Serra de Madres

Sortida a la Serra de Madres el passat 12 d'agost amb l'Antoni Llagostera, amb l'objectiu de fer el seu cim: el Madres, o Roc de Madres (2.443 m alt).

El punt de sortida el trobem al coll de Sansa. Hi podem arribar des de Formigueres per una pista o també des de la carretera de Perpinyà a Puigcerdà. Al poble de Oleta hi ha una cruïlla a la sortida del poble, que ens portarà a Sansa (uns 18 quilòmetres), i desprès seguirem al coll del mateix nom, a uns 3 quilòmetres per una pista, la meitat asfaltada, cruïlla de sis camins on podem deixar el cotxe. Al coll de Censà (1.770 m alt), hi ha un trifini amb els municipis de Real i Formiguera (Capcir) i Censà (Garrotxes de Conflent). Estem doncs en el límit de dues comarques. Estem a 1775 m. Éss un punt important del camí ramader que lligava el Capcir i el massís del Carlit amb la plana rossellonesa i també un lloc de pas de romiatge.

Iniciem la ruta agafant la pista que va direcció nord i que és la única que guanya altura. Cal seguir-la poc més d'un kilòmetre i ens endinsem al bosc per la dreta on hi ha fites i una creu pintada en un arbre. El sender puja fort entre el bosc fins a sortir al carener que forma el contrafort de l’emboscat puig d’Esquena d’Ase. Encara que podríem vorejar el cim per l’esquerra, podem arribar al punt culminant del puig d’Esquena d’Ase (2.006 m alt), on tenim una primera visió de la coma de Pontells, per on baixarem a la tornada, així com del pic de la Pelada, a l'altre costat d'aquesta extensa coma. Trobem un camí ramader amb un petit refugi. Seguim en direcció nord, anant a buscar la carena per anar-la seguint mentre anem dexant el bosc enrere. Passem per un replà i continuem enfilant carena amunt tot fent petits cims i gaudint de les vistes.

Passem per el coll dels Gavatxos (2.349 m) i seguim trobant petits cims fins arribar al Pic de Madres  (2.469 m alt). Contiuem trepitjant diferents municipis. Al coll dels Gavatxos per exemple hi conflueixen els municipis de Ral (Capcir), le Bousquet (Pais de Sault) i Censà (Garroxes de Conflent). I al Pic de Madres de  nou Censà i le Bousquet i Mosset (Garrotxes de Confent). El cim està inclòs a la Llista dels 100 cims de la FEEC i com era d'esperar les vistes son impressionants.

Continuant la ruta, seguim per la carena per anar a buscar el Roc Negre, un altre dels cims (2.459 m alt). Passem per un pas de roques. Un cop al cim seguim cap al sud per buscar l'ample carena. A la nostre esquerra podrem veure els gorgs Estelat i Blau. 

Seguint baixant passem per la font de la Perdiu. Al fons de la carena hi ha el Puig de la Pelada, 2.370 m alt. Desprès de fer tanta carena, optem per baixar cap la ribera de Pontells, i atravessar el fôret domaniale de la Coume de Ponteils. És un bosc públic situat al municipi de Sansa. A França hi ha una llarga tradició de gestió forestal. Abans peró passem per el refugi de Nohédes amb vistes al Gorg Negre. I finalment arribem de nou al punt de sortida d'una excursió exigent ja que haurem fet 17 kilòmetres i un desnivell acumulat de 1200 metres tant de pujada com de baixada.

Fotos Ramon Busquets

Riera d'Arbúcies

Riera d’Arbúcies – Molí de les Pipes – Vall del Vidal – Salt de la Nou

Mª Clara Martínez (dissabte 8 agost 2020)

Avui, buscant una mica de frescor, hem triat una ruta on l’aigua és l’element predominant. Hem anat a Arbúcies i hem fet un bonic recorregut per la seva riera i el seu entorn. Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Situada al fons d'una llarga i profunda vall, entre el Montseny i les Guilleries, per on s'hi escola la riera. Sortim de la Plaça de la Vila, on hi destaquen l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita, l’Ajuntament, el Museu Etnològic del Montseny i l’Arbre de la Llibertat.

                                                                            

L'Arbre centenari de la Llibertat, situat al mig de la plaça de la Vila, és un altre dels símbols del poble. Segons explica la llegenda, els habitants d'Arbúcies van plantar aquest plataner per celebrar la proclamació de la I República i el van anomenar Arbre de la Llibertat. Anys més tard li van haver de canviar el nom pel d'Arbre d'Esbarjo perquè les tropes carlines no el destruïssin.

Comencem a caminar i ens dirigim a la riera, que porta una bona quantitat d’aigua. Al llarg del seu recorregut ens anirem trobant plafons que expliquen llegendes de bruixes, histories del municipi i indicadors d’altres rutes que ens permetran conèixer més la vila, com l'itinerari Santiago Russinyol, sobre l'artista que va pintar el paisatge de la riera d'Arbúcies. Anem seguint les indicacions cap el Molí de les Pipes, per un passeig molt ben arranjat, vorejant la riera, amb bonics racons i salts d’aigua. Tot el bonic itinerari que transcorre paral·lel a la riera d’Arbúcies i senyalitzat com a PR C-202 o ruta del Molí de les Pipes, està replet d’atractius patrimonials i paisatgístics de primer ordre. Un dels punts de gran interès és la Corbadora.

Primer trobem el Parc de la Corbadora, al costat de la popular font i l’afamat restaurant, amb una extensa zona de lleure: taules i bancs i un complert parc infantil, amb tirolina inclosa. I una mica més endavant, l’antiga fàbrica de la Corbadora. L’edifici d’aparença majestuosa havia estat una de les fàbriques més importants d’Arbúcies on s’hi feien cadires i rodes. Es deia que era la més antiga de la població, però un incendi va acabar amb la seva vida. Seguim per camins ben arranjats, fins el Molí de les Pipes, ara reconvertit en un prestigiós restaurant.

El Molí de les Pipes és un antic molí fariner. La seva ubicació, a ran de la riera d'Arbúcies, fa que sigui un indret d'una gran bellesa paisatgística per la frondosa vegetació que l'envolta. Anteriorment havia estat anomenat també molí del Congost i molí del Marcús però el nom que li ha quedat és l'actual de Molí de les Pipes per la seva funció de fabricació comercial de pipes de fumar que va assolir força importància en altres temps. Molt a prop seu, hi ha el pont medieval del Molí de les Pipes. És un pont estret, de petites dimensions, la qual cosa només permet el pas a peu i en el que el terra està esglaonat. 

Era un pont per a matxos de bast que inicialment no tenia escaletes, era pla, i les escales s’hi van construir per a facilitar l’accés a peu cap a la Font de les Pipes. Aquest pont tenia una certa importància en la xarxa de comunicacions locals, doncs per aquest sector passaven diversos camins: l’antic camí de Lliors i de Sant Marçal, i la carrerada transhumant en direcció a coll de Revell.

A partir d’aquest punt deixem la riera i seguim una pista forestal que ens portarà fins el càmping La Vall del Vidal. Aquesta és una zona elevada que ens permet tenir unes excel·lents vistes del massís del Montseny, sobretot de les Agudes. Un bon lloc per aturar-nos a esmorzar i recuperar forces. Un cop refets, deixem el càmping, passem per la masia de Can Pere Costa, i anem a veure el Salt de la Nou, que es troba al Sot de la Nou.

És un esplèndid salt d’aigua, amagat entre l'espessor del bosc i que ens deixa bocabadats a tots per la seva bellesa, la seva alçada i la quantitat d’aigua que porta. Impossible no remullar-se els peus ni deixar de fer fotos. Vist el salt, seguim el nostre camí, passem per Can Caupenes i El Monjo, i ja anem a enllaçar amb la pista que voreja la riera d’Arbúcies. Ara ja anem de retorn al poble. Seguim la pista, passem pel Mas Oller, la Casanova del Monjo, el Casal de Pau, i arribem de nou al Molí de les Pipes. Ja tan sols ens queda desfer el camí que havíem fet al matí per arribar de tornada al poble de Arbúcies. Una caminada fantàstica, una mica llarga si es vol fer completa, però per camins de molt bon caminar i amb poc desnivell. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Bony de Salòria

OS DE CIVÍS – PIC DE SALÒRIA (Mª Clara Martínez - 1 agost 2020)

Magnífica sortida en que, sortint del bonic poble d’Os de Civís, assumim el cim del Pic de Salòria. Os de Civís es troba a la comarca de l’Alt Urgell i és una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira.

Poble situat damunt d'un petit turó, a la confluència dels rius Setúria i Salòria; poble esglaonat en el vessant, localitzat en una privilegiada situació que només tenien les antigues vil·les closes. Al capdamunt del poble s'hi troba l'església parroquial, dedicada a Sant Pere, la qual antigament feia les funcions de castell. Cal dir que, per accedir a aquest poble per carretera asfaltada, s’ha de fer per Andorra. Passat Sant Julià de Lòria, a la rotonda del nucli d’Aixovall hi ha el desviament d’accés a Os de Civís. La resta d’accessos, per la banda catalana, són per pistes forestals tan sols aptes per a cotxes 4X4.

Fem una petita aproximació amb els cotxes i anem a aparcar a l’Hotel Os de Civís, o Borda de la Plana, per escurçar un kilòmetre i quasi 200 metres de desnivell acumulat. I aquí comencem a caminar. Primer per la pista per sobre l’hotel, fins a trobar un desviament que ens porta a travessar el riu de Salòria per un pont i a visitar una borda, deshabitada actualment. Avui està ocupada per un toro, que hi deu buscar aixopluc de la calor... Una borda és una construcció rural de pedra i fusta, habitualment edificada a una certa altura per aprofitar les pastures. Normalment, la planta baixa de la borda serveix per a allotjar-hi el bestiar i la part alta per a emmagatzemar-hi el fenc recollit a l'estiu i els estris agrícoles. Als Pirineus i zones circumdants, una borda és una casa de ramaders, en contrast amb una masia o casa de pagesos que es dediquen al conreu de la terra.

Deixem enrere la borda i tornem al riu, que es creua per un pont de fusta. Anem remuntant el riu de Salòria, passant pel Pla de la Cabana, on hi ha un bon grapat de vaques pasturant, i amb una pujada cada vegada més forta que ens fa esbufegar de valent, arribem al coll de Conflent. Aquest és un encreuament de camins que semblen anar en totes direccions. Hi trobem un mirador i un parell de pals indicadors. Des d’aquest coll es poden fer moltes rutes i visitar diversos llocs prou interessants, com les Bordes de Conflent. Fem una aturadeta per refer-nos i agafar forces per pujar fins el cim, i prenem un corriol que s’enfila ben decidit, en forta pujada, cap a dalt de la Pala de Salòria. Fent petites marradetes guanyem altura en pocs moments, i un cop dalt, enfilem la carena que ens porta directament al cim del Pic de Salòria. Des del coll hi ha 1,8 km i hem hagut de guanyar 600 metres de desnivell. Una placa ens indica que és el sostre comarcal de l’Alt Urgell, i en una altre, uns versos de Mossèn Cinto Verdaguer.

Des d’aquest cim tenim unes vistes espectaculars de tot l’entorn; la Pica d’Estats, tota la zona andorrana amb el Comapedrosa sobresortint, Circ de Finestres, Serra del Monteixo.... I als nostres peus, el riu de Salòria, per on hem pujat. Les Bordes de Conflent, amb el seu característic teulat de llosa negra i un dels pocs grups de bordes que disposen d’una ermita. Els bonys Moscater, Trescul i de la Costa, que es poden recórrer des del coll de Conflent, i tot un mar de serres i muntanyes que es perden en la llunyania en 360 graus a la rodona.

Un cop vist tot i després de descansar de l’esforç de la forta pujada, iniciem el descens, pel mateix camí per on hem pujat, fins a tornar al coll de Conflent.

I del coll de Conflent, per baixar fins als cotxes, tenim dues opcions: per una ample i còmoda pista forestal, o desfent el camí de pujada. Optem per desfer el camí de pujada. La pista és força més llarga i trobem més atractiu el sender.

Ja som als cotxes, però no podem marxar sense aturar-nos i fer una visita amb calma al poble d’Os de Civís. Carrers empedrats i costeruts ens porten fins la part més alta, on hi ha l’església de Sant Pere, i on podem gaudir de racons quasi màgics, que semblen transportar-nos a una època molt remota. Una sortida genial, amb un fort desnivell, això sí, però recompensat amb les esplèndides vistes de del pic de Salòria i la visita al poble d’Os de Civís. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Espinavell - la Presta

Antoni Llagostera - 31 juliol 2020

Excursió des de Espinavell (Molló) a la Presta (Prats de Molló)

Sortida transfonterera entre la comarca del Ripollès i el Vallespir passant per coll Pregon. Ens situem al nord de la comarca del Ripollès, al municipi de Molló i al nucli d'Espinavell. Un petit llogaret fantàstic situat a 1.225 metres on hi trobem un petit agrupament de cases que envolten l'església de la Mare de Déu de les Neus. Els seus carrers empedrats i drets son molt peculiars. Segurament és molt conegut per la Tria de Mulats d'Espinavell que es celebra el 13 d'octubre (aquest any 2020 ja s'ha suspès per la Covid-19).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sortim del poble tot enfilant pel costat del Serrat de Sant Joan. Hem de fer una pujada de 285 metres en menys de dos kilòmetres de distància visual. A mida que anem pujant ja comencem a veure bones vistes, com el Costabona. De seguida arribem a coll Pregon (1.535 m alt). És un dels més important passos transpirinencs amb el coll d’Ares i coll de Malrem de la zona. Coll Pregon és un important pas entre les valls, ja que comunica Espinavell amb la Presta. És un balcó perfecte per albirar la part més oriental de tot el Pirineu. Des de les muntanyes de Vallter, passant pel Costabona, les Esquerdes de Rojà i fins arribar a la cara sud del Massís del Canigó. Estem ja en un punt fronterer on hi trobem la fita 515. Estem en una zona molt important en diferents aspectes: transhumància, pas de maquis ...  El fet recent més destacable succeït al coll Pregon és que fou el lloc de pas, molt atzarós, de les restes de la 60 divisió del XVIII Cos d’Exèrcit republicà, durant la retirada de Catalunya de 1939.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Abans de baixar cap a la Presta girem a la dreta tot carenejant ja que volem fer un petit cim que tenim a tocar. Ens referim al Puig de la Clapa (1.654 m alt), el punt

més alt de la nostra excursió i per tant un bon mirador, i un bon lloc per recuperar forçes amb un bon esmorzar.

Tot seguit cal tornar de nou a coll Pregon per trencar a la dreta i començar la baixada fins a la Presta. Un camí sorprenent i molt agradable amb canvis de vegetació i boscos magnífics. Al final del camí de baixada de coll Pregon pel costat de Prats de Molló i la Presta hi ha el veïnat de la Farga. El topònim ja ens diu molt. Estem davant la ubicació d’una antiga farga catalana, que emprava mineral i boscos de la zona. I per tancar l'excursió cal seguir un tram de carretera fins a la Presta, un veïnat de Prats de Molló. Hi trobem l'església de Sant Isidre i els Banys de la Presta.

Hi ha un conjunt d’establiment hotelers i balnearis situat a l’abric del vessant sud de Costabonne (2.465 m alt) i del Canigó (2.784 m alt), en un lloc preservat de qualsevol contaminació, amb una llarga tradició i experiència balneària, amb una contractada qualitat de les seves aigües que son conegudes des de 1302, quan hi ha el primer document. Set segles d’experiència. Les aigües de la Presta estan recomanades per infeccions urinàries i reumatologia.

 

 

 

 

 

 

 

I punt i final a un recorregut molt agradable d'uns 10 kilòmetres. Cal preveure un cotxe per tornar cap a Espinavell. És recomenable fer una aturada a Prats de Molló.

Tretzevents i Sethomes

Excursió al Massís del Canigó el passat 22 de juliol amb l'Antoni Llagostera amb l'objectiu de fer algun dels cims que potser no son tant concorreguts com la Pica que ja em assolit altres vegades amb el Caminant per Catalunya.

Una ruta circular, exigent, que es porta a conèixer la part sud del massís del Canigó, amb el segon cim del grup, el Puig de Tresvents o Tretzevents (2.731 m alt). La Pica del Canigó i el Tresvents sols els separen 53 m. Hi afegim també el Pic dels Sethomes (2.661 m alt) que ens permetran tenir una visió integral de tot el Canigó, i unes vistes magnífiques sobre l’entorn, des del Cap de Creus i la costa (si la visibilitat es bona) fins els cim de la Cerdanya y de la zona de Vallter.

Per accedir al punt de sortida ho fem des de la ctra. que va fins a la Presta des de Prats de Molló. A uns 4 kilòmetres cal desviar-se a la dreta i una pista de 15 kilòmetres ens porta fins al coll de la Regina  (1.760 m alt), a uns cents metres de la Cabana dels Estables. Cal tenir en compte que i ha trams en mal estat, millor accedir-hi amb un vehicle 4x4. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sortim doncs del coll de la Regina on cap a l'esquerra, seguim els senyals del GR 83 direcció el pla Guillem. També trobem senyals del GPR (Tour del Canigó) que enllaça tots els refugis que envolten el massís. I just abans d'arribar al pla Guillem deixem el GR i trenquem a la dreta començant a carenejar. Aquest pla és un extens altiplà de pastura estival i també zona de pas de moltes rutes exursionistes.

Seguim pujant per anar a buscar el coll de Bocacers a 2.281 metres on també hi trobem un parell de fonts. Les vistes ja començen a ser impressionants a totes bandes. I seguim pujant perque encara ens queden 380 metres de desnivell fins al primer cim. Per tant haurem de superar des del coll de la Regina 900 metres. Cal doncs agafar-s'ho amb calma. En el cim del Sethomes hi ha un mur de pedres, per protegir-se del vent o per fer vivac en el cim. Des d'aquí podem veure una vista de la Pica del Canigó, però sobretot de la xemeneia, un dels principals punts de pas per pujar-hi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguim fent carena passant pel Puig de Bacivers, una petita elevació del cordal que anem travessant. Al cim hi trobem una gran fita de pedres. I tot seguit arribem al Pic de Rojà que està format per dos cims bessons. La suau carena que hem seguit fins ara, comença a accidentar-se. Ens espera una bona cresta que dona accés al Puig de Tresvents o Tretzevents (2.731 m alt) i, abans la Portella de Tretzevents.
Primer però hem de baixar del Pic de Roja fins la Portella seguint la cresta. És un mica accidentat i cal usar les mans, però sense cap dificultat a ressenyar. I la posterior pujada tampoc és gaire complicada. Al cim hi trobem un piolet de ferro i un petit repetidor de senyals telemàtiques. És el segon cim més alt del massís del Canigó, exceptuant la Pica (2.782 m alt). Té una vista panoràmica magnífica, que abarca tota la part oriental del massís, inclosa la línia costanera en un dia clar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Desprès de gaudir de les vistes tornem fins a la portella del Tretzevents per continuar la ruta. Baixem per la coma de Bacivers per tornar cap al punt de sortida.

No cal dir que la baixada és molt exigent pel que fa al desnivell fins arribar de nou al coll de la Regina.

 

 

Una fantàstica ruta que cal estar preparat físicament per fer uns 15 kilòmetres i un desnivell d'uns 1200 metres tant de pujada com de baixada.