Dissabte 13 octubre
Avui en Toni Vilaró ens ha portat a donar una volta
per on el Ter s’escola de la plana de Vic per entrar a les Guilleries. Hem
visitat una part del municipi de les Masies de Roda, tot passant per Roda de
Ter, en la part oriental de la plana de Vic.
Ha estat un recorregut per un paisatge totalment
humanitzat a la vora del riu, que ens ha permès veure des de les instal·lacions
hidroelèctriques fetes per a donar força a les indústries fabrils, instal·lades
a la vora del Ter, fins a les restes del poblat ibèric de l’Esquerda, situat
estratègicament sobre un turó just a l’entrada i accés a la vall de Sau, avui
totalment ocupada pel pantà.
Hem començat el recorregut al costat del pont nou
de Roda de Ter, i des d’aquí mateix s’accedeix al sender GR 210 “Camí Vora Ter”,
que segueix pel costat del riu.
Aquest sender, si el fessin en tot el seu
recorregut, ens portaria des de Montesquiu fins a Roda de Ter, seguint el curs
fluvial.
Però avui
aquest sender no l’hem agafat en aquest punt, sinó aigües amunt del riu, per a
poder visitar abans la casa del Bac i l’església de Sant Miquel de la Guàrdia.
La casa del Bac, o del Bac de Roda, és en municipi
de les Masies de Roda, just al costat de la carretera que ens portaria de Roda
de Ter a la veïna població de Manlleu. Hi hem accedit amb poc més de deu minuts
des d’on hem deixat el cotxe, i es troba just al costat de la zona de
creixement urbà de les Masies. Aquesta casa te un doble interès. El primer per
a ser una de les cases pairals més antigues de la plana, documentada des de
finals del segle XIII; i el segon per haver estat el domicili d’un dels
cabdills austriacistes més rellevants de la Guerra de Successió, que finalment
fou capturat per les tropes de Felip V i penjat a Vic l’any 1713.
Deixem la masia del Bac, i continuem camí fins a
l’Església de Sant Miquel de la Guàrdia. Per arribar-hi passem pel amplis camps
que s’eleven deu o dotze metres sobre el nivell de Ter. Podem comprovar que
temps enllà aquests camps es trobaven a la mateixa cota del Ter, ja que en el
mateixos s’hi va dipositar la grava portada pel riu, que recentment ha estat
objecte d’extraccions intensives.
Arribats a l’església podem comprovar que malgrat
trobar documents de la seva existència que es remunten justament a mil anys, la
mateixa ha sofert múltiples transformacions, fins a refer-se fa un parell de segles, i ara ens apareix amb
una aparença del tot renovada, després de una recent restauració.
Deixem l’església i al cap de poc metres podem
enllaçar amb el GR 210, que trobàvem a l’inici de la caminada, i que ve de
Manlleu. L’agafem i després d’una sobtada baixada arribem al costat de riu Ter
que seguirem per la seva esquerra, aigües avall, fins arribar novament a Roda
de Ter.
Si fins ara havíem passat per una plana conreada
intensament, tot d’una entrem en un bosc de ribera espès que s’estén a ambdós
marges del riu. El Ter passa lleugerament engorgat i tenim sort que les darreres pluges han fet
augmentar el migrat cabal de riu. Podem
veure un bon grapat d’ànecs, corbs marins i bernats pescaires, o almenys ens ho
semblen. Al llarg del recorregut petites preses serveixen per a canalitzar
l’aigua del riu amb destinació a les indústries que aprofitaven la seva
energia. El passeig és molt agradable, i troben grups de pescadors que preparen
les seves canyes. Antigues canalitzacions d’aigua, avui enderrocades, ens
anuncien que arriben ja a Roda de Ter, a tocar on abans havien deixat el cotxe.
Però el recorregut no s’acaba aquí. Travessem el poble de Roda
de Ter, on aprofitem per esmorzar en el reconegut establiment “Citi Bar”, fins
arribar a paratge de l’Esquerda, ja altra vegada en terme municipal de les
Masies de Roda. Es un jaciment ibèric i medieval, de lliure accés, declarat en
el seu dia Bé Cultural d’Interès Nacional, i on es concentren restes que van
des de l’edat de bronze fins a l’època medieval, passant pel període ibèric. Al
poble de Roda de Ter hi troben un museu on s’ha recollit les peces trobades en
el jaciment. Taules explicatives ens permeten conèixer els diferents indrets
del jaciment, així com la seva interrelació amb l’entorn.
Que els nostres avantpassats s’establissin
precisament en aquest lloc no es atzarós. Ens trobem en una península envolta
pel riu Ter, i que per la seva situació enclavada permetia no només el control
del territori que l’envoltava, sinó alhora assegurar la defensa per la seva
situació enlairada. Al fons de la vall, el Ter deixa en aquest punt la plana de
Vic tot enfonsant-se cap a les Guilleries.
Com que no només de caminar viu l’home i la dona,
el recorregut d’avui es triplement interessant: ens permet veure una terra i un
paisatge humanitzat, copsar la importància dels rius i el seu ús intensiu en
una terra com la nostra, i constatar que abans altres hi han passat, i han
deixat la seva empremta, tot preguntant-nos quina deixarem nosaltres.
Texte: Joan Noguera - Fotos: Toni Vilaró
