dimarts, 6 de juny de 2023

Fonts d'Argentona

Fantàstica ruta per conèixer algunes de les moltes fonts d'Argentona, amb en Víctor Ligos, gran coneixedor de la zona. (dimarts 21 de febrer de 2023)


Començem doncs aquesta ruta, a tocar del mateix poble, on hi trobem la Font Picant. Ens trobem en un indret emblemàtic on hi concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejages i passar-hi els dies de lleure, tot gaudint de la seva aigua picant i els típics anissos. Aquestes aigües mineromedicinals es van descobrir a mitjans del segle XIX i es propicià la construcció del Balneari Prats. El 1900 es construeix el passeig que va cap a la font i el parc que l'envolta. Al lloc del balneari es construeix el xalet i la planta embotelladora de Manantial Burriach, que va funcionar fina l'any 1976.  











Seguim la ruta cap a la font del Mig, que també té qualitats mineromedicinals on la gent anava a buscar aigua. Hi trobem un ampli templet, un xic elevat on antigament hi havia un  taulell amb dues aixetes, una amb aigua dolça i l'altre amb aigua ferruginosa. Actualment i després de perdre les canalitzacions, només hi ha una aixeta amb aigua de la xarxa. Ja endinsats dins del bosc trobarem la font de les Sureres que rep el nom precisament per dues impressionants sureres. 











Seguint el camí a tocar de la riera de Burriac, que baixa ben seca, anem robant més fonts. És el cas de la de l'Esquirol i la de l'Esquirolet. Veiem que totes les fonts estàn ben cuidades i arranjades. És gràcies al grup de fonts d'Argentona que vetllen per la seva conservació i manteniment. Val la pena doncs, no fer un mal us i tampoc per cap bretolada, així con deixar els espais nets i polits. Seguim cap a la Font del Ferro o Font de Dalt, descoberta l'any 1861. Aquesta va ser una competidors de la font Picant i la seva aigua també bicarbonatada, portava a més ferro que era molt útil per combatre les anèmies i era administrada pel mateix metge del balneari Prats. Fins i tot es va arribar a embotellar i comercialitzar amb el nom de Bellot. I molt a prop hi ha la font del Grup que va ser construïda aprofitant l'aigua provient d'una mina. Un nom posat precisament per el grup de fonts, desprès d'arreclar-la.


Ara el camí comença a fer pujada direcció el coll de Burriac. Les vistes a Argentona i Mataró es van obrint de mica en mica. Nosaltres no ens enfilem fins al castell, si no que anem a buscar un altre turó amb bones vistes conegut com el Mirador de l'Àngel. Hi trobem un àngel dibuixat en una roca i també una girafa ben curiosa. I ja només ens queda la llarga baixada on anem trobant altres petits miradors amb bones vistes. 











El pas per la creu de l'Abellà ens delimita els municipis de Cambrils i Cabrera. I abans d'acabar, una altre font, la del Camí, per posar punt i final aquest recorregut on hem vist una petita mostra de les seves fonts, que sembla que n'hi ha més de 100.

1 comentari:

Títol:
Escriu: