Ulldecona - Godall

Excursió entre les poblacions d'Ulldecona i Godall a la comarca del Montsià. Un recorregut de 15 kilòmetres i uns 400 metres de desnivell. (Antoni Llagostera, 17 octubre 2024).

Sortim a tocar de Ulldecona, amb el primer objectiu a la vista, pujar fins al seu castell. Hi ha un parell de camins, un que puja més directe i l'altre que volta una mica cap a l'esquerra i que passa per un sender molt bonic i endreçat. El que puja directe passa per una creu que recorda l'assassinat de Mª Carme Castell que va tenir lloc la nit del 13 al 14 de febrer de l'any 1982. Un dels capítols del programa Crims de TV3 va estar dedicat a aquesta desgràcia. Un cop a dalt del castell es pot visitar. Ens trobem davant un exemple clar de castell de frontera. Durant la ocupació àrab era una fortificació andalusí. Més endavant es va transformar en un castell cristià. Actualment el conjunt fortificat consta de tres edificacions (dues torres i l'antiga església), i restes d'altres enderrocades i tot envoltat d'una muralla perimetral. Es conserven encara vestigis del primer castell àrab sobretot a la muralla. Les vistes des d'aquest punt són magnífiques amb el poble als nostres peus i tots els camps i camps de conreu que l'envolten.

Un cop  vist el castell, nosaltres amb visita guiada inclosa, tornem a baixar per el mateix camí per enllaçar amb la Sèquia de les Foies. El recorregut no té pèrdua ja que cal anar seguint aquesta sèquia que reparteix l'aigua per les diferents finques i així poder regar. Anem veient kilòmetres i kilòmetres d'arbres fruiters. En aquesta zona el clima és més bo. També hi ha ametllers i oliveres. Tot i ser una zona molt planera a la nostra dreta hi veiem tota la serra del Montsià i a l'esquerra la serra de Godall. Adossada a les parets d'aquesta muntanya hi podem veure l'ermita de la Pietat. El seu color blanc fa que es visualitzi de ben lluny. Està a 4 kilòmetres d'Ulldecona i el darrer tram enfila per un camí que ens acosta fins a l'entrada del recinte. Els orígens remots de l'ermita ens són desconeguts. No hi ha documentació que l'esmenti anterior al segle XV, però les estructures conservades ens remeten als segles XIII i XIV. És un indret molt apreciat per als veïns de la zona. La seva balconada és un mirador impressionant a tot el camí que hem fet i tot l'entorn. Fins i tot podem entreveure el castell de Peñíscola. 

I això no és tot. En aquest punt hi trobem un conjunt rupestre on hi han unes pintures molt importants. És el més complex i ben conservat exemple d'art Llevantí català i un dels més importants de la Península Ibèrica. Les seves escenes ens apropen a la societat, la cultura i els rituals d'aquesta primera societat post-paleolítica de fa 8.000 anys. Us recomanen la  visita guiada com nosaltres hem fet. És un indret per quedar-s'hi pro la excursió continua. De fet hem menjat una mica ja a fora del recinte on hi ha unes taules habilitades al costat de l'aparcament. I en aquest punt segueix el corriol que enfila Serra de Godall amunt. Es tracta d'un antic camí ramader on també hi trobem el mirador de la Foia on podem veure tota la vall d'Ulldecona i fins a l'infinit. És un bon punt per reposar de la pujada que ens porta fins a la part alta on recuperem les zones de conreu amb les oliveres. I al arribar-hi descobrim noves vistes ja del País Valencià i del Massís dels Ports. Més endavant, ja una mica de baixada, trobem les restes del corral de la Pedrera i una antiga pedrera tot passant per el coll de Cocons. A principis de segle passat s'hi extreien els blocs de pedra amb que es feien les moles dels molins d'oli de les Terres de l'Ebre. A mida que anem baixant passem per una zona on les oliveres són mil·lenàries. Fins i tot estan documentades i uns plafons ens informen de les seves mides. La més gran fa uns 7 metres de perímetre de tronc, gairebé 9 metres el que és la base del tronc, uns 44 metres tota l'àrea de la copa de l'arbre i 7'60 metres d'alçada. Realment impressionant. 

Ja només ens queda arribar a la població de Godall que dona nom a la serra. Ho fem seguint l'antic camí que anava fins a Ulldecona. Un sender de molt bon fer, en alguns trans delimitat per murs de pedra seca. Al poble hi viuen uns 600 habitants i està situat a 160 metres d'altitud. La seva església està dedicada a Sant Salvador. Una ruta molt entretinguda amb varietat de paisatges i molt punts d'interès, com a nosaltres ens agrada. Això si, si acabeu aquí cal preveure com tornar cap a Ulldecona. Nosaltres hem previst tenir-hi un cotxe per fer-ho.

Estret del Parrissal

Sortida clàssica de l'excursionisme a l'Estret del Parrissal. Tot i que ens situem al Matarranya, des del programa Caminant per Catalunya ens agrada de tant en tant fet alguna sortida fora de les nostres fronteres. 

(16 octubre 2024).

Ens situem doncs a la comunitat d'Aragó, a la província de Terol i a la comarca del Matarranya. El punt de sortida el trobem en terme de Beseit. A uns 5 kilòmetres per una pista arribem a l'aparcament habilitat a la zona del Parrissal. És important fer una reserva ja que l'aforament està limitat, amb l'objectiu de conservar l'espai natural del riu Matarranya i també es troba en el Parc Natural dels Ports. Durant gairebé tot l'any hi ha dos torns per fer la ruta: de les 9 del matí fins a les 2 del migdia, o a la tarda des de les 3 fins a les 8. Els mesos d'hivern només i ha el torn del matí. També és important anar-hi ja amb els tiquets ja que a la zona no hi ha cobertura i és complicat fer-ho in situ tot i que hi ha wifi.

I dit tot això, ens posem en marxa, ja seguint el curs del Matarranya, afluent del riu Ebre, de bon inici. Passem per l'estret de la Fenellosa, un lloc impressionant a nivell paisatgístic i també històric. El camí passa entre roques i per un parell de túnels. Entre túnel i túnel tenim a mà dreta, unes Pintures Rupestres de l'edat de bronze. Tenen una antiguitat de tres mil cinc-cents anys i són pròpies de pobles sedentaris, agricultors i ramaders de l'edat de Bronze. Formen part de les representacions d'Art llevantí declarades Patrimoni de la Humanitat. Un estil artístic que data de l'any 2.000 aC. i que abasta des de l'època del neolític fins a l'edat dels metalls. Recuperem el camí travessant el segon túnel i a l'esquerra hi ha la cova de la Dona. I de seguida entrem al Pla de la Mina, que com diu el seu nom, està lligat a l'activitat minera que havia tingut tota aquesta zona. I ben be a tocar del riu ens anem acostant a les passarel·les de l'estret del Parrissal, unes estructures de fusta que permeten vorejar el riu per sobre. Cal passar-hi en fila india i de mica en mica tot i que no tenen cap dificultat. En alguns trams fins i tot i ha un cable per ajudar-nos a passar. Després d'un primer tram ens tornem a endinsar al bosc. Hi veiem les restes d'una edificació que correspon a l'antiga mina Maruja que desprès veurem. 

I tornem a seguir el curs del riu amb noves passares i alguna que altra escala per poder superar els trams més complicats. Quan portem uns dos kilòmetres de ruta trenquem a la dreta. El camí tradicional segueix tota l'estona el riu fins al punt final. Nosaltres per donar una mica més de contingut al programa hem seguit per la dreta, agafant la Senda Salobre. El camí s'enfila una mica pel mig del bosc i tot seguit el recorregut és paral·lel al riu però una mica més amunt. Anem trobant algun mirador que ens ofereix vistes excepcionals amb les Gúbies, una mena de roques amb forma de punxa similars a les de Montserrat. A més hi ha una balma esculpida a la roca. Amb més o menys un kilòmetre hem canviat de paisatge i de vistes i recuperem el recorregut que segueix el riu. El pas del Romanet ens permet canviar de cantó del riu tot i que en aquesta zona ja no hi hem trobat aigua. Un pont ens facilita l'accés. I arribem al tram més estret. Realment és espectacular. Llàstima que no hi havia aigua, però la experiència és igual de confortant. Sort de les passeres de fusta que ens permeten endinsant-nos a l'estret del Parrissal. 

El darrer tram, d'uns 300 metres, el riu s'encaixona en un estret amb parets calcàries pràcticament verticals que tenen uns 60 metres d'alt. En algún punt hi ha poc més d'un metre per passar. Cal anar amb comte amb el creuament de persones. I arribem al final de la ruta encaixonats entre Gúbies. Uns 10 kilòmetres més a munt, a la font del Teix, neix el riu Matarranya. Per arribar-hi però, cal superar primer un camí equipat que superara totes aquestes roques. Així que tornem enrere tornant a passar de nou per les passeres. Fem un  tram nou que no havíem fet de pujada. El recorregut passa per indrets peculiars, com una mena de cova i de nou recuperem l'aigua que dona una mica més de color a les imatges. Tornem de nou a l'encreuament de la Senda Salobre. I per arrodonir la sortida tornem a agafar aquest camí, però en aquest cas per seguir la Senda Mina que ens torna a enfilar muntanya amunt. Recuperem el miradors en forma de balconada i les vistes. 

I seguint per aquesta ruta ens trobem la Mina Maruja. Hi ha unes restes d'una petita edificació. Fins al 1965 hi havia una explotació minera. La boca de la mina de carbó es pot veure però no es pot entrar per seguretat. I si seguim anem trobant vestigis de l'antiga mina, on es conserven un parell de torres que eren d'un telefèric que servia per fer baixar les vagonetes cap a baix al Pla de la Mina que hem vist de pujada. I com si fóssim les vagonetes, ens queda una baixada intensa i de cop fins a recuperar el riu i el darrer tram de la ruta. Tornem a passar per els petits túnels que son per on passava la via de les vagonetes. I arribem de nou al aparcament habilitat. Nosaltres hem fet uns 10 kilòmetres amb 400 metres de desnivell, contant les variants que hem fet. Si es fa el recorregut normal és molt més curt i amb molt menys desnivell. Una ruta que realment val la pena que almenys s'hauria de visitar un cop a la vida.

Palà de Torroella

Ruta Medieval per la població de el Palà de Torroella (Navàs) a la comarca del Bages amb en David Garcia. (Dissabte 5 octubre 2025)

Palà de Torroella o Palau Vell, és un nucli de població que pertany al terme de Navàs i que té uns 200 habitants. Situat al marge esquerre del riu Cardener, antigament era una colònia tèxtil, de la qual encara se'n conserva la fàbrica, les cases dels treballadors, l'església i la casa de l'amo, així com el teatre i les escoles. Va ser creada a finals del segle XIX, pels mateixos amos del mas Palà que hi havia en aquest indret. 

L'antiga casa de l'amo ara s'anomena Can Garbí i es tracta d'un xalet senyoral de principis del segle XX. Situats a l'antiga carretera on podem veure una filera de bolcs de pisos dels treballadors ens posem en marxa direcció el pont de Palà per travessar el riu Cardener. Agafem una pista asfaltada que de mica en mica va pujant i comencem a trobar algunes vinyes. En arribar al pla dels Timons, cal desviar-se a la dreta seguint el curs de la riera de Vallbona. Coincidim en aquest punt amb el Camí de la Sal, un itinerari lineal que segueix el traçat que feien els traginers que transportaven la sal des del diapir salí de Cardona fins a Manresa. Les masies que anem trobant també estan carregades d'història. La primera que trobem és la Fàbrega, una masia anterior al segle XV. Es conserva en un molt bon estat gràcies a les reformes que s'hi han anat fent. Uns metres més amunt trobem Cal Saubeta de dimensions força grans. Sembla que va ser construïda el 1852 i posteriorment es va anar ampliant. 

I una mica més lluny hi tenim l'Alzina, una masia també de dimensions considerables que probablement data del segle XIX. Hi passarem de tornada. Seguim caminant amb una tranquil·litat absoluta entre camps i masies. La propera és Ca l'Obac, aixecada al voltant del 1724. A prop hi ha la Tina de l'Obac. Coincidint amb el punt més alt guanyem en  vistes a la Serra d'Ensija o el Pedraforca, o el Port del Comte i el Pla de Busa entre d'altres. I una altra masia, la de Cal Garrifes, que en aquest cas està en runes. El que si que queda és la tina que rep el mateix nom i que podria ser dels segles XVII-XVIII. I també al costat hi ha un parell de forns de Ginebró per extreure'n l'oli. Era molt utilitzat per curar ferides tant d'animals com de persones. Ens dirigim tot seguit cap a la Necròpòlis Medieval de la Vinya del Guitarra, un conjunt de nou tombes medievals excavades a la roca codina els segles IX o X i estan en un estat de conservació força bo. Segurament correspon a un petit cementiri rural de la gent que habitava pels voltants.

Enfilant una mica seguim cap a les restes de l'antic castell de Torroella que es trobem al cim d'un turó a 512 metres d'alçada. En queda ben poca cosa. A prop hi havia l'església de Sant Salvador de Torroella Vell que en aquest cas, només s'intueixen els fonaments. Passem tot seguit per l'Alzina, la gran casa que veiem des de l'altra banda i per una pista arribem a Sant Salvador de Torroella, un poble emplaçat a l'extrem occidental del terme municipal de Navàs, a la riba dreta del Cardener. 

El primer que sobresurt és el campanar de l'església. Actualment és un edifici de planta barroca i és d'estil neoclàssic. Al costat sud hi ha una capella lateral i té adossades unes dependències del 1960, que havia estat l'antiga escola que donava servei a tots els nens i nenes del conjunt de masos. També hi trobem l'edifici de la rectoria. L'església es va construir per suplir l'absència de l'antiga a tocar del castell. I amb un parell de kilòmetres tornem al punt de sortida. 

Una ruta senzilla, però llarga. Tretze quilòmetres i gairebé 300 metres de desnivell positiu.

Powered by Wikiloc

El Punxó des de Porta

Sortida a la Catalunya Nord per fer el cim del Punxó amb en Joan Colomer. (11 octubre 2024)

 

El punt de sortida el trobem a Porta, un petit poble francés a la Vall del Querol, a la comarca de l'alta Cerdanya. Es troba a prop de Puigcerdà, a uns 20 kilòmetres. Iniciem el recorregut direcció el coll de l'Home Mort i al matí ens acompanyen les campanes de l'església parroquial de Porta, dedicada a Sant Joan. Un primer tram del camí està totalment empedrat i de seguida trobem aigua en un dels torrents que desemboquen al riu Querol. Trobem també una cruïlla de camins, a Coma Pregona. Ja ens trobem a 2.043 metres, però encara queda un bon desnivell. 

Nosaltres seguim les marques grogues i vermelles que corresponen al Tour del Carlit. Uns 200 metres més de desnivell i passem per el coll de l'Home Mort, situat en uns prats on ja començem a deixar els arbres. En aquest punt deixem el Tour del Carlit i anem a buscar la carena del nostre cim, el Punxó. Tot i que és una zona de pastures nosaltres no hem trobat bestiar ja que ens trobem a la tardor i segurament ja han baixat cap a terrenys més càlids desprès de passar l'estiu. Les vistes començen a ser espectaculars mentre seguim pujant. El pic del Carlit es deixa veure destacant pel seu magestuós aspecte. Abans de fer el cim cal passar per l'Avantcim del Punxó on sorprèn que hi hagi una mena de cadira. Al fons veiem la vall de Fontviva on neix el riu Querol que acaba portant les seves aigües al riu Segre. 

Des d'aquest punt ens queda molt poquet per arribar al cim així que amb un petit esforç hi arribem. Està situat a 2.581 metres d'alçada i les vistes s'obren als quatre vents. Espectacular ! tot i que hem trobat una mica de boira. També és un 100 cims de la llista de la FEEC. La baixada l'hem fet per un altre vessant, per la banda oest. El camí no està molt ben marcat i és millor portar gps. Per sort escampa la bora i hem recuperat les vistes que fan que la baixada sigui més amable. Recuperem també els petits rierols que fan de banda sonora. Més endavant trobem a recuperar part del camí de pujada i fins i tot veiem algun cavall i algun isard. I al cap de poca estona arribem de nou al poble de Porta. 

És una ruta exigent ja que hem superat uns mil metres de desnivell tant de pujada com de baixada. Hem ensopegat també encara els colors de tardor que han millorat el paisatge. Abans de marxar hem fet una petita aturada a les restes del Castell de Querol que en queden dues torres. Les  trobareu abans d'arribar al poble de Porta.

El Bruc

Excursió a la població de el Bruc, a la comarca de l'Anoia amb en Joan Soler. Dissabte, 7 de setembre de 2024.

Situat als peus de la muntanya de Montserrat, el Bruc és una població molt tranquila. També es coneguda per la llegenda de El Timbaler del Bruc on hi trobem un monument dedicat a aquest personatge. 

És precisament en el nostre punt de sortida i arribada. Iniciem la ruta capa Cal Rovira i seguint part de l'itinerari direcció Collbató. Passem per davant de les cases de Can Salses i Cal Xicu on la vegetació combina pins i oliveres i el camí fa petites pujades i baixades. I tot acompanyat per la majestuosa muntanya de Montserrat. Passem també per el forn de calç del Castell i la seva font. Sembla que antigament havia servit com a pou de glaç. Està format per una estructura excavada aprofitant el desnivell del terreny. És de planta circular amb les parets interiors de pedra. Actualment serveix més com a viver per amfibis i rèptils que no pas per altra cosa. El nom li és definit per la masia que hi ha a pocs metres, el Castell. Seguim caminant entre centenars d'oliveres que ens aporten una mica d'ombra. Les oliveres i els pins ens ofereixen una varietat cromàtica molt interessant. Arribem a la capella de la Mare de Déu de la Font, documentada des del segle XIV. És de planta rectangular, teulada a dues aigües i una petita espadanya sobre la façana. L'entrada és a través d'un portal adovellat, propi de l'època. 

Pocs metres més enllà hi trobem la imponent masia de Can Jorba, de la qual se'n té constància des del segle XV. Va pertànyer durant molts segles al Monestir de Montserrat. La casa és de grans dimensions i es troba ben restaurada. A prop hi ha una cisterna d'oli excavada a l'interior d'una roca. Seguim la ruta cap a la masia de la Vinya Nova. Un edifici de grans dimensions i de planta rectangular que va ser comprat per el Monestir al segle XVI, però amb la desamortització es va tornar a vendre. Actualment hi ha un reconegut restaurant. Ens quedem himnotitzats amb les vistes de la muntanya de Montserrat des d'aquest punt. Seguim ja de tornada cap a la població de el Bruc envoltats de terrenys d'oliveres per tots cantons. 

També passem per Can Farrés, que actualment és un hotel - masia. Hem passat també per les restes de Cal Pèfol on ens crida l'atenció les seves parets fetes amb el sistema de la Tàpia. Es tracta d'una antiga tècnica de construcció de murs amb  terra argilosa, abocada en un motlle o encofrat i compactada a cops mitjançant un picó. Un cop compactat s'anava movent l'encofrat a una altra posició i d'aquesta manera no calia muntar bastides o altres estructures. I tornem cap al punt de sortida on en Joan, el nostre guia d'avui, ens ha explicat la llegenda del Timbaler del Bruc. La podeu escoltar al video del programa. Una ruta molt agradable, d'uns 10 kilòmetres i molt poc desnivell.

Powered by Wikiloc