Costabona i Roca Colom

Sortida clàssica de la comarca del Ripollès per fer els cims del Costabona i el Roca Colom (27 juny 2024).

 

La sortida s'acostuma a fer des de la Collada Fonda. Hi arribem per una pisa que enllaça les poblacions d'Espinavell (Molló) i Setcases (ja a la carretera de Vallter). Tot i que no està asfaltada, acostuma a estar en bon estat. Just al punt de la Collada fonda podem deixar el cotxe i és on es canvien els termes de Setcases i Molló. El camí tradicional puja directe al Costabona o va cap a l'esquerra fins al coll de Pal i llavors fer cim. Nosaltres ho hem complicat una mica més i hem trencat cap a la dreta per anar a buscar la carena de la Serra de Finestrol i de nou cap a la dreta ens trobarem amb les Mines de Costabona. Les Escombreres ens demostren que aquí hi havia hagut activitat minera. 

També restes d'alguna antiga edificació i fins i tot un tram de via que servia per les vagonetes. Les explotacions consistien en uns treballs de prospecció de tungstè. Aquestes es van dur a terme a partir de l'any 1951 i durant 6 anys aproximadament, desmantellant-se definitivament l'any 1966. El tungstè o wolframi és un element rar. Un element químic metàl·lic de color gris, com l'acer, es caracteritza per ser molt dur i molt difícil de fondre. Afegir que aquestes mines ja es trobem en territori francès. Sembla que s'hi van fer 5 nivells, amb un total de 5,8 kilòmetres de galeries entre comunicacions i sondatges. Ens queda una forta pujada per fer el cim del Costabona. Situat a 2.465 metres és un dels 100 Cims de la FEEC. Hi trobem una fita geodèsica i diverses creus. Una taula ens indica les meravelloses vistes que tenim als 360 graus. Una de les muntanyes més emblemàtiques que veiem és el Massís del Canigó. També en dies de bona visibilitat, el Golf de Roses i la Plana del Rosselló. I a l'altre cantó el sector d'Ulldeter amb el Gra de Fajol o el Bastiments entre d'altres. Un bon lloc per esmorzar-hi després de l'esforç. 

La baixada és ben fàcil direcció el Coll de Pal. Per aquest punt hi passa el Meridià Verd, un recorregut que segueix, tant a prop com sigui possible, la línia vertical que descriu el denominat meridià de París, que té l'inici a Dunkerque i acaba a Barcelona (El Masnou). A partir d'aquí el camí ens el marca la carena que ens ha de dur fins al següent cim, el Roca Colom. La carena també fa de frontera entre Catalunya i França. El cim de 2.506 metres està situat a la zona del Circ de Concrós. Les vistes continuen essent impressionants.

La baixada la fem paral·lels a la carena per anar a veure en naixement del riu Tec, precisament a les Fonts del Tec. El seu inici transcorre per una vall profunda que forma l'eix vertebrador de la comarca del Vallespir. Ja al seu tram final creua l'extrem meridional de la plana de Rosselló, al peu de la Serra de l'Albera i acaba desembocant al Mediterrani al terme comunal d'Elna, al nord d'Argelers de la Marenda. Acabem d'arribar de nou al coll de Pal, a ara si, seguim per el camí tradicional que ens ha de portar de nou cap als cotxes. Tot baixant ens trobem amb la Font de Fra Joan i cap a la dreta un camí ens acostaria fins al refugi de Costabona. Es tracta d'un espai on hi havia una antiga mina i on es va fer un petit edifici d'entrada lliure que ens permet passar-hi la nit en cas de necessitat. Està pensat per a nou persones. I ja només ens queda acabar d'arribar fins a la Collada Fonda. Una ruta de 12 kilòmetres i 750 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Marmellar

Sortida per conèixer el poble abandonat de Marmellar situat a el Montmell (Baix Penedès) (divendres 21 juny 2024)

El Montmell és el terme municipal més extens de la comarca del Baix Penedès. Amb un marcat paisatge rural medieval i una activitat encarada al món agrari. Disposa de diversos nuclis i urbanitzacions. Nosaltres ens centrem en Marmellar. És el poble més oriental del terme del Montmell. S'hi accedeix per un camí que hi ha a l'esquerra pujant per la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys a Aiguaviva, cap a la Talaia Mediterrània. 

El pintoresc poblet, de gairebé mil anys, està sobre un turó a 518 metres d'alçada. L'església i el nucli antic, amb vestigis gòtics, es troba dalt a la dreta, mentre que l'eixample "modern" s'estén a l'esquerra. El lloc de Marmellar és documentat el 1023 entre les confrontacions del terme de Castellví de la Marca (terminum de Marmellare), mentre que el castell de Marmellar s’esmenta el 1041; se sap que l’església de Marmellar fou cedida l’any 1148 a l’abat Nicolau de la comunitat augustiniana de Sant Ruf d’Avinyó, però la temptativa no prosperà. El 1376 el castell de Marmellar era de Bertran de Gallifa i hi havia 15 focs. El 1377 l’església es tancà al culte i els serveis parroquials passaren a l’antiga sufragània del Pla de Manlleu. 

L'església d'estil romànic està pràcticament en runes. Al seu interior hi havia unes pintues que actualment estàn exposades al Museu d'Art de Catalunya. El castell de Marmellar formà part del lot que el rei Pere III va donar a Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la, però tornà al patrimoni reial després de la mort del Cerimoniós. Més tard pertangué als Boixadors, als Savallà i a d’altres. Des del 1600 l’església de Marmellar fou sufragània de Sant Jaume dels Domenys. 

El poble està deshabitat des dels anys seixanta, actualment està en estat ruïnós a causa dels actes vandàlics. Cal Vell, cal Manso, cal Jan Pau, cal Taverner o ca l'Enrica son algun dels noms de les cases que hi havia. L'església del poble ocupa el punt més alt del turó de Marmellar, a 518 metres d'altitud i també està dedicada a Sant Miquel.  El temple actual deu ser del segle XVII i està compost per una barreja d'estils. Dins de l'església hi havia 112 cadires.

Com altres pobles abandonats, a Marmellar també hi ha històries negres i llegendes que eclipsen la realitat d'aquest llogaret. L'any 2023 es vac celebrar el Mil·lenari del poble, una efemèride molt emotiva i que el nostre guia, en Jordi, hi va tenir molt a veure. En Jordi Casas és un descendent d'antics habitants de Marmellar. Tot i no ser historiador titulat, ha invertit una quantitat enorme d'hores de la seva vida en arxius i biblioteques per documentar amb rigor la història del poble.

La nostra excursió ha passejat per els entorns del poble, i visitant les restes del castell. Un poble que ha marcat la historia que ha acabat desapareixent i que difícilment tornarà a recuperar la vida que havia tingut. En tot cas és un indret fantàstic per fer-hi una ruta i recordar el passat d'aquestes contrades.

Tavertet, Balmes i Cingleres

Son moltes les opcions que tenim per fer a la població osonenca de Tavertet, i déu n'hi do les que hem fet tot Caminant per Catalunya. En aquest cas hem optat per fer una ruta entre Balmes i Cingleres de la mà d'en Salva. (dissabte 15 juny 2024)

El punt de sortia el situem a la carretera entre l'Esquirol i Tavertet, a prop del kilòmetre 7. De seguida comencem a enfilar-nos cap a les Roques de la Corbera on ja hi trobem un parell de balmes: la de Corbera i la de la Visera. La de la Corbera es tracta d'una cavitat de 26 metres d'amplada i 7 metres d'alçada màxima. Hi podem veure restes de murs de pedra, especialment a la zona sud-est, que podrien correspondre a una antiga casa. Al costat hi trobem la balma de la Visera a l'interior d'una penya i amb una gran visera sobresortint que li dóna el nom. Té 10 metres d'alçada, 38 d'amplada i 14 de fons. Les seves dimensions son espectaculars.

Seguim per un camí entre mig del bosc i fent una bona pujada que ens porta, si volem, a enfilar-nos a sobre la visera on les vistes son espectaculars. De fet els miradors son constants en aquesta ruta. El pròxim objectiu és la Balma del Castell de la Fossa. És un tram d'anada i tornada, en el nostre cas. Es tracta d'una gran balma fortificada que es troba a la cinglera sota el pla de la Fossa. Es conserven unes restes d'un mur defensiu. Recuperem el camí i seguim tornant a agafar una mica d'alçada. Ens trobem amb la masia de Can Casacuberta que està totalment destrossada. Sembla que fa uns 30 anys que estaria abandonada. Més endavant trobem Cal Gavatx, una masia moderna que abans era anomenada la Maserata o la casa nova de la Maserata, per abandó de la Maserata vella, ara en runes. El fet de canviar el nom sembla que és degut a el casament d'una de les filles o de la pubilla amb un francès. Seguim ara de baixada i travessem el pont de la Balma Destral  i veiem el torrent del Noguer amb força aigua. La propera visita és les Balmes  dels Carlins que veiem en un anar i tornar del camí. També conserva restes de murs de pedra seca que servien de paravents. 

També trobem una font, la de la Serra. Es tracta d'una font ben arranjada a l'interior d'un cobert de pedra amb un gran safareig. A l'exterior hi ha un abeurador pel bestiar. L'aigua sobrant és en part, canalitzada cap a la casa de la Serra. Precisament aquesta casa és el punt més alt de l'excursió. Està formada per un conjunt d'annexos que constitueixen un barri. També hi ha una capella. Tot seguit ens introduïm en un bosc que sembla encantat. La frondositat dels boscos, les fites que trobem i el cruixir de les fulles omplen de màgia aquesta baixada. Davant nostre ens apareix el Crous, una masia de planta en forma de L. Consta de planta baixa i dues plantes pis. A la façana hi ha una galeria coberta i una finestra amb llinda datada amb l'any 1791. Encarem ja la recta final però encara tenim temps de visitar una altra balma. Després de travessar una pista en perfecte estat trobem la Balma de Bosques Cabanyes. Hi ha restes de construccions que demostrarien que van ser habitades. Al terme de Tavertet es calcula que hi havia més de 70 balmes habitades.   

Continuem emboscats entre parets de pedra per un tram fosc, ombrívol i força fresc. Es tracta de les Escletxes. És un tram força curiós. Tornem a trobar el torrent del Noguer i apareixem a la casa de la Corbera, una masia que es troba documentada al capbreu de Tavertet de l'any 1484. I ja tenim els cotxes a tocar. Una bona ruta de 11 kilòmetres i uns 500 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Nevà - Castellar de n'Hug

Sortida entre les poblacions de Nevà (Ripollès) i Castellar de n'Hug (Berguedà) amb l'Antoni Llagostera el passat (dijous 13 juny 2024)

Us proposem fer un camí poc usual però que deuria ser molt emprat antigament. Seria el camí que uneix el nucli de Nevà que pertany al poble de Toses amb el de Castellar de n'Hug. Un camí d'unió entre les baronies de Toses i Mataplana. Les dues poblacions tenen bastants elements patrimonials interessants però nosaltres centrem la ruta als espais de pastura estival que tenen els dos municipis. Com hem dit Nevà pertany al poble de Toses juntament amb Fornells i Dòrria. A Nevà hi trobem un parell d'esglésies, la de Sant Cristòfol i la de la Mare de Déu del Carme. La de Sant Cristòfol, situada en el Raval és d'estil romànic del segle XI. Hi queden les parets i el campanar de base quadrat i sense sostre. La de la Mare de Déu del Carme està al mateix nucli, una construcció d'una sola nau amb un campanar de base quadrada i un finestral de mig punt i coronada per un teulat de punxa en forma piramidal quadrangular. Es conserva en molt bon estat. 

I des d'aquests punt iniciem la ruta que fa una bona pujada ja que hem de superar uns 600 metres de desnivell. Els paisatges però son espectaculars i val la pena anar parant per gaudir-ne. Aquest camí també era molt utilitzat per la gent de Castellar de n'Hug, especialment a l'època en què el ferrocarril de Toses era la seva sortida més fàcil cap a les terres baixes i va ser font d'intercanvi comercial i el motiu pel qual encara avui existeix una gran relació entre els dos pobles i els seus habitants. Comencem a trobar prats de pastura i bestiar que hi descansa. Ens introduïm als plans de Nevà. Un dels espais de pastura estival remarcables. Son uns espais oberts, sense gaires arbres, molt adequats per la pastura. 

Agafem un camí entre el final de la pista i el filat i seguim en sentit contrari al que hem vingut i continua pujant, ara entremig del bosc fins al collet de les Fontetes de Castellar. En aquest punt ja haurem fet tota la pujada i ens introduïm a la Serra de Montgrony. Des d'aquí podem gaudir d'una meravellosa panoràmica dels dos vessants, especialment el que ens anem trobant durant el descens. Tot baixant trobem un abeurador pel bestiar. Passem ara per les Fontetes de Castellar, un element molt important en el món ramader de la zona. Un gran dipòsit ofereix aigua als ramats que pasturen a l'estiu. Seguim baixant i passem per la Jaça Gran, un altre dels grans llocs ramaders. Hi ha restes d’un gran pleta, que en les orto-fotos aèries es pot apreciar. Rodejarem la tanca del corral per l’esquerra fins a anar a parar a la carretera que uneix Castellar amb La Molina. Agafem la carretera cap a l’esquerra, en sentit descendent, fins que just després de la corba on hi ha l’entrada a una pedrera, saltem la tanca de protecció per als cotxes i seguim un camí antic empedrat que ens porta novament a la carretera estalviant-nos un bon grapat de corbes. Un cop aquí seguim baixant per aquesta, fins que a la dreta trobem indicat el camí del camp de futbol. Prenem aquest camí. Passat el camp de futbol de Castellar, arribem finalment a Castellar de n’Hug. 

Es tracta d'un poble de postal miris per on miris. Les seves cases de pedra i el seu paisatge fan que sigui molt fotogènic. Hi ha moltes coses per veure-hi, la seva església, el museu del Pastor o una mica més avall les Fonts del Llobregat. I al ser un poble turístic no hi falten els restaurants per fer-hi un bon àpat. I si acabeu la ruta aquí heu de preveure un cotxe per tornar cap a casa.

Bon Nadal

Un any més per aquestes dates us volem desitjar un molt BON NADAL i una bona entrada d'any 2025 i donar-vos les gràcies per seguir-nos. I com sempre que sigui ple de muntanya i natura tot Caminant per Catalunya.