Certascan

Segona sortida del Tour del Pallars Sobirà: Certascan

Dimecres, 5 octubre 2022 (Antoni Llagostera)

La primera idea era fer el cim de Certascan però per la falta de temps i per que la planificació potser no va ser la millor, vàrem descartar-ho. Així doncs només vàrem pujar fins a l'estany. La zona de l’alt Pirineu lleidatà, amb l'Estany de Certascan, el més gran dels Pirineus, en primer terme, és un dels indrets emblemàtics de la vall de Cardós que no pot faltar en cap itinerari excursionista. Envoltats per cims que arriben als 3.000 metres i per alguns dels estanys més impressionants de la serralada. Nosaltres hem sortit del pla de Boavi. S'hi pot arribar amb cotxe des de Tavascan per una pista forestal d'uns 7 kilòmetres. Sortint de l'aparcament ja trobem un sender molt marcat i creuem el riu per passar per un bosc de fades. 

Ens intruduïm a la Vall de Lladorre, el reservori d'aigua més important de la zona. El pla de Boavi és un conjunt de planúries de gairebé 11 hectàrees d'extensió, situades a 1.460 metres d'altitud. Ens trobem a la capçalera de la Vall de Cardós. Seguint el curs del riu ens trobem amb el Pla de Castellassos. També passem per la pleta de Tornapinyol. Ens incorporem a una pista no transitable per a vehicles i abans d'arribar a una presa surt un corriol a mà dreta indicat amb una fita i marques vermelles. El camí puja per anar a buscar el GR de l'Alta Ruta Pirinenca, que passa uns metres més amunt. Quan el trobem, el seguim en direcció Nord-Oest. 

De seguida arribem a un primer estanyol que hem de vorejar per la dreta i remuntem els ultims metres fins al refugi de Certascan, situat en un indret idíl·lic. És un refugi de suport imprescindible per qualsevol excursió de la zona. És guardat i compta amb 40 places, més 10 places sense guarda. Està inclós en una de les etapes de dues travesses molt populars a la zona: la porta del cel i muntanyes de llibertat. Just al costat hi ha el llac de Certascan, situat a 2.236 m. És d'orígen glacial i té 47 hectàrees. El seu desguàs dona lloc al riu de Certascan, que mor al riu de Lladorre. Actualment és represat per a l'aprofitament hidroelèctric de l'estany a través d'un canal subterrani de conducció de l'aigua fins a la central de Tavascan. És l'estany més gran dels Pirineus Catalans i també un dels més profunds amb 96 m. 

Si volguessim fer el cim, cal seguir el mateix GR fins al coll de Certascan i llavors girar a la dreta per fer una forta pujada fins al Pic situat a 2.853 metres. Per tant ens faltarien uns 600 metres de desnivell sumats als 800 que portem des de la sortida. Una mica exigent per el nostre ritme d'excursió si tenim en compte que anem gravant el programa. I prou feina hem tingut per tornar cap al punt de sortina, en aquest cas seguint una pista que passa per altres pletes i zones de pastura on fins i tot hi trobem alguna borda. Un cop a Tavascan, val la pena fer una ullada al poble i la seva església i el seu pont. És un nucli de Lladorre. I am la calma és interessant visitar la central hidroelèctria, una obra de dimensions colosals. El conjunt es troba dins d'una caverna de 500 metres de profunditat. En total hem fet 16 kilòmetres amb un desnivell d'uns 800 metres, sense pujar al cim.