Montpalau

Nova sortida a la comarca del Maresme per fer el cim de Montpalau i el seu entorn amb la companyia d'en Víctor Ligos (13 febrer 2024)

Ens situem a Pineda de Mar, en un dels extrems del municipi on podem deixar els cotxes, i de seguida ens acostem al primer punt interessant, l'ermita de Sant Jaume. Es tracta d'un recinte petit de forma rectangular, amb porta de llinda de pedra i una lluerna al damunt. Fou construïda l'any 1885 pels senyors Castellar, propietaris dels terrenys. Des de l'any 1926 s'hi organitza l'aplec de Sant Jaume, únic dia de l'any en que les portes de l'ermita s'obren. 

Seguim la ruta entre moltes pistes, trencant a la dreta i agafant la Rua dels Horts. Ens anem endinsant a la muntanya de mica en mica i passem per sota de l'autopista del Maresme. Al fons ja veiem el nostre objectiu, el Castell de Montpalau. Així que començem a pujar de mica en mica per camins més estrets i de nou una pista ampla. Arribant al paratge de Can Martorell trobem la ermita de Sant Rafael. Malauradament no està en gaire bon estat. Seguint amunt, per una pista de sauló, cal vigilar de no patinar. Passem per el coll dels Altars. Tenim diverses opcions de ruta, nosaltres seguim cap al Castell. Ens trobem davant d'una zona important geològicament ja que hi podem veure l'inici d'una mena de falla tactònica on s'hi concentren varis tipus de materials. En Víctor ens ho ha explicat amb tot detall, amb els tipus de sorres que podem trobar a la comarca del Maresme. A mida que guanyem alçada les vistes al mar ens meravellen. I de mica en mica arribem a la part alta del turó on hi trobem les restes del castell de Montpalau. 

Situat al turó del mateix nom i abans de la construcció del mateix, aquest lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric que va deixar nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC. i va continuar en l'època romana. Segurament part de la pedra d'aquest antic assentament es va fer servir per la construcció del castell medieval. Actualment en resten alguns murs de defineixen un recinte de planta quadrada. Podem gaudir dels angles i la finestra de punt rodó que es conserva bastant bé. Al centre del castell hi havia una torre cilíndrica que actualment està enrunada. Podem trobar restes d’un segon recinte construït posteriorment, sobre el segle XV. Fora del castell trobem les ruïnes del que va ser l’antiga capella, dedicada a Sant Miquel. Hem aprofitat per esmorzar-hi. Des d'aquí les vistes son fantàstiques. Després de recuperar forçes iniciem la baixada envoltats d'alzines i per una pista de molt bon fer. Arribant a la part més baixa trobem el forn de calç de Can Marquès. L'ajuntament de Pineda de Mar el va recuperar l'any 2009. La calç que es produïa era utilitzada per la construcció. També es feia servir per combatre plagues als camps i com a producte medicinal. Per aquesta zona de la riera hi podem trobar fins a quatre forns de calç. Aquest és el que està més ben conservat. Just al costat hi ha les restes de la casa on vivien els treballadors del forn. A uns 50 metres hi trobem un molí fariner, probablement del segle XI. Aquest aprofitava l'aigua de la riera que ara està totalment seca, per moldre el blat. 

En aquesta riera s'hi havien documentat fins a onze molins. Més endavant trobem un aqüeducte romà que canalitzava l'aigua. Un bon record de quan els romans es van establir al Maresme a partir del segle II aC. Actualment se'n conserven diferents trams. En aquest punt també hi trobem la font del Ferro que encara raja una mica d'aigua. Seguim baixant ja cap al final de la ruta i encara ens trobem un altre aqüeducte, el de Can Cua. Es conserven quatre arcades. Aquest permetia salvar el desnivell de la riera de Pineda per transportar l'aigua des de Can Bufí fins al lacus que es trobava a la vil·la romana de Can Roig. La seva longitud és de 29,30 metres de llargada, amb quatre arcades de mig punt. Es creu que la totalitat d'aquesta construcció feia fins a 3 kilòmetres i mig. I així acabem la ruta retornant als cotxes després de fer un recorregut d'uns 7 kilòmetres.