Gerri de la Sal

Sortida a la comarca del Pallars Sobirà per fer una estada de 3 dies i per tant gravar tres programes del Caminant per Catalunya en una zona que ofereix moltes possibilitats i atractius. (dimarts 4 octubre 2022).

La primera ruta amb final a Gerri de la Sal pretenia visitar alguns indrets de l'entorn. Així la sortida era a l'estany de Moncortès. Ens situem a 1.030 metres a prop del poble de Montcortès de Pallars dins el terme municipal del Baix Pallars.

L'estany és una formació d'origen càrstic. Juntament amb els estanys de Basturs és l'únic d'origen no glacial dels Pirineus.  El seu perímetre, gairebé circular, és de 1.320 metres, i la fondària màxima, de 30 m. L'espai protegit té una extensió de 46 hectàrees (0,46 quilòmetres quadrats). És un llac oligotròfic (les seves aigües són pobres en nutrients. Ofereix una diversitat de biòtops que afavoreixen la presència d'interessants poblaments faunístics. Cal destacar el seu us com a àrea de nidificació per a alguns ocells, o per constituir l'hàbitat de notables espècies lligades al medi aquàtic.  I cal afegir-hi que estem en un entorn privilegiat pel que fa al paisatge i les muntanyes que ens envolten.

Iniciem la ruta direcció al poble passant pel coll de Sant Antoni on hi ha un petit oratori i de seguida arribem al poble de Montcortès. Hi destaca l'església de Sant Martí i dues capelles més, la de Sant Sebastià i la de la Mare de Déu dels Àngels. De l'església ens fixem en el campanar de secció octogonal que finalitza en un agut capitell. Seguim, ara direcció a Peramea. Abans peró ens podem desviar un moment de la ruta per visitar el Dolmen de la Mosquera, un monument megalític de caràcter funerari. L'aspecte actual és el que se li va donar en el seu trasllat per a utilitzar-la com a cabana agrícola. Actualment, la cambra fa 2’75 metres longitudinalment per 2’40 d'amplada. Si realment es tractes d'una cambra pirinenca, la seva datació seria d'entre el Calcolític recent i el Bronze antic, vers el

2.700 i el 1.800 ac. 

I com hem dit, ja som molt a prop de Peramea, un altre llogaret del terme municipal de Baix Pallars. Peramea compta amb l'església parroquial d'origen romànic de Sant Cristòfol. antigament dedicada a sant Joan, a més de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc i de la desapareguda de Sant Cristòfol. El poble estava coronat pel castell de Peramea, i a l'extrem sud de la vila resten les ruïnes de la Torre del Colomer, també medieval. El poble s'assenta recolzat sobre una gran roca que talla la plana emergint d'ella i que constitueix el teló de fons protector del nucli. Aquesta roca el defensa dels forts vents del nord i es converteix en l'element de referència visual obligat, als peus del qual s'inscriuen les cases que s'estenen fins a trobar la carretera. Val la pena gaudir dels seus carrers i plaçes amb unes edificacions molt característiques i fotogèniques. Peramea fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1985 pel seu valor històric. És un lloc de visita obligada pel seu entramat urbanístic com a vila closa.

 

A tocar del poble hi ha els plans de les Corts, una gran extensió de verd amb molt bones vistes. També hi ha alguna granja amb ovelles. Just al davant veiem la Geganta Adormida, una muntanya que agafa la forma d'una geganta estirada. És impressionant ! I el punt final de la sortida és Gerri de la Sal. Es pot anar baixant a peu, però nosaltres ho hem fet amb cotxe per tenir més temps per les gravacions del programa. I és que el municipi que també pertany al Baix Pallars, també te molts atractius. Gerri de la Sal és a la dreta del riu Noguera Pallaresa, enmig de les saleres que han donat nom a la vila, i que temps enrere permeteren que fos una autèntica potència econòmica gràcies al comerç de la sal. A més del conjunt de salines, trobem el brollador o font d'aigua salada i l'Alfolí o magatzem de la sal (lloc on està ubicat el Museu de Gerri de la Sal). L'origen geològic de la font salada és, avui per avui, una qüestió encara no resolta. L'aigua té una densitat mitjana de 8 a 10º Be i a una teperatura de 21ºC. Es podien treure uns 40.000 litres/hora. Actualmet encara es pot extreure sal i veure'n el procés amb visites guiades.

No podem marxar de Gerri de la Sal sense visitar el seu Monestir. És un dels grans monestir medievals de Catalunya, de nivell semblant a Sant Pere de Rodes, Ripoll, Cuixà o Sant Cugat, d’entre els benedictins. Del conjunt monàstic, l'església és el que es conserva, car de la resta solament queden ruïnes. El temple és el construït durant el segle XII, té planta basilical de tres naus, sense transsepte i amb tres absis semicirculars, els laterals s'obren directament a la nau i el central, molt més ampli, està precedit d'un presbiteri a un nivell més baix que la nau. I finalment ens podem passejar per el casc antic. La vila de Gerri fou una vila closa, de la qual encara es conserva el recinte tancat i un cert aire medieval, amb carrers estrets i zones porticades per a acollir el mercat.

Com veieu una excursió molt cultural per la comarca del Pallars Sobirà.