Bon Nadal

Tot l'equip del programa Caminant per Catalunya us desitgem un Bon Nadal

i un Feliç 2010 ple d'excursions.

Salt del Fitó - Sant Pere del Pla de l'Arca

Nova sortida aquest dissabte 12 de desembre, en aquest cas per la comarca de l'Alt Empordà a la serra de l'Albera. Aquest conjunt muntanyós s'escampa fins a les comarques nord-catalanes del Roselló i el Vallespir i amaga racons molt interessants. La sortida l'hem fet des de Portús enmig de la frontera amb França, tot i que aquest barri sembla que pertany a la Jonquera.

El camí està marcat amb senyals de color groc i un dels protagonistes és el riu Llobregat d'Empordà afluent de la Muga. El cotxe es pot deixar en un pàrquing travessant primer l'autopista AP 7 per un túnel. Desprès de fer uns 500 metres de pista agafem un corriol a la dreta fins a trobar el trencant que va cap al Fitonell. Podem baixar fins al riu amb l'ajuda de cadenes i escales. Val la pena i no representa cap perill. Recuperem el camí i vorejant el Llobregat arribem al Salt del Fitó desprès de travessar una peculiar palanca.

Aquest salt fa gairebé 60 metres i és espectacular. Això si, es aconsellable visitar-lo en époques de pluja. Nosaltres l'hem trobat bastant sec. El camí continua enfilant per el barranc al costat del salt. Amb 30 minuts pujem 100 metres de desnivell per arribar al pla de l'Arca.

D'entrada ja tenim unes magnífiques vistes i és un bon lloc per esmorzar. També trobem les restes de l'església de Sant Pere del Pla de l'Arca, d'una nau amb absis de marcada ferradura a llevant. El fet de convertir-se en masia va ésser molt alterada.

Seguim camí per una pista que va enfilant amunt. Amb 30 minuts arribem al punt més alt, 700 m. i on també hi ha la font del Vesc que raja molt poquet. Tot seguit s'arriba al camp del Calze on també hi ha un mas abandonat. Aquí girem cap a l'esquerra per anat tornant al punt d'inici però per un altre lloc. Passem per les cases abandonades del Masnou i de l'Illa. A la primera tenim la opció de visitar les mines que hi ha a la zona i a la segona tornem a recuperar el Llobregat, en aquest cas amb aigües tranquiles. Ens trobem al tram del riu just abans de que l'aigua passi per el salt del Fitó.

Seguim camí per l'altre cantó de la vall que hem pujat. Alternem pista i camins per escurçar camí i finalment tornem a arribar al punt d'inici fent el darrer kilòmetre per el mateix lloc. Una sortida de gairebé 9 kilòmetres que es poden fer en tres horetes.

Hem estat de sort que el dia era bo, encara que fred. Aquesta zona deu ser molt castigada per la tramuntana. Un altre fet curiós és la vegetació, plena d'arbres surers que arranquen la seva escorça per a la indústria dels taps de suro. I quan hem acabat la sortida, a les dues del migdia, ens ha sorprès l'ambient que hi havia a el Portús. Els Francesos aprofiten per fer-hi les compres, suposo per els millors preus, si més no del tabac ja que els estancs tenien llargues cues.

I avui erem pocs i hem gaudit de les "delicatessen" de l'Andreu !

Les Preses - Santa Pau

Nova sortida del programa Caminant per Catalunya a terres Garrotxines. En aquest cas hem fet una sortida des de Les Preses fins a Santa Pau (el passat dissabte 5 de desembre). I la veritat és que el paisatge encara aguanta alguns colors de tardor i hem vist autèntiques postals. La sortida des de les Preses nosaltres l'hem fet des de la plaça Major on val la pena contemplar l'església i els seus carrers. Hem començat a caminar una mica abans de les nou del matí per el carrer Major i el carrer Sant Sebastià on s'ha de fer una parada per contemplar l'església dedicada al sant de l'any 1528. A partir d'aquí hi ha un parell de kilòmetres que es poden estalviar ja que passen per un inmens polígon que es fa un xic pesat fins que no trobem la carretera de la Vall del Corb que també coincideix amb el GR II. Cal seguir aquesta carretera uns 3 kilòmetres. Ens acompanyen grans planes agrícoles i moltes cases de pagès. El Mitjans, el Soler, Ca L'Adroguer, la Quintana ... I mica en mica ens anem endinsant al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aprop de la darrera casa, la Quintana trobem un trencant per accedir a Sant Miquel del Corb. L'edifici actual correspon a les característiques del romànic del segle XII on destaquen el campanar i el porxo. Molt aprop hi ha una altra església dedicada a Sant Martí. Tornem a recuperar la carretera una bona estona seguint de nou el GR II. Deixarem la pista asfaltada per agafar-ne una de terra, en aquests moments comencem a entrar a la Fageda d'en Jordà tot i que el camí voreja el bosc i no entra en la seva plenitud. Però el tram que es fa ja val la pena per gaudir dels faigs. Arribem a Can Jordà on hi ha les oficines dels serveis tècnics del Parc Natural. Un bon lloc per esmorzar.

Seguim el GR i tornem a passar per una pista asfaltada i on a la dreta, deixem la Cooperativa de La Fageda d'en Jordà coneguda per els seus iogurts i que també es pot visitar gratuïtament amb reserva prèvia. Deixem la pista i per un petit sender i amb 100 metres de desnivell arribem a l'església de Sant Miquel de Sacot (640 m) romànica d'estil neoclàssic, reconstruïda i ampliada al segle XVIII i ja dins el terme de Santa Pau. Tot seguit hem de baixar uns metres per incorporar-nos a un altre pista i tornar a pugar per arribar al Volcà de Santa Margarida. En aquest cas deixarem una estona el GR II. Val la pena baixar fins al vell mig del cràter on hi ha un santuari dedicat a Santa Margarida de la Cot d'origen romànic. Un cràter de 2.000 metres de perímetre, un dels més bells i conservats i alhora més visitats. Tornem enrere per recuperar el camí, ara en direcció Santa Pau. Amb 20 minutets arribem a la Font de Roca Negra o del Clavell nom que també agafa el Volcà de Roca Negra uns metres més avall.

Finalment arribem a Santa Pau, un bonic poble que cal visitar la seva Vila Vella declarada conjunt històric artístic, amb el seu castell, la plaça porxada i l'església parroquial dedicada a Santa Maria. Un lloc ideal per tastar les Mongetes de Santa Pau. Nosaltres però cap a casa que ja hem fet un bon esmorzar. Cal preveure tenir un cotxe a Santa Pau per tornar a buscar el de les Preses com hem fet nosaltres.En total son uns 14 kilòmetres.

I la veritat és que avui ens hem liat una mica ja que el grup hem tirat per un cantó i l'Andreu per l'altre i fins que no hem tornat a agrupar-nos hem perdut una bona estona però ha valgut la pena. I avui per fi ha tornar l'Agustí (Ho dic per ell pobre que perdia moltes pistonades al rànquing) i a més hem tingut companyia femenina amb la Pilar i la filla Chueca, la Sandra. I un altre que s'ha estrenat al rànquing, en Joan de Vic un company d'en Toni.

Mines de Ribes

Aquest dissabte 21 de novembre ens hem quedat a la comarca per fer una excursió a la Vall de Ribes. En concret hem explorat les Mines de Ribes. I és que aquesta vall és un testimoni del desenvolupament tècnic i industrial d'èpoques passades i indispensable per entendre la realitat present del nostre territori. De fet, hi ha fins a 11 recorreguts marcats com a Ruta de les Mines i fins i tot s'ha editat uns mapes. En Toni però, com sempre, ens ha preparat una excursió enllaçant 4 mines entre Batet i Ventolà. La sortida l'hem fet des del Collet de Segura. Per accedir-hi cal agafar una pista que surt de la carretera de Ribes a Queralbs.

Els primers passos els fem per el costat de la casa de Segura i de seguida trobem la mina de Can Possons (explotació de ferro). Seguim el camí marcat i accedirem a la carretera que va a Batet. Arribem a la plaça on hi ha la Capella de la Mare de Déu del Carme i seguim el carrer de l'esquerra que enfina amunt. 30 minuts més tard arribem a una cruïlla on tenim la opció de veure la mina Girona, només cal caminar uns 20 minutets més. Aquesta té una boca d'accés i tres galeries i es pot entrar uns metres. Aquí s'extreia Arseniopirita i per cada tonelada extreta s'hi trobaven uns 30 grams d'or. Ara cal tornar enrere i un cop a la cruïlla seguim amunt, ara cap a la Mina Fernanda, amb uns 30 minuts hi arribem. Aquesta també s'hi pot entrar amb un frontal i vigilant el cap. La explotació era de Pirita Arsenical. Portem 5 kilòmetres i decidim esmorzar en aquest punt on a més les vistes a la Vall del Rigat i Pardines son expléndides. També veiem algunes cases de pagés de Ribes i el nucli de Serrat de Queralbs.

Després d'esmorzar busquem la pista que ens portaria a Ventolà des de Vilamanya. La seguim 10 minuts direcció Ventolà i trenquem a l'esquerra per anar baixant fins a una nova senyal que ens marca la Mina de Can Paloca cap a la dreta. Aquesta és espectacular, també d'explotacions de ferro i en aquest cas és com una bauma. També tenim la opció de veure les runes de la casa de Can Paloca. Estem a la zona de Roques Blanques. Finalment tornem enrere i amb unes vistes espectaculars de Ribes de Freser anem baixant cap al Collet de Segura on tenim els cotxes. Abans però ens acostem a la primera mina, de Can Possons, per entrar-hi ja que al principi l'hem passat de llarg per si ens retrassàvem una mica.

En total haurem fet 11 kilòmetres amb unes 3 hores tot i que nosaltres n'hi hem afegit 3 més per visitar-les i esmorzar amb calma que d'això es tracta, de passar una bona estona.

I avui erem una bona colla, 16. S'hi han afegit alguns veïns de la zona, entre ells la Rosa que ens ha fet de guia juntament amb en Toni i en Ramon que uns dies abans havient estat explorant per no tenir cap ensurt.

Avui també doble racció de coca, en Miquel de bon matí ens ha fet tastar una vegada més la coca de Ribes. I l'Andreu la coca del Caminant, avui més regada que mai.

I si mireu el Facebook del caminant trobareu algunes fotos més curioses de l'excursió d'aquest dissabte (Només cal clicar el botó que posa facebook a la dreta del bloc i no cal estar registrat)

Ah i per cert, hi ha algun caminador que te molta mala sort ja que avui que podia venir li ha agafat la passa o la grip, i sembla que al rànquing comença a perdre posicions desesperadament !

Tossal d'Orriols

El passat dissabte 14 de novembre hi va haver una nova sortida de l'equip del Caminant per Catalunya, en aquest cas a la comarca veïna del Berguedà. El petit i pintoresc poble de Castellar de n'Hug era el punt de partida (1.395 m.) i es tractava d'arribar al Tossal d'Orriols (1.931 m) per tant uns 500 metres de desnivell fàcils de fer i plens de sorpreses.

Aquest poble conegut per el naixement del riu Llobregat és molt ric amb aigua i té moltes fonts, una vintena. Pel camí trobem la Font dels Torrents o la del Boix. Una ruta que antigament es feia servir per els contrabandistes i encara ara els ramats hi passen per anar cap al Pla d'Anyella. De fet podem seguir les marques blaves que ens indiquen que fem un tram de ruta de la Transhumància. Per aquest motiu trobem alguna cabana de pastors petita.

Entre les roques també descobrim algunes coves i forats. Cal destacar la Cova de la Tuta on es comenta que hi havien posat fins a 400 caps de bestiar (xais)

Seguint camí amunt trobem un antic pou de glaç i un cop arribem al Tossal d'Orriols les vistes son explèndides. El Puigmal, Montserrat, el Pedraforca, el Montseny ... val la pena reposar una estona i gaudir del paisatge.

Si tornem al punt de sortida haurem fet gairebé 10 km que es poden fer en 3 hores 30 minuts tot i que nosaltres ja sabeu que hi hem estat un parell d'hores més.

I l'equip del caminant (un servidor no hi ha pogut anar) ha tingut el plaer d'estar acompanyats d'un gran coneixedor de la zona i de la muntanya, l'Eduard Jornet que viu al Pirineu des dels 25 anys desenvolupant feines de guarda de refugi, guia de muntanya, pister socorrista, etc… totes relacionades amb el món de la muntanya. I segurament heu sentit a parlar del seu fill Kilian Jornet que ha estat tres vegades campió del món de curses en alçada i l'any 2004 es penjà la medalla d'or de cursa vertical, en categoria cadet, del Campionat del Món d'esquí de muntanya.

I a la foto de grup ja ho veieu, que trist, tot homes !!!