Serrat de les Marques i Tremolosa

Aquest dissabte 8 de desembre hem fet una nova sortida, en aquest cas per la comarca del Ripollès per continuar descobrint racons poc concorreguts però plens d'al·licinets. En concret hem anat al municipi de Les Llosses que és el més gran de la comarca. Un cop al Cremat hem agafat la pista que va cap a Portavella i ens portaria fins a Alpens. Un cop hem fet uns 6 km i després de passat la casa i l'església de Sant Martí de Vinyoles arribem al coll Mercadal on podem deixar el cotxe.
La ruta és molt curta i fàcil, uns 12 km, però amb moltes coses per gaudir-ne.
Primer les cases de pagès i masos, començant per el Grau d'Olla on hi viu algú i podem veure-hi alguns animals. El nom és degut a que hi ha un pas estret on la riera del Massot es precipita per una alçada considerable.

La següent casa que trobem és el Massot utilitzada per algún pastor. Més endavant trobem la casa de Clarà, una gran masia, gairebé en runes, que ens mostra elements arquitectònics molt interessants. Una mica més avall hi ha el Molí de Clarà, que demostra que era una casa important. La riera que donava aigua al molí és la de Matamosses i forma tres gorgs en aquesta zona. Aquesta casa si que està restaurada, hem aprofitat per esmorzar-hi entaulats i tot. Seguint una pista passem per una altra masia, la de Ierra, utilitzada per el bestiar i una mica més enllà la de Tremolosa. Aquesta és una gran masia, també abandonada construïda durant el segle XVIII. També conserva just al seu costat una església o capella romànica, Santa Maria de Tremolosa.

I l'altre element per gaudir de la sortida, el trobem a mig camí, desprès de la casa del Masot. Em refereixo al Serrat de les Marques, un indret molt especial i curiós ja que hi ha unes llosses de pedra solcades de signes i símbols. Gonçal Cutrina en el seu llibre "Ovelles i pastors del Ripollès" (1977) ja en parla fent referència a marques de bestiar però també d'altres signes de comprensió desconeguda. Uns gravats que ens deixen amb la mateixà incògnita.

Una sortida doncs, molt còmode i fàcil per uns indrets més desconeguts. De fet estàvem al límit de la comarca, amb el municipi d'Alpens que el teniem molt a prop. Avui tot i que el vent bufava de bon matí, hem pogut fer la caminada tranquilament tret d'alguns trams que que potser ens empipava una mica, però potser més el fred que feia de bon matí. Quan ha sortit el sol hem estat de maravella. L'anècdota l'ha posada la Pilar, ja que després de l'èxit del cafè el dia del Matagalls (tres termos) avui ella en portava, però amb tant bones intencions que no ha pensat que els cafeteros erem de molt sucre i ella no en portava. Però vaja, no li hem tingut en compte, prova d'això és que ha passat la riera de Matamosses sense conseqüències. I l'altra anècdota és la de l'Antoni, però avui no per haver fet una llagosterada, al contrari ja que no n'ha fet cap. Però quan ha tingut clar que no en feia cap, ens ho ha recordat tot el camí. Vaja, els que el coneixeu que us he de dir.