Manlleu - Roda de Ter

MANLLEU–CAMÍ VORA TER–JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE L'ESQUERDA

(Escriu: Mª Clara Martínez - sortida dissabte 16 desembre 2017)

Comencem la caminada d'avui a Manlleu, comarca d'Osona.

Sortim de l'estació de tren, amb un fred que pela, i ens dirigim al passeig del Ter. Aquest passeig, és el centre d'oci i de lleure a cel obert més gran i més viu de Manlleu. Al llarg de més de 2km anem descobrint alguns dels elements més característics d'aquesta zona i del riu al seu pas per la ciutat: antigues fàbriques que utilitzaren la força del riu, canals i rescloses encara ben

visibles, els rentadors públics i l'embarcador. Al final del passeig hi ha el Museu del Ter, a l'antiga fàbrica de Can Sanglas, que disposa de tres exposicions permanents: La fàbrica de riu, la societat industrial, i els rius mediterranis.

Seguim el nostre camí i ens dirigim al poble de Les Masies de Roda, passant per la masia El Bac de Roda. Aquesta és una de les cases pairals més antigues d'Osona. Aquí hi va viure Francesc Macià i Ambert, conegut com en Bac de Roda, ja que es casà amb la pubilla del mas. Durant la guerra de Successió, en Bac de Roda, comandava un grup de 600 fusellers a favor de Carles III. Va lluitar contra les tropes de Felip V. Va morir penjat al Puig de les Davallades de Vic quan es proclamà la victòria de Felip d’Anjou.

La població de Les Masies de Roda està localitzada bàsicament en masos, que la majoria tenen una llarga història, i en quatre nuclis de població separats entre ells: les Cases Noves, l’Esquerda, Fontanelles i el Vicenç.

Seguim avançant i de seguida trobem Roda de Ter. És un dels municipis amb menys extensió territorial de tota la comarca, tan sols 2,23 km2, ja que l'any 1805 el seu territori es va dividir en escindir-se’n les Masies de Roda. Antigament, aquests dos municipis, formaven Sant Pere de Roda. Travessem el poble i ens dirigim a l'Esquerda.

L'Esquerda és una península formada per un dels meandres del riu Ter, i aquí hi trobem el jaciment arqueològic de l'Esquerda, que aprofita els primers espadats sobre el riu Ter quan aquest s'endinsa a les Guilleries. Aquest fet li dóna una situació estratègica i de control sobre la Plana i sobre la principal via de comunicació cap a la costa gironina. Segurament això explica les contínues ocupacions humanes del lloc des de la prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Des del 1977 s'hi realitzen excavacions arqueològiques sistemàtiques que han demostrat que els seus primers pobladors pertanyien a l'edat del bronze. El poblat va ser abandonat i tornat a ocupar diverses vegades. El despoblament final de l'Esquerda comença cap a la fi del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals. La zona s'incendia diverses vegades (nivells d'incendi testimoniats arqueològicament) fins a la definitiva destrucció el 1314. A causa d'això la gent marxa cap a una zona més tranquil·la i més ben comunicada, formant un nou nucli al cap del pont. Aquest serà l'origen de l'actual Roda de Ter. Aquest és un lloc immillorable per fer una bona parada per esmorzar i per gaudir de les fantàstiques vistes que es poden contemplar des de la punta d'aquesta petita península sobre el meandre del riu.

Tenim una esplèndida vista de la plana de Vic, el massís de Cabrera i els Pirineus al fons, així com de la colònia Salou, que conserva tots els seus edificis a la vora del riu, mut testimoni de la important industrialització d'aquesta zona anys enrere.

Deixem enrere l'Esquerda i tornem a Roda de Ter, on passem pel Pont vell, que té l'església de Sant Pere en una banda i la capella de la Mare de déu del Pont a l'altre.

Abandonem Roda de Ter tornant a resseguir el riu, pel Camí Vora Ter. Aquest sender es correspon amb el GR-210. El projecte del GR 210, conegut també com a camí Vora Ter, va néixer l’any 2002 amb l’ambiciós objectiu de resseguir el curs del riu Ter des del seu naixement als Pirineus orientals fins a la desembocadura a la Mediterrània. Actualment, el tram de GR senyalitzat comprèn tot el Ter a la comarca d’Osona: des de la Farga de Bebié a la Presa de Sau. Continuem descobrint les restes d'antigues fàbriques i les seves rescloses, que formen sals d'aigua de gran bellesa. El riu, degut a totes aquestes rescloses que frenen l'aigua, baixa molt plàcid i emmiralla els grans arbres que l'envolten. Sovint trobem zones de lleure, amb bancs i taules, ideals per passar un matí o una tarda gaudint de la bellesa d'aquest paisatge.

Ja a prop de Manlleu deixem el riu i passem per l'església de Sant Miquel de la Guàrdia, que durant segles va ser una parròquia independent.

I ja de retorn a la ciutat de Manlleu. No podem deixar de visitar l'església de Santa Maria, al voltant de la qual es va formar el primer nucli urbà, i la plaça Fra Bernadí, una de les places porticades més espaioses de Catalunya i màxim exponent del creixement urbà de Manlleu gràcies a la industrialització de mitjans del segle passat.

I aquí donem per finalitzada la ruta d'avui. Una ruta molt fàcil, molt bonica i que recomanem a tothom. Us esperem a la propera, que serà, com sempre, tot caminant per Catalunya.

Taradell, balmes, miradors i castell

Dissabte 9 desembre 2017 (escriu Mª Clara Martínez)

Sortida a Taradell, Osona, per descobrir els encants d'aquest petit poble, les seves rodalies i el castell. Taradell es troba situat en un petit altiplà, a la falda del Montseny, envoltat de cingleres i densos boscos de pins, alzines i roures. 

Dins del poble, no podem deixar de visitar l'església parroquial de Sant Genís, d'estil barroc, amb el seu magnífic campanar d'estil romànic llombard, que està reproduït al Poble Espanyol de Barcelona.

També són de gran interès la capella de Santa Llúcia, la Torre de Don Carles, la Sagrera, el Parc de la Font Gran i les seves moltes festes i tradicions, que ens conviden a passar una jornada molt agradable.

Sortim del poble en direcció a la petita l'ermita de Sant Quirze de Subiradells, d'estil romànic, envoltada d'arbres i al costat d'una gran plaça. En aquesta plaça hi ha la Font del Rabató. El seu broc reprodueix un petit drac, i l'aigua cau a una pica feta d'un tronc d'arbre, que es troba molt malmesa pel pas del temps. Al seu voltant hi ha una taula i bancs. Un lloc ideal per gaudir de la natura ben a prop del poble.

El camí comença a fer pujada, anem cap el Turó de l'Enclusa. Passem per alguns miradors, sortints rocosos a la part alta dels cingles, que ens fan aturar per contemplar espectaculars vistes, com el de La Trona. Passem per les Cuines d'en Rocaguinarda. Són tres cavitats, dues d'elles unides, que han estat excavades a la roca calcària, per algun antic corrent o filtració d'aigua.

Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610.

I no massa lluny d'aquí ja trobem el turó de l'Enclusa. Amb 867m d'alçada, és el lloc més alt del terme de Taradell. Des del seu cim tenim una impresionant vista de les Guilleries. El Turó de l'Enclusa es caracteritza per ser un altiplà encinglerat per tots cantons i per la gran senyera que hi oneja des de fa molt de temps. El seu nom es deu a la peculiar forma que té la pedra en aquest lloc, de tal manera que mirada de lluny recorda una enclusa, el bloc d'acer on els ferrers hi piquen el metall. Aquest turó es troba a la llista de 100 cims de la FEEC. Deixem enrere aquest turó i ja tenim en vistes el castell de Taradell. Passem pel jaciment Cau Gran, sota impressionants balmes situades entre el castell i la font de can Boix. Aquí s'hi va localitzar nombrosos fragments de ceràmica. I arribem al castell.

El Castell de Taradell apareix documentat des del 893, en època del comte Guifré el Pelós i la Reconquesta. Era el cap administratiu de tot el terme de Taradell que en aquell moment anava des de les portes de Vic fins dalt del Matagalls. Es troba estratègicament bastit sobre una gran roca per dificultar-ne l'accés i amb una àmplia visió panoràmica de guaita. Actualment tan sols en queden les seves restes. Entre elles les de la capella de la Santa Creu i gran part del mur perimetral. Fora del recinte, una creu metàl·lica i un monòlit commemoratiu de l'onzé centenari del castell. Avui és un bon destí excursionista que ens permet identificar moltes muntanyes, des del Port del Comte, fins al Canigó que apareix en la llunyania, el Montseny, les Guilleries i poble de Taradell quasi als nostres peus. Val la pena fer una bona aturada per gaudir d'aquest lloc. Un cop vist el castell, baixem per un bonic sender fins a trobar el torrent de Mansa i el pantà de Taradell, també conegut com a pantà de Masgrau. Som a l'hivern, fa molt fred i hem trobat aquest pantà completament glaçat. Molts dels torrents que hi aboquen les seves aigües també ho estan. És un embassament artificial que ha esdevingut el refugi de nombroses espècies, majoritàriament d'aus. I ja no ens queda massa per tornar a ser al poble.

Ha sigut una sortida sense dificultats, amb poc desnivell, i amb la recompensa de racons i vistes de gran

bellesa. Us esprem a la propera.

Olèrdola

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA, BALMES I COVES.

escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 2 desembre 2017)

Avui ens hem traslladat a la comarca de l'Alt Penedès. El nostre objectiu és visitar el conjunt monumental que es troba a la Muntanya d'Olèrdola, així com diferents balmes que van ser obrades i habitades, i alguna cova amb restes de pintures rupestres. Per arribar a l'inici de la ruta, des del poble de Moja (molt a prop de Vilafranca del Penedès) anem en direcció al cementiri, on prenem una pista de terra indicada cap a la “Muntanyeta,” que als pocs metres ens deixa en l’ampli aparcament.

Iniciem la ruta passant per la masia en ruïnes de la Muntanyeta, endinsant-nos en un bosc d'alzines per un bonic corriol, fins la granja de cal Passeres.

Seguim pel corriol, vorejant els cingles, i arribem al primer pas equipat que ens porta als abrics i balmes de Cal Ximet. Es tracta d'un conjunt d'abrics, en un espai de 100 m. de llargada, on es poden identificar encaixos per a bigues i altres elements que constaten que van ser habitats al segle XI. També hi trobem un grup de joves practicant l'escalada en les parets verticals del cingle.

La font de l'Amatlló, entaforada en un entrant de la paret, és un bon lloc per fer una paradeta. Un cop arribats al final de les balmes, el corriol ens torna a situar per damunt de la cinglera. La vegetació s'ha reduït a diverses espècies de matolls adaptats als terrers i climes secs, com el margalló. Més endavant trobem una hípica, i seguim fins que el sender ens deixa al Fondo de la Vall, o Fondal de la Seguera. Aquí trobem un pal indicador i marques del GR-92.

Abans de pujar al Conjunt Monumental, ens desviem a la dreta per visitar la Cova dels Segarrulls. La Cova dels Segarulls, Cova de les Pintures o Cova del Fondal de la Seguera, és una cova natural amb representació de pintura rupestre i enterrament col·lectiu d'incineració i inhumació. Està protegida com

Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. A la seva entrada, a l'esquerra, es poden observar les figures de dos arquers, de color vermell, així com digitacions i taques per a tot arreu. La cova és a la part alta de la cinglera, i per accedir-hi, cal superar un tram de grimpada, equipat amb cordes.

Un cop vista, reculem fins la pista on hem trobat un pal indicador i les marques del GR-92. Ens dirigim, en suau pujada, al Conjunt Monumental, passant per les fonts de Fontanilles, Alba i del Castell. La història de l'indret parla de l'assentament de diverses tribus durant l'edat del bronze, de la construcció d'una primitiva muralla durant l'edat del ferro, i de l'arribada dels cossetans, una tribu ibèrica que va construir-hi tot un poblat, substituït més endavant per un campament militar romà que controlava la Via Augusta. En l'època de la conquesta cristiana, el comte Sunyer I hi va edificar el primer castell sobre les ruïnes d'una talaia romana, així com l'església de Sant Miquel. Les incursions musulmanes del segle X van malmetre greument el lloc, que va haver de ser reconstruït durant els dos segles següents, després de

passar a pertànyer a Mir Geribert, autoproclamat príncep d'Olèrdola.

Actualment pertany al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que inclou un centre d'interpretació. Després de visitar detingudament els diferents racons i restes d'edificacions del conjunt, encaminem les nostres passes cap a les Cases de la Vall i Can Castellví. Poc abans d'aquest conjunt de cases trobem el Forn de Can Castellví, totalment enrunat i engolit per la vegetació.

Passat el grup de cases i la masia de Can Castellví, trobem una fita en el camí que ens indica per on anar a les coves i balmes de Can Castellví. Per accedir-hi, ens cal superar el Pas de la Maricel. És un altre pas equipat amb cordes, cadenes i grapes (el tercer avui), que ens ajuda a baixar a aquestes impressionants balmes. Un cop superat el Pas de la Maricel anem resseguint els cingles per un corriol i de seguida ja trobem una primera balma força gran, que anem vorejant. 

Tot seguit arribem a la Balma de Can Castellví, aquesta amb restes de murs, retalls de roca, forats de pal, bigues, dipòsits, sitges i fins i tot una enorme pedra de molí. Es creu que va ser un taller de sílex. Hem de tornar al camí que portàvem, i per fer-ho cal tornar a passar pel Pas de la Maricel. Tant les grapes com les cordes i cadenes, ens donen prou seguretat per superar-lo sense massa dificultat. I ja tan sols ens queda prendre el camí que ens ha de tornar al lloc on tenim els cotxes.

Una ruta amb molt encant, molta història, bones vistes i trams divertits.

Els trams equipats no són obligatoris per fer la ruta, però sí per visitar les balmes i les coves. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Agullola de Rupit

Dimarts 28 de novembre de 2017

Una nova sortida per la comarca d’Osona i els entorns de Rupit amb la companyia d’en Toni Vilaró, gran coneixedor d’aquestes contrades.

En aquest cas ens hem acostat fins al Castell de l’Envestida, un punt on les vistes ja son impressionants. Tot i el nom, sembla que de castell no n’hi havia, si més no no trobem cap resta.

Un cop hem gaudit de les vistes ara toca baixar cap al Salt de Sallent. Un altre punt interessant amb el saltant d’aigua que tot i que en aquest cas baixava poca aigua, es espectacular.  L’aigua de la riera de Rupit es precipita al buit oferint tot un espectacle.

El nostre principal objectiu però, era l’Agullola de Rupit, que tota l’estona anem veient en les nostres vistes. Ens hi hem acostat de de ben aprop també impresiona aquesta roca, una agulla vertical separada de la cinglera.

De tornada es pot agafar el camí que passa per la riera on també hi ha racons espectaculars mentre ens anem acostant al poble. Abans d’arribar però, fem una parada gairebé obligatoria a l’ermita de Santa Magdalena. Des d’aquest punt tenim una vista privilegiada del poble amb gran part dels seus elements més significatius. L’església, l’antic castell i els seus carrers i cases, algunes dels segles XVI i XVII.

A més hem pogut fer aquesta sortida aprofitant els darrers dies de tardor, on encara les gammes cromàtiques eren presents el tot el paisatge.

Una sortida on no ens podem oblidar la maquina de fotografiar.

Caldes de Montbui

Sortida a Caldes de Montbui el passat 25 de novembre amb en Josep Mª Baró. Aquesta vila gira entorn de l’aigua calenta des de temps remots. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseïr les termes romanes més ben conservades de la península ibèrica.

Un dels seus trets característics és la font del Lleó, un brollador on l’aigua surt a 74 graus de temperatura. A la mateixa plaça hi ha el Museu Thermalia, un centre temàtic a l’entorn de la cultura de l’aigua termal. Avui en dia encara hi ha alguns establiments en forma de balneari que s’han modernitzat i continuen oferint serveis relacionats amb les aigües termals i les seves propietats. Un cop vist el centre de la població hem agafat un sender direcció la Torre Nova mentre anem gaudint de les primeres vistes a Caldes de Montbui, ara de lluny.

Ens endinsem a la serralada del Farell tot passant per el coll dels Ermitans.

Ens anem enfilat pel mig del bosc i passem per una zona equipada amb cadenes que ens ajuden a pujar més facilment, tot i que no te molta dificultat. L’objectiu, acostar-nos fins a la cova dels Ermitans. Un indret espectacular.

Reculem un tram i seguint aquesta ruta continuem entre pedres i vegetació densa i novament trobem algun pas delicat on ens ajudem amb unes escales inserides a la paret. Les vistes continuen tinguent protagonisme metre anem arribant al Mas de Can Farell que segons alguns dels seus elements arquitectònics l’origen podria datar del segle XV, encara que els documents que la confirmen com a habitada son més pròxims.

Tot seguit arribem a l’objectiu principal d’aquesta excursió, el Pic del Vent, una muntanya de 815 metres amb bones vistes i que també forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC.

De tornada passem per la Serra Llisa i ens acostem al poblat Ibèric de la Torre Roja. Hi destaca una torre de guaita, que la seva base és feta amb carreus regulars que recorden tipològicament les construccions romanes. Està formada per dues construccions: una torre exterior i una d’interior també de planta circular.  És una obra declarada bé cultural d’interès nacional. Comparteix la plana on està edificada, amb restes d’un poblat iber del segle V aC

Un cop visitat aquest espai hem tornat cap a Caldes de Montbui amb les darreres llums de la tarda.