Campdevànol - Sant Roc - Campdevànol

Escriu AGUSTÍ DALMAU (Sortida dissabte 2 de maig 09) Després d’uns dies d’inactivitat, hi ha hagut una nova sortida. En aquest cas, en Josep M. Colomer ha programat una ruta circular pels municipis de Campdevànol i de Ripoll. El punt de partida i de sortida ha estat el pavelló d’esports de Campdevànol. Durant la caminada, d’uns tretze quilòmetres, s’ha passat per cases i paratges amb història que es remunta a l’edat mitjana; primer de tot hem vist la casa de Palou, que es volia reconvertir en una segona residència, però sortosament la proposta no ha prosperat. També hem passat per la casa de Casadesús i a prop del mas Clarella.

La vila de Ripoll l’hem vist des del cim de Sant Roc, on també ens hem aturat al búnquer construït els anys quaranta i formava part de la línia Pirineu. Des d’aquí hem transitat per damunt del mas la Carola vers la zona de Torrents, que queda davant per davant de la colònia Noguera. S’ha passat per darrera el càmping del Ripollès i d’aquí cap al punt de partida. En definitiva, una excursió amb pocs desnivells, recomanable per a tothom.

El dia ha acompanyat, amb temperatures altes, el cel sense cap núvol. Llàstima que només hi hagin anat cinc persones, fet molt beneficiós per mantenir o augmentar distàncies en el rànquing. Per un dia, i sense que serveixi de precedent, aquesta crònica i les fotografies les han fet els suplents dels suplents. Els titulars s’han escanejat.

Noucreus i Noufonts

Escriu ANTONI LLAGOSTERA. El passat dissabte, dia 21 de març de 2009, Caminant pel Ripollès vàrem fer una excursió, amb raquetes de neu, des de Núria fins els colls de Noucreus i Noufonts. Era una experiència nova que feia ja alguns anys de la que anàvem parlant, però que mai en concretava. Gràcies al serveis de promoció de Vall de Núria vàrem poder tastar noves sensacions.

Malgrat algunes absències (algunes justificades i altres fruït de la por per la magnitud de l'experiència) l'Andreu, la seva filla Anna, en Pere, en Jordi i l'Antoni, vàrem calçar-se unes sabates grosses i vàrem fer una bon recorregut.

Des de Núria fins el Nouscreus hi ha més de 800 metres de desnivell i la quantitat de neu acumulada encara presagiava (com així fou) contemplar un espai molt blanc. El perill d'allaus era de grau 2 però hi havia una lloc on apareixia una gran fisura en la neu, a punt de desplomar-se. El vent, en la travessa entre els dos colls, feia molta impressió, però malgrat tot vàrem completar el circuït.

Per cert que l'Anna va pujar les darreres rampes del coll de Noucreus d'una manera fulgurant, deixant bocabadats als homes de la colla. Com podeu veure va tenir temps de prendre "bronce". El paisagte, sempre dominat per la neu i el Puigmal, tancat les dues valls del Noucreus i Noufont. Una experiència, la de les raquetes de neu, que es molt recomenable i suposa una fita dins del progama de Caminant pel Ripollès.

Sant Llorenç de Corrubí

Aquest dissabte 7 de març hem tornat a sortir tot i que les condicions no eren les millors ja que ens ha acompanyat una bona estona el vent. Però si tenim en compte que la primera intenció era pujar al Noucreus amb raquetes de neu, encara ens ho hem passat pipa. El vent només ha molestat a estones i com a premi hem tingut unes vistes explèndides. La excursió ha transcorregut entre el Ripollès i el Berguedà i hem sortit aprop de Sant Jaume de Frontanyà aprop de Borredà. El desnivell no supera els 400 metres i la distància és de 12 kilòmetres. Hem passat per trams que hem visitat alguna vegada, com la Creu del Soler o el Pedró de Tubau (1.543 m). Precisament és aquí on les vistes eren magnífiques. El Montseny i Montserrat es definien perfectament, el Pedraforca maravellós i el Pirineu amb la neu i el torb que bufava amb força. Des d'aquest punt ja és tot baixada i desprès de passar algun cingle i alguna curiosa escletxa hem arribat al punt central de la sortida en terme Ripollès. Sant Llorenç de Corrubí situat al costat de la casa de Corrubí. Aquesta ermita és esmentada des del 905 i la actual és del segle XVII, amb presbiteri quadrat i un campanar d'espardanya, pero si us fixeu en la foto, està en molt mal estat.

Amb 50 minuts més s'arriba a la masia de Tubau ja fora de la nostra comarca. Just al costat hi ha Sant Esteve de Montner o de Tubau, aquesta ermita però en perfecte estat de conservació. És pre romànica i els origens son dels inicis del segle X. A partir d'aquí només cal seguir la pista i amb 20 minutets arribem al Coll de Sant Jaume, molt aprop de la sortida i fi de la excursió d'avui.

La foto de grup l'hem fet a Sant Llorenç de Corrubí que tot i que no és la millor, almenys és Ripollesa. I es que com ens comentava en Llagostera la nostra pertany a Girona i la de Tubau és de la Diputació de Barcelona i això vol dir més diners o més sensibilitat per aquestes petites joies.

Avui erem poquets però hem soportat el vent amb comoditat i amb un bon esmorzar on el cafè colomer s'ha agraït el doble. Però de seguida ens hem tret les jaquetes i hem suat una miqueta. Fins la propera sortida, això si, tot Caminant pel Ripollès.

El Baell - Campdevànol

Una bonica i senzilla excursió hem fet aquest dissabte per el baix ripollès. Es tracta d'enllaçar les poblacions de Campelles i Campdevànol, que tot i fer uns 12 kilòmetres, no trobem excessius desnivells i el camí moltes estones planeja. La sortida es fa des de el Baell i en gran part seguim la ruta de Itnerànnia, i un tram del GR 3 ve de Castellar de N'Hug. Els primers kilòmetres son per gaudir de les vistes del pirineu, el Puigmal, els Torreneules ... També tenim una vista de la serra de Sant Amand en primer terme i al darrere anem deixant el poble de Campelles.

La neu continua fent-nos companyia en algun tram encara que poca estona. Per travessar cap a la serra de Montgrony només ho podem fer per el coll de Malpas del Corb.

Curiosament passem una part de terme de Ribes de Freser abans d'entrar a Campdevànol. En aquest punt passem per la collada de Grats, una cruïlla de camins amb molta història. Nosaltres hem de trencar a l'esquerra i acostar-nos al pla de Pruners. Un bon lloc per esmorzar i gaudir novament de les vistes. En aquest cas el Pedraforca.

Als nostres peus ja tenim Sant Pere d'Aüira, ens separen 30 minuts de baixada. Aquest tram ja l'hem fet en algun altre programa del Caminant pel Ripollès. Tot i així val la pena parar una estona a Sant Pere i gaudir d'aquesta església romànica coneguda des de l'any 1150.

Encara ens queden un parell d'hores fins a Campdevànol. Hem de passar per el coll de la Batalla, el collet de les Fontetes i el de l'Euga seguint les marques grogues. A la part final s'ha de visitar les restes de l'Església de Sant Cristòfol, l'Antiga, datada del 888, on s'entreveu com era ja que es conserva una mica la base amb quatre pedres. Aquesta era la primera església parroquial. La casa de Puigcorbé ens deixa al barri de Vista Alegre. Només ens queda pujar fins al cementiri on toquem amb les mans la població i al darrere tenim també l'església de Sant Cristòfol que consta d'una nau rectangular i capelles laterals, un petit campanar de base quadrada i rectoria adossada tot i que està en mal estat. I amb 5 minutets més baixem fins al centre de Campdevànol.

Una excursió bastant fàcil, però que necessitarem unes 5 horetes per fer-la amb calma.

I avui, si us fixeu a la foto de grup, ens ha acompanat en Josep Maria Colomer que es coneix el territori pam a pam, i no ha vingut cap crak mediàtic però almenys ens ha acompanyat la Cristina que feia dies que no apareixia.

Això si, hem trobat a faltar el vi chueca, el cafè colomer, el turró busquets i les llagosterades.

I el ranquing es posa emocionant !

L'Enclavament de Boatella

Aquest dissabte hem fet una excursió ben curiosa ja que ens hem endinsat a l'Enclavament de les Rovires de baix o de Boatella, al terme municipal de les Llosses. Aquest és un petit territori de 3,31 kilòmetres quadrats, situats enmig del municipi de Borredà.

La protagonista avui ha set la màquina de fotografiar, ja que durant molta estona no hem parat de trobar sorpreses. Hem començat amb la casa de boatella on en un petit turonet hi ha Sant Martí de Boatella, una església romànica molt modificada, que conserva poca cosa de l'edifici original i a més està molt deixada.

La Riera de Merlés ha posat l'espectacle i la música amb força aigua que baixa deixant autèntiques postals. Precissament aquesta riera està protegida essent una Reserva Natural Parcial i formant part d'un dels indrets del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya. També hem conegut el gorg de Matagossos i les goles de la Masada.

Altres cases de pagés son la Riera o Les Rovires, o el camp de Boatella o Montjuïc, aquestes dues enrunades.

Per fer aquesta sortida ens hem de dirigir cap al cobert de Puigcercòs, on agafem una carretera que amb 4 kilòmetres ens deixa gairebé a la casa de Boatella. Just abans d'arribar-hi travessem un pont romànic que gairebé no es veu. Val la pena baixar a fer la foto. En total hem fet 14 kilòmetres i mig amb unes 4 hores més dues hores de parades.

Una de les anècdotes l'ha protagonitzat el nostre guia, en Toni, ja que ha tapat l'escut de Borredà que hi ha en algunes senyals de masies. El paper portava l'escut de Les Llosses, fent així una reivindicació del que encara és del Ripollès. Això ho podreu veure per TVR. Una excursió que us recomanem i sobretot, si la podeu fer a l'estiu, ja que les basses conviden a banyar-se.