Sant Feliu de Guíxols

Per avui hem triat recórrer un dels trams de Camí de Ronda més bonic de la Costa Brava. De la Platja de Sant Pol fins a Sant Feliu de Guíxols. Mª Clara Martínez (31 març 2023)

Iniciem la caminada en l’extrem oest de la Platja de Sant Pol. Al final de la sorra trobem una passera de fusta que ens ajuda a transitar per la roques i que es l’inici del Camí de Ronda. En aquest tram, la costa es molt escarpada i forma moltes entrades de mar, estretes i flanquejades d’altes parets de roca, cosa que fa que, per anar seguin el seu contorn, ens veiem obligats a pujar i baixar diverses vegades fins la carretera. Es com si una mà gegant hagués deixat marcats els seus dits en l’extrem d’aquesta costa. 

El camí està molt ben cuidat, amb escales que ens ajuden en els desnivells més forts i baranes que protegeixen les zones més perilloses. Passem per diverses cales de gran bellesa, com la Cala Maset, la del Cranc, o la del Niu, en la que estan permesos els gossos. Una mica més endavant, al mirador de les Dides, trobem un lloc ideal per parar a gaudir del paisatge i fer un most. La Cala Ametller es troba dins d’un PEIN, Pla d’Espais d’Interès Natural, i això fa que es mantingui verge i envoltada d’un entorn meravellós. El color de les seves aigües, verd maragda, contrasta amb el terrós vermellós de la roca, el verd dels pins i el blau del cel, oferint-nos un espectacle fantàstic. 

Entre pins, per sender molt fàcil de caminar, no tardem en arribar al mirador de la Cala del Molí, des d’on ja veiem part de la Via Ferrada de la Cala del Molí. La Via Ferrada Cala del Molí, situada a Sant Feliu de Guíxols, al cor de la Costa Brava, és l’única Via Ferrada al món construïda sobre el mar. Al llarg del recorregut, hi ha parets de granit taronja i quars que, en contrast amb els tons blaus del mar, fan de la Via Ferrada Cala del Molí, una de les més boniques de Catalunya. Sortim al Mirador de les Triadores i ja encarem el darrer tram de Camí de Ronda, ja molt proper a les cases, abans d’arribar al port de Sant Feliu de Guíxols, a la Punta dels Guíxols, on hi ha El Salvament, una antiga estació de salvament de nàufrags, i El Fortim, lloc on el 1751 s’hi va instal·lar una bateria de tres canons de ferro, per defensar el poble i per participar en combats amb les armades europees. 

Resseguim tot el passeig marítim, fins el final, gaudint dels jardins de Juli Garreta d’una banda, i la Platja Gran, d’una alta. Al final del passeig girem a la dreta i anem a visitar el conjunt arquitectònic del Monestir i la Porta Ferrada. La història de Sant Feliu de Guíxols es pot arribar a resumir a partir del monestir benedictí, on es combinen estils arquitectònics que van del segle V al XVIII. Sobre estructures d’època romana, es va erigir el primer monestir que es remunta al segle X i del qual es conserva la Porta Ferrada, que va ser integrada com a pòrtic d’entrada. Més tard, es van anar incorporant elements i construccions, entre ells l’església gòtica o el nou convent del segle XVIII. I d’allà, travessant el poble per la Plaça del Mercat, i tornem, ja per la carretera, al lloc on aquest matí hem deixat els cotxes. Una ruta no massa llarga, però molt vistosa i entretinguda per la vistositat dels seu paisatge. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Torrassa del Moro

Excursió a la Torrassa del Moro, a Llinars del Vallès, amb la companyia d'en Josep Grau i acompanyant un grup de caminades saludables. (8 març 2023).

Ens situem al coll de Can Bordoi, situat a la carretera que enllaça Argentona i Llinars del Vallès i on podem deixar el cotxe. De seguida agafem el GR-92 i ens endinsem a la finca privada de Can Bodoi. Un espai molt extens ple d'elements interessants. La casa és un edifici de planta rectangular amb coberta composta. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al centre hi ha una torre quadrada amb coberta a quatre vessants i garites en els vèrtex. Al costat hi ha l'antiga masia, de composició clàssica, que actualment s'ha convertit en masoveria.

A l'entorn també hi trobem una capella de nau única precedida per un porxo. Té alguns elements decoratius de caràcter gòtic. Un altre edifici és el de Cavalleries en forma de L i que eren les antigues quadres de cavalls. I finalment també hi trobem un mirador, situat al jardí. És de planta circular i s'aixeca per damunt de la tanca. S'hi accedeix per una escala en forma corba. No cal dir que hi ha bones vistes.

Seguim cap al nostre proper objectiu, la Torrassa del Moro. Es tracta d'una torre de guaita romana de la Serra del Corredor. Ha estat objecte d'una restauració i es pot visitar i fins i tot pujar a dalt on les vistes son excepcionals. És una torre rodona de 560 centímetres de diàmetre i uns 12 metres d'alçada. Hi veiem diferents tipus de pedra corresponents a diferents fases constructives. Hi ha diverses obertures. 

Després de les corresponents fotografies hem continuat cap al proper punt, l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós. Aquesta es troba documentada des de l'any 1640. Gràcies al treball i l'esforç de persones voluntàries i la col·laboració d'empreses i persones anònimes, s'ha pogut reconstruïr el més fidel a l'edifici original. Continuem ja de tornada, envoltats de natura, alzines i bruc fins arribar de nou a Can Bordoi. Com hem comentat avui eren molts els caminadors i caminadores que ens han acompanyat. De fet som nosaltres que ens hem afegit a aquest magnífic grup de caminades saludables i hem compartit amb ells el plaer de viure la natura i la bona companyia.

Perella i entorns

Fantàstica sortida a la comarca del Ripollès per conèixer Perella i el seu entorn. Antoni Llagostera, divendres 3 de març de 2023.

Ens situem a Can Repuntxó on deixem el cotxe per poder agafar la nova via verda direcció Sant Pau de Segúries. Iniciem doncs la ruta per aquesta via i veiem a tocar la gran casa de la Forcarà. Una mica més enllà travessem el pont de Quatrecases i trenquem a l'esquerra on també hi trobem una petita casa, son les restes de Quatrecases. 

I una mica més amunt hi ha les restes d'una edificació que en diuen el ciment, cosa que indica que segurament hi havia una fàbrica. Seguim la pista que va pujant de mica en mica. Una mica més amunt passarem pel costat del “cremador”, una vella moderna incineradora d’escombraries. Sobta aquesta construcció moderna en mig del bosc. Queda camuflada. La història té rerefons. Quan és va constituir el consell comarcals de muntanya el president del Ripollès, alcalde de Sant Pau de Segúries, va fer construir la planta del crematori. Sembla que varen visitar alguns altres plantes, però al fer la primera crema, resulta que com es va tirar tot a l’engròs (plàstics, vidres, ferralla,...) tota la planta va quedar col·lapsada i d’impossible arreglo o reparació. Continuarem pujant, fins que en un revolt trobem una cruïlla (amb una gran fita). Deixarem la pista i seguirem el caminet que ens porta a trobar una nova cruïlla. Continuant pel camí ens podem acostar fins al Salt del Boix. Decidim no arribar-hi ja que no baixa gens d'aigua. Per tant seguim cap al camí que ens acaba d'enfilar cap el Coll Data on retrobem una pista ampla. 

Una mica més endavant deixem un moment la ruta per pujar fins al Mirador de l'Esquena d'Ase. No és gaire lluny i val la pena enfilar-se a aquesta roca per contemplar les vistes. Nosaltres a més hi hem esmorzat amb tota la calma. Retornem a la pista i la seguim una bona estona fins arribar al trencant que ens ha de portar fins a la casa de Perella. És un anar i tornar.  Sols veure-la, ja és evident que estem davant una grossa masia molt ben situada, dominant la vall del riu Ter. El topònim ja apareix l'any 913 i la casa va ser residència de repòs del monjos de Sant Joan de les Abadesses. Se sap que una casa amb aquest nom existia el 1126. La construcció que avui es pot veure, construïda damunt el turó i sobre la roca natural, per bé que hereva d'aquelles, data dels segles XVI-XVIII. És una casa de planta quadrangular amb la façana principal al sud, teulada a dos vessants, de teula àrab, planta baixa, dos pisos i golfes. Al cos original s'hi afegí un cos a ponent, cobert, i un altre al darrere, un corral.  A la façana del sud es poden veure tres arcades per planta, de manera que mentre a la planta baixa aquestes formen un porxo, a les plantes restants aquestes formen galeries. Mas Perella és una explotació ganadera familiar i des de 1987 té un ramat de bestiar boví de raça xerolesa. Davant de la casa de Perella hi ha l'església de Santa Magdalena de Perella, que depenia també del monestir de Sant Joan de les Abadesses, encara que ara l’església es servida per la parròquia de Sant Pau de Seguries.

Es tracta d’un edifici senzill format per una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada, sense absis diferenciat. La porta d’entrada, a la façana nord-oest, està coronada per una llinda i un petit arc amb dovelles. L’edifici ha patit múltiples modificacions posteriors com ara l’afegit de la sagristia i el campanar de torre quadrada. 

A Santa Magdalena hi havia un retaule gòtic que ara és al Museu Episcopal de Vic, obra de Bernat Martorell, data entre 1437–1452. Cada any es celebra l'aplec de Perella. Moment de tornar enrere per anar a veure les Mines de Perella. Abans però trobarem l'antiga teuleria i la font de Perella. Les mines varen ser explotades a primers del Segle XX, cap al 1921. S'hi extreia disodila, un tipus d'hidrocarbur sedimentari, de colors verdosos de grisencs a groguencs, que crema amb una forta olor fètida. És un carbó finament laminant i format en condicions anaeròbies. Vulgarment en deien Mines de Petroli. A l'entorn també hi trobem les restes d'un edifici on hi havia les oficines. La més important era la Mina la "Maria" oberta el 1912 i que en general encara roman ben conservada. 

Per acabar la ruta hem de seguir baixant i tornar a passar a prop de Perella, en aquest cas per sota i travessar el riu Ter per el pont de Perella. És una obra espectacular i interessant. És el pont més alt de la comarca del Ripollès. Es va costruir amb tècniques medievals entre els anys 1908 i el 1913. Té un sol arc apuntat. Fa uns 60 m de llargada i una amplada del pas interior de 3,5 m. L'altura respecte al riu és de 25 m. El pont ja ens deixa de nou a la Via Verna i només ens cal fer uns metres fins on tenim els cotxes.

Via Romana de Parpers

Nova sortida a per la població d'Argentona, en aquest cas el passat 28 de febrer, per descobrir la Via Romana de Parpers amb en Víctor.

Per anar per feina podem deixar el cotxe al polígon industrial nord. Tenim a tocar la autovia que ve de Granollers i que haurem de travessar per sota. També tenim la riera d'Argentona que avui baixa seca. Comencem doncs la ruta direcció la urbanització de les Ginestes i cal anar seguint la riera de Riudemeia, també completament seca. De mica en mica anem trobant terreny agrícola i algunes masies importants. Per exemple, Can Pins o Can Blanch. Una masia catalana del segle XVI amb orígens que es remunten al 1556. O la casa del Bell Racó, una finca privada immensa que acull esdeveniments especials.

Ens anem endinsant a la Serralada Litoral i trobem la font de can Robirosa, que tampoc hi hem trobat aigua, però si un bon punt per esmorzar. Molt a prop hi ha la casa del mateix nom, que està en runes i en queda poca cosa. Ens sorprèn aquesta zona ja que està plena de minosa. Una planta que és invasora i que va creixent a tot l'entorn. El seu color groc fa que sigui espectacular. A mida que ens anem enfilant, les vistes començen a ser protagonistes, amb el mar al fons. Anem arribant al punt més alt i coincidim amb un petit tram del GR 92 que ens porta fins al coll de Parpers, a l'antiga carretera que unia Mataró i Granollers abans de fer els túnels i el traçat de la C60. En aquest punt hi trobem una betzinera i un restaurant que no estàn en funcionament. Actualment son pocs els vehicles que hi passen. I també hi ha un monument en recors als caiguts a la Gerra Civil. La construcció vol recordar el bon grapat de persones assassinades en aquest punt.

Ara cal seguir un petit tram de la carretera direcció Mataró, on tornem a entrar a la comarca del Maresme i de seguida a ma dreta hi ha el trencant on comença la veritable via de Parpers. Els plafons informatius ens ajuden a conèixer aquest tram excepcional. De seguida veiem que era una calçada molt ample. També veiem els passos d'aigua i els murs que ens donen una idea del traçat. Actualment el camí està molt enfonsat. La seva amplada permetia el pas de dos carros. Aquest tram de via té un recorregut de poc més d'un quilòmetre amb un desnivell de 125 metres. Es conserven encara moltes restes dels murs de contenció. També hi podrem veure alguns contraforts que aguanten els murs. Tot i que no es pot precissar amb prou certesa la seva construcció, es creu que ja existia cap al segle II aC. També hi ha un pont de l'època amb una volta interessant.

 

Per acabar la sortida cal continuar baixant fins a recuperar la zona de Can Pinós i per tant tornar cap als cotxes. Nosaltres hem aprofitat per acostar-nos fins al centre d'Argentona per acabar la ruta gaudint dels seus atractius.

Powered by Wikiloc

Fonts d'Argentona

Fantàstica ruta per conèixer algunes de les moltes fonts d'Argentona, amb en Víctor Ligos, gran coneixedor de la zona. (dimarts 21 de febrer de 2023)

Començem doncs aquesta ruta, a tocar del mateix poble, on hi trobem la Font Picant. Ens trobem en un indret emblemàtic on hi concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejages i passar-hi els dies de lleure, tot gaudint de la seva aigua picant i els típics anissos. Aquestes aigües mineromedicinals es van descobrir a mitjans del segle XIX i es propicià la construcció del Balneari Prats. El 1900 es construeix el passeig que va cap a la font i el parc que l'envolta. Al lloc del balneari es construeix el xalet i la planta embotelladora de Manantial Burriach, que va funcionar fina l'any 1976.  

Seguim la ruta cap a la font del Mig, que també té qualitats mineromedicinals on la gent anava a buscar aigua. Hi trobem un ampli templet, un xic elevat on antigament hi havia un  taulell amb dues aixetes, una amb aigua dolça i l'altre amb aigua ferruginosa. Actualment i després de perdre les canalitzacions, només hi ha una aixeta amb aigua de la xarxa. Ja endinsats dins del bosc trobarem la font de les Sureres que rep el nom precisament per dues impressionants sureres. 

Seguint el camí a tocar de la riera de Burriac, que baixa ben seca, anem robant més fonts. És el cas de la de l'Esquirol i la de l'Esquirolet. Veiem que totes les fonts estàn ben cuidades i arranjades. És gràcies al grup de fonts d'Argentona que vetllen per la seva conservació i manteniment. Val la pena doncs, no fer un mal us i tampoc per cap bretolada, així con deixar els espais nets i polits. Seguim cap a la Font del Ferro o Font de Dalt, descoberta l'any 1861. Aquesta va ser una competidors de la font Picant i la seva aigua també bicarbonatada, portava a més ferro que era molt útil per combatre les anèmies i era administrada pel mateix metge del balneari Prats. Fins i tot es va arribar a embotellar i comercialitzar amb el nom de Bellot. I molt a prop hi ha la font del Grup que va ser construïda aprofitant l'aigua provient d'una mina. Un nom posat precisament per el grup de fonts, desprès d'arreclar-la.

Ara el camí comença a fer pujada direcció el coll de Burriac. Les vistes a Argentona i Mataró es van obrint de mica en mica. Nosaltres no ens enfilem fins al castell, si no que anem a buscar un altre turó amb bones vistes conegut com el Mirador de l'Àngel. Hi trobem un àngel dibuixat en una roca i també una girafa ben curiosa. I ja només ens queda la llarga baixada on anem trobant altres petits miradors amb bones vistes. 

El pas per la creu de l'Abellà ens delimita els municipis de Cambrils i Cabrera. I abans d'acabar, una altre font, la del Camí, per posar punt i final aquest recorregut on hem vist una petita mostra de les seves fonts, que sembla que n'hi ha més de 100.