Sortida a la comarca del Vallès Occidental, al poble de Gallifa i el seu entorn amb la companyia d'en David Garcia (historiador) (dissabte 1 juny 2024)
Gallifa disposa d'un ric patrimoni històric i artístic amb esglésies romàniques i també castells medievals. Es tracta d'un indret ideal per passejar i gaudir de la natura. La població, té un cens de poc més de 200 habitants. Tot i estar al Vallés Occidental, la relació sempre ha estat més propera amb el Vallès Oriental. El punt de sortida el trobem a tocar de l'església de Sant Pere i Sant Feliu. És d'estil romànic de la segona meitat del segle XI, d'una sola nau i absis trilobulat amb decoració de tipus llombard. Apareix documentada per primera vegada l'any 1060.
Actualment és la parròquia la que centra la vida religiosa de la disseminada població. Molt a pop hi trobem la rectoria amb el campanar. És curiós ja que està adossat a una masia que en el seu moment també havia fet la funció d'escola. Comencem a caminar i de seguida trobem un altre punt d'interès. Es tracta d'un forn de ceràmica o de maons. Gallifa té una estreta relació amb la ceràmica i aquest forn només és una mostra. Acabem de recórrer el petit poble i travessant un pintoresc pont ens comencem a enfilar amb vistes al poble disseminat i els cingles de Sant Sadurní. Un tram de pendent pronunciat ens fa suar una mica però de seguida trobem una pista de molt bon fer i que ens acosta fins al Castell de Gallifa. Es conserven part de les muralles que envolten el turó, amb un portal fortificat, la capella romànica i alguns vestigis d'altres edificacions, com els fonaments d'una torre exempta de planta circular. El castell ja està documentat des de l'any 999, però s'hi han trobat restes ibèriques del segle VIII aC que demostren l'ocupació del lloc des d'una època ben reculada. Només podem veure les muralles ja que està tancat. Dins el clos del castell hi ha l'ermita de Santa Maria del Castell també romànica del segle XI. El primer pis és rectangular amb un absis. Al segle XII es va elevar un pis més per fortificar-la. Les vistes des d'aquest punt son magnífiques i podem fer-hi una bona aturada per esmorzar.
El camí a partir d'aquí comença a fer baixada i recuperem la pista de bon fer i continuem envoltats de pins i de prats coincidint al pas per la Quintana del Puig. Una mica més lluny tenim una bona imatge de la situació del castell i la seva església i com les mateixes cingleres fan de muralla protectora. Passem a tocar de Cal Font. Després de fer un petit tram del GR 5 el deixem i passem per una altra masia, can Polvoré. Malauradament està completament en runes. A uns metres hi trobem Santa Maria del Grau, situada al mig del bosc. És també una església romànica del Segle XII, documentada des de l'any 1227. Consta d'una nau única. amb absis semicircular de diàmetre més estret que l'amplada de la nau. Ha tingut diverses reparacions força peculiars com ens explica en David al programa. La última l'any 2002. I a uns 50 metres encara trobem unes altres restes d'una altra possible església. S'intueix un absis com si es volgués fer un altre edifici. No se sap ven bé quina es va fer abans i el perquè es van fer pràcticament a tocar.
Tenim també molt a prop l'església de Sant Sebastià de Motmajor també d'estil romànic que us recomanem visitar ja que és un dels monuments per excel·lència del romànic vallesà. Nosaltres que a vegades anem a pas de cargol no hi hem acabat arribant i hem continuat cap a un corriol d'anada i tornada per visitar el gorg de les Elies. Situat a la part final de la Vall de Gallifa es tracta de la riera del mateix nom i que a partir d'aquí es converteix amb la riera de caldes. Un bon lloc per refrescar-se a l'estiu. Recuperem el camí i el tornem a deixar per veure el Gorg Negre de la mateixa riera. I de mica en mica ens anem acostant al final de la ruta, a Gallifa.
Una ruta circular de molt bon fer d'uns 11 kilòmetres i 350 de desnivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: