Bon Nadal !

Un any més arriben aquestes dates tan especials per amics i família. Dies de celebracions i àpats, de records i nostàlgia, d'alegria i xerinola. És per aquest motiu que us desitgem un molt Bon Nadal i una bona entrada d'any 2023 i us donem les gràcies a tots els que feu possible aquest programa i a tots els seguidors, una gran família. I un record per als que malauradament ja no hi son. Ens retrobem els propers dies amb el que més ens agrada, més excursions i més Caminant per Catalunya !!

Santuari de Queralt

SANTUARI DE QUERALT per l’Antic Camí de les Tres Capelles – ESPINALBET – FONT NEGRA (Dissabte 1 0ctubre 2022 - Mª Clara Martínez)

Una preciosa sortida que es pot fer en un matí. Si la voleu allargar una mica més, es pot acabar de pujar fins el Santuari de Corbera, d’allà anar al Mirador de la Figuerassa, i baixar per la Cova de Can Maurí.

Nosaltres hem pujar pel camí de les capelles al Santuari de Queralt, després hem seguit fins Espinalbet, pel Camí dels Bons homes, i hem baixat fins la Zona d’esbarjo de la Font Negra i cap els cotxes. Per pujar al Santuari de Queralt, hem triat l’antic Camí de les Tres Ermites, un preciós camí empedrat que s’enfila de valent per la muntanya de Queralt des de la part alta de Berga. En aquest curt trajecte, poc més d’un kilòmetre, trobem tres capelles u oratoris, Sant Jacint, Sant Jaume i Els Dolors. 

Es tracta d'un seguit de capelles que presenten la forma d'una petita caseta, sense façana i amb coberta a dues aigües. A l'interior hi sol haver dos bancs, un a cada banda, i al mig de la paret del fons una fornícula que conté la imatge del sant al qual està advocada. Es van construir a iniciativa de l'Església, o particulars, per acompanyar l'oració, el repòs i l'aixopluc dels peregrins que s'encaminaven pels camins que pugen a Queralt. Una cop a dalt, al Monestir de Queralt, podem gaudir d’unes vistes excepcionals i un entorn magnífic. El Santuari està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà. El conjunt de Queralt l'integren el Santuari, on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un notable edifici annex que va acollir al seu moment l'hostatgeria del Santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular inclinat que hi accedeix des dels aparcaments. Hem de considerar igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, fou trobada la imatge de la Mare de Déu. A mesura que hem anat pujant, les vistes han anat guanyant en bellesa, i ara, des de la santa Cova, o el mirador de Garreta, sembla que estem a tocar del cel. Els voltors sobrevolen la zona, així com els que practiquen parapent, oferint-nos un gran espectacle visual...

Entrem a l'església del Santuari, on hi ha la talla de la verge, una petita talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada i que representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt, i amb l'esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll. Vista l'església, anem al veure la Cova de la Troballa i les vistes des del Mirador de Garreta. 

Vist aquest entorn i havent esmorzat, posem rumb a Espinalbet, pel GR-107 o Camí dels Bons Homes. Aquest sender de llarg recorregut enllaça el santuari de Queralt amb el Castell de Montsegur, a l’Arieja, França. Aquest camí es el que van fer servir els càtars, o Bons Homes, per fugir de la inquisició francesa, que estava disposada a exterminar-los. Espinalbet, pertanyent a Castellar del Riu, és un petit nucli de cases, la majoria disperses i on ho trobem l’església de Sant Vicens. 

Des d’aquí podíem pujar al Santuari de Corbera, però nosaltres retrocedim uns metres, fins a retrobar la carretera que puja als Rasos de Peguera, i la seguim fins la Font Negra, una magnífica zona d’esbarjo, amb un restaurant, parc infantil i taules i bancs. Des d’allà tan sols ens falta acabar de seguir la carretera fins els cotxes i donar per tancada la sortida d’avui. Desitgem de tot cor que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Estanys de Tristaina

Estació d’esquí d’Arcalís – Mirador Solar de Tristaina – Estanys de Tristaina

Magnífica sortida a Andorra. (Divendres 23 setembre 2022) Mª Clara Martínez

Iniciem la caminada a l’aparcament de dalt de l’estació d’esquí d’Arcalís. Després de contrastar la previsió del temps amb un treballador d’aquesta estació d’esquí, aquest ens avisa que a mitja tarda s’espera mal temps. Per això, per poder gaudir del que teníem previst amb el màxim de seguretat, optem per pujar fins Creussans amb el telecadira. Perdem un tram de la caminada, però guanyem temps. 

Quan som a dalt, acabem de pujar fins la carena, i allà hi ha dues Taules d’Orientació amb fotos de les muntanyes de tot l’entorn i el nom de cada una d’elles. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Un petit rètol ens anuncia que una banda de la carena és Andorra i l’altre França. Per la banda francesa tenim, als nostres peus, els Estanys de Clots i de Caraussans, i al fons una espectacular visió de la Pica d’Estats, Verdaguer, Pica Roja... i més lluny, els Encantats, i molt més... De l’altra banda, una meravellosa vista dels pics de Caraussans, Cabanyó, Comapedrosa, Arcalís...

Per la carena, anem cap a la dreta i ens arribem al Mirador-Rellotge Solar que està situat al Pic de Peyreguils. Es una estructura metàl·lica, circular, i que fa de rellotge solar i de mirador, quedant suspès en la part més alta d’aquest pic. Des d’aquest punt tenim una visió de 360o de tot l’entorn, i sobretot una magnífica vista a vol d'ocell dels tres estanys de Tristaina i tota la seva vall. El mirador, un dels més alts de la Vall d’Ordino, és també un rellotge solar en què l’asta central, de 27 metres i inclinada a 42,55o, marca l’hora sobre la pròpia circumferència. El mirador ret homenatge a Bonaventura Adellach. Des d’aquí es pot contemplar el Pic d’Arcalís, on es produeix un fenomen natural extraordinari una vegada a l’any. Cada 7 d’agost, a les 7:37 hores del matí, i des d’un punt exacte de la muntanya, el sol és visible durant tres minuts a través d’un gran forat que hi ha entre les pedres. Aquest fenomen natural va ser redescobert per Bonaventura Adellach durant les expedicions nocturnes al Pic d’Arcalís tot i que els antics habitants d’aquestes terres, ja el coneixien. Aquest es un bon lloc per fer una bona aturada i esmorzar. Amb la panxa plena, ens disposem a baixar fins els Estanys de Tristaina, pel que hem de tornar fins l’estació del telecadira i des d’allà seguim un sender perfectament marcat amb senyals grogues. En un principi la baixada no es massa forta. Passem a tocar el Roc del Vaquer (senyalitzat amb un rètol) i ens convida a pujar-hi, amb el que tornem a tenir els Estanys de Tristaina als nostres peus, ara més a prop i amb més detall. Aquí comença una baixada molt forta fins quasi a tocar de l’aigua. En 400 metres de recorregut em de fer un descens de 170 metres, per un sender en petites zigues-zagues, i amb molta pedra. Res que no es pugui fer amb calma i vigilant com i on posem els peus. Per aquets tipus de baixadors aconsello portar pals. 

En pocs minuts arribem a tocar de l’aigua. Aquí podem fer el recorregut que vulguem, es ple de senders molt ben marcats i els podem voltar tots tres. El circ glacial de Tristaina fa que ens sentim diminuts, envoltats de majestuosos pics, entre els que en destaca el Pic de Tristaina, amb 2878 metres. I des de l’estany del mig, per un sender molt ben fresat i en suau descens, tornem a on hem aparcat els cotxes aquest matí. Val a dir que uns minuts més tard començava a ploure, per tant hem fet bé de pujar amb el telecadira. Un reconegut que podem ampliar i/o escurçar al nostre gust, per gaudir de vistes espectaculars i racons de gran bellesa. Molt, molt recomanable. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Borredà, gorgs i molins

Sortida a Borredà (dissabte 17 de setembre de 2022) amb l'Antoni Llagostera per gaudir dels seus gorgs. Una ruta senzilla, però plena d’al·licients. 

El primer que hem fet és deixar un cotxe a l'inici de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, on hi ha un espai habilitat per aparcar. Amb un altre cotxe hem seguit la carretera de Sant Jaume de Frontanyà fins a un punt, km 3-4 quilòmetres (950 m alt), passat el collet de Marcians (965 m alt), sota l’antiga casa de Marcians (1.008), on podem baixar cap el riu i començar la excursió. Volem fer un recorregut per les gorges i molins del Margançol , una petit riu del Berguedà, concretament a Borredà, afluent del riu Llobregat per l’esquerra, on desaigua a l’embassament de la Baells. De seguida trobem el riu que haurem d'anar travessat diverses vegades. Veiem la caseta d'aigua de Borredà on s'agafa l'aigua per aquesta població. Una mica enrere, a uns 50 m. trobem les restes de la resclosa del molí de Cabanes, el primer d’una llarga llista que anirem veient. Seguidament arribarem a cal Pei i cal Blau i al molí de Cabanes. També trobarem la font de les Mosqueres.

El primer que trobem es nomenat el gorg i salt dels Desitjos. A la zona, després d’uns 200 m, hi ha una fageda que també han nomenat dels Desitjos. Ara els gorgs formen una cadena, ja que apareixen molt seguits El següent gorg és el grog del Roure. En aquest punt hem d'anar atents perquè el Gorg del Roure ens queda cap avall a la dreta, ens el podem saltar fàcilment. A uns 70 m., tot baixant riu avall trobarem la Bassa de la Dama o gorg de Canet. I 70 m més avall hi ha el Gorg del Tell o de Matamala. Tot seguit el camí sembla que s’allunya del riu, però a uns 150 m hi ha el Gorg de l'Enclusa. També és territori de fonts. Trobem la font del Ferro i la font del Sofre.

I ara és el torn dels molins, tots ells lligats a gran cases pairals. El primer, el de Campalans, construït al segle XVIII seguint l'esquema clàssic d'una masia. Va funcionar fins després de la guerra civil (1936- 1939). Mencionar als Campalans de Borredà és mencionar a una de les més grans famílies o nissagues de l'entorn.

A prop del molí podem veure la font dels Enamorats. I més gorgs, el gorg Verd i el Salt del Molí de Sobirà. El moló és un edifici d'arquitectura popular del segle XVIII. Un bon edifici i ben conservat. Encara hi podem veure les moles i l'escairador de mitjans del segle XIX, així com l'entrada del rec i el cacau. Cal destacar també la gran casa de Sobirà siuada a la carretera.

Seguim per completar la primera part del recorregut travessant el pont de cal Príncep, i ens arribem a les escales que baixen a molí del Xic o de Dalt i al Salt del Gorg. Continuem ribera avall, creuem dos cops els riu, utilitzant uns passos de ciment i pedres col•locades al costat del camí, si la riera va plena pot ser que ens mullem una mica els peus. Anem seguint el riu direcció enrere, cap a Borredà, a uns 150m. caminant just al costat del riu, ens porta a la resclosa de la Ribera. En aquesta zona trobem el Molí del Xic o Molí de Dalt. Seguim baixant i encara trobem les restes del Molí de Cal Tisoi. I per fi arribem al gorg del Salt, segurament el més espectacular i concorregut per la gent de Borredà, sobretot a l'estiu. 

Un cop hem gaudit d'aquest espectacle de la natura hem retornat al cotxe per anar a veure un parell de molins més seguint la carretera cap a Vilada. Cal agafar una pista direcció Can Cirera. Doncs no cal dir que podrem veure el Molí fariner de Cirera. Aquest segueix l'esquema de construcció de la casa, amb coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana orientada a llevant. I si seguim riera avall trobem el Pont de Sant Joan que també forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser construït al pas del segle XVII al segle XVIII, de forma contemporània al molí bataner de Sant Joan, propietat del gremi de paraires i teixidors de Borredà, fundat el 1669 per l'abat de Santa Maria de Ripoll. El molí draper de Sant Joan fou objecte d'un llarg plet entre el gremi i el pagès Joan Font a mitjan segle XVIII que va aconseguir que se li reconegués la propietat sobre l'ús de l'aigua de la riera del Margançol en aquest indret. Tot i que del molí amb prou feines en queden les restes, hem cregut interessant arribar-hi ja que tots els altres molins que hem vist eren fariners. En tot cas, en aquest petit tram de la riera de Margançol està farcida de punts interessants.

Per arrodonir la sortida val la pena acostar-se fins al poble de Borredà i passejar-se per els seus carrers presidits per l'església de Santa Maria.

Torre de Vallferosa

Sortida a la Torre de Vallferosa (dijous 15 de setembre 2022) amb l'Antoni Llagostera. Un espai que ja haviem visitat de passada però que vàrem poder aprofundir visitant la Torre.

Vallferosa és una entitat de població del terme municipal de Torà (Segarra), al qual s'integrà l'any 1968 amb l'antic municipi de Llanera. Estem en una zona de molta relació amb Solsona, estem en el camí que porta des de Calaf i Lleida a Solsona. Sempre havia estat un municipi relativament petit. Fa poc anys (1017) tenia 26 habitants. És un nucli de masies escampades. Nosaltres ens fixem sobretot amb la Torre de Vallferosa. La torre i assentament militar dels segles VI i VIII de Vallferosa mereix un llarga atenció. Estem en una torres amb una cronologia que sobta molt: Des del domini visigòtic (401/715), al domini musulmà (715/799), passant pel Medieval comtal (800/1150), fins a Medieval Baixa Edat Mitjana (1400/1492). Es tracta d'una torre medieval de 30,70 metres d'alçada que

s'erigeix com la torre de vigilància més alta de Catalunya. 

És una torre de planta circular amb alçat troncocònic amb èntasi, construïda per una doble anella de murs. Les seves característiques constructives i evolutives la fan única en l'arqueologia militar medieval catalana, i una de les més extraordinàries d'Europa. Destaca per tenir una torre circular dins d'una altra torre. L'edifici és el resultat de tres fases constructives diferents. L'any 2006 s'hi va realitzar una intervenció de restauració de la torre. Aquestes obres tenien previst rehabilitar i condicionar el monument perquè pogués ser visitat. També s'hi han realitzat diversos treballs arqueològics. Actualment es pot pujar fins al punt més alt per una escala interior. Cal reservar però la visita a l'ajuntament de Torà. 

Just al costat hi ha les restes de l'església de Sant Pere. Un edifici de nau única amb capelles laterals de planta rectangular. Hi ha també la torre del campanar. Tot plegat fa que sigui un espai espectacular que cal visitar.

Un cop feta la visita amb la companyia de l'alcalde de Torà hem iniciat la caminada seguit la riera de Llanera direcció Torà. En un primer moment s'anomena la riera de Quadros que agafa el nom de la masia on neix i que està més amunt. També dona nom al Barranc de Quadros. A mida que anem caminant, si girem la vista, continuem gaudint de la Torre de Vallferosa que presideix la vall. Estem fent el GR-70 el sender del Llobregós. Una ruta circular amb sortida i arribada a Torà de 65 km. Nosaltres només fem un petit tram. Seguim tot passant per una zona de roques on s'hi amaguem un parell de baumes. La primera és la font Salada, que com diu el nom, hi trobem aigua salada. Rep aquest nom degut la disolució dels minerals de les formacions salines, les quals donen un gust salat a l’aigua que hi brolla La font salada gairebé sempre només plora. I tot seguit trobem la Bauma de les Embúrnies. És força gran. Es diu que en dies de pluja els pastors arribaven a encabir-hi fins a 100 ovelles.

Seguim ja cap al final de la sortida passant per la casa de Miralles i arribant a Sant Serni, un altre dels antics nuclis de Torà. Aquí hi trobem també masies escampades però hi ha un petit nuci agrupat amb algunes masies al voltant de l'església dita de Santa Maria i Sant Sadurní, documentada a l'any 805. Nosaltres hem acabat la ruta aquí, però aquest GR ofereix moltes més possibilitats. Si més no us recomanem visitar el poble de Torà i el seu casc antic.