordinària adherència a la roca i li permet escalar per parets quasi verticals. Aquesta espècie està en règim de protecció. Nosaltres no n'hem trobat cap.

I així hem acabat la primera excursió del Tour Terres de l'Ebre que hem fet durant 3 dies i per sort just abans del Confinament de la Covid-19.

Canaletes

Fantàstica excursió la que ens va muntar en Josep Mª Baró a Canaletes el passat dissabte 7 de març. Ens trobem al municipi de Cabrera d'Anoia a les Vall d'Anoia a cavall entre les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès. El terme comprèn el poble de Canaletes, cap de municipi, les urbanitzacions de Castell i de Can Ros, i diversos ravals i caseriu. La intenció és fer la ruta dels Salts d'Aigua a part de gaudir del paisatge d'aquesta zona on hi trobem vinyes. Anem deixant el nucli urbà direcció la obaga de Canaletes, seguint els cartells indicatius, per anar a buscar els gorgs.

De seguida trobem el primer, el Salt dels Capellans, una petita meravella. Al costat però hi ha una curiosa balma on hi ha la cova dels Capellans amb racons de gran bellesa. L'aigua ha anat forjant diverses formes de gran bellesa.

Deixem aquest primer espectacle i recuperem la pista i de nou el paisatge de vinyes i vistes a Montserrat. I boscos de pins amb l'aroma del romaní, el bruc o el ginebró entre d'altres.

I ens dirigim ara al Salt del Rector, que potser no és tant espectacular com el primer però deu ni do. I tornem enrere, encara ens queden tres salts més.

El següent, el del Cargol. Per baixar fins abaix hen d'ajudar-nos de cordes que ja trobem fermades a terra. Es baixa bé peró cal vigilar una mica de no relliscar.

Ens trobem amb el torrent homònim i tot seguit el salt del Cargol. L'aigua que hi baixa forma una petita bassa mentre cau per una mena de tirabuixó que li dòna el nom al salt.

I ara torna tocar a pujar de nou amb les cordes per recuperar el camí i dirigir-nos cap al salt dels Cucs on la calma és evident amb el soroll de l'aigua que cau de mica en mica.

I per acabar ens queda el salt de la Mala Dona. Per arribar al salt haurem de seguir un petit corriol i fer una baixada sense gaire dificultat. El nom d’aquest salt es deu, segons les males llengües, a una dona que va tirar el seu home per aquí. Tenim també una visió de la part superior que afegeix més espectacularitat. Deixem la part més obaga i seguim per la part més alta de l'excursió on trobem masies abandonades com el Maset de la Bleda o el Maset d'en Feixes i com no més vinyes que ens acompanyen fins a tornar al punt de sortida.

Una magnífica sortida on l'aigua és la protagonista.

Sora

Sordia al terme de Sora, a la comarca d'Osona el passat dissabte 11 de febrer amb l'Antoni Llagostera. El terme de Sora ha estat inclòs tradicionalment en el Lluçanès, tot i que mai no ha tingut una vinculació específica amb aquesta comarca, i sí amb els antics termes meridionals del Ripollès i els municipis del Bisaura.El terme municipal és conformat per les valls de les rieres de Sora i de Cussons, que ocupen la major part del terme, afluents del Ter per la dreta. El nucli urbà està presidit per l'església de Sant Pere, envoltada de cases.

Deixem el nucli i enfilem per un camí direcció el primer objectiu, el Turó de Sora on ja tenim unes magnífiques vistes de la zona.  Seguim cap al Castell de Duocastella, un cim amb dos puntes a 946 i 952 metres d'alt. També s'anomena castell de Boixader o de Rocafiguera. Ens trobem davant una construcció amb una antiga torre de guaita, més que un castell en el sentit del terme.

Deixem aquest punt elevat amb molt bones vistes i agafem el camí ramader que ens portaria cap a Sovelles. És un recorregut impressionant, ple d'unes plaques de pedra que cobreixen el camí. Ens ha de portar fins al coll de la Bassa, ja a uns 1.000 metres d'alt. També hi ha les restes d'una casa i la bassa que dona nom al lloc. Ara cal tornar enrere cap al coll Boixader. Passem per dues grans masies de la zona, el Boixader i Rocafiguera. Totes dues tenen una estructura molt clàssica de les cases de pagès del prepirineu ripollès. Unes edificacions que s'han anat ampliant amb el pas del temps. Les dues cases tenien una teuleria i Rocafiguera, molí i una petita capella.

Al costat de la masia hi trobem una sequoia, un gran arbre monumental conegut com la Bella Antònia, acompanyada d'un cedre o avet i dos grans faigs. La sequoia de Rocafiguera fa entre 28 i 35 metres d’alçada i té un perímetre de cinc-set metres a 1 metre del nivell de terra. Calen més de tres persones per abraçar-lo. A mitjan segle XIX va estar de moda, entre certes classes
socials, plantar aquesta espècie forastera d’arbres en les proximitats de les grans cases pairals del país.

I ja només ens queda tornar cap al nucli de Sora per acabar de gaudir d'aquesta magnífica sortida per la comarca d'Osona, a tocar del Ripollès.