Llordà - Siall

LLORDÀ – MARE DE DÉU DE LA POSA – SIALL- CASTELL DE LLORDÀ

Mª Clara Martínez (dissabte, 27 juny 2020)
Una magnífica sortida, amb molts al·licients i vistes espectaculars. Som a la comarca del Pallars Jussà, al petit nucli de Llordà. Aquest és un petit llogarret del terme municipal d’Isona i Conca Dellà, a uns tres km de la seva capital, Isona.
Llordà es troba en un lamentable estat d’abandó. La majoria de les cases estan mig ensorrades, tan sols en sobreviuen un parell o tres d’habitades, o com a segona residència. La Guerra Civil espanyola va fer estralls en aquesta zona. L’església està dedicada a Santa Maria, i podem observar que, en lloc de campana, hi ha un obús.

                                                          

Travessem el poble i de seguida comencem a trobar els primers indicadors cap a la Mare de Déu de la Posa. El camí és molt fàcil de seguir i està marcat amb pintura groga i amb postes indicadors a les cruïlles. Travessem algun torrent i rierol i, just abans del santuari, hi ha el Parc Cretaci de la Posa. Aquest és un dels molts jaciments d’icnites, ous o restes de dinosaures que podem trobar per la zona de la Conca Dellà. En aquest cas es tracta d’un estrat de roca sedimentaria on hi ha tot un seguit de petits clots. En un principi es va pensar que eren petges de dinosaure, però estudis posteriors han arribat a la conclusió que aquesta roca era un fons marí fa més de 100 milions anys, i que van ser les rajades buscant menjar les qui els van fer.

Una mica més endavant trobem el Santuari de la Mare de Déu de la Posa. Un lloc elevat i molt ampli, amb zona de pic-nic, que aprofitem per esmorzar i recuperar forces. En aquesta església es veneren les imatges de la Verge de La Posa, Sant Sebastià i Sant Roc. Aquí s'hi celebren els aplecs populars de Sant Sebastià i el de dilluns de Pasqua Florida. Adossada al temple hi havia la casa dels masovers que conreaven aquestes terres i que va desaparèixer amb motiu dels bombardejos que patí la zona durant a guerra civil. Després de refer-nos amb l’esmorzar i gaudir amb les esplèndides vistes que s’obren als nostres ulls, seguim caminant i arribem a una zona amb trinxeres, un búnquer i una cova o amagatall, tot plegat testimoni dels enfrontaments del Front del Pallars. L'itinerari recorre les restes bèl·liques del front republicà de la Posa. Un cop establert el front del Pallars a partir de l’abril de 1938, aquesta línia de front, situada al voltant de l’ermita de la Mare de Déu de la Posa, permetia controlar un ampli espai i evitar l’avanç de les tropes franquistes. A partir d’aquí iniciem un bonic sender per zona obaga, amb una bonica pineda, fins arribar a Siall. Siall és un altre petit nucli amb la majoria de cases mig ensorrades i tan sols un parell d’elles restaurades i habitades. 

Ara toca començar el camí de baixada, per sender i després per pista forestal, en direcció al castell de Llordà. Es troba enlairat en un turó, a sobre del poble de Llordà. Es tracta d'un espai fortificat del segle XI. És un dels millors exemples d'arquitectura no estrictament militar, sinó de caire residencial, més importants d'època alt- medieval conservats a Catalunya. Aquest edifici va ser construït per Arnau Mir de Tost, una de les figures més importants dins de la política d'expansió feudal. Mà dreta del compte d’Urgell, va conquistar el Pallars Jussà als sarraïns i es va encarregar de la seva repoblació. Consta de dos recintes: l'inferior conté l'església de Sant Sadurní i la canònica, així com el que devia haver estat l'antic poble; el superior constitueix el veritable castell, aquí es localitza el palau residencial, l'edifici noble al punt més elevat i les estances del servei o de la tropa en un nivell més baix. En aquests moments aquest conjunt està sent objecte de restauració i consolidació arquitectònica, així com d'excavacions arqueològiques que aniran aportant més dades al respecte. 

I ja tan sols ens queda seguir la pista asfaltada que ens portarà de retorn al nucli de Llordà, on hi tenim els cotxes, donant per finalitzada la sortida d’avui.

Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.