Cingles de Malanyeu

Dissabte 1 octubre 2916 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet una ruta de gran bellesa paisatgística. Ens hem endinsat pels boscos, carenes i cingleres que envolten el petit nucli de Malanyeu, a La Nou de Berguedà, hem superat algun fàcil i divertit grau i hem assolit el cim del Cap de la Baga de Cabanelles. Han sigut 10'5 km i 750 metres de desnivell acumulat. Ruta ben senyalitzada, amb marques grogues o blanques i grogues de PR. Camins molt ben fressats, gens perdedors.

Arribem a Malanyeu, que depèn de La Nou de Berguedà, aparquem al costat d'uns plafons explicatius i visitem aquest petit nucli de població. Tan sols l'església, les escoles noves, una paisa (que eren les antigues escoles) i un parell de cases. La resta de cases es troben molt disperses per tota la zona.

Comencem la ruta per la carretera, que es converteix en pista, fins un pal indicador, que ens fa agafar un sender ben fressat, a la dreta.

Ens enfilem per un bonic bosc de pi roig i no tardem en arribar al peu de Rec del Griell, on trobem alguns petits gorgs. Seguim el rec fins un salt d'aigua amb formacions de tosca, punt d'inici del tram equipat del Griell del Pigot.

El primer tram està equipar amb una corda. 

Seguidament trobem una escala de ferro clavada a la paret que ens porta fins un forat a la roca.

El travessem i sortim a un gorg amb un espectacular salt d'aigua, i seguint les marques grogues a la nostra dreta, fem una fàcil grimpada fins a dalt de tot del tram engorjat. Un cop a dalt, el sender s'enfila de valent, per un bosc de pi i faig. Una mica més amunt ens desviem a l'esquerra per anar a trobar La Foradada. Podem gaudir d'excepcionals vistes del Pedraforca i la vall de Malanyeu i bona part de l'Alt Berguedà, a través d'un forat en la roca que forma una balconada natural.

Tornem al nostre camí i seguim ascendint, prop del cingle, per boscos de pi, faig i boix. Ens tornem a desviar cap a la dreta per gaudir de més vistes, en aquest cas sobre el Cingle de la To. Passem pel costat d'un gran faig i seguim pujant, ara per una fageda, fins el Coll de la Batllia i el Serrat de Fulleracs, format per un prat herbat. Seguim gaudint d'extraordinàries vistes del Pedraforca, els Cingles de Vallcebre, Rasos de Peguera, Cadí.... i bona part de

l'Alt Berguedà. Tot un luxe!

Seguim el nostre camí, resseguint un filat, fins un pal indicador, on seguim fins el Portell del Porc i, en una curta pujada assolim el Cap de la Baga de Cabanelles, punt més alt de la sortida d'avui, des d'on seguim gaudint de bones vistes. A partir d'aquí s'inicia el descens, ens dirigim al Collet de la Font del Tudó i baixem per una bonica fageda. Passem per un altre mirador natural i el sender gira a la dreta, fins arribar al Grapissot, un altre grau molt senzill pel que baixem amb molta facilitat.

Es una lleixa rocosa per la que hem de baixar amb l'ajut d'un cable que ens fa de passamà. Superat aquest pas, seguim endavant, fins el Pas de Malanyeu, on tornem a trobar un pal indicador. En aquest punt, podríem seguir endavant i tornar a Malanyeu tot resseguint la cresta de la Serra de Picamill. Però nosaltres decidim anar per la Font de les Travesses, un bonic paratge natural, amb una antiga font (ara canalitzada).

A partir d'aquí seguim una pista forestal que ens porta de tornada a Malanyeu sense cap mena de complicació. Aquesta ha sigut una ruta en la que hem gaudit d'excepcionals vistes, racons de gran bellesa i entretinguts i divertits graus no massa complicats. Cal prestar atenció al Griell del Pigot. Donat que hem de traspassar un gorg i un salt d'aigua, en cas de fortes pluges millor no fer-lo. Al perill d'una relliscada cal afegir que de ben segur acabaríem ben xops.

No és una ruta complicada ni difícil, però alerta les persones amb vertigen o amb por a les altures, hi ha algun pas una mica exposat. Pel demés, una ruta fantàstica que recomanem sobretot per les vistes.

Fotos: Julio Santiago

Serra del Montmell

Dissabte 24 setembre 2016 (Mª Clara Martínez)

Una fantàstica ruta per descobrir els punts i els racons més emblemàtics de la Serra del Montmell, al Baix Penedés, Tarragona. Es un recorregut de 15'5 km amb un desnivell acumulat de 820 metres. De dificultat moderada, amb alguna petita grimpadeta, però que pot fer qualsevol persona acostumada a trescar per la muntanya.

El punt d'inici de la caminada es l'àrea recreativa de Montmell, a la que s'accedeix per una pista forestal que surt de Juncosa de Montmell.

De seguida trobem l'església nova de Sant Miquel, que va ser la tercera de les esglésies del Montmell. La primera va ser la capella del castell i la segona l'església romànica que es troba uns metres més amunt, sobre un sortint rocós. Deixem enrere l'església nova i ens dirigim a la romànica, per un costerut sender que de seguida ens enfila muntanya amunt. Val la pena de visitar-la. Les vistes son fantàstiques.

Una mica més amunt, en forta pujada i amb alguna petita grimpadeta,, hi trobem el castell, que està completament enrunat. Aquests punts son fantàstiques talaies des d'on gaudir de extraordinàries panoràmiques.

Seguim el rocallós sender i de seguida ens trobem una gran creu de ciment, des d'on tenim una bona perspectiva del castell. El sender que continua enfilant-se de valent, fins la Talaia del Montmell, el punt més alt d'aquesta serra i a l'hora sostre comarcal. Malgrat la seva modesta alçada, 864 metres, es un excel·lent mirador degut a que aquesta es una serra relativament aïllada i que destaca de la resta de relleus que l'envolten.

Ara toca el descens, fins a prop de la Vall de Sant Marc, on enfilem un costerut sender que ens porta a l'ermita del mateix nom, que es troba força deteriorada i en estat d'abandó. Per l'antic camí de la Torrosolla, tornem a tocar de l'església Nova de Sant Miquel. Transitem per sota de la Creu de pedra, del castell i de l'església romànica, per l'obaga de la serra i aquí hi trobem alguns boscos de pins i vinyes a punt de veremar.

Ara ens dirigim al Puig de les Forques, per un sender que s'enfila en forta pujada i acabant d'arribar al cim amb una altre senzilla grimpadeta, i des d'aquest cim anem carenant fins el cim del Puigroig.

Les vistes des d'aquests cims i des de la carena són esplèndides. Tenim Juncosa de Montmell als nostres peus, i una molt bona perspectiva de l'altre banda de la serra, amb l'església romànica i el castell en primer terme.

A partir d'aquí podríem seguir carenant i fent cims. Puig de Migdia, Roca de l'Àliga, Puigmoltó.... fins a arribar a l'extrem de la serra. Però nosaltres decidim baixar ja directes fins a Juncosa de Montmell i donar per finalitzada la sortida d'avui.

Us faig una recomanació per si feu aquesta ruta els mesos d'estiu o amb força calor: porteu aigua en abundància. Nosaltres no hem trobat cap fon en tot el recorregut. Tan sols al final, ja a tocar de Juncosa.

Una ruta amb unes vistes excepcionals, carregada d'història i amb racons de gran bellesa. Us convido a segur amb nosaltres i a gaudir de totes aquestes meravelles.

El Montsec de Meià

El passat 13 de setembre vàrem fer una sortida al Montsec de Rúbies o també conegut com de Meià. El Montsec és una serralada del prepirineu, d'unes característiques molt particulars i força extensa amb uns 40 kilòmetres de llargada i unes 18.000 hectàreees. Es reparteix entre les comarques de la Noguera al sud, i el Pallars Jussà al nord. La part d'Àger agafa el nom de Montsec d'Ares. Nosaltres hem escollit una ruta per la conca de Meià. Hem sortit del poble de Vilanova de Meià que també acull el nucli de Santa Maria de Meià. I més concretament al Puig de Meià on ja tenim les primeres panoràmiques del dia i a més hi ha les restes de l'antic poble i el castell de Meià i una ermita en bon estat. Un bon lloc per conèixer la història de totes aquestes contrades que ja vàrem recollir en el programa, amb visita inclosa a les poblacions protagonistes.

La ruta transcorre per mig de cingleres, pujant per el grau i pas de Graell i Paús, amb un fort pendent que a trams cal ajudar-se de les mans per superar-lo. Quan arribem a dalt hi trobem el pas de Nerill, un dels passos més coneguts del Montsec de Rúbies. Seguim per l'anomenat camí del Faixant de la Roca Alta, utilitzat normalment per escaladors que accedeixen a les vies de la zona. Accedim a la part alta per el Graell de Roca Alta. aquesta zona era molt utilitzada per la guerra civil, per les forçes republicanes. No és extrany doncs trobar murs de pedra seca que ajudaven a fer camí per dur a la carena l'artilleria pesada, o bunquers que formaven part de la línia defensiva de l'exèrcit republicà, anomenat front del Pallars. O antigues trinxeres.

Seguim per la carena fins a la Roca Alta a 1.427 metres.

I la tornada l'hem fet per el pas de les Eugues, un ampli tall a la carena que ens permet baixar. El camí és  ben fresat però amb trams de pedra esmicolada que el fan incòmode en algun tram. Tot seguit la tornada és ja per senders molt amens i amb fantàstiques vistes de la carena trescada. El camí vell de Meià ens porta a passar per un parell de dolmens i tot seguit arribem de nou al Puig de Meià i la seva església.

Beuda i Mare de Déu del Mont

Mª Clara Martínez (10setembre 2016)

En aquesta ruta tenim molta historia, donat que recorrerem diverses esglésies i ermites romàniques, imponents i antigues cases pairals, un antic monestir, fonts, arbres monumentals, i unes vistes excepcionals des del Santuari de la Mare de Deu del Mont. En aquest santuari hi va fer estada Mn Jacint Verdaguer, hi s'hi va inspirar per escriure la seva obra «Canigó». Hi ha un monument en honor seu.

Es una ruta de dificultat moderada. Son 16 km i 890 metres de desnivell acumulat. Iniciem la caminada a Beuda, un petit municipi de la Garrotxa. Sortim del poble cap a la dreta, tot seguint el GR-2. El primer que crida l'atenció son les grans pedreres d'alabastre que ens queden a la nostra dreta, explotades des de l’època romana i emprades durant l’edat mitjana per fer retaules i escultures arreu del país. Actualment se'n extreu guix.

A poc mes de quatre km del poble trobem la pairalia del Noguer de Segueró, una gran mansió fortificada de senyors rurals. En el seu entorn també hi trobem la ermita de Santa Maria de Segueró i la Rectoria, i una font envoltada de xiprers centenaris en honor a Mn Cinto Verdaguer, que la va visitar.

Seguim caminant, deixem el GR-2 i la pista i prenem un bonic sender empedrat que ens enfila per la Muntanya del Sucre, amb una bona pujada, fins a Falgars, una altre gran casa pairal i la capella de l'Anunciació , en el camí que puja al Santuari de la Mare de Deu del Mont. Ens trobem a 850 metres d'alçada, i les vistes des de l'era d'aquesta finca son espectaculars.

Pels voltants d'aquesta casa hi trobem alguns arbres monumentals, sobretot roures. L'entorn es magnífic.

Continuem el nostre camí, pujant amb ganes, fins arribar al cim de la Muntanya del Mont, on hi ha el Santuari de la Mare de Deu del Mont. Les vistes des d'aquest lloc son espectaculars. 1.125 metres d'alçada i res que faci nosa ens permeten gaudir de una esplèndida panoràmica de 360º.

En un extrem del mirador hi ha una escultura de Mn Cinto Verdaguer, que va fer estada en aquest santuari on va escriure la seva obra «Canigó»

Vist el santuari i després d'una bona estona contemplant les magnífiques vistes, toca començar el descens. Per no haver de caminar massa estona per asfalt, anem fent dreceres i passem per senders i corriols amb fort pendent, fins el monestir de Sant Llorenç de Sous. Aquest antic monestir està en ruïnes, però actualment s'està restaurant, i ja es pot apreciar com n'havia de ser de gran i magnífic aquest lloc. Passem una bona estona recorrent totes les estances i racons del monestir i gaudint una vegada mes d'espectaculars vistes.

Continuem caminant, ara per pista asfaltada i planejant per damunt els Cingles de Roca Pastora, fins a la font del mateix nom. La font de Roca Pastora es troba una mica enlairada, sota una gran bauma, i es un lloc ideal per fer una aturada i gaudir del paisatge. Uns metres mes avall deixem definitivament la carretera i agafem un sender que en forta baixada, ens porta de tornada a Beuda, gaudint en tot moment de magnífiques vistes sobre El Castellot i el poble de Beuda.

Arribats al poble visitem la seva plaça i l'església de Sant Feliu i donem per finalitzada la sortida d'avui. Per acabar de visitar els magnífics monuments romànics de Beuda, amb el cotxe anem fins a Palera, que s'hi accedeix per un trencant ben senyalitzat de la carretera a Besalú, on visitem l'església del Sant Sepulcre de Palera i la de Santa Maria de Palera.

I ja a prop de Besalú, la darrera visita d'avui: Sant Pere de Lligordà, església parroquial del veïnat del mateix nom. Ara sí que posem punt i final a la jornada d'avui, en la que hem gaudit de magnífiques mostres del romànic, cases pairals amb molta historia i impressionants vistes des dels punts mes elevats. Us esperem a la propera!

Fotos: Julio Santiago

Ermites de Montserrat

Mª Clara Martínez (3 setembre 2016)

Avui hem fet una caminada molt bonica recorrent la majoria de les ermites de Montserrat i alguns racons de gran bellesa i carregats d'història.

Sortim del poble de Monistrol i pugem a santuari amb el cremallera. Els vint minuts que dura el recorregut amb el cremallera ja son de per sí un regal per a la vista. En uns 5 km salvem un desnivell de quasi 550 metres i a mesura que anem pujant les vistes esdevenen espectaculars.

Arribem al santuari i iniciem el recorregut dirigint-nos a la Creu de Sant Miquel. En aquest punt hi trobem un excel·lent mirador des del que tenim una esplèndida panoràmica de tot el conjunt monàstic de Montserrat.

Deixem enrere el mirador i arribem a la ermita de Sant Miquel, molt ben arranjada, considerada per a molts historiadors com la primera de totes les ermites del Montserrat de l'antigor.

Seguim avançant per la pista, en considerable pujada, fins al Pla de les Taràntules, on hi ha la estació superior del funicular de Sant Joan, que enllaça amb el monestir, i amb un mirador des del que tenim una bona perspectiva del monestir i de un bon grapat de curioses agulles com la Mòmia, l'Elefant, el Mico, la Panxa del Bisbe....

De la ermita de Sant Jaume tan sols en queden unes poques restes, uns murs, dues cisternes i un canal d'aigua excavat en la roca.

Un pel mes endavant, damunt d'un turonet, trobem l'ermita nova de Sant Joan. La ermita de Sant Joan antiga, es troba uns metres mes amunt, entaforada en una gran balma, junt amb la de la Sant Onofre, de la que està separada per uns pocs metres. D'aquestes antigues ermites, sobretot de la de

Sant Joan, en queden diversos murs, restes de paviment, cisternes, i es pot gaudir de espectaculars vistes.

Per un tram d'escales en fort pendent, en el que hi trobem passamans de corda per ajudar-nos a superar el fort desnivell, arribem a la ermita de Santa Magdalena, de la que tan sols en queden unes poques restes, i a la Miranda de Santa Magdalena, un altre espectacular mirador de tota la meitat oriental del massís. Seguim avançant i trobem un tall estret entre roques, entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior, que hem de superar per uns esglaons tallats a la pedra. Aquesta es la Escala de Jacob.

Passada l'escala, als peus de la Magdelena Inferior, fem una parada per recuperar forces amb un bon esmorzar. I de passada fem amistat amb un parell d'escaladors que ens expliquen una mica el gran valor que té la Muntanya de Montserrat per a la pràctica d'aquest esport.

Seguint el sender, arribem a la ermita de sant Jeroni, i ja arribats a aquest punt, no podem deixar de continuar una mica més i pujar fins el cim i el mirador de Sant Jeroni. Aquest es el cim mes alt de la serra de Montserrat, amb 1236 metres, i es punt de confluència del municipis del Bruc a l'Anoia, Marganell del Bages, i Collbató del Baix Llobregat.

Desfem un tram del camí que ens ha portat fins a Sant Jeroni fins a trobar un altre sender pel que passem per les restes de la ermita de Sant Salvador. Espectaculars les vistes des d'alguns dels trams d'aquest sender.

De Sant Salvador i en forta baixada, ens hem dirigit a la ermita de Sant Benet, que te un refugi adossat i en el que hem pogut gaudir de unes cerveses i un petit descans. Passats uns minuts i amb les forces recuperades, continuem el descens en direcció al monestir, per la Miranda dels Ermitans, amb una altre excel·lent vista del monestir, els pas dels Francesos i les Escales dels Pobres, per les que baixem directes al santuari.

Una bona visita a aquest magnífic complex, el descens a Monistrol amb el cremallera, i aquí es dona per finalitzada la sortida d'avui.

Recomanem que per fer aquesta ruta es porti bon calçat i una bona quantitat d'aigua, sobretot si es fa durant els mesos d'estiu. I també es molt necessari un bon mapa o el GPS, donat la gran quantitat de camins i senders que solquen tota la muntanya i que podrien fer desviar-nos del camí que hem de seguir. Pel demés, una ruta molt recomanable.