Bon Nadal

Un any més per aquestes dates us volem desitjar un molt BON NADAL i una bona entrada d'any 2025 i donar-vos les gràcies per seguir-nos. I com sempre que sigui ple de muntanya i natura tot Caminant per Catalunya.

Gallifa

Sortida a la comarca del Vallès Occidental, al poble de Gallifa i el seu entorn amb la companyia d'en David Garcia (historiador) (dissabte 1 juny 2024)

 

Gallifa disposa d'un ric patrimoni històric i artístic amb esglésies romàniques i també castells medievals. Es tracta d'un indret ideal per passejar i gaudir de la natura. La població, té un cens de poc més de 200 habitants. Tot i estar al Vallés Occidental, la relació sempre ha estat més propera amb el Vallès Oriental. El punt de sortida el trobem a tocar de l'església de Sant Pere i Sant Feliu. És d'estil romànic de la segona meitat del segle XI, d'una sola nau i absis trilobulat amb decoració de tipus llombard. Apareix documentada per primera vegada l'any 1060. 

Actualment és la parròquia la que centra la vida religiosa de la disseminada població. Molt a pop hi trobem la rectoria amb el campanar. És curiós ja que està adossat a una masia que en el seu moment també havia fet la funció d'escola. Comencem a caminar i de seguida trobem un altre punt d'interès. Es tracta d'un forn de ceràmica o de maons. Gallifa té una estreta relació amb la ceràmica i aquest forn només és una mostra. Acabem de recórrer el petit poble i travessant un pintoresc pont ens comencem a enfilar amb vistes al poble disseminat i els cingles de Sant Sadurní. Un tram de pendent pronunciat ens fa suar una mica però de seguida trobem una pista de molt bon fer i que ens acosta fins al Castell de Gallifa. Es conserven part de les muralles que envolten el turó, amb un portal fortificat, la capella romànica i alguns vestigis d'altres edificacions, com els fonaments d'una torre exempta de planta circular. El castell ja està documentat des de l'any 999, però s'hi han trobat restes ibèriques del segle VIII aC que demostren l'ocupació del lloc des d'una època ben reculada. Només podem veure les muralles ja que està tancat. Dins el clos del castell hi ha l'ermita de Santa Maria del Castell també romànica del segle XI. El primer pis és rectangular amb un absis. Al segle XII es va elevar un pis més per fortificar-la. Les vistes des d'aquest punt son magnífiques i podem fer-hi una bona aturada per esmorzar.

El camí a partir d'aquí comença a fer baixada i recuperem la pista de bon fer i continuem envoltats de pins i de prats coincidint al pas per la Quintana del Puig. Una mica més lluny tenim una bona imatge de la situació del castell i la seva església i com les mateixes cingleres fan de muralla protectora. Passem a tocar de Cal Font. Després de fer un petit tram del GR 5 el deixem i passem per una altra masia, can Polvoré. Malauradament està completament en runes. A uns metres hi trobem Santa Maria del Grau, situada al mig del bosc. És també una església romànica del Segle XII, documentada des de l'any 1227. Consta d'una nau única. amb absis semicircular de diàmetre més estret que l'amplada de la nau. Ha tingut diverses reparacions força peculiars com ens explica en David al programa. La última l'any 2002. I a uns 50 metres encara trobem unes altres restes d'una altra possible església. S'intueix un absis com si es volgués fer un altre edifici. No se sap ven bé quina es va fer abans i el perquè es van fer pràcticament a tocar. 

Tenim també molt a prop l'església de Sant Sebastià de Motmajor també d'estil romànic que us recomanem visitar ja que és un dels monuments per excel·lència del romànic vallesà. Nosaltres que a vegades anem a pas de cargol no hi hem acabat arribant i hem continuat cap a un corriol d'anada i tornada per visitar el gorg de les Elies. Situat a la part final de la Vall de Gallifa es tracta de la riera del mateix nom i que a partir d'aquí es converteix amb la riera de caldes. Un bon lloc per refrescar-se a l'estiu. Recuperem el camí i el tornem a deixar per veure el Gorg Negre de la mateixa riera. I de mica en mica ens anem acostant al final de la ruta, a Gallifa. 

Una ruta circular de molt bon fer d'uns 11 kilòmetres i 350 de desnivell.

Powered by Wikiloc

Les Pallargues

Excursió al poble de les Pallargues i el seu entorn a la comarca de la Segarra. (24 maig 2024)

Començem al mateix poble situat en un tossal a la dreta del riu Sió, agrupat a redós del temple parroquial i del gran casal o castell que s'aixeca al punt més alt. Un llogaret molt interessant de visitar que nosaltres hem deixat per el final del programa. Així que ens posem en marca deixant el poble enrere tot descobrint els paisatges de la Segarra. Seguim la ruta de la Pleta, nom que prové de les construccions rurals de pedra destinades a guardar-hi el bestiar i que constitueixen una de les manifestacions més genuïnes  de l'arquitectura popular segarrenca. Passem a tocar del canal Segarra-Garrigues que ha donat vida a aquestes terres podent regar moltes hectàrees de cultiu. La Segarra també es caracteritza per al conreu de secà. 

Ens desviem a l'esquerra per anar a visitar la Pleta de les Pallargues. És de dimensions considerables i servia per refugiar els ramats i pastors. La part interior sembla un claustre romànic i es pot considerar una meravella de l'arquitectura popular. La tècnica de construcció és similar a la de les cabanes de pedra seca. Seguim caminant envoltats de cabanes i barraques de pedra seca. De mica en mica ens acostem al poblet de Ratera. El nom sembla que prové del zoònim comú rat, tot i que és difícil una interpretació d'aquesta versió. El si que hi trobem es una mena d'escultura en forma de ratera. És habitual entrar-hi per un portal a una petita plaça on hi ha totes les cases ben disposades. El primer que veiem és la petita església de Sant Llorenç. Un edifici del segle XVIII que no es pot descartar que tingui orígens romànics, si tenim en compte que el lloc de Ratera és documentat des de l'any 1098.

Seguim ara cap cal Castell de Ratera. Abans però passem per la petita església de Sant Vicenç. Ens anem acostant al castell molí de Ratera que durant els segles XIV i XV es va convertir en un gran casal gòtic, al segle XVI. Quan els Erill esdevenen els amos, es va transformar en un molí fariner que aprofitava les aigües del riu Sió. Actualment podem observar-ho com a antic castell fronterer medieval que tenia les funcions residencial i productiva que encara es conserven gràcies a la restauració del conjunt realitzada a mitjans del segle XX. Es tracta d'una casa fortificada d'estil gòtic, més que un castell. És de propietat privada i no es pot visitar. Seguim de nou el camí entre camps i masies, la majoria abandonades i que van caient de mica en mica. I una altra església, la Mare de Déu de Bellvilar, situada als afores del nucli de Sisteró. Es tracta d'una petita capella d'una sola nau. Encarem la recta final de la excursió enfilant una carretera que ens porta fins a un altre poble amb encant: Pelagalls. Abans d'arribar-hi ens trobem amb l'església vella romànica de Sant Esteve. És d'una sola nau i coberta a dues aigües. Posteriorment s'hi va afegir un creuer i un robust campanar de pedra ben tallada. La portada és la part més notable de l'església, formada per tres arquivoltes. Hi veiem vuit columnes coronades per sis capitells. L'absis és de grans dimensions i semicircular. 

 

Ens acostem fins a Pelagalls, que pertany al poble dels Plans de Sió. El llogaret és ben petit i té el seu encant. I a uns dos kilòmetres ens espera de nou el poble de les Pallargues. Hen deixat pel final endinsar-nos per els seus carrers i sobretot fer una visita al seu castell. El seu interior ens permet fer un viatge al passat i veure amb els nostres ulls com vivien al segle XI. 

La família Rovira, actuals habitants i propietaris del Castell, és la que avui ens deixa visitar part de les seves dependències i gaudir d'un plàcid passeig pel passat de tots aquests mil anys d'història. Estances que ens transporten a la vida quotidiana dels Senyors del Castell: l'entrada, el celler, la cuina, la sala principal, la capella, la presó ... i que fan que sigui una visita inoblidable. És recomanable fer la reserva prèviament ja que en funció de l'època de l'any poden canviar els horaris i dies d'obertura.

Una sortida recomanable cent per cent que ofereix paisatge i patrimoni a la comarca de la Segarra.

All - Gréixer - Olopte

Recorregut interessant entre poblets de la comarca de la Cerdanya: All, Gréixer i Olopte. (10 maig 2024)

 

 

Ens situem al municipi d'Isòvol que també conté els pobles d'Isòvol, Olopte i All. En concret comencem amb aquest darrer, All. Ens fixem amb la seva església dedicada a Santa Maria. Es tracta d'un edifici construït al segle XII, d'una sola nau de tipus trapezoidal amb una torre campanar de dos cossos i capçada a llevant per un absis semicircular. La part més notable és la magnífica portalada formada per dues arquivoltes de secció rectangular i una intermèdia sobre columnes. Les recents intervencions arqueològiques han mostrat les estructures originàries de l'edifici, a més d'unes destacades pintures romàniques que es remunten al segle XIII.

Deixem el poble enrere seguint el camí de Gréixer, el nostre proper punt d'interès. El recorregut fa una mica de pujada però és fantàstic. Les vistes a la Cerdanya son magnífiques i amb una gran presència de la Serra del Cadí. Seguint per el camí vell de Gréixer travessem la carretera que ens portaria fins a Meranges. El soroll de l'aigua també ens acompanya degut a que tenim al costat la Séquia de Gréixer aprofitada per el reg. Després d'una bona pujada arribem a Gréixer, un poble que pertany al municipi de Ger situat a 1.345 metres. Hi destaca l'església romànica de Sant Climent. Es tracta d'una antiga parròquia documentada des del segle X. L'edifici que ens ha arribat és del segle XII, si bé amb molts afegits i modificacions posteriors. Com a All, també en destaca la portada que conserva un arc de mig punt esculpit amb caparrons, malgrat que ha perdut les arquivoltes, substituïdes per dovelles de pedra rogenca. Si ens fixem en els detalls esculpits hi podem veure caps barbuts i cares que criden l'atenció. La ferramenta de la porta encara es conserva de l'època romànica.

Una mica més amunt del mateix poble hi ha una font i un banc on hem decidit esmorzar-hi. Es tracta de la font de Dalt. L'aigua que raja està classificada com aigua molt tova, poc mineralitzada i amb poca quantitat de sòlids. I les vistes continuen espectaculars. Amb la panxa plena seguim envoltats de natura, ara sense pujada, seguint el recorregut horitzontalment i una mica de baixada. Ens sorprenen en uns camps, un grup de cavalls que pasturen i fan que la imatge sigui de postal. I ens anem acostant cap a Olopte, un altre dels pobles que visitem avui i de nou, entrant al nucli d'Isòvol. Ens passegem per els seus carrers que tenen un encant especial i al fons ja veiem una mica elevada, l'església de Sant Pere d'Olopte. Es calcula que l'església va ser construïda cap a finals del segle XII o inicis del XIII. l'absis està decorat amb un fris de dents de serra que es recolza en mènsules, algunes de les quals estan esculpides amb caps humans i d'animals. També està decorada la portalada que està protegida per un pòrtic. 

A diferència de la resta de portalades de la Cerdanya d'aquesta mateixa època, la que veiem aquí és diferent ja que és apuntada. Com veieu avui la sortida s'ha centrat en aquests tres elements patrimonials a banda del paisatge que envolta aquestes contrades. De tornada però cap a All, encara ens queda un punt interessant i curiós de visitar. Es tracta dels Esterregalls d'All, un conjunt rocós fortament erosionat per l'acció del vent i de l'aigua al llarg dels segles. Com a curiositat també son anomenats "bad lands" en anglès, el que es tradueix com a "males terres". Sigui com sigui es tracta d'un paisatge diferent i espectacular. 

Son formacions fetes per materials rocosos, poc cohesionats o de color daurat. Aquestes erosions es van formar fa 11 milions d'anys degut a un conjunt de sediments dipositats per un antecedent de l'actual riu Duran. Aquest riu erosionava i anava transportant materials des de la muntanya fins a la fossa de la Cerdanya, la qual amb el temps es va anar enfonsant donant pas a les formacions que podem veure avui en dia. El recorregut es pot fer per unes escales, ponts de fusta i miradors per gaudir i observar el fantàstic paisatge. En definitiva es tracta d'un paratge peculiar per la seva geologia, pel seu antic ús miner i pel seu atractiu estètic ben singular.

I ja només ens queda acabar d'arribar fins a All per completar la sortida d'uns 11 kilòmetres i 350 metres de desnivell. Fins a la propera.

Powered by Wikiloc

Pantà de Sant Ponç i Olius

Nova sortida a la comarca del Lluçanès, en aquest cas per veure el Pantà de Sant Ponç i el patrimoni d'Olius. (2 maig 2024)

 

Ens situem al municipi de Clariana de Cardener, tot i que gran part de la ruta és per Olius. El punt de sortida el trobem a prop de la presa del pantà on hi trobem la capella de Sant Ponç. Es tracta d'una petita capella que es va construir després d'inundar l'antiga església amb la construcció del pantà. 

Un cop situats ens posem en marxa i de seguida arribem a la presa del pantà. Es tracta d'un embassament que aprofita l'aigua del riu Cardener i fou construït entre els anys 1949 i 1954. Amb una presa de 59,5 metres d'alçada i una longitud de coronació de 311 metres, té una capacitat de 24,4 hectòmetres cúbics, una llargada de 5,8 kilòmetres i la superfície total de l'embassament és de 144,5 hectàrees. Seguim la ruta tot vorejant el pantà i ens trobem amb la Caseta del Pantà, un lloc ideal per prendre alguna cosa i gaudir de les bones vistes. I de fet tot el camí ens permet anar badant i contemplant les seves aigües i racons màgics que varien en funció de la capacitat de l'embassament i les pluges. També és habitual trobar-hi pecadors que miren de fer alguna captura. Una de les peculiaritats si hi ha poca aigua és que ens podem acostar fins a l'antiga església de Sant Ponç. És tracta d'un edifici d'una sola nau amb dos absis semicirculars contraposats i coberta de volta de canó reforçada per arcs torals. Al mur de migdia s'obre la porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat. L'aparell de l'església era fet amb blocs de pedra ben picats i col·locats a contrapunt. 

Seguim caminant i de mica en mica l'aigua va desapareixent amb alguna imatge desoladora que ens indica que estem en època de sequera. Creuem el torrent d'Albereda, un dels afluents del Cardener que haurien d'aportar aigua al pantà però que també està completament sec. Més amunt trobem un banc molt ben posat per gaudir del paisatge. Anem arribant a la cua del pantà, encara amb una mica d'aigua i anem deixant el color blau per el verd de la vegetació i els camps. I al cap d'una estona arribem a Olius, un conjunt monumental i espectacular on hi destaca l'església de Sant Esteve. 

Es tracta d'un exemplar del romànic llombard consagrat l'any 1079 a petició del comte d'Urgell i els habitants del lloc. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. El campanar és de planta quadrada i té quatre finestres en arc de mig punt. Sota l'altar cal destacar la cripta que forma un espai rectangular amb sis columnes totes elles diferents i que s'obren en forma de palmera, aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta, i donen a l'estança una bellesa extraordinària. Aquesta cripta ha donat fama a Olius i és molt valorada dins l'art romànic mundial. A l'exterior hi podem veure unes sitges ibèriques d'uns 300 anys abans de Crist, amb la novetat que no eren uns forats sols per guardar el gra, sinó que per la seva quantitat, més de cent, es creu que eren un gran comerç de gra. Molt a prop de l'església podem visitar el cementiri modernista d'Olius, que crida l'atenció perquè fuig de l'esquema dels altres cementiris. S'hi combinen les roques caigudes de la muntanya amb fulles d'alzines sempre verdes. És obra de l'arquitecte Bernardí Martorell, que va rebre la influència modernista de Gaudí. Es va inaugurar l'any 1915. 

I abans d'acabar encara podem gaudir d'un parell d'edificis més. Un és la Torreta que data de l'any 900. Es tracta d'una masia fortificada de planta rectangular (segons alguns documents podria ser l'antic castell d'Olius. Té uns 300 m2, amb cuina, menjador, dues saletes d'estar, sis habitacions i altres sorpreses. I just al costat hi trobem la Masia el Molí dels Cups a tocar del riu Cardener. Es tracta d'un antic molí fariner que data de l'any 1000. El seu interior ha estat reformat i habilitat com a central elèctrica. I fins aquí aquesta ruta que us recomanem de fer algun dia.